Cinc representants de partits polítics de Terrassa, d’ells quatre alcaldables –Isaac Albert, d’Esquerra; Manel Pérez, d’ICV; Josep Rull, de CiU; i Gabriel Turmo, del PP– i l’actual regidor de cultura, Amadeu Aguado, del PSC, han participat aquest vespre en un debat celebrat a la seu dels Minyons centrat en el model de participació per part de les institucions locals associades a l’Ajuntament al respecte de la cultura terrassenca.

La taula rodona, moderada pel periodista local Manel Sarrau, actual subdirector d’”Els matins” de TV3, ha començat amb un torn de 5 minuts per a cada participant per fer una primera intervenció lliure. Així, cadascun ha realitzat una exposició breu del que consideraven que havia de ser el paper de l’Ajuntament i la seva visió de la cultura a la ciutat.

El primer a intervenir, Isaac Albert, ha destacat que el sol fet de celebrar-se aquest debat ja indicava que hi havia un interès per la cultura a la ciutat, i apostava per un terme mig pel que fa a l’actuació pública: l’Ajuntament no ha de ser ni massa conductista, ni massa absentista, sinó acompanyar la cultura com un element integrador. Albert també ha destacat que les activitats culturals han d’estar a l’abast de tothom i que cal implementar mecanismes per aconseguir-ho, com descomptes per als més desfavorits. També ha acabat realitzant una reflexió sobre els beneficis de la cultura més enllà dels seus límits, afirmant que “una ciutat més culta és també potencialment una ciutat més innovadora”, un element molt necessari per sortir de la crisi econòmica. Durant altres intervencions, el candidat d’Esquerra també ha incidit en la idea que el pressupost és limitat i no s’ha de retallar, però sí dirigir millor qui se subvenciona.

Gabriel Turmo, del PP, ha destacat la necessitat d’una promoció interna de la cultura, i més suport per part de l’Ajuntament als diversos esdeveniments que es duen a terme a la ciutat. En termes generals, Turmo aposta pel turisme cultural com una via a tenir en compte i per la continuació d’una estratègia basada en el Pacte Cívic per la Cultura de Terrassa, ja aprovat. A més, Turmo vol un model descentralitzat, “on la cultura arribi a tots els racons de la ciutat i no només al centre”.

El candidat d’ICV, Manel Pérez, ha destacat que la cultura és “una important inversió de futur que crea ciutadania lliure”, i que hem d’entrar en la “democràcia cultural”, que consisteix no en oferir una major oferta, sinó en l’excel·lència i la proximitat en allò que es fa. Pérez també aposta per la potenciació dels centres cívics com a vehicle per a aquesta aproximació, i aposta per una gestió més transparent i pel pas del debat i l’anàlisi al lideratge i la participació amb les entitats. El candidat a l’alcaldia també ha remarcat una part del discurs d’Albert, i ha afirmat que s’ha de prioritzar a l’hora de concedir subvencions, tot prioritzant aquells projectes amb un major valor social.

Josep Rull, el candidat de CiU, ha volgut deixar clar des del primer moment que “l’Ajuntament mai farà la competència o substituirà les entitats culturals”, passant el protagonisme de la regidoria de cultura directament a la societat. Rull també ha criticat l’acció de govern, un punt compartit amb Gabriel Turmo, i ha afirmat com a exemple de mala gestió que, si bé el Teatre Principal és una bona adquisició, la compra s’ha realitzat “amb un total desconeixement”, i el seu preu final ha estat “excessiu”. Pel que fa a la integració dels nouvinguts, Rull ha assenyalat que “hi ha una cultura d’acollida, la catalana, que és molt integradora i a més s’enriqueix de tot allò que rep de fora”.

Finalment, Amadeu Aguado, actual regidor de cultura, que ha assistit en representació del PSC, ha destacat que, sobretot, la cultura “ha de transmetre i generar”, perquè si només serveix per transmetre valors, per exemple, arribarà un moment que el camí s’acabarà. Aguado també ha destacat, com altres candidats, el poder inclusiu de la cultura, i així com els partits que no estaven al govern han criticat algunes de les polítiques dutes a terme durant la legislatura, el regidor de cultura ha fet un balanç ben diferent, destacant la museïtzació de la Torre del Palau, l’acabament de la xarxa de biblioteques o la recuperació de la Seu d’Egara entre altres coses.

Aguado també ha afirmat que la bona situació de la cultura actual és gràcies als “més de trenta anys d’Ajuntaments progressistes com el terrassenc”, però Turmo ha dit que, per a ell, el vertader pes de la cultura ciutadana corresponia sense dubte a les entitats culturals civils. D’altra banda, el regidor Aguado ha destacat l’existència d’una marca pròpia, la marca “Terrassa”, associada a tots aquells elements culturals que vertebren la ciutat: per exemple, els Minyons, el Festival de Jazz o la Fira Modernista.

Redacció Ègar

Les tres agrupacions independentistes de Terrassa han acordat redactar un manifest a favor de la coalició electoral basca Bildu (formada per Eusko Alkartasuna, Alternatiba i membres de l’esquerra abertzale). La idea és presentar un manifest conjunt i fer-lo arribar a altres formacions com ICV-EUiA i CiU perquè s’hi adhereixin i presentar-lo abans de divendres, segons ha pogut saber ÈGAR.

Els darrers dies s’han produït diferencies importants i públiques entre la colla castellera Minyons de Terrassa i el Servei de Cultura de l’Ajuntament relacionades en la participació de la colla en la Fira Modernista de Terrassa dels propers dies 6, 7 i 8 de Maig.

Aquestes diferències estant creant un clima de tensió entorn a la Fira Modernista, que és en un dels actes populars i culturals més reconeguts que organitzem a la nostra ciutat. Tot i que fa relativament pocs anys que s’organitza ha esdevingut un acte cultural de referència, no només a nivell de ciutat, ni de la comarca sinó a nivell del país. El cap de setmana de la Fira la ciutat pateix una transformació total, la implicació dels comerços, les entitats i la ciutadania és impressionant, i amb aquesta foto la manca d’enteniment entre la regidoria de Cultura i els Minyons no té sentit.

A la Fira Modernista hi caben totes les entitats. Si parlem dels Minyons, a més, podem afirmar que són una entitat reconeguda, responsable d’exportar el nom de la ciutat arreu, una de les capdavanteres en la difusió de cultura popular catalana, i que molts voldrien tenir en la seva ciutat.

Dit això, ERC no entra a valorar, perquè no ens toca, les causes i/o motius que han provocat aquestes diferencies.

Des d’Esquerra Republicana de Catalunya de Terrassa:

1. Demanem que s’acabin les gesticulacions aviat i es recondueixi la situació, en benefici de tothom; de la Cultura tradicional Catalana, de la Fira Modernista i de la ciutat de Terrassa.
2. Demanem a les dues parts d’aquesta polèmica que es posin d’acord, volem que trobin una solució perquè es pugui fer l’actuació castellera, la ciutat i la festa hi surti guanyant. Demanem més empatia, més comprensió i més col·laboració a les dues parts.

Amb tot això, el regidor de Cultura ha fet unes declaracions dient que els Minyons és l’entitat de cultura terrassenca que rep la subvenció municipal més gran i això l’hauria de fer més flexible a l’hora d’acatar els requisits per la participació a la Fira.

Des d’Esquerra Republicana de Catalunya de Terrassa:

1. Volem deixar clar que amb aquestes declaracions es barregen conceptes i no aporten res a la desitjable solució del conflicte.
2. Tampoc és del tot cert que els Minyons sigui l’entitat (popular) més subvencionada.
3. Els Minyons reben una subvenció de l’Ajuntament, sí!. Només faltaria que una de les entitats terrassenques més potent i reconeguda a nivell nacional en l’àmbit de la cultura tradicional no tingués un suport municipal suficient.
4. Entenem que la subvenció es dona (com en altres casos, ESPEREM!) perquè al darrere de l’entitat hi ha un bon projecte, una feina de difusió de la cultura popular, de treball per la convivència i la cohesió, perquè és una entitat amb molts anys d’existència, que engloba centenars de persones i que posa Terrassa al món.
5. Donar a entendre que la subvenció serveix perquè les entitats siguin més dòcils és un error de concepció que no compartim, que ens acosta més a un tracta “clientelar” entre administració i entitat. Les entitats es subvencionen pel seu interès i utilitat socials, i no per la seva docilitat.

ERC, Esquerra Republicana de Catalunya de Terrassa

Tal dia com avui ara fa 80 anys, Francesc Macià proclamava la República al balcó del Palau de la Generalitat de Catalunya, dos dies després que Esquerra Republicana triomfés a les eleccions municipals d’aquell any.

De la mateixa manera que quan Esquerra va ser forta a les eleccions municipals del 12 d’abril i va proclamar la República posteriorment, si Esquerra és forta el proper 22 de maig, farà avançar el país. I el farem avançar cap al republicanisme, cap a un sistema de valors basats en la llibertat, la tolerància i la igualtat.

80 anys després, com diem, aquest republicanisme no és només un moviment nostàlgic dels que els agradaria veure exiliats als monarques espanyols. Sinó que és un moviment molt innovador en la forma d’entendre la societat i el concepte de “ciutadania activa”. Avui en dia a la majoria de pobles i viles de la comarca els ciutadans voten un cop cada quatre anys. La ciutadania activa proposa que els ciutadans siguin veritables controladors de la gestió pública, crítics amb el govern municipal i creadors d’opinió i de propostes per millorar la ciutat. Proposem que els ciutadans puguin decidir molt més sovint sobre el dia a dia de la ciutat i que no sigui el govern municipal qui prengui les decisions sense tenir en compte el que vol el poble.

Cal que els i les ciutadanes entenguin que són co-responsables de la seva ciutat i que també han de poder expressar la seva opinió.

Amb aquest objectiu diverses entitats de Barcelona, Rellinars, Vallgorguina i un seguit de pobles del país van afegir-se el passat 10 d’Abril al moviment de les consultes sobre la independència de Catalunya, un exercici essencialment democràtic com és preguntar a la gent el que pensa, a l’estat espanyol i als partits que vetllen perquè tot continuï com fins ara, aquest exercici de normalitat democràtica els espanta i l’intenten desprestigiar. I no ens estranya sabent que l’estat espanyol és encapçalat per un monarca, dirigit per malabaristes, amb el beneplàcit dels grans terratinents castellans i influenciats per les grans empreses i bancs del país. Molt lluny del que va ser la República espanyola dels anys 30 i molt lluny del que des de les JERC defensem, una República Catalana a disposició dels ciutadans, oberta, transparent i àgil.

Fa 80 anys que Esquerra i les JERC lluitem per aquesta llibertat, tolerància i objectiu. Si aconseguim ser forts el proper 22 de maig, ho continuarem fent des dels ajuntaments de cada poble i ciutat!

JERC, Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya. Vallès Occidental

Esquerra Republicana de Catalunya ha presentat aquest matí, a la plaça Sant Miquel (Ca n’Aurell) l’eix de civisme del programa Acord per Terrassa. El candidat a l’alcaldia de la coalició Acord per Terrassa-Esquerra-Reagrupament, Isaac Albert, ha presentat l’acte, el primer eix del programa electoral. Han fet èmfasi amb el tema del civisme. Volen una ciutat cívica i creuen que per fer que la ciutadania se senti partícip d’aquest projecte cal fer que l’administració torni a ser propera, transparent i clara.

Pel què fa al tema de la gestió, des d’Esquerra entenen que “cal restringir despeses, fent una lectura ambiciosa i imaginativa dels programes que fa l’ajuntament i analitzant detalladament la seva utilitat”. Creuen que s’han d’incrementar els ingressos, per la via de la negociació amb les administracions de nivell superior, però sobretot millorant els ingressos propis i consolidant una gestió patrimonial orientada a l’obtenció simultània de liquiditat i rendibilitat social.

Volen una organització de l’administració local transparent, professional i orientada al ciutadà. Reivindiquen espais d’anàlisi, debat i reivindicació ciutadana, mitjançant una major accessibilitat dels electes i una absoluta transparència informativa de la gestió municipal.

Un altre dels temes que s’han tocat a l’acte d’aquest matí és el dels mecanismes de democràcia directa i participativa. Segons Esquerra, la majoria de ciutadans desconeixen les possibilitats de participar, influir i implicar-se en els afers de la vida pública local i és per això que creuen que “cal augmentar i garantir la presència de la xarxa associativa de la ciutat en els diversos espais i processos de participació. També s’ha parlat de la prevenció que calia fer del incivisme i la inseguretat a la ciutat.

Redacció Ègar

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Reagrupament Independentista (RI.Cat) han decidit sumar esforços fent un acord de col·laboració per participar conjuntament en les pròximes eleccions municipals del mes de maig.

En aquest acord defensen un mateix model de ciutat, basat en els principis de llibertat, d’igualtat, de cohesió, de civisme, de sostenibilitat, innovació i d’identitat. Tots dos grups volen una ciutat on convisquin diverses maneres de guanyar-se la vida i de viure-la, on prevalgui la qualitat sobre la quantitat. Una ciutat menys expansiva, amb més densitat, menys despesa i més aprofitament. Volen promoure polítiques destinades al foment de l’ocupació, el treball de qualitat i la innovació. Un dels reptes que defensen és apropar l’administració a la ciutadania.

Pel que fa a la identitat nacional, volen que la llengua pròpia de l’Ajuntament de Terrassa sigui el català. En l’acord també certifiquen que tenen la voluntat de contribuir en la regeneració democràtica, en la transparència, l’eficiència i l’eficàcia dels partits i de l’administració.

Redacció Ègar

L’any 79 Terrassa era una ciutat grisa i trista. Una ciutat que reflectia tan a nivell urbanístic com social la seva condició de ciutat derrotada, perduda després de 40 anys de franquisme. Una ciutat que no sabia ni podia digerir uns creixements demogràfics desmesurats i feia de la seva desestructuració urbanística una de les seves principals característiques. Dèficits de serveis, problemes de cohesió i poca consciència ciutadana. A tot això caldria afegir-li una important crisi industrial, estructural, amb nivells d’atur asfixiants. Aquest era el punt de partida l’any 79. Tot i això, la realitat és que, i per sort, hi havia una ciutat, i una ciutadania, que volia superar aquella realitat i volia refer-se. I aquesta voluntat era força transversal i patrimoni d’un ampli ventall de ciutadans de diferents sensibilitats, enquadrats en el moviment veïnal, polític i sindical. Ara, i reconec que és molt fàcil dir-ho ara, tot aquest procés hauria pogut anar molt més lluny, hauria d’haver anat molt més lluny, si totes aquestes energies que naixien de la ciutadania més compromesa, s’haguessin canalitzat cap a la voluntat de canvi real, de transformar la ciutat, no només urbanísticament sinó també socialment, i no, com es va fer, prioritzar sectors pels quals el canvi no era l’objectiu sinó el camí per seguir manant.

Aquesta reflexió és història; però no només és història. És una de les explicacions del perquè tenim la ciutat que tenim. Aquests anys acaben amb grans transformacions urbanístiques, la ciutat ha canviat, ha millorat però s’ha quedat a mig camí del que hauria hagut de ser el canvi real. Ara, trenta anys després, estem disposats a obrir un nou període on la transformació social de la ciutat prengui tot el protagonisme. Amb una manera diferent de fer les coses, d’aproximar-se a la realitat i al ciutadà, d’analitzar la ciutat, i en la qual la modernitat, la transparència i l’eficiència siguin valors lligats a una nova forma de fer, a una nova forma de governar.

Terrassa és una ciutat que en 60 anys pràcticament ha multiplicat per quatre la seva població. El 1950 érem 58.000 habitants; el 1970 138.000; el 1990, 160.000 i el 2010 som 212.000. Una comarca, el Vallès, cridada a ser, ja ho és de fet, una de les comarques més habitades del país, amb una forta pressió urbana i industrial; un terme municipal ampli, una ciutat ben comunicada, amb una situació geogràfica envejable, ha facilitat els creixements; però també ho va facilitar una voluntat política clara de voler esdevenir la segona ciutat de Catalunya en nombre d’habitants, com si això, per definició, fos positiu, partint de confondre creixement urbanístic i demogràfic amb creixement del benestar i millora de la qualitat de vida. Un creixement que ha mostrat, i demostrat, i no ara sinó des de fa molts anys, ja, les evidents dificultats en incorporar els nous terrassencs vinguts de lluny al projecte de ciutat.

Terrassa és una ciutat viva, mai acabada, mai definida del tot. Amb capacitat d’adaptació a les noves realitats i a les necessitats autèntiques, no a la utòpica realitat desitjable. Però Terrassa no és aliena a la crisi, tot el contrari, la seva història fa que encara la vivim d’una forma més dura i profunda. Per tant, ens hem de reinventar, reconduir, replantejar i reestudiar. I hem de ser polítics, societat civil, persones no organitzades, empreses, tots en general, capaços d’analitzar cap on volem anar per poder fer les passes decidides en aquesta direcció. Perquè durant masses anys hem anat, com l’increment de població, a batzegades, a cops de timó, a tres passes endavant, dos salts cap al costat, com si balléssim la ienca.

Isaac Albert

Tinent d’Alcalde i Portaveu del Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Terrassa

Trenta-tres anys d’ajuntaments democràtics ens han portat una evident i profunda transformació de les nostres ciutats. Terrassa n’és un clar exemple. Aquest avenç, aquesta transformació, no amaga els dèficits que encara tenim. Tres dècades després, i immersos en una crisi profunda de models, de model econòmica, financer, social i, també, de model polític; es fa necessari, urgent i indispensable adaptar la política, el projecte i model de ciutat a la complexitat de les noves realitats. És l’hora de plantejar-nos nous reptes, d’acord amb els canvis socials que es van produint a la nostra societat.

Terrassa és la ciutat on vivim, on dormim, en molts casos hi treballem, on intentem anar al cinema i a sopar, on els nostres fills van a l’escola, on plorem, on riem, on en definitiva passem la major part del nostre present i on volem passar la major part del nostre futur. Terrassa és un projecte viu, un projecte en construcció, que reinterpreta la realitat diàriament. Una ciutat que transforma la seva estructura social i econòmica, amb molta rapidesa. El procés de globalització econòmica, primer, la immigració i la crisi actual han comportat i comporten canvis importants a la ciutat. I hem de saber donar respostes. Hem d’estar preparats per fer front a aquestes noves situacions i problemàtiques d’una societat cada cop més complexa. Un atur elevat i estructural, un creixement desmesurat de la ciutat, la gestió de l’espai públic, l’envelliment de la població, els joves i les seves demandes i necessitats, el paper dels serveis socials, el paper de l’educació, les polítiques de seguretat, d’habitatge i les comunicacions, la nova realitat econòmica, la busca d’un nou model productiu capaç de reduir la taxa d’atur, l’aposta per infraestructures del coneixement, suposen desafiaments de present i de futur molt importants.

I som a principis del segle XXI, del segle digital, del segle, en molts casos, virtual. I algú creu que encara pot moure’s en paradigmes antics, que ja no corresponen a la realitat. Ha començat a canviar el paradigma en què ens movíem fins ara. Estem en un moment d’incertesa, de dubtes. Aquest canvi de paradigma és múltiple: és econòmic, social i polític. El món econòmic viu immers en una profunda crisi financera, amb canvis sense precedents en el món industrial i bancari, on queda clar que les coses ja no tornaran a ser com eren. Les tecnologies de la informació i la comunicació ens ofereixen l’oportunitat de dialogar amb molta gent i de molts llocs en peu d’igualtat i de tu a tu, en primera persona.

I volem, per necessitat, però també per convenciment, seguir impulsant polítiques per a les persones, insistint en la cohesió, en les polítiques socials, en el creixement sostenible, en la convivència i en la identitat municipal i de país. Seguim apostant per una economia diversificada ─amb apostes sectorials concretes─, intensiva en coneixement, i sostenible socialment i territorialment. No volem ser la segona ciutat de Catalunya en nombre d’habitants, volem ser la primera en qualitat de vida. I per això hem d’adequar l’organització, els discursos i els projectes; i cal que vetllem per tal que la modernitat, l’eficiència, la transparència, l’agilitat administrativa, la proximitat, la informació, la comunicació i l’eficàcia siguin els valors que l’actuació municipal transmeti a la ciutadania.

Per tot això proposem un acord per Terrassa, un acord per fer de Terrassa una ciutat de progrés, sensible i amb ambició. Un acord obert a tothom, a partits, a col·lectius i persones a títol individual. Un acord que sumi, que fugi de canvis buits de contingut o de falses estabilitats conservadores. Un acord que superi realitats ja caducades. Un acord que allunyi l’extrema dreta, racista i xenòfoba de l’Ajuntament de Terrassa i que impedeixi que la dreta espanyola pugui ser decisiva en un futur immediat. Un acord que engresqui i desperti la ciutat amb un projecte nou que sàpiga d’on ve, on és i on va. Un acord de present i de futur que prioritzi les persones, les famílies, la creació de feina i la voluntat de pertinença a un projecte de ciutat i de país sense deixar de ser el que un és. Un acord, en definitiva, per mirar endavant, avançar i transformar, per anar més lluny i per progressar.

Isaac Albert i Agut. Tinent d’Alcalde i Portaveu del Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Terrassa

Esquerra Republicana de Catalunya presentarà aquest divendres (12.00 hores a la plaça Salvador Espriu) el document Acord per Terrassa. Aquesta iniciativa és una proposta d’acord elaborat de cara a les properes eleccions municipals i que vol donar resposta a la nova realitat social, econòmica i política actual.

Des d’Esquerra hi ha la intenció d’explicar cap on va la ciutat, quines seran les seves necessitats i quina ha de ser la manera d’aproximar-se a les noves i ja no tant noves realitats. Aquest és un acord transversal i obert a tothom: partits polítics, col·lectius i persones a títol individual.

Aquest Acord per Terrassa té l’objectiu de despertar i engrescar la ciutat amb un projecte nou que sàpiga d’on ve, on està i on va. Segons s’explica des d’Esquerra «és un acord de present i de futur, que prioritza a les persones, les famílies, la creació de feina i la voluntat de pertinença a un projecte comú de ciutat i de país. Es vol mirar endavant per avançar i transformar, per anar més lluny i progressar».

L’acord serà públic a partir del divendres a la pàgina web www.acordperterrassa.cat, amb la possibilitat per tothom d’adherir-s’hi. També hi haurà els eixos del programa electoral d’Esquerra, obert a aportacions i suggeriments.

Redacció Ègar

Les principals institucions i entitats socials i econòmiques de Terrassa i els cinc partits polítics amb representació a l’Ajuntament, que van signar el 2009 el Pacte de Terrassa per la Cohesió davant la Crisi, es reuniran el proper 21 de febrer al consistori per analitzar l’actual situació econòmica a la ciutat i debatre possibles accions. A la reunió assistiran representants de la CECOT, la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa, Unnim, els sindicats UGT i CCOO i els grups municipals del PSC, CiU, IC-V, PP i ERC.

La convocatòria d’aquesta reunió es va decidir en la Junta de Govern del passat divendres. De cara a la trobada l’alcalde Pere Navarro vol obtenir el suport dels agents socioeconòmics i de totes les forces polítiques per a demanar formalment al govern de la Generalitat i al de l’Estat una major implicació i un compromís amb «una ciutat que ha fet els deures i que pot ser motor econòmic del país», en paraules de l’alcalde. Navarro vol reunir-se amb ambdós governs «per tal d’aconseguir per part de Mas i de Zapatero un posicionament clar que faciliti la implantació de noves empreses a la ciutat».

L’Ajuntament de Terrassa va ser, l’abril de 2008, un dels primers de l’Estat a adoptar un pla de mesures per a fer front a la crisi econòmica global, dotat amb 14,7 milions d’euros. Un mes després, l’alcalde presentava aquest paquet de 107 mesures a la CECOT, la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa, Caixa Terrassa, l’Institut Industrial i els sindicats CCOO i UGT. Des d’aleshores, l’Ajuntament ha mantingut diferents contactes amb aquestes entitats per fer seguiment de les mesures contra la crisi.

El juliol de 2009 les cinc forces polítiques representades a l’Ajuntament de Terrassa signaven el Pacte de Terrassa per la Cohesió davant la Crisi, document que expressava el consens assolit pels cinc partits i recollia un nou conjunt de mesures per a lluitar contra l’atur, estimular l’economia i reduir l’impacte de la crisi sobre el ciutadans de Terrassa, amb una inversió de més de 4 milions d’euros.

Redacció Ègar

Esquerra Terrassa celebra aquest divendres el 72è aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Terrassa. Les Joventuts d’Esquerra (JERC) celebren l’acte a partir de les 19.00 hores al passeig Comte d’Ègara, davant el monument a Alfonso Sala.

En l’acte hi haurà parlaments de Marc Altet i Bernat Pizà, portaveu i secretari d’organització de JERC Terrassa, respectivament.

Redacció Ègar

El tinent d’alcalde Isaac Albert repetirà com a cap de llista d’Esquerra de cara a les properes eleccions municipals després de superar el tràmit de l’Assemblea, en la qual era l’únic candidat que es presentava a ocupar el lloc.

Redacció egar.cat

Esquerra Republicana apel·la al vot útil i decisiu en l’últim tram de campanya a Terrassa, on ha reunit a nombrosos militants i simpatitzants en un sopar al col·legi Lanaspa. Amb la presència del president del Parlament i del candidat vallesà, els republicans aposten per la independència però també han fet una defensa aferrissada de les polítiques socials i evitar retallades a causa de la crisi.

Segons Isaac Albert, portaveu del grup municipal d’ERC: ”No podem acceptar l’excusa de que com que estem en crisi hem de començar a retallar drets socials i l’estat del benestar que ens ha costat molts anys construir entre tots.”

Per a Ernest Benach, candidat núm. 2 d’ERC al Parlament: ”Hem situat l’independentisme, l’independència com a objectiu, en el centre del debat polític a Catalunya. Crec que en 10 anys nosaltres serem un Estat i ho crec a partir no tant de l’expressió política que avui te l’independentisme sinó la que tindrà. Un plantejament de futur de CiU condicionada per Esquerra és que realment aquest país pot continuar avançant”. Per a Marc Sanglas, candidat núm. 6 d’ERC per Barcelona: ”Crido al vot útil de l’independentisme vallesà perquè Esquerra ha demostrat que sent forta ha pogut condicionar el Govern de la Generalitat i ha fet polítiques socials i nacionals avançades.”
Els republicans demanen la força suficient per superar la representativitat del Partit Popular i condicionar amb les seves polítiques qualsevol Govern que surti de les urnes de diumenge.