Es parla moltes vegades de la llibertat particular o de la llibertat d'un grup. Però realment som capaços d'entendre en què consisteix la llibertat?
Aquesta pregunta me la realitzo sempre quan arriben unes eleccions. Quan algú pren decisions en nom de tots i quan àdhuc veient que les seves decisions poden portar a un mal punt obliden que la llibertat no és sinó la capacitat de viure amb les conseqüències de les pròpies decisions. La llibertat d'acció, com la de decisió i opinió tenen algun punt intrínsec: la responsabilitat.
No existeix llibertat sense responsabilitat, i aquesta idea ha d'estar també intrínsecament unida a les preses de decisions, campanyes, objectius i assoliments que s'aconsegueixin des de la individualitat minoritària o personalitzada.
La llibertat no té el seu valor en si mateixa: cal apreciar-la per les coses que amb ella s'aconsegueixen. I si al final no s'aconsegueix, no es podrà responsabilitzar del fracàs o de l'èxit a ningú que no hagi estat el responsable de decidir. Un pot tenir les seves pròpies idees, les seves pròpies formes de veure les coses i sobre la base d'aquesta llibertat personal prendre consciència pròpia i executar, actuar, parlar o dirigir a un col·lectiu, però cap a on?
Cap als seus impulsos? Cap a les seves creences? Fins a quin punt un dirigent polític, és lliure de prendre decisions que afectin a un col·lectiu, com pot ser transformar el resultat de vot del poble però sense comptar amb el propi poble?
Doncs en la meua humil opinió, és lliure per descomptat de fer-ho, però també serà responsable de les conseqüències que esdevinguin de tals accions. La llibertat és una facultat natural que té l'home i la dona d'obrar d'una manera o d'una altra o de no obrar, per la qual cosa és responsable dels seus actes.
