ACN | Actualitzat el 14/05/2011 a les 10:17h

Futbol, religió i violència

L'altre gran repte de l'Escòcia d'Alex Salmond

Un jove passa per davant d'un dels bars on es reuneixen els aficionats del Rangers de Glasgow. Foto: Laura Pus/ACN

Alcohol, sectarisme i futbol és el còctel “molotov” dels caps de setmana a Escòcia. És la combinació explosiva d'un cap de setmana de l'Old Firm, el derbi entre el Celtic i el Rangers a la ciutat escocesa de Glasgow. Més enllà de la crisi i del debat independentista, un dels principals reptes del govern d'Alex Salmond és aturar la violència al futbol.

A Glasgow, quan tots dos equips s'enfronten, la violència domèstica augmenta en un 140% i els disturbis al carrer es multipliquen per tres, segons la policia. Les autoritats atribueixen l'augment de la violència a la ingesta abusiva d'alcohol i al sectarisme religiós entre els catòlics del Celtic i els protestants del Rangers. L'entrenador del Celtic, el catòlic Neil Lennon, va ser agredit aquesta setmana.

Lennon és un catòlic nord-irlandès que fa més de deu anys que pateix amenaces. En els darrers mesos, Lennon ha estat la cara més visible del problema de sectarisme al futbol. L'entrenador ha rebut fins a tres paquets bomba i diverses cartes amb bales amb el seu nom. Dimecres va ser agredit per un aficionat durant un partit, i dijous, el club va rebre un paquet dirigit a Lennon amb una bala a dins. La policia escocesa ja ha fet alguns arrestos, però les amenaces a l'entrenador obliguen a reforçar els plans que tant polítics com directius del món del futbol impulsen des de fa temps per frenar la violència.

De fet, el primer ministre Salmond ja va organitzar abans de les eleccions una cimera del món del futbol en la qual es van acordar un paquet de mesures per frenar la violència sectària i domèstica. Arran dels incidents d'aquesta setmana, el primer ministre ha condemnat de nou com a "completament inacceptable" l'actitud del aficionats violents. "Volem frenar tots els tipus de violència i intolerància relacionats amb el món del futbol, perquè no podem posar en perill la seguretat dels individus per culpa d'incidents sense sentit i que embruten la reputació del nostre joc nacional", ha assegurat.

Als carrers de la ciutat, es poden distingir els bars pels aficionats del Celtic -amb banderes irlandeses, i sovint pintats de verd- dels del Rangers, amb colors blaus i insígnies britàniques. Als sectors més allunyats de Glasgow, on viu la població més pobre i vulnerable i on hi ha els camps del futbol, és on sovint comencen els enfrontaments. Aquesta temporada, els dos equips han jugat sis vegades. En un dels partits, la violència va ser tant "vergonyosa", segons les autoritats, que Salmond va haver d'intercedir.

Futbol i religió

Les polítiques de conscienciació per frenar el sectarisme religiós entre catòlics i protestants fa anys que s'apliquen a Glasgow. Un dels museus de la ciutat fins i tot té un espai dedicat a la violència religiosa on es recorden diversos assassinats de nois adolescents durant partits de futbol. Les relacions entre els escocesos catòlics -sovint d'origen irlandès- i els protestants va estar basada, durant dècades, en la desconfiança. Amb el futbol, es potenciava l'odi. De fet, no va ser fins a finals dels vuitanta que els Rangers van acabar amb la política de no fitxar cap jugador ni tècnic catòlic. Fins més endavant no es van iniciar les campanyes per fer del futbol un exemple de treball en equip i coexistència.

Paquets bomba i bales

En Jay és un aficionat del futbol de Glasgow, que considera que la violència al futbol de la seva ciutat està molt relacionada amb el sectarisme". "És un tema religiós, realment", admet aquest escocès en declaracions a l'ACn. En Jay lamenta que les creences fomentin odi entre els seguidors i, en algunes ocasions, provoquin episodis violents. Les cartes i les amenaces de l'entrenador Kenny, que com a nord-irlandès té un perfil especialment delicat pel què fa al conflicte entre catòlics i protestants, ha despertat de nou les preocupacions entre la població.

Abús d'alcohol

De fet, les autoritats coincideixen en assenyalar que bona part dels disturbis passen pels carrers de la ciutat, sovint ja lluny dels estadis -tradicionalment controlats per fortes mesures de seguretat. Els bars, especialment els que concentren els aficionats més radicals, són sovint punts de conflicte, segons els testimonis consultats. "Els problemes els inicien persones que ni tan sols estan al partit, que han estat dins dels pubs bevent tot el dia i gran part de la nit", confessa en Kevin. En Craig, un altre veí de Glasgow, hi coincideix: "El problema és quan s'hi barreja l'alcohol".

Navega per les etiquetes

futbolEscòciareligióALex Salmond

COMENTARIS

+6
-4
Per al pesat de sota
nazi catalan, 14/05/2011 a les 19:23
Foteu riure tots els chusqueros de tota vida disfressant ara el vostre caciquisme i anticatalanisme de tota la vida de "libegalismo y anti-nacionalimmo".
Ves a berrejar les teves parrafades ilegibles a la caverna, amb la resta de esperits lliures.
+8
-6
L'uniforme del 12:15
Anònim, 14/05/2011 a les 14:16
Es clar, aquests problemes a l'Espanya no hi són. Com allà practiquen tant allò de "feina fuig, mandra no em deixis", ho han solucionat embolcallant-t'ho tot en un mateix paquet. Se'n diu uniformisme. Tot bon espaÑol ha de ser del Realisísimo CF que per això n'és "el universal", nivell d'estudis baix no fos cas que pensessin, parlar "en cristiano" i que ho fem tots o per collons o pel sí o sí, i practicar la religió que ells diuen majoritària encara que tan sols la practiquin per a omplir-se'n la boca i se'n saltin els "mandamientos" cada cop que els convingui.
+10
-18
Le nacionalismo alimenta a la "basura blanca"
Anònim, 14/05/2011 a les 12:15
¿Ahora se dan cuenta que el nacionalismo es una cortina de humo que esconde carencias y la realidad de la vida? De ahí que el catalanismo catalán sea tan friki, ese sentimiento de superioridad llegando a afectar a uno de ICV al abanderar la campaña "apadrina un niño extremeño por 1000 euros", el victimismo y para llegar a ello se inventan mitos y se tergiversa la historia como hablar de la Guerra de Sucesión de 1714 como una guerra de secesión. En l fondo el nacionalismo es alimento para la "escoria blanca". Conozco a un montón de nacionalistas con vidas grises, sin estudios, siendo unos asalariados más y con una soberbia y prepotencia por ser "catalanes de pedigrí". En fin la realidad es tozuda.
+12
-15
Garrulismo en callos vivos
Enrique Gómez Vomitar (Perdoneu), 14/05/2011 a les 11:07
De un tiempo a esta parte, a los comentaristas boinistas en Lepe se les ha puesto en el coño traer a coladero la actualidad del garrulismo en las Hurdes (Estremadura) bajo cualquier nimio pretexto. Salvo en las interesadas ocasiones, como aconteció hace unos días, en que perdió 45 cabras y pasó a quedarse en cuadro con sólo cuatro. Se conoce que consumado tal descalabro ganadero les convino, en la medida de lo admisible, condenarlo al ostracismo cejijunto. El reverso a semejante proceder corporativo se pudo apreciar al cabo de pocas horas, en cuanto el garrulismo manchego cosechó sus mejores resultados en unos ladronicios. Tiene coca de recaudo advertir cómo los comentaristas boinistas en Lepe, sin sonrojo alguno, bajan o suben la gaita en función de los resultados cabrunos de los distintos movimientos pelotilleros en el resto del ámbito africano (Extremadura-La Mancha).
+11
-18
Independentismo en cueros vivos
Eduardo González Palomar (Manlleu), 14/05/2011 a les 10:56
De un tiempo a esta parte, a los medios de comunicación oficialistas en Catalunya se les ha puesto en el moño traer a colación la actualidad del independentismo en el Quebec (Canadá) bajo cualquier nimio pretexto. Salvo en las interesadas ocasiones, como aconteció hace unos días, en que perdió 45 escaños y pasó a quedarse en cuadro con sólo cuatro. Se conoce que consumado tal descalabro electoral les convino, en la medida de lo admisible, condenarlo al ostracismo mediático. El reverso a semejante proceder corporativo se pudo apreciar al cabo de pocas horas, en cuanto el independentismo escocés cosechó sus mejores resultados en unos comicios. Tiene miga advertir cómo los medios de comunicación oficialistas en Catalunya, sin sonrojo alguno, bajan o suben el diapasón en función de los resultados electorales de los distintos movimientos independentistas en el resto del ámbito occidental (Quebec-Escocia).

FEU EL VOSTRE COMENTARI



Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Bloc de fotos


- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: