En el meu article de fa dos divendres, deia que la puja dels costos de transport podia tirar enrere el procés de globalització que s’accelerà a partir dels 90 del segle XX com a conseqüència de la reducció relativa dels costos de transport i amb la introducció de la telemàtica com a suport per garantir els subministres en el procés logístic de les empreses.

Fa quatre dies, dimarts passat, el professor P. Artus, responsable de recerca econòmica al Banc de Finançaments i d’Inversions CIB Natixis, publicà un document en el que intentava esbrinar les possibles causes d’un escenari de “desmundialització”, assenyalant-ne tres: l’alça de costos de transport, l’alça dels costos de producció en els països emergents i l’apreciació de la divisa d’aquests països que els faria relativament menys competitius. L’àmbit d'aquesta “desmundialització” restava circumscrit a continents més que no pas a estats.

No és difícil fer-se a l’idea que les empreses, en arribar a un cert llindar de costos, que considerin estructural (en el sentit de no esperar un canvi ràpid a la baixa en un horitzó d’uns anys), es replantegin la reorganització productiva considerant en primer lloc la localització dels seus mercats. Si els costos de transport pugen i no son compensats per la davallada d’altres costos associats a la localització, cal que les empreses apropin el seu abastiment i distribució dels productes als seus mercats, la qual cosa pot posar en qüestió les inversions ja fetes per deslocalitzar la producció si no s’han assolit nivells de demanda suficients allà on s’ha anat a fer la implantació de la producció.

No sembla que els preus del transport marítim indiquin un creixement important després dels daltabaixos entre 2007 i 2009. En canvi, sí ho sembla en el transport aeri, tant de persones (que influeix en el cost dels viatges de negocis de llarga distància), com de mercaderies, que, agafant els Estats Units de referència, mostraria enguany un augment del 70% des de l’any 2000 per les mercaderies importades i un 40% per les exportades des dels EUA.

Caldrà estar atents a l'evolució combinada dels factors assenyalats, però la lògica fa veure que la contaminació radioactiva persistent de l’accident de Fukishima tancarà centrals nuclears i encarirà el cost de l’energia, que el creixement als països emergents vol salaris més alts i que el l’apreciació de les seves monedes és una hipòtesi plausible.