El Sant Jordi d'aquest any ens ha demostrat, a molts  escriptors, fins a quin punt el vell sistema de venda de llibres –editorial, distribuïdora, llibreria- està trontollant i de com la crisi omnipresent l'està empenyent cap a la vora del precipici.

Prenem per cas les grans cadenes tipus FNAC (que és on la majoria dels lectors catalans compra llibres actualment): ara només demanen entre 2 i 5 exemplars de cada títol per botiga (a menys que el títol ja sigui un best-seller) amb el resultat que la majoria de títols nous hi estan amagats als prestatges. Pel que fa a les llibreries tradicionals, com que estan en crisi –en part, a causa de la competència amb les grans superfícies- molts llibreters avui en dia són força cautelosos a l'hora de fer les comandes. Si afegim a això el fet que les editorials tendeixen a fer tiratges més petits per reduir despeses, no és de sorprendre que els lectors ens queixen cada cop més del fet que ho tenen difícil, trobar els nostres llibres enlloc.

I quan provem de fer presentacions allà on arribarem a més gent, que no és pas a les llibreries sinó en centres cívics, casals, bars... passa que sovint els llibreters no poden col·laborar-hi, per qüestions del desplaçament o dels horaris o bé les distribuïdores no veuen clar que han de treballar fora de l'àmbit estricte de les llibreries, de manera que ha passat més d'un cop que els organitzadors d'aquestes presentacions a locals populars, han d'anar abans a diverses llibreries per buscar exemplars i pagar-los de la pròpia butxaca amb l'esperança que els vendran encabat l'acte. Així, a menys que les coses es flexibilitzin aviat, tant les distribuïdores com les llibreries, sobretot les primeres, es trobaran abocades a l'extinció gradual –bastants ja s'han extingit del tot- mentre que tant els escriptors com els lectors anem descobrint, cada cop més, que la millor manera de posar-nos en contacte els uns amb els altres és a través de la xarxa. I no és que volem que sigui així, no...