La Seu d'Urgell

Autor/a: Jaume Bosch

Càrrec de l'autor dins d'ICV: Diputat d’ICV-EUiA al Parlament de Catalunya

El Govern de CIU esta aplicant una política de retallades que afecten a la sanitat, l'ensenyament, els serveis socials o la seguretat: és a dir als serveis públics basics que el president Mas s'havia compromès a no tocar durant la campanya electoral. La proximitat de les eleccions municipals ha fet que els plans que inclouran les retallades concretes s'estiguin amagant i que els membres del Govern hagin evitat comparèixer al Parlament durant les darreres setmanes per tal de no haver de donar més explicacions. Però un cop celebrades les eleccions, el Govern aplicarà les ja anunciades i les  noves que poden afectar a les transferències de la Generalitat als ajuntaments provocant així altres retallades en els serveis municipals.

El problema de fons és que quan es comenci a superar la crisi econòmica CIU voldrà retornar al model de creixement equivocat i insostenible que ens ha portat fins aquí, però en canvi, no s'ha compromès en cap cas a retornar el finançament als serveis públics que s'hagin retallat. Tal com estant denunciant els sindicats, CIU aposta per un model de societat en el que els serveis públics juguin un paper cada vegada menor.

Però ha succeït un fet que CIU no preveia: la capacitat de reacció, primer dels professionals directament afectats però ,més enllà, d'un ampli sector de la societat que es nega a contemplar impassible com es desmantella l'estat de benestar. Davant aquesta mobilització els partits d'esquerra tenen la obligació de presentar alternatives. En primer lloc no donant per indiscutible un repartiment del dèficit que perjudica a les comunitats autònomes i els ajuntaments: és a dir que penalitza més les administracions que gestionen els serveis basics i perjudica menys a l'Estat central que dirigeix, per exemple, el pressupost de Defensa. En segon lloc, proposant que s'actuï sobre la política d'ingressos augmentant la pressió fiscal als sectors més benestants, no eliminant l'impost de successions o creant nous impostos com el que hauria de gravar les centrals nuclears. I finalment, impulsant una reducció de la despesa selectiva que no afectés als sectors populars: eliminant  el concerts de les escoles d'elit que separen els nens de les nenes, o rebaixant els beneficis de les grans empreses farmacèutiques.

Però CIU ha trobat un argument que li permet intentar superar las pressió de l'oposició: la reclamació justa de que l'estat aboni l'avançament del Fons de Competitivitat que correspon a Catalunya. I el PSC novament ha posat en evidencia les seves mancances: per molt que ho intenti justificar, ha prioritzat els interessos del PSOE als de Catalunya. I ha regalat així oxigen a CIU. L'episodi de la recent votació al Congres de Diputats ha mostrat que el PSC ha desaprofitat els set anys de govern per adquirir una personalitat pròpia i diferenciada del PSOE. I aquest fet, el condemna a esdevenir inútil per articular una majoria social i política a la dreta catalana. Nomes des de l'esquerra nacional, de la que forma part ICV, serà possible construir un discurs diferent, creïble i capaç de presentar un model confrontat al de CIU, des de l'economia, l'ecologia, la defensa de l'estat de benestar però també indiscutiblement  nacional.