Diàleg...de debò!

Està a punt de reunir-se per primer cop el Consell Assessor del Pla d’Ordenació Urbana Municipal, amb aquesta reunió, el procés de debat i discussió sobre el model de poble que hem de projectar cap el futur ja s’haurà iniciat.
La redacció d’un pla d’urbanisme, és escriure les regles de joc del creixement urbanístic a mig termini, entre quinze i vint anys. I el que hem de fer, és l’exercici de projectar cap al futur la nostra realitat. Però sobretot hem de saber administrar el creixement, hem de saber administrar l’espai públic per arribar al final del període que estem debatent, havent assolit un creixement urbanístic equilibrat i sostingut.
Per això és important que tothom, més enllà dels nostres desitjos, hàgim fet una anàlisi acurada de les dades demogràfiques d’Argentona i del nostre entorn, i reflexionem en veu alta si aquest creixement l’assumim amb més o menys despesa de sòl, si introduïm més verticalitat que horitzontalitat, carrers amb més o menys vehicles, etc...
Només un desig, el Consell Assessor és un espai de debat i reflexió, no és un ple de l’ajuntament, volem dir que aquí no si valen argumentacions de cara a la galeria, en el consell només s’hi valdran propostes raonades i enraonades. Hem de confrontar els projectes que tenim els diversos representants de la vila i procurar facilitar els acords.
Només hi podem ser amb una actitud de diàleg sincer i obert. Diàleg ...de debò!

Crispadors crispats

A poques hores de la meva presentació com a candidat a l'alcaldia, en alguns mitjans van sortir crítiques a algunes de les meves paraules. Ja les esperàvem. Però n'hi ha hagut una que m'ha cridat especialment l'atenció: Al meu desig de girar pàgina al mandat de la "crispació", i voler recuperar un clima polític de normalitat, van i em critiquen això!! Què volien que digués, que fomentaria la "crispació"?
Alguns partits estant utilitzant la "crispació" com a arma electoral per anar en contra de l'actual govern, és una aposta tàctica que no està absenta de riscos, ells mateixos!! El risc principal està en el mateix concepte de la "crispació". Si entenem que "crispar" és aquest fenomen que implica que en alguna de les dues parts (sempre hi ha dues parts com a mínim, en el nostre cas, govern-oposició o oposició-govern, l'ordre dels factors no altera el producte, però no vull que em tornin a acusar de voler "crispar".) s'utilitzen formes d'expressió que enalteixen els ànims dels altres. I això ha passat en aquest darrer mandat, però curiosament, ha estat un sector molt concret de l'oposició que ha utilitzat de forma magistral aquesta pràctica, de tal manera que algun regidor del govern s'ha contagiat i ha actuat de la mateixa manera. D'això a que sigui el govern qui provoqui la "crispació" està molt lluny de la realitat. Dos no es "crispen" si un no vol. Amb això vull dir que ningú ha sentit dir a cap membre del govern que hi hagi "crispació", per que no n'hi ha hagut!!
El que si que hi ha hagut és una altra cosa. En aquest darrer mandat la pràctica més habitual per part de l'oposició ha estat l'acusació i la insinuació, s'ha insinuat que el govern podria ser acusat d'un munt de coses lletges, de tota mena, amb aquella màxima tant menyspreable del insinua que algo queda. Insinuacions i acusacions gratuïtes que no s'han portat al jutjat i que quan hem estat acusats davant d'un magistrat, aquest ha arxivat continuadament les causes per una òbvia falta de rigor jurídic: no es pot denunciar cap fet que sigui legal!!
Això ha estat així per que el govern ha decidit tirar endavant projectes per Argentona sense el suport de l'oposició. Un suport que no ha existit per què els grups de l'oposició no han estat capaços d'articular propostes alternatives que obríssim alguna via de diàleg, ens hem trobat sovint amb la negativa per la negativa, i davant d'aquesta actitud el govern ha fet el que havia de fer: governar, prendre decisions.
De ben segur que per els membres de l'oposició, aquesta deu ser una situació força frustrant, doblement frustrant, d'una, que la seva "aportació" no fos resposta, i la segona que siguin capaços de tenir un model de poble.
No es poden traslladar a la ciutadania aquestes frustracions. No es pot pretendre formar un govern si no es tenen les coses clares. No es pot pretendre guanyar unes eleccions amb aquests arguments tan ingenus.