Durant el passat més de gener, el departament d’Economia va elaborar un document de resposta a la proposta de finançament que havia fet pública Pedro Solbes. En aquest document s’hi identificaven tot un seguit d’insuficiències, en base a les quals el tripartit va decidir rebutjar-la. Reconec que vaig pecar d’optimista aleshores, i vaig pensar que potser, per fi, el President Montilla plantaria cara al govern central i reclamaria el que tocava: el total compliment de l’Estatut. No és l’Estatut una llei? Per tant, per què hem de negociar res? S’ha de vetllar pel seu compliment, i prou. Però ara, al mes de juliol, les insuficiències que el propi govern de la Generalitat va detectar en aquella proposta del mes de gener es mantenen. I a més, la pròpia ministra Salgado assegura que és el mateix model que llavors. Per tant, com s’explica ara el “sí” del tripartit? Únicament a partir del següent esquema: cal acceptar la proposta de forma unitària per poder mantenir la unió dels tres partits que configuren l’actual govern de la Generalitat.
Si recorreu espais virtuals per internet de caire socialista, veureu que tots ells comparen aquest acord de finançament amb els acords que abans Convergència i Unió va signar, primer amb PSOE i després amb PP. És curiós que tots ells obliden que el marc ha canviat. I que ara, a diferència d’abans, tenim un Estatut que dissenya el nou marc d’acció de Catalunya. L’Estatut, insisteixo, és una llei que s’ha de complir. I a més, està legitimitzada per Referendum per la majoria dels catalans. Si un ciutadà incompleix una llei, oi que té unes conseqüències? i què succeeix si l’Estat Central incompleix la llei que marca l’Estatut? Resposta: res de res, amb el vis-i-plau de PSC, ERC i ICV.
També podem llegir, dins l’argumentari socialista, que és un acord de finançament que millora els anteriors. I és clar! tots i cadascun dels acords que hi ha hagut ha millorat sempre els anteriors. Però deixem els acords anteriors i examinem aquest en concret. Per què no és un bon finançament?
R El Govern de la Generalitat repeteix que l’acord de finançament a què han arribat compleix l’Estatut però l’anàlisi detallada demostra que no és veritat. No es compleix l’Estatut i no es compleix el canvi de model al qual aspiràvem.
R L’acord afirma que “se respetaran los resultados del modelo de 2001 para que ninguna comunidad autónoma pierda con el cambio de modelo a través de la garantía de statu quo”. És a dir, diuen que fan un nou model, però alhora garanteixen que ningú perdrà el seu status actual. És evident, doncs, que tot alhora no pot ser i per tant, no hi ha canvi de model, malgrat que aquest era l’objectiu pel qual es va fer l’Estatut: un model més just que limités la solidaritat i que servís per reduir el dèficit fiscal.
R No es compleix la bilateralitat. L’acord de finançament és taxatiu: afirma que “no será precisa la reunión de la comisiones mixtas para dar efecto a lo previsto en relación a las necesidades globales de financiación”.
R No es té en compte l’esforç fiscal. L’article 206.3 estableix que s’ha de garantir un finançament similar per totes les comunitats autònomes per prestar els serveis d’educació, sanitat, i serveis socials sempre i quan portin a terme un esforç fiscal similar. Això s’ha obviat.
R La realitat és que Catalunya tindrà menys euros per habitant en sanitat, educació i serveis socials que moltes altres comunitats autònomes com ara Andalusia. Pagarem per renda i cobrarem per població (és a dir, sense tenir en compte l’esforç fiscal, quan això és el que s’havia de canviar), i a més, ajustada a la baixa, perquè els criteris que fixa l’Estatut per rectificar la població no s’han tingut en compte (immigració, costos diferencials, densitat de població, dimensió dels nuclis urbans i població en situació d’exclusió social).
R No es compleix l’ordinalitat. Estar per sobre de la mitjana no és el mateix que complir l’ordinalitat (no perdre llocs en el rànquing de renda per càpita després de contribuir a la solidaritat). Per complir-se, ens hauríem de situar 17 punts per sobre de la mitjana, després d’aportar a la solidaritat, i no 5, com diu el tripartit que ens situarem. És a dir, 3 vegades menys.
R Desapareix el Consorci Tributari. El mes de gener, el Govern, en el seu document de resposta al document Solbes, deia que faltaven garanties per l’establiment del Consorci. Ara, ha desaparegut.
R La resolució que va aprovar el Parlament (amb els vots de CiU i el tripartit) el 2 d’octubre de l’any passat fixava que el nou model de finançament havia de servir per reduir el dèficit fiscal. Tenint en compte els 16.735 M€ de dèficit i les xifres que diu el tripartit que aconseguirem està clar que no es podrà reduir.
R CiU li ha fet quatre preguntes avui al conseller Castells durant el ple del Parlament, les quals han quedat sense resposta:
- Què ha canviat del model que el desembre va proposar Solbes? Salgado va afirmar diumenge que pràcticament res. El mes de gener, el tripartit va presentar un document que va qualificar com una esmena a la totalitat a aquell model. Deia que no es complia la bilateralitat, la ponderació de població, l’ordinalitat, el Consorci Tributari…Per què l’ha acceptat ara?
- Quants recursos per habitant tindrem per sanitat, educació i serveis socials? I la resta de comunitats autònomes?
- Quines comunitats quedaran per sota la mitjana? Està clar que totes les comunitats no podran estar per sobre de la mitjana com va prometre Zapatero.
- D’on surten els 4.028 M€ (fins avui 3.855M€)?
R El fet és que el tripartit no ha explicat encara d’on surten les xifres que han anunciat. Unes xifres, per cert, molt precises. El que si sabem és que si sumem totes les quantitats que diuen que rebran totes les comunitats autònomes suma 13.918 M€, mentre que el Govern espanyol diu que només aportarà 11.000 M€.
6 Responses
juliol 21st, 2009 at 16:56
Reflexionar!!! Es un momento histórico, creo que el discurso negativo responde más a un posicionamiento electoral que a otra cosa. En fin, me limitaré solo a decir que estoy contento con este acuerdo.
juliol 21st, 2009 at 18:24
Hola Lancho. Em resulta molt curiós que sempre que discrepem respecte d’alguna actuació del PSC, se’ns atribueixi que és per causes electorals. O bé penseu que no us equivoqueu mai, i en conseqüència, l’únic argument que nosaltres tenim com a oposició ve provocat per posicionament electoral; o bé resulta que no hi ha diferències ideològiques entre PSC i CiU i aleshores es repeteix la conseqüènia: l’únic argument per anar en contra ve provocat per posicionament electoral. No, no hi estic d’acord. Tenim tot el dret del món a no estar d’acord en la política que dueu a terme. I des del PSC no es pot acusar a Convergència de fer una mala oposició, donat que em participat activament en lleis tan importants com la d’educació. Estant a l’oposició, i tenint en compte el posicionament dels sindicats de l’escola pública, hagués estat més sencill estar en contra de la LEC i carregar contra l’equip de govern. Malgrat això, i pensant en el país, s’opta per arribar a un acord. Precisament per intentar aconseguir una estabilitat dins del camp educatiu. Dit això, potser s’esperava que des de Convergència s’acceptés qualsevol acord en matèria de finançament? doncs no. i no és un posicionament electoral. És sencillament una qüestió de lògica i fins i tot de justícia. Entre altres coses, jo remarcaria les següents:
a) s’ha de complir l’estatut. Punt.
b) no és just que Catalunya tingui menys diners per habitants en educació, sanitat i serveis socials que altres comunitats autònomes com Andalusia. Simplement no és just. La solideritat està molt bé i és correcte, però el que no té cap sentit és que les comunitats que més aporten estiguin després per sota de les altres en matèria de drets socials. I això no pot consentir-ho ningú, però molt menys un govern denominat socialista.
c) si realment l’acord és tan magnífic…per què ningú aporta xifres clares i concretes?!?
En tot cas, gràcies per participar!
juliol 22nd, 2009 at 11:39
Tienes razón, no me puedo escudar en los distintos argumentarios, que todos tenemos, y tacharlos de electoralistas, es un error. De todas formas creo que el nuevo acuerdo, es un buen acuerdo y cuando se pongan sobre la mesa no solo los números, cuando l@s ciudadan@s empecemos a percibir lo que se puede hacer con ese dinero, entonces, todos pensaremos que es un buen acuerdo.
juliol 22nd, 2009 at 21:15
Bé, això ja m’agrada més.
A veure si és veritat, és tot el que puc dir. D’aquí a un temps, en tornarem a parlar!
juliol 24th, 2009 at 12:56
Hola Marta,
Jo crec que s’ha arribat a un acord de mínims que a ningú deixa satisfet però que ambdúes parts, finalment, han considerat que és l’únic amb possibilitats de viabilitat, donat la cojunctura socio-econòmica actual i la prevista pels pròxims anys. El gran error del Govern de Catalunya ha estat deixar passar el temps…( a Madrid ja els hi anava bé això!) i acabar signant el seu futur econòmic en plena crisis, amb una atmòsfera d’angoixa polític-econòmica practicament irrespirable (jo crec que si el Govern tripartit hagès fet els deures quan tocava, ara estaríem parlant de xifres més interessants). Això de “reunim-se per planificar la próxima reunió…” no nomès no ha estat eficaç sino que ens ha costat molts diners. Bé, ens quedarà sempre el consol de depurar responsabilitats a les urnes, encare que ja sigui massa tard…, o no? Com diu Yann-Arthus Bertrand al seu documental “Home”, “il est trop tard pour être pessimiste…”.
Una abraçada.
juliol 24th, 2009 at 13:48
Hola Francesc,
coincideixo força amb el teu punt de vista. Jo afegiria que el gran error del Govern de Catalunya ha estat, a més del temps, el de sempre: la subordinació PSC-PSOE. És cert que el pessimisme no és una via possible per sortir del forat en el qual ens trobem. Però tirar pilotes fora, atribuir totes les culpes als altres sense fer cap mena d’autocrítica, escudar-se en discursos buits del tipus “nosaltres-sí-som-esquerres-i-progressistes-de-debó i els demés són dolents dolents” i “nosaltres neguem la situació de crisis, però retornem 400 euros de les arques estatals als contribuients en comptes de millorar l’estat de les polítiques socials”, i acceptar les condicions econòmiques imposades des de Madrid i PASSANT-SE PEL FORRO (clar i català) l’Estatut…home, doncs no. Per aquí no hi passem. Espero que tinguis raó i que les properes eleccions els castiguin: a ERC per diluir-se, a Iniciativa per amagar-se, i al PSC per subordinar-se.
Moltes gràcies per participar!
Deixa el teu comentari