“Sovint he dit i escrit que Catalunya s’explica a partir de les seves ciutats. Amb un cap i casal, Barcelona, de la que tots els catalans ens sentim especialment orgullosos. Però ni Barcelona, ni Catalunya, tindrien la potència i la capacitat que tenen sense la xarxa de ciutats que l’envolten. És el concepte de Catalunya en xarxa el que ens fa especialment forts i importants”. Fa uns mesos escrivia aquestes paraules pel catàleg de la primera exposició de la Col·leció Bassat a la nau Gaudí i afegia: vull ressaltar aquest aspecte per situar el que volem sigui aquesta aposta que des de Mataró es fa per l’art i la cultura del país.

Podria repetir fil per randa les mateixes paraules per presentar aquesta nova edició del Premi de Pintura Torres García-Ciutat de Mataró. Una proposta consolidada, que arriba a la seva quarta edició i que s’ha convertit en referent per l’art de Mataró i de Catalunya. Amb un jurat molt prestigiós i una participació quantitativa i qualitativa que no para d’augmentar d’edició en edició. Una demostració palpable de la capacitat i de la potència de les ofertes culturals que es generen arreu del país.

Arriba aquesta nova edició de la Torres García just quan la ciutat estrena noves propostes artístiques. L’exposició Desdoblament que la ciutat fa en record i homenatge a en Pepe Novellas i en poques setmanes una nova exposició de la col·lecció Bassat a la nau Gaudi. Iniciatives que es complementen, reforcen i signifiquen encara més les apostes artístiques de la ciutat.

Text del meu escrit al catàleg del Premi Torres Garcia-Ciutat de Mataró que ahir es va celebrar a Mataró.

La feina per davant de tot

Amb una taxa d’atur del 20% no hi cap dubte que la creació de nous llocs de treball ha de ser la primera de les prioritats del govern municipal. Partíem d’una situació ja dolenta abans de començar la crisi com a resultat de l’enfonsament d’un sector econòmic clau per la ciutat com era el gènere de punt. La desaparició dels aranzels als productes tèxtils provinents de fora de la Unió Europea que la Organització Mundial del Comerç va aprovar l’any 1995, amb una moratòria de 10 anys que van ser absolutament desaprofitats pels governs de Brussel·les, Espanya o Catalunya, va posar en una greu situació tot el tèxtil europeu, espanyol i català i que a Mataró va significar la destrucció de molts llocs de treball.

És doncs amb aquest apunt de base on cal situar les polítiques que des del govern municipal hem impulsat durant aquests anys: la formació i reciclatge dels treballadors, el foment de la emprenedoria i la diversificació de l’economia de la ciutat. Amb apostes estratègiques de la magnitud econòmica del Tecnocampus, la nau Minguell, el Centre de Negocis del Rengle, la reforma de la plaça de Cuba i la vinguda futura del Corte Inglés a Mataró. Totes aquestes actuacions han ajudat a que Mataró sigui la sisena de les vint-i-tres ciutats més grans de Catalunya en les que menys ha crescut el percentatge d’atur.

Ara cal seguir treballant per garantir la viabilitat econòmica de les empreses de Mataró i el Maresme i per generar nous llocs de treball. Això passa per desenvolupar un model de ciutat que econòmicament sigui innovadora i amb capacitat de posar valor afegit a tots els productes i serveis que generem. Mataró ha de continuar sent una ciutat industrial i aprofitar al màxim les potencialitats dels seus polígons industrials. Però també ha de seguir apostant per ser una ciutat multiserveis. Serveis a les persones, a les empreses i als emprenedors i consolidant el seu caràcter de capital territorial. El comerç juga un paper importantíssim que quedarà fortament reforçat amb la vinguda del Corte Inglés i sense voler entrar en el joc de les acusacions tothom sap a Mataró qui ha treballat sempre per possibilitar-ho i qui mai ha votat a favor i fins i tot s’ha manifestat en contra.

Mataró ha de jugar també, i fer-ho amb el conjunt de la comarca, les potencialitats que ens dona ser una ciutat important al costat del mar, amb una gastronomia excel·lent, un calendari de festes molt interessant i una activitat cultural creixent que cal situar també en l’agenda dels esdeveniments culturals importants de Catalunya. El Museu Bassat o el festival Shakespeare en són un bon exemple. Hem creat les oportunitats i ara cal saber aprofitar-les. D’aquesta crisi ens hem sortirem, i hem de fer-ho tots junts, amb esforç, treball, austeritat, coratge i confiança en nosaltres mateixos.

Escrit publicat a la web Matarónotícies.cat

Reivindicant la paternitat

Una mica escamat de que alguns reivindiquin la paternitat de coses per les que no només no van fer res sinó que hi posaren tots els entrebancs possibles corro a reivindicar la paternitat, junt amb l’alcalde Mayoral, de la idea de l’eix Mataró-Granollers. Ho faig amb la prova del que vaig escriure fa un parell d’anys i precisament avui que hem escenificat políticament aquesta idea.

Debat a Âgora

Responsabilitat

És exactament això el que vaig demanar divendres a l’hora de parlar de seguretat. Per suposat que en aquesta campanya hem de parlar de seguretat doncs és un tema que preocupa als ciutadans. Però cal fer-ho amb absoluta responsabilitat doncs fer servir la demagògia, quan no directament la mentida, no fa més que augmentar les sensacions d’inseguretat. I això ens acaba passant factura com a ciutat i com a país.

Com entendre que gent, teòricament capacitada, confongui el número de serveis policials amb el nombre de delictes? Ignorància o mala fe?

Avui, que he presentat les nostres propostes electorals en matèria de seguretat, he volgut reclamar aquesta responsabilitat i he explicat el model de ciutat amable, segura i que posa especial atenció en tenir espais públics endreçats, correctament urbanitzats, nets i segurs. Per això hem desenvolupat un model de seguretat que es basa en la prevenció, la proximitat i l’aprofitament de les tecnologies de la informació i la comunicació. Cal destacar que dels més de 20.000 serveis policials de la Policia Local de Mataró, més de 76% corresponen a accions preventives dels delictes i que el nostre model té la Policia de Barri com a eix vertebrador de l’actuació policial.

Durant els propers anys ens caldrà revisar el Pla Estratègic de la Policia i adequar-lo al marc normatiu d’una nova llei de Policia de Catalunya que, una vegada finalitzat el desplegament dels Mossos d’Esquadra, posi al dia les relacions entre els Mossos i les policies locals i que ho faci des de la coresponsabilitat i reconeixent el paper dels alcaldes com a autoritat que presideix la Junta Local de Seguretat.

A baix a mar

A baix a mar roda de premsa aquest matí per presentar les nostres propostes electorals sobre el Front Marítim. Un espai en el que hem vingut treballant des del primer ajuntament democràtic i que hem pogut recuperar àmpliament per la ciutadania.

M’agrada seguir sempre el mateix esquema, de mar cap a terra, quan parlo del Front Marítim doncs les coses són conseqüència unes de les altres. I per això començo sempre parlant de la qualitat de les aigües, una qüestió en la que ja va treballar el primer ajuntament democràtic amb la construcció del col·lector que recull les aigües residuals i evita el seu abocament directe a mar. Ara cal fer un pas més enllà i reclamar la tercera fase del procés de depuració que permetria recuperar pel reg els 10 hm3 que es llencen directament al mar.

Segueixo pel tema de la conservació i regeneració de les platges del Maresme que necessiten una solució global i més enllà de les polítiques de campanar que fins ara ens ha caracteritzat. Desconec les solucions tècniques però queda clar que només amb una solució global podrem resoldre el problema. La protecció de les platges també ha de servir per protegir dues infraestructures fonamentals per la comarca: el col·lector i la via del tren. No pot ser que cada temporal fort malmeti aquestes instal·lacions vitals.

Mataró va urbanitzar el seu passeig marítim en dues fases. La primera a començament dels anys vuitanta i la segona, i com a conseqüència d’una sentència del Tribunal Suprem que va obligar al govern del PP a complir un conveni firmat amb el darrer govern de Felipe González, a començament d’aquest segle. Ara cal continuar treballant per continuar el passeig cap a Cabrera i cap a Llavaneres.

En tot aquest Front Marítim juga un paper clau el Port de Mataró. Un Port que volem ampliar, amb més amarraments de rotació, amb la nova àrea tècnica i l’hotel de quatre estrelles que s’està construint. Igualment han de jugar un paper molt important les antigues instal·lacions del Club Nàutic que volem convertir en un centre de salut i esports vinculats amb el mar. Tot això sense renunciar al somni de veure l’avinguda del Maresme totalment urbanitzada i la via del tren soterrada o traslladada.

Mataró ha de jugar a fons el seu paper de ciutat marítima i convertir el mar en un nou motor econòmic per la ciutat. Però ha de fer de manera coordinada, com ho hem fet amb el Tecnocampus, amb la resta de pobles de la costa del Maresme. Per això proposem convertir el Mataró Marítim en un projecte Maresme Marítim.

De la cultura també capital

Foto Glòria Figuerola

Afermar la capitalitat territorial i comarcal de Mataró és un dels grans objectius que ens hem marcat en el programa electoral del PSC per les eleccions municipals del 22 de Maig. Per això proposarem un gran Pacte per la cultura amb les entitats culturals i els creadors de la ciutat. Una cultura que ha de complir quatre condicions i tres grans objectius:

La cultura ha de ser Accessible, inclusiva, de qualitat i en xarxa. Accessible de manera que tothom pugui tenir accés a la cultura. Inclusiva perquè tots els creadors i tots els públics puguin tenir el seu temps i el seu espai en el mapa cultural de Mataró. Cercar la qualitat ha de ser una constant de les propostes culturals de la ciutat. I en xarxa doncs s’han de connectar les diverses iniciatives que es donen al conjunt de Mataró i també amb les poblacions del Maresme i de la resta del territori.

La cultura ha de complir els objectius de cohesió social, capitalitat i motor econòmic. De cohesió social perquè ha de permetre a tothom sentir-se i participar de la vida cultural i membre actiu de la col•lectivitat. Volem exercir sense complexes la nostra capitalitat i els esdeveniments i els equipaments culturals més significatius han de tenir una projecció comarcal i nacional. La cultura ha de ser una nova oportunitat econòmica per Mataró amb el desenvolupament d’iniciatives culturals de caràcter empresarial i amb esdeveniments capaços d’atreure públics foranis a la ciutat i per això de la cultura hem fet una aposta estratègica.

Aquesta ha estat la meva proposta bàsica aquesta tarda a la nau Cabot i Barba en la presentació del programa cultural del PSC. Un programa que podeu trobar a la web www.baron.cat.