Xavier Guix. Autor de “Cuanto te quiero”
"A poc a poc estem aprenent a ser més assertius i respectuosos"
16/05/2011
14:03
Purificació Outeiral.- Xavier Guix és un "rara habilis", un d'aquests escriptors plenament compromès amb la formació, el creixement personal i el treball a través de la teràpia. Però sobretot és un amant de la comunicació com a procés humà que vincula a les persones. En el seu haver hi ha llibres com "Ni m'explico, Ni m'entens" , "Si no ho creo, no ho veig", "Mentre em miren" o "Descontrólate". En la seva última obra “Cuanto te quiero” explora entre altres temes la por al compromís.
Quins van ser els inicis professionals de Xavier Guix?
He tingut la sort de passar per dos inicis. Un, del 1983 al 1993 en el qual em vaig dedicar professionalment al teatre, la ràdio i la televisió. Va ser la meva experiència com a actor i comunicador. Arran de la crisi econòmica del 93, vaig canviar de rumb i vaig començar la meva marxa pel món de la psicologia, vaig estudiar la carrera, i el creixement personal a través de la PNL i de la trobada amb el meu mestre Oriol Pujol Borotau. Al final he pogut integrar els meus aprenentatges de la primera etapa al servei de les formacions i les conferències que imparteixo.
Per què que afirmes en la teva biografia que 1983 va ser un any decisiu per a tu?
Va ser l'any en el que es van produir dues creus de camins. El primer va ser realitzar el nostre primer espectacle teatral en la que llavors es va anomenar companyia "Tutti-Teatre" i alhora em van fitxar per a una cadena de ràdio la Cadena-13, que anava a convertir-se en la primera emissora privada en català. Tot va ocórrer en el mateix mes de Novembre i tot va ser un èxit.
Com és un dia qualsevol de la teva vida?
No hi ha dies qualsevol en la meva vida, ja que transito per tres rails diferents: un és la teràpia, l'altre la formació i el tercer la divulgació. És difícil que hi hagi dos dies iguals ja que les activitats són molt variades. Un dia estic en la consulta atenent pacients, a l'altre donant un curs en una escola de negocis, o una Universitat o un grup de creixement personal, i un altre dia estic viatjant per donar una conferència, o estic a casa escrivint o col·laborant amb un mitjà de comunicació. A això podem afegir, menjars i sopars amb amics, de vegades en tertúlies, espais de meditació o també algun dia en el que simplement no faig res.
A qui consideres com el teu mestre en el creixement personal?
He tingut bons mestres en la meva vida, encara que sens dubte Oriol Pujol va ser la persona que va despertar i va inspirar en mi el camí de l'autoconeixement, per després seguir el seu deixant en les activitats que realitzo.
Actualment amb que estàs compromès?
El meu major compromís està en la comunicació, la divulgació i la facilitació de grups. Sóc un comunicador nat, la qual cosa ara es diu un "motivador". També m'encanta compartir les meves experiències i els meus coneixements a través de les conferències o els articles que escric per a mitjans de comunicació. Alhora, tinc un enorme compromís amb el creixement personal de les persones, més encara en moments com els actuals en els què tantes persones busquen com viure una vida amb més sentit.
En el teu últim llibre, “Cuanto te quiero” abordes les dificultats que tots tenim a l'hora d'estimar, els desencontres en la parelles. Segueix sent valgut allò de "Ni m'explico, Ni m'entens"?
En alguns casos sí, encara que a poc a poc anem aprenent a ser més assertius i respectuosos. De totes maneres, els problemes no vénen tant pels estils comunicatius sinó pels afectius, per arrossegar dificultats en el procés d'estimar i ser estimats. Existeixen massa creences i falsos entesos sobre el significat d'estimar i conviure amb una altra persona.
Com a expert en comunicació. Quin consell donaries perquè la comunicació entre les persones sigui efectiva, constructiva, s'eviti caure en el conflicte?
La comunicació s'assenta en dos principis bàsics: una transmissió adequada de la informació, del que es vol dir i, alhora, tenir en compte a l'altre, cuidar la relació, les formes de dir les coses. Forma i fons al servei d'éssers més dialogants que dialèctics. Les nostres relacions es basen en el principi d'empatia, això és, posar-se en el lloc de l'altre, tenir la capacitat de decidir la nostra conducta, en lloc de reaccionar davant el que ens diuen o fan. Per tot això és fonamental la capacitat d'escoltar. L'escolta activa consisteix en deixar-se d'escoltar a un mateix i centrar l'atenció en l'altre i en la relació que estem establint.
