“A Terrassa s’han fet més coses de les que estaven previstes”

--També es veritat que a Catalunya i aquesta part de Catalunya , concretament el Vallès i la ciutat de Terrassa va acollir una altra immigració molt important als anys seixanta.
-- Sí, efectivament van tenir un creixement en aquell moment molt més desordenat, perquè la gent venia sense tenir habitatge. Van sorgir habitatges d’autoconstrucció, en llocs que no eren adequats i perquè no hi havia cap tipus de planificació urbanística. Hem de recordar malauradament que l’any que vinent, l’any 2012 faran cinquanta anys de la riuades. I jo crec que és un fenomen que ens ha de fer reflexionar sobre com creixien les ciutats en aquell moment i com estem gestionant ara els creixements, que són uns creixements que provoquem problemes, complicacions però que ara tenim moltes més eines de les que teníem fa cinquanta anys per gestionar aquesta mena de situacions.

-- Pere Navarro, un altre tema que també interessa molt és la qüestió del finançament local i de les bones relacions de l’Ajuntament de Terrassa amb institucions com la Generalitat, Diputació i Govern Central. Ha hagut canvis de colors concretament a la Generalitat. S’han produït canvis en la relació entre l’Ajuntament de Terrassa i l’actual govern de la Generalitat?.
-- Doncs hem de confiar que no es produeixin aquests canvis, perquè si el Govern de la Generalitat de Catalunya és un govern que vol que el país tiri endavant i que hagi progrés econòmic ha de contar amb els ajuntaments i especialment amb un ajuntament com el de Terrassa que és la quarta ciutat de Catalunya. Per tant hem de pensar que aquest govern serà responsable com l’anterior i ens ha de fer partícip d’aquesta construcció del país també des de el territori. Amb el govern de l’Estat tenim efectivament molt bona relació, molta cooperació, tenim moltes coses que estem fent de forma conjunta i estem gestionant el tema de la immigració. Abans ho comentaven hi ha un programa especial del govern d’Espanya que financia actuacions relacionades amb el tema de la immigració. És veritat que em qualsevol cas els ajuntaments som encara la assignatura pendent, el finançament local és encara la assignatura pendent en la distribució de recursos a l’Estat espanyol. S’ha fet una gran descentralització cap a les Comunitats Autònomes, però aquesta descentralització encara no ha arribat als Ajuntaments. I per tant el que volem és que els llocs on patim més els problemes, on hi ha més dificultat per tirar endavant i solucionar aquests problemes, on moltes vegades ens hem d’inventar actuacions, que tinguem els recursos, perquè està demostrat que quan els administrem, els ajuntaments estan ben administrats i arriba tot més aviat en el ciutadà.

--Recordo que fa uns anys, Pere Navarro va donar unes prioritats i entre elles, les bones comunicacions de Terrassa amb la resta de la comarca i amb Barcelona.
-- Sí el tema de les comunicacions, de fet les ciutats han d’estar en bones condiciones per poder ser, encara que no m’agradi la paraula, ser competitives. Per ser atractives, perquè hi pugui haver activitat econòmica i també atractives des de el punt de vista cultural y social. I un dels aspectes és la presència del coneixement, hem impulsat molt les polítiques relacionades amb la Universitat i amb tot el que fa referència al coneixement. I la presència de infraestructures, viàries i ferroviàries. Hem tingut molt clarament dues prioritats: una és el quart cinturó, que ja funciona com a ronda en la ciutat i que s’estan fent les obres per connectar-nos amb el Baix Llobregat, que és un pol de comunicacions molt important i d’activitat econòmica també. I l’altra qüestió és el metro de Terrassa que ens ha de millora molt les comunicacions internes i les externes. També l’estudi que s’està fent del tren orbital que ens ha de connectar millor amb Martorell tot el que és Baix Llobregat Nord. Amb Sabadell ja estem connectats, però cap a Granollers, cap a Mataró totes aquestes ciutats de l’arc metropolità han de millorar les comunicacions viàries a través del quart cinturó i les ferroviàries també a través d’aquest tren orbital.

--Alcalde, com està el tema de habitatge a la ciutat de Terrassa?
--Doncs hi ha molta oferta d’habitatge i hi ha demanda d’habitatge, persones que necessiten habitatge, però el problema és que no hi ha les condicions adequades perquè puguin adquirir aquest habitatge. O perquè no tenen recursos econòmics o perquè la concessió de crèdits és molt més restrictiva que era fa quatre anys. I per tant hi ha dificultats per adquirir aquest habitatge. Les entitats financeres tenen un parc d’habitatge impressionant com a resultat de totes aquelles hipoteques que no es podíem pagar i que els habitatges formen part ara de la propietat d’aquestes entitats financeres. Per tant tenim oferta, hi ha demanda i hem d’aconseguir que una cosa i l’altra lliguin i que la gent que necessiti un habitatge el pugui adquirir a un preu raonable. I amb el tema de l’execució de les hipoteques, es pugui utilitzar algun sistema pel qual aquella persona que ha hagut d’entregar el seu pis com a garantia quedi deslliurada del total del deute. El que passa en altres països, i que desgraciadament aquí a Espanya no és així.

--Pere Navarro té dades en aquest despatx d’enquestes que diguin com aniran les eleccions o fa més cas del que li diu la gent per el carrer?
--No tinc enquestes. Tenim una enquesta que és una enquesta no política, de serveis de la Diputació que s’ha fet fa uns mesos, en la qual es diu que els ciutadans de Terrassa estant molt satisfets de la ciutat, estan contents de com esta funcionant la ciutat, preocupats per la qüestió econòmica evidentment. Hi ha aspectes que son tradicionals a les enquestes, el problema de la circulació, que és una qüestió que surt en les enquestes de la grandària de Terrassa. Per tant en general hi ha satisfacció, per una banda, optimisme de cara al futur i molta preocupació per la situació econòmica. Aquestes són les úniques que tenim. No tenim enquestes d'intenció de vot si vostè es refereix a això. Però vaja, jo crec que els ciutadans estant satisfets encara que preocupats.

--És més fàcil repetir com a alcalde de Terrassa o ser primer secretari dels socialistes de Catalunya?
-- No ho sé. L’únic que sé que és que sóc l’alcalde te Terrassa i que la meva voluntat i la voluntat dels meus companys que m’acaben de triar com a cap de llista és que la meva prioritat sigui Terrassa en aquest moment. I això és el que farem. Estem fent un programa que serà segur molt atractiu i que és un programa no només per solucionar problemes sinó per il•lusionar a la gent amb el futur de Terrassa, que jo crec que en aquests propers quatre anys, pot ser un futur molt, molt interessant si superem la crisi econòmica. També molt intens . I presentarem un molt bon equip, presentarem una molt bona llista. I em això hi dedico les vint-i-quatre hores del dia. set dies a la setmana.

--I després de eleccions, ja parlarem d'allò altre...
--I després de eleccions hi ha un procés congressual de partit. I el partit el que ha de fer es reflexionar sobre quines propostes fa a la societat, de com es fan. I reflexionar evidentment amb quins lideratges han de ser els portaveus d’aquestes propostes, però això és un altre capítol, que tocarà quan toqui.

--Per acabar, fa un moment avançava que s’està treballant en aquests moments que fem l’entrevista, amb el programa. Podria avançar-nos quatre línees d’aquest programa?.Quina és la seva aposta en cas de continuar al capdavant de l’ajuntament?
--És difícil avançar les línees d’aquest programa que encara no està fet. Però li he de dir que evidentment la primera prioritat és la reactivació econòmica. I en aquest sentit Terrassa està molt ben situada. Ara que comencen les curses de Formula 1 y de motos, puc dir que Terrassa està a la Pole Position, a la primera posició, perquè hem preparat la ciutat des del punt de vista de les comunicacions, del coneixement, des de el punt de vista de la innovació. Hem fet un pla d’innovació, en el qual diu quins sectors econòmics són els que poden tenir més força en una ciutat com la nostra. I tot això fa que tots aquests eixos d’actuació en el proper mandat desenvolupem i fem amb una cosa que és molt pròpia de la nostra ciutat, ho fem amb el màxim consens de totes les forces econòmiques i socials de la ciutat. Estem també parlant amb ells, fent coses conjuntament. I jo crec que la força de Terrassa és tenir projectes, tenir ganes, tenir empenta i sobretot tenir aquesta capacitat de diàleg. Aquests quatre anys seran els quatre anys de posada en marxa, de la reactivació, del diàleg i d’aquesta sortida en una cursa en la que Terrassa arribarà a la primera corba en primer lloc.