LES FESTES DECENNALS, ORGULLOSOS DE SER VALLENCS!

Aquestes festes Decennals han estat un èxit rotund i incontestable de la ciutat, i la clau de tot plegat ha estat la massiva i entusiasta participació dels ciutadans en tots els actes. Aquests dies feia goig passejar per Valls, la gent omplia els carrers, les cares eren de felicitat i es destil·lava per tot arreu l’orgull de ciutat. La gent se sentia orgullosa de ser de Valls, de pertànyer en aquesta ciutat que ha estat capaç d’estar en el centre de la mirada i en el punt d’atenció de molts ciutadans de Catalunya.

Aquest  és un fet que personalment m’emociona. Estimar Valls i gaudir de la ciutat, vet-aquí que simple i complexa a la vegada, no? Simple perquè ha quedat demostrat que quan ens hi posem de debò som capaços de convertir Valls en una ciutat entusiasta, referent, que col·labora i participa activament, que és motor i que té capacitat de liderar projectes. I complexa perquè massa sovint ens deixem vèncer i portar per una comoditat mal entesa, ens costa d’assumir un paper en la societat local, i ja ens està bé en que ens facin mentre no ens molestin massa.... I llavors acceptem amb resignació el fet que molts ciutadans visquin d’esquena a la ciutat. Insisteixo, la gran lliçó d’aquestes Decennals ha estat fer-nos veure a tots plegats que la tendència es pot capgirar oferint il·lusions col·lectives i activitats que ajudin a sentir-se partícip de la vida de la ciutat .  

Presentació del Lleó la plaça plena de gom a gom

 Han estat molts els actes que han fet possible la participació de la gent; sobretot els actes de carrer vinculats a la cultura popular  sorgits del treball incansable de molts ciutadans vinculats a entitats de cultura popular.  Hi ha hagut una activitat que, al meu parer, ha estat l’estrella d’aquest esperit: la ruta de les Tapes. Sorgida de la iniciativa d’uns ciutadans, ha fet confluir en un punt moltes sinergies: l’activitat comercial, el sortir amb els amics i socialitzar-se amb altres ciutadans amb qui és difícil de coinciir, el sentir-se partícip d’una activitat diferent i pròpia de Valls, conèixer els establiments de la ciutat... I tot això ha portat als ciutadans a sortir al carrer i a gaudir de Valls amb els amics, amb la família o amb la parella

Konig

Café del Teatre

.

La Pèrgola

Cervesia

El Rebost

Casa del Pulpo

Tant de bo aquest esperit de ciutat el puguem mantenir durant altres períodes de l’any i, per què no, que passi a formar part de la nostra forma de viure a Valls. Desitjo no haver d’esperar deu anys per tornar a gaudir d’aquest ambient. Que no s'acabi i que sigui possible està a les nostres mans.

DECENNALS PELS MÉS MENUTS

Us deixo el reportatge del Tac 12 on explico com son els actes de les Decennals per a tota la família.



Han estat casi 18 mesos de treball per quadrar la programació amb 46 companyies i 56 espectacles i activitats diferents amb més de 100 funcions i activitats durant les Decennals.

Ningú té excusa de quedar-se a Casa.

SORTIU AL CARRER I DISFRUTEU DE LES DECENNALS EN FAMÍLIA

Per més informació


http://www.vallsdecennals2011.cat/

2011: a Valls se’ns gira feina

Sempre  que comencem un nou any ens omplim de propòsits i il·lusions. Aquest 2011 ja porta un factor il·lusionador sota el braç, les Festes Decennals, una setmana festiva plena d’activitats per a tothom que pretén que els vallencs surtin al carrer i participin dels actes.

Aquestes Decennals de ben segur que seran un moment d’orgull ciutadà. Són dies d’altes despeses (entrades, vestuari...), però també poden ser dies de solidaritat. Per això des de Càritas i la Comissió d’Actes Religiosos de les Decennals s’ha creat  el projecte anomenat “Vides compartides”, que pretén facilitar habitatge a qui més ho necessita. Tant de bo aquest encertat projecte rebi el màxim de suport possible de tots plegats, perquè la cohesió social ha de ser un dels màxims valors de la ciutat, ara més que mai.

Per saber-ne mes del projecte podeu clicar  http://www.candela2011.cat/projecte.html

Podeu col·laborar fent aportacions al compte 2100 0952 40 0200003500.

Ball de la Primera a les Festes Decennals

Enguany també serà un any de reptes de ciutat: hem de fer front als problemes socials i econòmics derivats de la crisi, però també hem d’encarar molts temes pendents de fa massa temps, com planificar el futur urbanístic de Valls. Això vol dir definir clarament quin model de Valls volem pel futur i prendre decisions amb valentia política, entre altres coses, per dinamitzar el teixit comercial i per fer una bona promoció de la ciutat, dues assignatures pendents de la ciutat.

I valentia no és, precisament, escudar-se en informes per no actuar, com ha passat amb la distribució escolar de l’alumnat o amb l’Escola Municipal de Música: no tant per la despesa inútil que comporten aquests estudis, sinó sobretot perquè tots sabem quins són els problemes i les solucions en aquest sentit, seria bo de valdre’s de l’opinió qualificada dels professionals de Valls mateix.  El temps va passant i, a Valls, alguns problemes s’eternitzen. Valentia és tenir uns objectius clars, saber trobar la complicitat de tothom perquè tothom s’impliqui d’alguna manera en els objectius i, sobretot, actuar per millorar la realitat.

Res, que sembla que aquest 2011 a Valls se’ns gira feina, i tots estem convidats a participar-hi per tenir una ciutat millor.

Quantes veritats en tan poc temps

Aquest dijous passat la comissió d’actes religiosos de les Decennals va començar el cicle Diàlegs.  Amb un format de conferència entrevista, el Francesc Domènech entrevistava l’Arcadi Oliveres.

Va ser una  sessió d’aquelles que t’obren el ulls a moltes coses, si bé a vegades sembla que el pessimisme ens colpegi i que no hi hagi solució, veiem que nosaltres també podem fer moltes  coses: com bé deia, “ el moment més fosc del dia és just abans de que surti el Sol”; per tant , encara que ho vegem complicat no podem claudicar.

Va fer una repassada per molts temes que ens afecten tant a nivell local com a nivell global. Parlar de com superar la crisi i de com superar la pobresa al món semblen veritables tòtems que només estan a les mans del poderosos i del governs dels països, però amb aquella naturalitat d’un bon carnisser  que va obrint la peça de carn per deixar totes les parts al descobert ens va mostrar les vergonyes de la nostra societat  i ens va donar pistes del que podem fer nosaltres, ja que els governs no ho faran perquè són els primers interessats que no hi hagi cap canvi.

El primer que hem de fer és informar-nos bé, contrastar les dades, i avui en dia gràcies a les xarxes d’internet podem tenir informació de diverses fonts i després actuar amb consciència. Ens en dóna exemples que van des del més proper, comprar la llet de les cooperatives catalanes i no la de altres marques que no paguen preus justos als productors fins a les grans multinacionals (Nike, Coca Cola, Nestlé), que compren la matèria primera  a un preu irrisori i ens el venen caríssim. Què podem fer? Dons comprar productes de comerç just (un parell d’enllaços http://www.intermonoxfam.org/ca/page.asp?id=277  , http://www.e-comerciojusto.org/es/ ) , perquè el que nosaltres paguem arribi a qui produeix i no als intermediaris. I això és igualment aplicable als productors de cafè d’Etiòpia o els de cacau d’Equador que als productors de mandarines i arròs del delta de l’Ebre o els de fruits secs de l’Alt Camp.

http://www.justiciaipau.org

 

                                               Comerç Just en sis passos   

També a l’hora d’invertir els diners d’estalvi  els podem posar en alguna de les grans entitats financeres que utilitza els diners per a inversions  poc clares: indústria armamentística, paradisos fiscals, operacions especulatives..., o bé podem invertir en entitats de banca ètica : Fiare http://www.proyectofiare.com/ o bé COOP57  http://bit.ly/aa9cn3

A nivell de la crisi també ens va donar receptes: si tots treballem menys, hi haurà gent que podrà tenir accés al món del treball i aleshores baixarà l’atur. De fet no anem a descobrir res: això va ser el que es propugnava a França a l’època de Lionel Jospin  i ho va posar en marxa ja fa uns quants anys, i a Alemanya també s’aplica. Amb la famosa jornada laboral de 35 hores per a tothom en lloc de la de 40 hores, per cada set persones actives es crea un nou lloc de treball.

I moltes altres coses que ens va explicar! Crec que sempre que es tingui l’oportunitat d’escoltar-lo s’hauria d’aprofitar. 

Ja ho deia, el Capità Enciam: “Els petits canvis són poderosos”.