Enguany sóc cap de llista a les municipals de Rosselló. No cal que digui quin és el meu partit, doncs “tenim un nom que el sap tothom”.
Aquest fet s’ha repetit al llarg de la meva vida, vull dir que tothom sap com penso jo, sempre he fet pública la meva manera de fer i pensar, però gairebé mai sé què pensa la resta. Malauradament cada cop més la meva generació s’entesta en fer de la seva vida privada un espai enorme, solitari, opac i trist. Suposo que el capitalisme ha picat amb força i ha aconseguit ampliar el concepte de privadesa fins a límits insospitats. llegir més

Ja són aquí, ja han arribat! Menys mal, em sento molt més alleugerida des que el senyor Garcia Albiol ha passat per Lleida i ha deixat anar els seus superpoders arreu del casc antic i al llarg del carrer del Nord. Des que han visitat el barri tot sembla (millor?), hem vist com al seu pas els immigrants es tornaven de color blanc, vestien a la manera occidental d’última moda, els comerços es tornaven boutiques de disseny i els transeünts que abans passaven l’estona al carrer perquè no troben feina, lluïen carteres de pell i corrien atrafegats amb iphones com si fossin homes i dones de negocis milionaris. llegir més

Els ex treballadors/es de 'Cárnicas Vilaró' (Mollerussa) ara mateix fa catorze dies que es troben tancats en un edifici auxiliar a la fàbrica que generalment fa de menjador, la qual s’ha convertit en una mena d’alberg provisional sense les condicions necessàries per viure-hi dignament. En Joan, la Laura i jo mateixa arribem a migdia, tot i que fa sol, fa molt fred, i sembla que al fons de tot de l’esplanada hi veiem unes siluetes que ens esperen. Ens reben el Jose, sindicalista, amic, 'currante' fet i dret de tota la vida, també hi ha en Pau, el Santiago, l’Agustí, en Joan Carles i unes poques dones, algunes d’elles també han estat acomiadades, altres són familiars que han vingut a donar suport. llegir més

Voldria fer referència a un article que vaig llegir en premsa local aquesta setmana sobre la nova consellera d’educació Irene Rigau que em va eriçar els pèls, talment com pel•lícula de terror d’aquelles que són tan realistes que podrien ser veritat i per això fan tanta por. En l’article s’hi feia referència a la segregació per sexes a l’escola, qual pràctica considero realment rància i d’extrema perillositat social. No s’hi pot frivolitzar gens en aquest tema doncs es tracta d’un dels molts factor tipus que promocionen el sexisme en la nostra societat i desemboquen posteriorment en tragèdia de la qual ningú després se n’explica les causes. llegir més

La reforma del sistema de pensions i l’extensió de l’edat de jubilació són mesures que fa temps que s’anuncien amb anterioritat fins i tot a l’actual crisi econòmica. Els governs europeus justifiquen la reforma per la seva 'insostenibilitat' a conseqüència dels canvis demogràfics. Canvis que es deuen a una població cada cop més envellida amb una esperança de vida més llarga, també a un descens de la natalitat, del que en resulta menys població jove en edat productiva. Així d’entrada l’explicació sembla prou lògica i qui no tingui més temps i ganes de remenar les veritables causes d’aquesta reforma, segur que combregarà ràpidament, però a qui beneficia realment que allarguem l’edat de jubilació i la reforma de les pensions? A l’Estat? Als treballadors/es? Quina classe de correctiu ens estan aplicant?

Si els canvis demogràfics són veritablement una amenaça per a la productivitat del país, no només hauríem de retallar el sistema de pensions sinó obrir les portes sense fàstics a persones estrangeres en edat productiva per tal que poguessin compensar la manca de població activa que patim. llegir més