Opinió
De manifestacions
Vicent Partal
17.05.2011
#15m, més que un toc d'alerta
Vicent Partal
16.05.2011
La Caixa i Carlos Slim
Vicent Partal
13.05.2011
El moll de l'os
Vicent Partal
12.05.2011
Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural
Vicent Partal
11.05.2011
La campanya més dura del PSOE
Vicent Partal
09.05.2011
Clars-obscurs sobre Bildu
Vicent Partal
06.05.2011
Fàstic per la tortura
Vicent Partal
05.05.2011
Deu preguntes (i respostes) sobre la mort de Bin Laden
Vicent Partal
03.05.2011
Quan ser ja és un delicte
Vicent Partal
02.05.2011
La mort de Patricia
Vicent Partal
28.04.2011
Europa, passos enrere
Vicent Partal
27.04.2011
Nuclears, fi del camí
Vicent Partal
26.04.2011
1/89>
Vicent Partal
De manifestacions
17.05.2011
Alguns lectors em van demanar ahir com és que en l'editorial parlava de les manifestacions de diumenge de Barcelona, València, Alacant i d'algunes ciutats més, però no de la de dissabte a Barcelona. L'única resposta que tinc és que no ho sé. Dit això, parlem-ne.
D'entrada, em fa l'efecte que els manifestants de dissabte i els de diumenge eren dos públics ben diferents. No sé quants van participar en totes dues, quants van anar a manifestar-se dissabte i també diumenge, però la meua impressió és que no foren gaires. Cosa interessant, perquè indica que, a Barcelona, entre les dues convocatòries sumades, es va mobilitzar molta gent en un cap de setmana, protestant, descontenta, com vulgueu dir-ne. Incòmoda. Però la manifestació de diumenge em va cridar més l'atenció, segurament perquè era menys previsible.
Que els sindicats es mobilitzen i aconseguesquen un ressò notable a base de collar el govern en un punt que és el gran argument de campanya dels partits d'esquerra, no hauria de sorprendre ningú. Per més que siga significatiu i important en termes polítics, pel volum de la manifestació en si, però també per l'absència del PSC o per la crítica directa de CiU. És important, però no sorprenent. En canvi, que una manifestació convocada per Facebook concentre tanta gent sense una organització tradicional al darrere, a mi, em sembla molt més inusual.
I segurament que les dues marxes, tot i respondre a dos espectres socials diferents i a posicions ideològiques també diferents (la de dissabte més clàssica, la de diumenge més en construcció encara), en el fons eren dues expressions d'una mateixa insatisfacció. Que per una via o per una altra resulta molt difícil de defugir, tal com van les coses.
Mail Obert
El bon temps
Marta Rojals
16.05.2011
Joan Estelrich i els feixistes catalans
Xavier Montanyà
10.05.2011
‘Game over’
Marta Rojals
09.05.2011
El fantasma de Biafra sobrevola Nigèria?
Xavier Montanyà
05.05.2011
L'intent de rescriure la història
Assumpció Maresma
04.05.2011
Bellesa
Marta Rojals
02.05.2011
Necropolítica
Xavier Montanyà
29.04.2011
Muntanyes regalades, de cocaïna
Xavier Montanyà
26.04.2011
Civilització
Marta Rojals
18.04.2011
El clatell d’Alcampell
Xavier Montanyà
13.04.2011
Naveguem
Marta Rojals
11.04.2011
O2
Marta Rojals
04.04.2011
Esmorzar a Tous
Marta Rojals
29.03.2011
La llei del silenci
Xavier Montanyà
23.03.2011
Fràgil
Marta Rojals
21.03.2011
Aquesta gent
Marta Rojals
14.03.2011
Stuart Christie contra Franco, encara
Xavier Montanyà
11.03.2011
National geographic
Marta Rojals
08.03.2011
La corrupció és el sistema
Xavier Montanyà
04.03.2011
Àngels de la guarda
Marta Rojals
28.02.2011
Una sentència històrica
Xavier Montanyà
24.02.2011
El retrat de Dorian Gray
Xavier Montanyà
17.02.2011
Democràcia
Xavier Montanyà
09.02.2011
La finca dels Gómez a l’Àfrica
Xavier Montanyà
01.02.2011
L’encant de la mosquitera
Xavier Montanyà
27.01.2011