Assegura que els destins del COI i el CPI van units des de Barcelona 92
Miguel Carballeda: "El procés integrador en les federacions és imparable"
17/05/2011
13:23
EP.- El president del Comitè Paralímpic Español (CPE), Miguel Carballeda, ha recalcat aquest dimarts que el procés d'integració dels paralímpics en les federacions olímpiques "és imparable", i que la major preocupació del seu organisme són "les barreres mentals".
"El procés d'integració en les federacions, igual que en altres temes com l'educació, és imparable. Volem pertànyer a elles i que se sentin orgulloses quan rebin una medalla d'un discapacitat", ha declarat, en els 'Desdejunis Esportius' d'Europa Press, patrocinats per ADO, Repsol, Cajastur i LAE.
En aquest sentit, va aclarir que "de moment" no havia existit cap "acostament" entre el COI i el CPI. "Hauria d'haver-ho algun dia, perquè el nostre destí va unit des de Barcelona'92 i els Jocs Olímpics i Paralímpics sempre es desenvolupen a la mateixa ciutat. A Espanya estem per aquest camí i no ens importaria realitzar esmorzars junts. Per aquest president no quedarà i tant de bo aquesta realitat es compleixi", va resoldre.
També va intervenir en aquest punt el secretari d'Estat per a l'Esport, Albet Soler, que va advertir que aquest procés integrador no és "fàcil" i que sense ell, l'esport de discapacitats "sempre serà vist com un esport amb adjectius". "El CSD està aportant tot el necessari, però el gran canvi ha de venir dels propis esportistes i els propis directius de les federacions. Aquest és el gran tercer moment de l'esport paralímpic després de Barcelona'92 i el Pla ADOP, i requerirà esforç de"tres , va comentar.
El dirigent va recordar que són "ciutadans de ple dret" i que tot això és "un fenomen recent" que va tenir "el seu punt de partida a Barcelona'92". "Van ser els millors de la història i va canviar les nostres vides gràcies al magnífic esforç de l'administració espanyola i van servir per canviar la mentalitat de la ciutadania sobre les persones amb discapacitat", va indicar.
Per això, va lloar la consecució del Pla ADOP, "17 anys després de l'ADO", que els situa "en igualtat de condicions als olímpics i paralímpics". "Va canviar la nostra sort", va afirmar Carballeda que va xifrar en "350" els beneficiaris, al mateix temps que va destacar els "500.000 euros en premis metàl·lics per als esportistes per les medalles a Pequín".
"Reconeixements en comunitats i ajuntaments"
"Fins llavors no hi havia recompensa, era una clara discriminació", va asseverar el president del CPE. "Les barreres que ens preocupen no són les físiques, són les mentals. Hem avançat molt, però ens hem portat moltes decepcions, sobretot per esportistes que amb un metall a la mà no han tingut el reconeixement de la seva comunitat o ajuntament", va afegir.
Així, espera que després dels Jocs de Londres 2012 "es faci justícia" i que "tots els esportistes siguin tractats per igual". "Amb les mateixes oportunitats, milloren els nostres resultats, però també hi ha assignatures pendents on devem millorar", va advertir, citant a manera d'exemple "l'esport base". "Hem d'inventar fórmules perquè els més petits s'incorporin i arribin a ser algun dia esportistes paralímpics", va confessar.
Carballeda va recordar que la repercussió de l'esport paralímpic en els mitjans de comunicació "s'ha transformat de forma espectacular". "A Atlanta'96 només hi havia un periodista, i a Pequín, 80. El repte és seguir canviant la percepció de la societat i premsa, i l'esport paralímpic és un vehicle perfecte. S'han de normalitzar les informacions", va apuntar.
"Al futur ens apropem amb precaució, però alberguem esperances importants per mantenir-nos en els llocs alts del medallero. S'han aconseguit 72 medalles en campionats del món i van anar 58 a Pequín. Estem en el bon camí, però els altres també i potències com Brasil, Sud-àfrica i Canadà fan una aposta vital pels seus esportistes paralímpics", va prosseguir.
"Les persones necessiten una segona oportunitat"
Aquest esforç d'altres països és l'explicació "" en la inèrcia a la baixa en els medalleros respecte a Barcelona'92, però va recordar que Espanya és el "segon país a Europa després de Gran Bretanya". "Volem seguir pujant graons i la nostra preocupació no són uns Jocs integrats sinó coses que estan a les nostres mans. ¿Per què no intentem per a Londres 2012 que en alguna modalitat esportiva puguem acudir a concentracions olímpiques i paralímpiques?", va puntualitzar.
Carballeda va rememorar que la seva "experiència" en l'esport per a discapacitats es resumia en un moment dels Jocs de 2008 quan en una mateixa llitera atesos pels fisios estaven junts "en plena harmonia" un exguardia civil i un exterrorista. "La vida necessita per a les persones una segona oportunitat, i no se li pot negar a ningú quan hi ha voluntat", va ressaltar.
El mandatari, que va lamentar que "les úniques xifres positives en 2010 a Espanya van ser les de generació d'ocupació per a persones amb discapacitat", va estar acompanyat per tres dels millors esportistes paralímpics espanyols com els nedadors Enhamed Enhamed i Teresa Perales i l'esquiador Jon Santanca. "Sumen 28 medalles paralímpiques que representen els nostres valors i per descomptat la capacitat per practicar esport amb èxit i aconseguir la integració plena", va afirmar.
"És un honor presidir un grup humà d'aquesta categoria. Ells saben el difícil que és arribar fins a aquí, saben el que volen perfectament i van pel món sense mirar per sobre de l'espatlla a ningú. Necessitem ser els primers, i ho som en una forma d'anar per la vida, representem a un col·lectiu de quatre milions de persones que tenen les seves esperances dipositades i tractem de fer-ho en les millors condicions. Quant millors són, millor és la targeta social del país", va sentenciar.
