En plena campanya electoral, la formació socialista ha volgut donar un pas més en matèria de desplaçaments i de seguretat. Exposant les principals propostes que el partit presenta per renovar mandat, el cap de llista, Pere Navarro, ha explicat que Terrassa “ha de continuar sent una ciutat pionera en mobilitat”. Fent un repàs de les recents mesures vials, com les estrenades zones 30 o l’augment dels estacionaments públics, l’alcalde ha assegurat que l’objectiu principal de la candidatura és “crear tipologies de desplaçament i d’aparcament per facilitar la vida professional i personal dels ciutadans”.
Per tal de millorar la qualitat, el benestar i la salut, una de les principals propostes del PSC-Terrassa és apostar per la promoció del transport públic, que inclou el sorgiment de la nova línia de metro, l’adaptació de la xarxa d’autobusos a les noves tecnologies de posicionament i l’impuls de l’aparició de taxis elèctrics. En aquest sentit, Navarro ha insistit en la importància de que Terrassa “sigui una de les primeres ciutats lliures de contaminació atmosfèrica”.
També a llarg termini, els socialistes han plantejat la visió d’una ciutat “on no hi hagi cap barrera arquitectònica”, fent referència així al Parc de Vallparadís, l’única zona verda d’aquestes característiques amb recorreguts que permeten l’accés a discapacitats. En matèria de seguretat, Pere Navarro ha insistit en la necessitat de “crear les bases perquè no es produeixin delictes i es respectin les normes de convivència”. Per afavorir l’estabilitat de la ciutat de Terrassa, que presenta un índex de furts per sota de la mitjana catalana, els socialistes han proposat la creació de plans de seguretat sectorials, l’actuació conjunta i coordinada dels diferents cossos de seguretat, la formació d’una taula per la convivència i la creació de la figura del policia tutor, que vinculat als diferents barris i als centres educatius pugui resoldre problemes relacionats amb l’absentisme escolar.
El candidat del PSC a la reelecció, Pere Navarro, s’ha acompanyat del número 2 de la llista socialista, Alfredo Vega i de la número 16 i directora de l’IES Can Jofresa, Imma Parra en la roda de premsa sobre les propostes socialistes en Educació.
Segons ha explicat Pere Navarro: “des de sempre l’Ajuntament de Terrassa ha mostrat un gran compromís amb l’Educació i creiem que ara, amb la situació econòmica que vivim, encara és més prioritària”. I en aquest sentit, l’alcaldable ha donat algunes xifres: “el nostre pressupost, any rere any, avala aquesta aposta política. Els recursos destinats a Educació per part del nostre ajuntament han crescut dels 13,8 milions d’euros l’any 2002 als 22,8 milions de l’actual any 2011”.
Navarro també s’ha referit a la Fomació Professional com una de les tipologies educatives que ha augmentat més el nombre de matriculacions i “continuarem treballant en aquesta línea”, ha afegit Navarro.
Pel candidat del PSC, les prioritats i els prinicipals eixos del programa electoral són: “garantir el dret a l’Educació, fer extensiu el dret a la formació als adults i reduir el fracàs escolar i millorar els resultats de l’alumnat”.
Navarro s’ha mostrat molt crític amb la política que està duent a terme l’actual Conselleria d’Ensenyament i ha lamentat especialment l’eliminació de la sisena hora “ja que posava l’escola pública al mateix nivell horari de les privades i concertades”. Per Navarro, accions com aquesta ja deixen entreveure per on aniran les polítiques de CIU i, segons ha afegit el candidat del PSC: “Si la ciutadania ens torna a donar la seva confiança, nosaltres mantindrem el nostre grau de coresponsabilitat en Educació i defensarem la igualtat d’oportunitats”. En aquest sentit, Navarro ha parlat d’incrementar les beques i els ajuts, a més de crear noves places escolars.
Segons ha manifestat Pere Navarro: “és molt necessari valorar també la tasca dels equips docents i nosaltres apostarem per fomentar aquest reconeixement social que els mestres es mereixen. El capital humà és un dels valors més importants que tenim”.
Potenciar els Plans de Transició del Treball, continuar amb els Plans d’entorn i treballar per una proposta de zones que possibilitin un repartiment més homogeni i equilibrat de la població nouvinguda evitant la guetització d’escoles i instituts són altres propostes del PSC Terrassa.
El partit liderat per l’actual alcalde de Terrassa, Pere Navarro, ha presentat aquest matí les principals línies polítiques del pla que defensarà durant el transcurs de les eleccions municipals de 2011. Acompanyat del cap de campanya, Jordi Ballart, Navarro ha exposat els punts més importants del seu projecte electoral, una visió de futur que vol conduir la ciutat cap al progrés per crear “la base de la Terrassa dels pròxims 20 anys”.
Sota el lema Compromès amb Terrassa, el PSC vol dur a terme una campanya electoral propera, positiva en relació a les potencialitats de la ciutat i oberta, amb l’objectiu de superar la militància i “representar la ciutat de Terrassa anant més enllà de les sigles”. En aquest sentit, el partit proposa un doble model de gestió política, utilitzant de forma eficient els recursos però sense cometre retallades ideològiques que puguin afectar a les prestacions socials.
Pel que fa al programa, el PSC ha organitzat el seu pla d’actuació seguint tres eixos centrals que concreten els seu compromisos electorals: la Terrassa del benestar, la Terrassa de l’equilibri territorial i sostenible i la Terrassa de l’ocupació i del coneixement. Més de 200 mesures que durant els pròxims dies seran presentades davant els ciutadans per tal de cercar la participació de la gent i “generar confiança en el futur de Terrassa”. Amb l’objectiu de fomentar una campanya electoral pròxima i compromesa amb la ciutat, el partit vol aprofitar al màxim les noves tecnologies i les xarxes socials, que tindran un paper rellevant en la interactivitat amb els barris.
El PSC Terrassa s’ha reunit en roda de premsa aquest matí, a les 12 hores, per explicar les seves propostes en matèria de Participació de cara a les pròximes eleccions del 22 maig.
Al llarg de la xerrada han remarcat la importància de reforçar els Districtes de la ciutat, millorar la qualitat dels òrgans i processos participatius i enfortir el teixit associatiu i de les xarxes comunitàries. Un dels exemples n’és la recent aprovació del Pla Estratègic de Participació Ciutadana, un espai on poden participar en les polítiques municipals, tan ciutadans com entitats. També han recalcat la importància de dur a terme polítiques participatives en l’àmbit de la solidaritat i la cooperació o la creació del Consell Municipal de Joves. Un dels objectius del PSC Terrassa és, també, la descentralització del territori, gestionant-ho des de la proximitat i reforçar la xarxa comunitària. L’eina: els regidors de Districtes.
Han assistit a la roda de premsa l’alcalde Pere Navarro, Jordi Ballart, membre de la candidatura i cap de campanya del PSC-Terrassa; Antoni Falgar, president de l’AAVV de ca n’Aurell; Juan López Ramírez, membre de l’AAVV de Can Parellada i José Antonio Andrés, de l’AAVV de La Maurina.
El PSC considera que el principal grup a l’oposició, CiU, ha fet una valoració partidista i interessada de les dades registrades en el conjunt monumental. “De fet, tothom sap que una xifra, aïllada del seu context o de la sèrie a la que pertany, es pot interpretar de forma aleatòria, fent valoracions que banalitzen el valor de la cultura, i com bé saben els historiadors, arqueòlegs, antropòlegs, sociòlegs… caldria no ser molt més curosos quan parlem de cultura i en especial quan parlem de patrimoni històric”, critica PSC-Terrassa.
Els socialistes demanen rigor i serietat en l’avaluació dels resultats. “Si volem ser creïbles, les dades han de saber-se interpretar doncs els factors que intervenen en el posicionament d’un projecte històric són sempre multi factorials i no hem de confondre el resultats obtinguts amb pretensions magnificades o poc realistes”, asseguren.
Segons el PSC-Terrassa “no té cap sentit la comparació dels resultats de la Seu d’Ègara amb els resultats d’altres espais del patrimoni català ignorant el factor temps, i sense fer el necessari anàlisi del context. I en aquest sentit, creiem que el portaveu de CIU a Terrassa està mancat d’un bon assessorament, ja que no és poden fer comparatives sense tenir en compte que la Seu d’Ègara fa poc temps que ha estat museïtzada i restaurada”.
Per tal de contextualitzar les dades dels resultats de visitants a la Seu d’Ègara durant l’any 2010, val a dir que els 18.474 visitants és la xifra més alta registrada en tota la història, al marge de 2009 any de finalització dels treballs. Des del PSC-Terrassa, creuen que aquesta xifra augmenta el seu valor si es considera que és el primer exercici amb entrada de pagament i si es té en compte el moment de contenció econòmica que afecta als visitants i als gestors del conjunt.
Segons el partit, posicionar les Esglésies en el mapa dels actius culturals de Catalunya requerix d’una acció continuada, serena i consensuada. La Seu és sobretot un projecte de ciutat, una actuació que ha de situar Terrassa en el mapa patrimonial català. I en aquest sentit, de tots és sabut que el pla director pretén elevar les xifres de visitants progressivament en un període de 5-6 anys.
En temps difícils i de retallades a CiU, “al senyor Rull li sembla poc haver iniciat els treballs per la presentació de la candidatura per accedir a la declaració de la Seu d’Ègara com a Patrimoni de la Humanitat, haver situat les Esglésies com a una de les icones del patrimoni català, li sembla poc la restauració del retaule petri, les actuacions de la comunitat educativa de terrassa que s’ha bolcat enguany en el tema, li semblen poc les promocions de 2×1 per facilitar la visita als amics i familiars dels terrassencs…”, critiquen.
Des del PSC-Terrassa creuen que tampoc cal fer sang del tancament d’una empresa que en definitiva ha estat la causa del retard de part de la urbanització. I asseguren que és fàcil manipular les dades i les accions, ara cal ser curós en la informació lliurada als ciutadans, si és que es vol ser creïble.
Per tots aquests motius, el PSC-Terrassa demana que des de l’estima al patrimoni, a la història, a la cultura no s’haurien de construir aquestes imatges i aquest missatges destructius que res tenen a veure amb la realitat del conjunt. “Una foto dels candidats de CiU a la zona d’obres de la Plaça no és la millor foto per vendre el millor del nostre patrimoni. Les obres es reprendran i en breu la Plaça recuperarà el seu esplendor; tal com ha passat amb el retaule petri de l’altar de Sant Pere, que després d’estar mesos en obres, ara es mostra orgullós als visitants i feligresos.”
“Per què CIU mai parla de la multi premiada passarel·la que travessa el Parc de Vallparadís, connectant el carrer Salmerón amb la Seu d’Ègara? Potser perquè les bones noticies i reconèixer la feina ben feta per l’equip de Govern ara no convé als nacionalistes…”.
Des del PSC Terrassa, creuen que es pot constatar que l’Ajuntament, encapçalat pels socialistes, ha marcat com una de les seves prioritats la promoció de la Seu d’Ègara. “Tot i les dificultats econòmiques del context, hem fet una inversió notable en aquest conjunt monumental, alhora que no hem oblidat inversions patrimonials importants a la ciutat, així com la seva preservació. En són bons exemples la Torre del Palau, el Castell Cartoixa, el Teatre Principal, la Casa Baumman, i altres edificis catalogats”.
Assistim aquests dies a gestos polítics que malgrat l’aparent sordina, han comptat amb l’altaveu i complicitat en alguns casos de molts mitjans de comunicació. Em refereixo a la participació i votació afirmativa de l’actual president de la Generalitat, Artur Mas, i de l’expresident Jordi Pujol, en les consultes per a la independència de Catalunya organitzades per la plataforma Catalunya Decideix. Convergència i Unió ha mantingut una calculada equidistància durant el transcurs de més d’un any de votacions d’aquest pretès referèndum independentista. A l’oposició, i amb les eleccions autonòmiques del passat novembre a l’agenda política, interessava la indefinició per a no espantar i aconseguir els vots dels barris obrers d’ascendència espanyola, poc proclius als independentismes, ja que li eren imprescindibles per a governar la Generalitat. Ara, un cop al govern, superats ja els 100 dies de mandat, comença a no ser creïble que tot fos i sigui culpa del tripartit, i per això, s’empra la vella estratègia de que tot és culpa de Madrid i del govern d’Espanya.
La dificultat per explicar la contradicció que suposen les retallades en els serveis públics als més necessitats i els retalls en els impostos als més rics, fa necessària i imprescindible la incomprensió d’Espanya i sobretot del seu espoli econòmic, especialment en un moment de precampanya per a les eleccions municipals del 22 de maig. Aquestes declaracions d’independència, encara que siguin en la “intimitat”, donen credibilitat a aquesta vella estratègia que permetia, al mateix temps i curiosament als mateixos protagonistes, Pujol i Mas, culpar a Madrid i pactar amb Aznar.
No és d’estranyar per tant, que les reaccions més airades hagin vingut en primer lloc d’Aznar i després dels dirigents actuals del PP. Al final, però, l’independentisme de Mas, la crisi o la immigració, seran culpa de Zapatero i permetrà al PP català arrabassar alguns vots als barris obrers de Catalunya en les properes municipals i, el que és més important, atiar l’anticatalanisme a les espanyes, que tants bons resultats li dóna a les autonòmiques i generals al partit de Rajoy. Evidentment aquests enfrontaments ideològics, no impediran a Alícia Sánchez-Camacho i a Artur Mas, pactar el que els vagi bé, a Catalunya i a Madrid, si Rajoy un dia arriba a la Moncloa.
I això, que no ens hauria de sorprendre, per la afinitat ideològica entre partits de dretes i perquè ja ho hem viscut amb petites diferències, si que ens hauria d’indignar: em nego a que les eleccions per a decidir el futur govern de la meva ciutat per als propers 4 anys acabin sent una continuïtat de les autonòmiques, com pretén CiU a Catalunya, o una primera volta per a les generals del proper any, com pretén el PP.
Els ajuntaments, són l’administració més propera per als ciutadans: aquella que degudament finançada ha de donar resposta a la majoria de les seves necessitats i aspiracions. Les eleccions municipals del proper maig han de servir, en primer lloc, per a que els ciutadans valorin la gestió política feta pels actuals consistoris en aquests darrers 4 anys i han de servir també per a conèixer els principals problemes que cada ciutat i poble té plantejats, així com per escollir entre les propostes de les diferents opcions polítiques. La resta, és tactisme o estratègia, és en definitiva posar els interessos dels partits per damunt de les necessitats i aspiracions dels nostres ciutadans i ciutadanes. Per això, des de la formació i des de la nostra candidatura encapçalada per Pere Navarro, presentem amb claredat les nostres propostes, propostes constructives que responen als nostres valors d’esquerra i al nostre esperit terrassenquista, renunciant al negativisme d’altres, que sistemàticament han aconseguit titulars no per les seves aportacions sinó per les crítiques a tot el que s’ha fet.
El proper 22 de maig, els terrassencs i terrassenques han de poder decidir sobre la feina feta en aquest mandat, sobre el diferents programes, ben explicats, sobre els diferents líders: sobre la seva experiència en política i en gestió, sobre la seva honestedat i lideratge i sobre els seus equips. Introduir elements imprecisos de política externa és una forma d’embrutar les properes eleccions i una manera de difuminar un debat en el que Terrassa, com tantes altres ciutats, es juga molt.
Alfredo Vega, membre de la candidatura del PSC Terrassa
L’acte de presentació dels candidats del PSC de Terrassa per a les eleccions municipals del 22 de maig ha tingut lloc aquest vespre al Recinte Firal de la ciutat. Pere Navarro, actual alcalde de la ciutat a més de candidat, ha destacat durant l’acte el seu “compromís amb les persones” i la viabilitat d’un projecte “que mantingui l’estat del benestar i no estalviï retallant”.
Poc abans de les nou, Pere Navarro arribava acompanyat de Pepe Álvarez, secretari general de la UGT de Catalunya, i començava definitivament l’acte de presentació dels candidats. Tot i això, des de molt abans Jordi Flores, conegut com a Doctor Flor, animava els assistents a l’acte de presentació, que segons els organitzadors ascendien a més de 2.000.
Pere Navarro ha iniciat el seu discurs parlant del nombre d’aturats que hi ha actualment a la ciutat, més de 6.000, però ha destacat que tot i el llenguatge emprat per altres polítics, “l’esquerra no té la culpa de la crisi i l’atur”. En aquest sentit ha dit que, mentre el model de la dreta és “el model d’uns pocs, un model de societat privat i insolidari”, el seu és un projecte amb un programa concret “que ja ha demostrat i seguirà demostrant, que no retallarà en l’estat del benestar a la ciutat i que no només és possible, sinó que és necessari”.
Navarro ha afirmat que la seva prioritat és la creació de llocs de treball, potenciant el coneixement i la formació, i la sortida de la crisi, que ha recordat “que és global”. L’alcaldable del PSC també ha dit que aquesta crisi mundial ha estat provocada per les polítiques neoliberals, “per gent que segueix als seus llocs de treball, cobrant cada cop més i als quals ningú ha demanat cap responsabilitat”. El candidat s’ha referit a la feina feta, com el fet d’haver estat el primer Ajuntament a nivell d’Estat que va impulsar un pla anti-crisi, que ha inaugurat durant els darrers 4 anys “80 grans obres a la ciutat” i que ha assolit grans projectes com el Metro del Vallès, el Parc de Vallparadís, el Quart Cinturó o la nova Rambla, i també a projectes de futur, com la reconversió de les carreteres de la ciutat en passeigs.
Així, Navarro ha dit que, mentre “altres parlen molt, i parlen molt bé, però només parlen”, el PSC fa un programa de govern “compromès” i, en una referència al nou llibre de Stéphane Hessel, que crida “a la indignació i a la rebel·lió”. L’alcaldable també ha tingut paraules per al Govern de la Generalitat: “s’han complert 100 dies del govern de CiU i, amb l’excusa de les retallades, estan defensant un model de Catalunya de dretes, retallant a la sanitat pública, a l’educació i rebaixant impostos com el de successions que beneficien als més rics. Destruiran l’estat del benestar”.
En la mateixa línia, Pere Navarro ha afirmat que “la dreta fa servir el llenguatge per amagar la seva cara real. Diuen el que la gent vol escoltar, però la mentida és una pràctica massa habitual entre els seus polítics”.
El candidat socialista ha acabat la presentació amb una crida a la mobilització del seu electorat i ha afirmat que, si no ho fan, passarà com a Catalunya, “on la majoria de la gent es defineix de centre-esquerra però tenim un govern de dretes”. Després, ha presentat la llista de candidats del partit per a Terrassa, alguns d’ells ben coneguts com l’ex-alcalde de la ciutat Manuel Royes, número 27 de la llista, o els tinents d’alcalde Alfredo Vega i Carme Labòria, números dos i tres respectivament.
La llista completa, encapçalada per l’actual alcalde, comprèn els ja anomenats Alfredo Vega i Carme Labòria, Amadeu Aguado, Lluïsa Melgares, Jordi Ballart, Juan Antonio Gallardo, Josefina Soler, Teresa Casals, Jose Manuel Jiménez, Pedro Domínguez, Almudena Alamagro, Núria Riera, Lluïsa Carreño, Plácido Lordán, Imma Parra, Sandra Carod, Jose Antonio Andrés, Núria Escudé, Antonio Falgar, Alba Soldeliva, Juan López Ramírez, Maria del Carmen Garrido, Marcos Quispe, Jordi Labòria, Maria Pitart, Manuel Royes i els suplents Consol Torres, Josep Casajuana i Josep Serra.
El Partit dels Socialistes a Terrassa va presentar, ahir, la llista de candidats a l’alcaldia de Terrassa per les properes eleccions municipals que se celebraran el 22 de maig. En un acte al Parc de Vallparadís, l’actual alcalde i cap de llista, Pere Navarro, va assegurar que la llista de candidats és plena de bones persones que s’estimen la ciutat i que tenen el desig d’estar quatre anys més al capdavant del govern municipal.
Així, la llista, que inclou un total de trenta candidats dels quals cinc són independents, l’encapçala Pere Navarro, seguit d’Alfredo Vega, Carme Labòria, Amadeu Aguado, Lluïsa Melgares, Jordi Ballart, Juan Antonio Gallardo, Josefina Soler, Teresa Casals, Jose Manuel Jiménez, Pedro Domínguez, Almudena Alamagro, Núria Riera, Lluïsa Carreño, Plácido Lordán (independent), Imma Parra (independent), Sandra Carod, Jose Antonio Andrés, Núria Escudé (independent), Antonio Falgar, Alba Soldeliva, Juan López Ramírez, Maria del Carmen Garrido (independent), Marcos Quispe (independent), Jordi Labòria, Maria Pitart, Manuel Royes i els suplents Consol Torres, Josep Casajuana i Josep Serra.
Pere Navarro, actual alcalde de Terrassa i candidat del PSC a la reelecció, ha emfatitzat aquest matí el contingut social de la seva candidatura. Ho ha fet en la 19a Conferència Municipal del PSC de Terrassa en la qual el PSC de Terrassa ha aprovat per unanimitat el programa electoral al Centre Cívic Alcalde Morera amb l’assistència d’una seixantena de persones.
Navarro ha destacat que el programa electoral es basa en les persones i ho fa “des del socialisme i creient en Terrassa”. El programa electoral està basat en “transparència, lideratge, coneixement, equitat i sostenibilitat”. El candidat socialista ha defensat que el PSC “és un partit d’esquerres”, en contraposició a “la dreta nacionalista”, a la qual ha demanat que no s’amagui i que “reivindiqui que són de dretes”.
Les polítiques socials són un instrument útil per sortir de la crisi i són necessàries per garantir la igualtat entre tots els ciutadans, segons Pere Navarro. Així, ha reivindicat el paper dels successius governs del PSC a la ciutat (que governa des que es va restablir la democràcia) i ha assegurat que “si la ciutat hagués estat en mans de la dreta Terrassa, seria molt diferent, un model de ciutat semblant al de l’època de les riuades”. Per a ell Terrassa ara és “una ciutat inclusiva i que crea riquesa per a tothom”.
En la seva intervenció, el candidat del PSC a la reelecció ha criticat el govern de CiU a la Generalitat dient que “molts catalans estan patint el model de societat d’un govern d’ideologia més dretana que els governs de Jordi Pujol”. En el mateix sentit, ha remarcat que “la crisi econòmica ha nascut de les polítiques neoliberals, i ara la dreta ens vol venir a ensenyar com sortir de la crisi”, una sortida, “la de les retallades”, que ha titllat d’“insolidària i al servei dels que més tenen”. Els ha acusat d’estar “destruint l’estat del benestar”.
El model de societat com a diferència
Durant tot el seu discurs Pere Navarro ha posat èmfasi en què la diferència en les eleccions municipals del 22 de maig és el model de societat que defensa cada partit. Així, ha fet una crida perquè les properes eleccions municipals no les guanyi la dreta. I ho ha fet utilitzat una metàfora que ha introduït Josep Serra, primer secretari del PSC de Terrassa, per la qual la situació social és “una carretera per on va gent caminant per la cuneta i altres passen amb un Rolls Royce. El PSC es mira el món des del punt de vista dels que estan a la cuneta”.
D’aquesta manera, Navarro considera que amb la política del Govern de la Generalitat “els del Rolls Royce no pateixen les retallades” i que el paper dels socialistes ha de ser el de lluitar per la gent “de la cuneta i els que porten cotxes que no són de luxe”.
Josep Serra ha volgut destacar que porten dos anys escoltant les reivindicacions dels ciutadans de Terrassa i que el programa encara pot “créixer i transformar-se”. Un dels punts que el primer secretari ha destacat és la inclusió de la descentralització administrativa de la ciutat en districtes, per la qual a cada un dels districtes hi hauria un regidor amb poder efectiu de govern, d’una manera semblant a com funciona actualment Barcelona. Tots dos han fet una crida a la participació en l’acte de proclama de la candidatura socialista el proper dia 8 d’abril al Recinte Firal.
Commemorem un any més el Dia Internacional de les Dones en un context difícil, però ple d’esperança. Perquè el 2011 serà, segons tots els pronòstics de persones expertes, l’any en què s’iniciï la recuperació econòmica. I perquè això succeeixi, serà fonamental comptar amb la força, la determinació, la saviesa i el poder de les dones.
En aquests moments de crisi de l’Estat de Benestar és més necessari que mai que reflexionem sobre la manera d’aconseguir un model social més igualitari, més productiu i eficient, que comporti la dissolució de les desigualtats entre homes i dones. Hem de teixir una nova xarxa de polítiques socials més concordants amb la realitat social de les dones en la nostra actual societat, i dissenyar un nou catàleg de polítiques públiques que generin més benestar social i més ocupació, sense renunciar a la cohesió social i que redueixi els desequilibris entre dones i homes.
Commemorem el 8 de març amb l’orgull i la confiança d’haver arribat, com a societat, a les més grans quotes d’Igualtat –política, legislativa, social– en la història del nostre país. Les lleis i els plans aprovats en aquests darrers anys de Governs socialistes són, en si mateixos, instruments extraordinàriament valuosos i positius que ens permeten encarar el moment actual en millors condicions que mai. Però també ho fem amb alerta perquè l’arribada de la dreta al govern de la Generalitat pot suposar un pas enrere de grans dimensions. No ha estat necessari arribar als cent dies de govern per comprovar que el veritable programa de Convergència i Unió es basa en el desmantellament de les polítiques socials que l’anterior govern, encapçalat pel PSC, havia afermat.
Hem passat d’un govern que va duplicar els recursos destinats a la lluita contra la violència de gènere, que va apostar per crear resposta a les situacions concretes de les víctimes a través del desplegament de la Llei dels Drets de les Dones contra la Violència Masclista, que va dotar de recursos als Ajuntaments per crear i consolidar els Serveis d’Informació i Atenció a les Dones, que va creure en la necessitat d’establir mecanismes correctors en el mercat de treball creant una Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats, que va impulsar l’elaboració de Plans d’Igualtat a les empreses, que va facilitar oportunitats através de projectes com Jo, Directiva o la Xarxa de mentoria Ariadna, treballant per la incorporació de dones en sectors on es trobaven subrepresentades i tantes altres accions d’aquests darrers anys, a un govern que ha desmuntat ja l’estructura que fonamentava tot aquest treball.
Històricament el protagonisme en la política per la igualtat ha estat dels Ajuntaments, principalment els governats pels i les socialistes. La tasca municipal ha estat durant molts anys la sustentadora de les millores en la condició de vida de les dones i només durant els darrers anys ha rebut suport de la Generalitat de Catalunya, a través del programa de subvencions a ens locals i el Contracte Programa signat amb l’Institut Català de les Dones per recolzar els Serveis d’Informació i Atenció a les Dones, accions sobre les quals l’actual govern encara no s’ha pronunciat i que resulten cabdals per a molts ens locals en aquests moments de crisi. Cal reivindicar el paper de motor de l’administració de Catalunya per continuar treballant en aquesta línia a tot el país.
Hem assolit el reconeixement “formal” de la participació de les dones en igualtat i en tots els àmbits, però la realitat és tossuda i seguim arrossegant un gran desequilibri en la participació i en la presa de decisions. La responsabilitat en l’àmbit privat segueix sent nostra i si no assolim que els homes es conscienciïn i comparteixin les responsabilitats familiars, les dones seguirem estant en clar desavantatge. Perquè la igualtat “real i efectiva” passa per la incorporació de les dones a una ocupació de qualitat en les mateixes condicions que els homes, i això exigeix un repartiment igualitari de l’esfera privada, dels assumptes domèstics i de la cura de les persones dependents. Només amb una veritable responsabilitat entre homes i dones s’equilibraran realment les oportunitats per a aquestes. La responsabilitat en l’àmbit privat i l’apoderament de les dones en el públic són els instruments que ens permetran remoure positivament les estructures socials condicionades per la mentalitat masclista.
Oblidar el potencial i la força de la incorporació laboral de les dones a un mercat de treball estable i de qualitat, és conduir les reformes iniciades al fracàs més absolut i a la ruptura de la cohesió social. Evitar aquest fet ha d’esdevenir una lluita col·lectiva. És el conjunt de la societat, dones i homes, el qual ha de prendre les regnes de la transformació d’aquest país, no només per sortir de la crisi actual sinó també per protegir-se i evitar que torni a repetir-se en un futur. Per a això és necessari que la coresponsabilitat de la vida personal, laboral i familiar es converteixi en la pedra angular del nou model social, laboral i econòmic del nostre país. En aquest 8 de març de 2011, des del PSC volem reconèixer el valor de la lluita de les dones per la Igualtat –tal vegada, la transformació de més gran importància duta a terme en el nostre país en les últimes dècades– , i fer una crida per treballar tots i totes solidàriament per una Catalunya millor, més justa i més igualitària.
Aquest divendres, els militants socialistes votaran l’única candidatura que s’ha presentat, la de Pere Navarro. L’assemblea es farà a la seu del PSC de Terrassa, al carrer de La Rasa, número 29.
El PSC Terrassa ha convocat una assemblea extraordinària de votació del candidat per a les properes eleccions municipals aquest divendres, 11 de febrer. L’acte començarà a les 19h i comptarà amb la presència de Pere Navarro, que encapçala l’única proposta que s’ha presentat.
el teu parer…