Dani Reixach

Posts

April 25, 05:00 AM

 

March 14, 04:35 AM

 

Orgullosos de fer 80 anys i ser el referent dels valors de molts catalanes i catalans

 

March 08, 04:34 AM
Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4

Un dia, al carrer Major, em va aturar una senyora i em va dir que ja no creia en la política, que tots els polítics som iguals: uns farsants i uns mentiders.

Amb el cor compungit li vaig dir que jo no sóc cap mentider. Tinc virtuts i defectes com tothom però, primer de tot, sóc persona. Crec en un projecte nacional, en l’autodeterminació de la meva nació, i per això treballo i lluito, començant per Palamós i Sant Joan.

 

Sóc d'esquerres, i per aquesta condició i sota els meus valors republicans procuro pel benestar social de la nostra població. Crec en el futur i per això estic compromès amb la conservació del medi ambient, en la preservació de la meva cultura, de la meva llengua i treballo cada dia per assolir la totalitat de drets i llibertats pel meu petit país.

 

No dubto que hi ha polítics corruptes, així com hi ha empresaris o treballadors que també ho són. Però també hi ha gent honrada i polítics que treballen per a la gent, que dediquen hores a les causes socials a costa del seu temps. Que perden hores de son, dies de festa, estones amb la família per resoldre qüestions d’interès públic. Aquests no es mereixen ser carn de canó de les crítiques indiscriminades pel sol fet de ser persones públiques.

 

Jo crec en un projecte i destino un temps de la meva privacitat a fer possible que algun dia tots puguem gaudir de més llibertat.

 

March 02, 05:13 AM

 

Ara farà un any d’una data històrica per les palamosines i els palamosins, el 28F, dia en que la nostra població va tenir la possibilitat d’exercir el dret a decidir el futur del nostre petit país.

En el transcurs d’aquest any fins a data d’avui s’han anat succeint accions agressives des de l’estat espanyol (sentències TC i TS, tancament dels emissors de Tv3 al País Valencià...) contra el nostre estat de benestar i la nostra llengua, que ens ha portat a sortir 1 milió i mig de persones al carrer el 10 de juliol a Barcelona, protestar aquest novembre davant l’ajuntament de la vila i a diferents manifestacions públiques de la societat civil catalana.

El setembre del 2009 a Arenys de Munt es va iniciar un nou full de ruta per assolir la plena llibertat del nostre país.
A casa nostra, un nodrit grup de vilatanes i vilatans de Palamós i St. Joan amb l’únic interès i inquietud de donar el dret d’autodeterminació a la nostra població, i en el qual gran part de la nostra militància estava implicada, va fer possible influir en la història de la nostra vila la data del 28F, de la qual cosa em sento del tot orgullós d’haver participat, i és des d’aquest esperit de treball i implicació d'on hem d’aprendre tots alhora de plantejar els nous projectes de futur.

Ara és el moment de fer un pas ferm cap a la Independència de Catalunya, però aquest ha de ser alhora segur, sense escarafalls, sense presses, sense personalismes i quan la societat civil estigui preparada, d’una forma democràtica. Ningú no ens pot privar el nostre dret a decidir.

February 18, 06:05 AM

Fa temps van intentar dividir-nos, sembla ser que en alguns sectors de la societat ho varen assolir, després varen intentar fer-nos oblidar les nostres arrels comunes, tapant les boques o ningunejant escriptors i cantautors de fama contrastada en el nostre petit país. Més tard, un govern de dretes amb complicitat de les forces majoritàries espanyoles va voler destruir la unitat de la nostra llengua i fins i tot inventar una altra fonamentada en un dialecte d’aquesta.

Sembla ser que han determinat la última estocada al seu pla estratègic per fer desaparèixer tota la força d’un poble que reclama de forma pacífica poder decidir sobre les seves llibertats nacionals impedint la llei de consultes populars.

Si hi ha una cosa que pot canviar la dinàmica d’aquesta destrucció és el poder de la informació, i és per això que TV3, tot i el reclam popular, es veu obligada a tancar les seves emissions, perquè a dies d’avui és el perill exponencial més important per les ments retorçades de l’Estat Espanyol.

No oblidem, a més a més, que aquesta acció va en contra de la lliure llibertat d’expressió, i mentre a Catalunya, a València, a les Illes i a la Franja sota llei sintonitzem canals de llengua no pròpia, i massa sovint de informació agressiva a la nostra identitat, aquesta mateixa llei ens impedeix conèixer el dia a dia de la nostra pròpia ètnia.

Cal ser contundents davant aquestes aberracions, no podem permetre que part del territori de llengua catalana es quedi sense una de les eines informatives més importants. No podem acceptar que el Govern de la Generalitat Valenciana vagi en contra de la seva pròpia llengua sense quedar impunes de la nostra repulsa.

Ja n’hi ha prou! Que ningú ens faci callar!  I emulant a Joan Fuster gran escriptor del nostre territori, nascut a Sueca, Ara o mai!

 

February 05, 12:15 PM

 

Fa força temps que el vaig conèixer, acostumava a venir amb la seva bicicleta atrotinada arran de platja aquells migdies d’estiu i ens mirava com jugàvem a la pilota, seia en el petit mur que delimita la sorra i esperava amb paciència que el convidéssim a jugar.
A vegades venia acompanyat d’una personeta menuda, el seu fill en Lucca, que observava amb grans ulls com el seu pare suava la cansalada mentre ell s’enfarinava amb la blanca pols de la platja.
Un dia en un entrenament dels veterans del Palamós varem coincidir, l’acabaven de fitxar i com que ja ens coneixíem de l’estiu varem iniciar una molt bona relació. Durant una llarga temporada varem passar mil i una peripècies, anècdotes i grates experiències, fins que un dia tal i com va venir va desaparèixer, vaig saber per altres que la situació econòmica i familiar l’havia dut a la determinació de tornar-se al seu país, Brasil, a reconstruir de nou la seva vida, no vaig tenir cap notícia d’en Valerio i del seu fill fins ahir. 
Sorpresa la meva quan a l’obrir el correu electrònic trobo un missatge amb el seu nom, amb una evident perplexitat a la meva cara clico la icona del sobret i llegeixo com un Valerio emocionat m’explica com ha pogut trobar el meu contacte mitjançant el Google i el meu bloc de regidor, que gran que són les noves tecnologies em comenta.
Sembla ser que ha pogut refer la seva vida, cosa que m’alegra profundament, i m’explica amb detall com ha comprat un “txiringuito” a la platja on hi fa onejar la senyera i el qual ha anomenat “Pa amb Tomàquet”, i és que em diu: Dani, jo sóc ara un català a Brasil.
També hem comenta que en Lucca ara juga amb els equips inferiors del Internacional de Porto Alegre i que només té al cap triomfar per poder jugar en un futur en el seu Barça.
En Valerio ens dona una lliçó d’agraïment a una terra que el va acollir, que li va donar tot el que tenia i que ell amb la seva senzillesa ara estima. En Valerio és un model de integració, és un exemple del camí a seguir, una vegada més es demostra que quan algú que ve de fora i és ben acollit després aquest exporta Catalunya al món.
Per tant, només puc dir: muito obrigado, estimat Valerio, muito obrigado.

Uploads

Favorites

Uploads

Favorites

abcdefghijklmnopqrstuvwxyz abcdefghijklmnopqrstuvwxyz