Més enllà dels que gaudeixen del poder, dels que tenen els diners, més enllà dels amos de les tribunes públiques i dels espais cívics domesticats hi ha els ciutadans del carrer. Ciutadans corrents que s’organitzen i que reclamen una democràcia més autèntica i més participativa, uns ciutadans que exigeixen que els polítics deixin de servir i serveixin a la societat que els paga el sou.
A Terrassa, l’allau de propostes dels disset partits que es presenten a les eleccions acaba atordint l’electorat, de manera que el soroll que es genera en campanya acaba encobrint el que no es diu. I el que no s’explica és el balanç autocrític del passat mandat, el que no s’explica té a veure amb els acords de govern del PSC que segresten el vot dels ciutadans, té a veure amb una tradició de malbaratament que hipotecarà el futur de la nostra ciutat, té a veure amb una oposició més pendent de la galeria que per oferir una crítica substanciosa. La primera preocupació dels ciutadans és la crisi i les seves conseqüències, però el problema és la pròpia classe política, i per donar resposta a aquesta preocupació els partits tradicionals es posen a xiular … El PSC mira a una altra banda quan se’ls recorda Pretòria, CiU practica el mateix, dissimular amb el cas Palau i el PP fa campanya com si Gürtel fos només una anècdota tèxtil. Per tractar aquest problema de manca de confiança, per posar un exemple, el programa de Pere Navarro en aquestes eleccions no aporta ni una sola proposta que combati o previngui la corrupció política. Està clar que amb aquests vímets la democràcia s’empobreix i es deixa oberta la porta al nepotisme i l’abús de poder, vicis practicats per aquest ajuntament des de fa lustres.
Ciutadans és l’únic partit que segueix sumant voluntats des d’una visió progressista, l’únic que, amb només la bandera de la llibertat i la igualtat, intentarà que el nostre ajuntament sigui un exemple de participació i transparència, que es converteixi en un referent per a tota la societat i un element de lideratge necessari i no una rèmora atropellada pels esdeveniments. Deia Tierno Galván que “les butxaques dels governants han de ser de vidre”. Doncs a això dediquem el nostre programa a Ciutadans, que la transparència en la gestió d’allò públic es converteixi en un hàbit i no en un destorb. És imprescindible que l’actual classe política sigui rellevada per una nova generació més representativa, noves persones que tinguin com a únic motor les preocupacions dels ciutadans corrents.
Javier González, alcaldable de C’s
