20abr
Aquest cap de setmana he estat llegint dos articles força interessants: ”Elecciones primarias en España: ventajas, ambigüedades y riesgos”, de Carles Boix; i “Downs and two-party Convergence”, de Bernard Grofman. En l’article elaborat per Boix s’analitza el procés electoral de primàries que el PSOE va celebrar per a escollir el candidat del partit en les següents eleccions generals de 2000, com a reacció davant la derrota que va partir el 1996. L’autor reflexiona sobre els costos que un partit ha d’assumir si vol tirar endavant un procés de primàries. Com avantatge, d’una banda, trobem el fet de reduir o eliminar les notícies negatives vinculades a la pèrdua de les eleccions generals del PSOE, i focalitzar l’atenció dels mitjans en un procés intern de primàries, fet que atorgaria al partit d’una banda, publicitat, i de l’altra permetria dur a terme, o com a mínim, presumir de realitzar un procés de reflexió interna i d’obertura del partit a la participació dels militants i simpatitzants a l’hora de redissenyar el full de ruta. Llegeix més »
16abr
El passat dijous vam celebrar el darrer ple de la present legislatura al Consell Comarcal. Va ser un ple agradable, sense incidents. Però això, de fet, no és cap sorpresa. L’ambient al Consell és maco, excel·lent per a poder treballar de forma constructiva. Potser és degut a que l’equip de govern és una gran coal·lició entre tots els partits que han tingut l’alcaldia dels diferents ajuntaments de la comarca (que traduït vol dir: PSC, CiU, ERC i ICV-EUiA). Llegeix més »
20feb
La democràcia definida en si mateixa és més aviat un sistema ideal d’organització político-social al qual s’ha d’aspirar que no pas un règim que trobem implementat en una societat real. Per aquest motiu, Dahl utilitza el terme “poliarquia” per fer referència als règims democràtics que trobem establerts en el món “real”. Tenint això en compte, podem avaluar els règims dels diferents estats des d’una perspectiva categòrica (són democràtics? Si o no?) o bé de forma gradual. Ambdues perspectives necessiten detallar els aspectes a tenir en compte per classificar els països en funció del seu grau de democratització, o fins i tot, en el cas d’aquells estats on no es dubta pas del fet que el seu règim és democràtic, avaluar quin és el nivell de qualitat del seu sistema. Llegeix més »
Aquest cap de setmana he estat llegint dos articles força interessants: ”Elecciones primarias en España: ventajas, ambigüedades y riesgos”, de Carles Boix; i “Downs and two-party Convergence”, de Bernard Grofman. En l’article elaborat per Boix s’analitza el procés electoral de primàries que el PSOE va celebrar per a escollir el candidat del partit en les següents eleccions generals de 2000, com a reacció davant la derrota que va partir el 1996. L’autor reflexiona sobre els costos que un partit ha d’assumir si vol tirar endavant un procés de primàries. Com avantatge, d’una banda, trobem el fet de reduir o eliminar les notícies negatives vinculades a la pèrdua de les eleccions generals del PSOE, i focalitzar l’atenció dels mitjans en un procés intern de primàries, fet que atorgaria al partit d’una banda, publicitat, i de l’altra permetria dur a terme, o com a mínim, presumir de realitzar un procés de reflexió interna i d’obertura del partit a la participació dels militants i simpatitzants a l’hora de redissenyar el full de ruta. Llegeix més »
