Lluís Badia

Desprès de sobrepassar l’equador de la campanya electoral, crec que és el moment de fer balanç del que ha estat la contesa política fins la data, i sobre tot en què s’han concretat les idees i els suggeriments de molts dies d’exposició programàtica. Malauradament d’un anàlisi realista de la situació, poques son les novetats aportades pels diferents candidats, repetitius en molts dels seus discursos, a part del missatge renovador de la candidata nacionalista de CiU, que sí ha introduït al debat l’autèntica realitat d’una ciutat que no vol ciutadans dividits, ni tampoc el sectarisme que s’ha instal•lat al municipi entre amics i enemics del govern de torn.

El que és inapel•lable és que la gent el que vol és la capacitat per trobar els punts d’acord per damunt de la discrepància, especialment quan els temps que vindran necessitaran irremediablement l’exigència de fer pinya entre tots; per tant, el model dels darrers anys, amb un govern socialista – independentista, aillat en els seus exclusius interessos, no acceptant cap tipus de crítica o aportació, no és la millor via per superar la que “ens ve damunt”; per tant, seria bo que ja, des d’ara, per damunt del propi resultat electoral, es fes el que calgui per poder explicar a la gran majoria de persones de la nostra ciutat, que és possible canviar la manera de fer política, per damunt de l’enfrontament permanent, la desqualificació indiscriminada, i sobre tot, el partidisme inviable davant l’esvoranc negatiu que ens tocarà viure els propers mesos, malgrat els maquillatges electorals del moment.

Certament aquest anhel de concòrdia no el poden liderar els que, al llarg de la darrera legislatura, han primat el discurs personalista per damunt de qualsevol concepte de convivència, i és aquí a on la Victoria pot oferir una solució transversal que torni a Tarragona el protagonisme a tots els nivells, que mai hauria d’haver perdut.

El proper diumenge les alternatives son ben clares, optar per la continuïtat d’un executiu municipal abonat a l’enfrontament amb una part de la representació ciutadana, sigui quina sigui la seva proposta puntual, o optar per un nou equip de govern, capaç d’escoltar a tothom, obert al diàleg, no marginant a ningú d’entrada pel seu legítim dret de pensar diferent, i sobre tot, conscient de que el futur no el guanyarem si no és amb la suma dels que puguin pensar igual, però també d’aquells que des del posicionament diferenciat som capaços d’arribar a consensos imprescindibles per fer avançar la ciutat.

Apuntar-se a la demagògia puntual amagant la realitat d’una situació compromesa, per molt que quelcom pugui pensar que dona vots, no és l’aval, ni la garantia per poder governar bé, la responsabilitat de ser conscients de la situació, analitzant obertament les alternatives, hauria de ser la fita obligada per aquells que pensen que a més de guanyar electoralment, després s’ha de ser capaç de gestionar i en aquest punt crec que les ofertes son clares; des del seny i la lògica no es pot seguir en una via de divisió que no ens porta en lloc; però en tot cas la decisió de la gent serà la que haurà de ratificar el que toca fer els propers quatre anys.