El Tribunal Constitucional ha tornat a l’actualitat, tot i que no encapçalant els titulars dels mitjans, per un afer que pot semblar menor, però és un nou símptoma afegit a d’altres més o menys recents. La filtració que revisarà, i amb tota probabilitat suprimirà, la doctrina Parot, requereix per a la majoria una explicació. Aquesta jurisprudència fixada pel Suprem el 28 de febrer del 2006, arran d’un recurs del membre d’ETA Henri Parot, consisteix en descomptar els beneficis penitenciaris dels terroristes condemnats, no dels 30 anys de presó màxims previstos pel codi penal, sinó de cadascuna de les condemnes, començant perla més greu. Això ha suposat, a la pràctica i fins ara, el compliment del màxim temps de condemna en els casos de penes més elevades, algunes de centenars, o fins i tot d’algun miler d’anys.
Algun mitjà ja ha fet els comptes i com a mínim vuit històrics de l’organització podrien sortir lliures aquest mateix anys, d’entre els 60 afectats per la doctrina del Suprem.
Fa dies que diverses veus venien destacant la discriminació patida per membres de la banda, i en general, per ciutadans bascos. Portat a exemples gràfics, cremar un contenidor d’escombraries al País Basc ha comportat més d’una vegada, a la instància especial que és l’Audiència Nacional, i per la consideració de delicte de terrorisme, condemnes de fins a sis anys, mentre que a qualsevol altre indret de l’Estat, l’autor d’un fet idèntic difícilment ha arribat a entrar a un centre penitenciari per aquest motiu.
Aquesta probable revisió que afavoriria l’excarceració de membres històrics d’ETA, s’afegeix a la legalització de Bildu pel mateix Constitucional, suposaria una altra desqualificació implícita de la màxima instància de la justícia ordinària espanyola, i s’afegiria a l’apropament de reclusos de la banda que han mostrat penediment a centres del País Basc, excarceracions y permisos fa pocs anys, o pocs mesos, impensables.
Les protestes del Partit Popular contra aquest seguit de mesures, perden pes a la pràctica, i la prova és que no s’hi van afegir, ni van promoure, la darrera manifestació de les associacions de víctimes més radicals, que van reunir poc més d’un miler de persones, en contrast amb anteriors concentracions multitudinàries.
La revisió de la doctrina Parot pel Constitucional, que a més veurà un recurs contra la il•legalització de Sortu, la primera marca dels radicals abertzales per intentar reincorporar-se al mapa política, no només reflecteix la nova relació de forces al sí de tribunal, és un senyal més per a l’esperança que aquesta vegada sí, el procés de normalització i pacificació pot haver entrat a la recta final.
Algun analista ha arribat a dir, que una comprovació creïble de la fi de la violència d’ETA, seria la gran arma electoral per la recuperació del PSOE, si arriba abans de les generals de l’any vinent, i qui la capitalitza és una personalitat tan acreditada en la lluita antiterrorista, fins i tot en els papers de Wikileaks, com l’actual vicepresident Alfredo Pérez Rubalcaba. Tan de bo.
