E-digital

Mentre a Londres es va celebrar la boda real entre Catherine i William, a Espanya s’ha confirmat el divorci total o la guerra fratricida entre Barça i Madrid, traspassant el terreny personal entre dos entrenadors molt diferents per arribar a l’ànima de dos equips també molt diferents. Per què sempre acaba amb deu jugadors el Reial Madrid? Molt fàcil, perquè com entrenador Mourinho inculca als seus jugadors practicar l’anti-futbol i el joc brut. I caminar per la corda fluixa té els seus riscs. Què ha succeït? Doncs que per molt que es queixi, en ocasions, els àrbitres encerten i frenen els partits de rugbi o futbol americà, convertint-los en partits de futbol. L’estil elegant del Barça ha tornat a demostrar que pot més que el jull i les protestes de pati d’escola, i més li valdria al senyor Mourinho tornar al camí de la lògica i l’esportivitat, si vol recuperar el seu prestigi. Mourinho és molt llest, sap jugar molt bé les seves cartes però tots els equips que entrena acaben igual i ell, queixant-se. El portuguès pràctica una guerra freda que dura massa, arribant a un límit que traspassa la part esportiva per convertir-e en quelcom que no es pot tolerar.A la vida hi ha persones i personatges. En ocasions, una persona pot dedicar-se al cine o al teatre, creant interessants personatges que aporten quelcom al públic. El mateix succeïx amb la música, la cuina o qualsevol art. Pots crear un personatge, però sempre amb la persona al radera. Si tan sols ets un personatge, estàs buit, estàs mermat d’ànima, de sentiment, de racionalitat,... i et perds en el teu món, en un món artificial, fals, sense lògica i de veritat. És el que li ha passat a Mourinho, una persona convertida en personatge que carrega contra el Barça davant de l’espectacle de veure a Messi marcant un dels gols més espectaculars de la seva carrera. Un 0-2 no tan sols va ser just, sinó que demostra com juguen uns i com juguen els altres. Com pot Mourinho deixar passar les atrocitats que cometen alguns dels seus jugadors física i verbalment i posar-se ara amb Alves, Busquets i Pedro? Si la UEFA t’obre un expedient, tu vas i vols obrir-ne un altre per tornar-els-hi la pilota al·legant comportament anti-esportiu. Escandalós. El comportament anti-esportiu és quelcom que defensa i aplica Mourinho dins de la seva particular filosofia com a tècnic, i fins ara semblava que li funcionava, no? Doncs no, rotundament no. Senyors, si volem retornar a l’espectador el plaer de visionar un bon partit de futbol, personatges com Mourinho, Pepe, Chendo i altres molts haurien de plantejar-se si realitzen la seva feina amb la correcció i professionalitat que s’espera d’ells.El món va ser testimoni de com va jugar Holanda i del joc d’Espanya a l’últim mundial. El món va ser testimoni del joc del Barça davant dels seus rivals, que si bé és cert que últimament s’ha deslluït una miqueta per culpa del desgast, d’un plantilla curta i de les lesions, al primer partit de les semifinals va retornar la brillantor i esforç que tant agrada. Em sembla lamentable el que va passar a la mitja part a Madrid. Però que la UEFA hagi d’obrir expedient a un entrenador és quelcom que ha alçat les senyals d’alarma al futbol europeu, marcant l’inici d’una etapa de reflexió. Tot val...? No, no val tot a l’hora de desestabilitzar a un rival, i menys amb el joc brut, els riures a la banqueta, les declaracions punxants i els insults morals d’una baixesa tal, que obliga sota el meu punt de vista, a la disculpa immediata per part de la directiva del Reial Madrid i del seu entrenador.La elegància, el savoir-faire i les ganes d’oferir espectacle són i han de ser la realitat del futbol, i més en els circuits de la Champions, on tan sols estan els més grans. Aquesta realitat s’ha d’aplicar des de la base, fomentant un joc en equip que la selecció va saber aprofitar, i fomentant que mig món et respecti i aplaudeixi. Hi ha altibaixos, ningú és perfecte, però la realitat s’imposa, encara que els hi pesi a alguns.Potser Mourinho hauria de fer un repàs a les estadístiques del seu equip i fer autocrítica abans d’atacar a àrbitres i rivals.