Dimecres, 18.5.2011. 21:27 h

Per la democràcia de veritat. Ànims a tots i a totes

Què bé. A ICV estem contents. Per fi la gent jove s’ ha rebel·lat. El moviment 15M està sent una gran esperança de regeneració democràtica en la línia del que nosaltres hem defensat tota la vida. Cal que se’ns entengui : no volem apropiar-nos de cap fenomen, sinó adherir-nos-hi.

Molt abans de les mobilitzacions i les acampades d’aquests dies, la companya Tere Sala de Tàrrega havia escrit un article en què explicava que ja n'estava farta de tot plegat, i jo mateix enardia a la indignació i a la reacció en comentar dos llibres que s’ han publicat recentment on es demanava precisament això, sobretot a la gent jove: “ Indigneu-vos” i “Reacciona”.

Per qüestions geogràfiques i personals no he pogut estar amb els/les companys/es rebels a Barcelona o a Lleida, però el meu cor els ha estat acompanyant a tota hora , igual que, n’ estic segur, el dels meus companys d’ ICV de les Terres de Lleida.
No sé quins són els punts més conflictius sobre els que es demana canvis, però me’ls puc imaginar perquè de sempre han estat els nostres. Per què, si no, hauríem d’haver estat militant, alguns fa més de 25 anys, en un partit petit a Lleida on poques alegries i
menys gratificacions de tota mena ens ha donat al llarg dels temps? Per què, si no és per ideals, per un ideari que creu que un món millor és possible i que una democràcia millor és factible?

Com deia, els objectius no els sé , però me’ls puc imaginar:
- Lluita real contra la corrupció dels partits que en tenen.
- Participació real dels ciutadans per mitjà de referèndums,etc.
- Noves normes de representativitat amb llistes obertes, etc.
- Aturada de les retallades socials.
- Que els culpables paguin la crisi de forma econòmica i judicial.
- Desaparició dels paradisos fiscals.
- Lluita real contra el capitalisme especulatiu i financer.
- Protecció de la gent per sobre dels bancs.
- Obligar els bancs a donar crèdits a les empreses.
- Creació d’ una banca pública per subvencionar les famílies i els emprenedors.
- Derogació de la reforma laboral i de les lleis de jubilació i de la congelació de les pagues de jubilació.
- Nova llei electoral més justa i representativa.
- Revisió dels privilegis i els sous múltiples dels polítics i parlamentaris.
- Demostració fefaent que els polítics es dediquen a les tasques públiques i a millorar la vida de la gent. Control ciutadà de la seva feina.
- Reforma fiscal més progressiva en què els rics paguin molt més del que ho estan fent.
- Reformes per crear una economia més real, productiva, amb ajuts públics i sous justos.
- Polítiques actives molt més dinàmiques d’ integració dels joves al món laboral.
- Repartiment de la riquesa per mitjà de la gravació dels guanys especulatius, empresarials, de la banca i de les grans fortunes.
- Etc. etc. etc.

I per què me les sé? Doncs perquè han estat les meves idees, les nostres idees des de sempre. Si algun sentit té ICV, juntament amb la seva vesant ecologista, és que ens definim com un grup de gent d’esquerres en el sentit clàssic del terme, és a dir : lluita contra les exclusions i contra les discriminacions, lluita per la justícia social, pel repartiment de la riquesa i per la disminució de les desigualtats econòmiques.

És veritat, nosaltres som un partit polític parlamentari, però ho som de forma minoritària i , com a tal, no hem pogut fer tot allò en què creiem. Però també som un partit de mobilització i de sortir al carrer quan ha calgut, ja que se’ns ha trobat en totes les manifestacions i esdeveniments de protesta que s’ han dut a terme. Per això sempre hem pensat que votar és important, però no suficient, i que qualsevol forma de protesta i d’impuls de les idees d’ esquerra i de regeneració democràtica són vàlides, fins i tot més vàlides que exercir el dret de vot.

De manera que endavant, de veritat. A veure si , entre tots, podem fer que se’ns escolti i podem aconseguir millores econòmiques, laborals i democràtiques d’uns polítics que han estat en el poder massa anys i que ja estan paralitzats per la inèrcia i la inoperància. Que la gent del poble conscient, que la gent crítica, que la gent jove que pensa i discorre ens ensenyi el camí de nou. Un camí renovat i ple d‘esperança. Ànims a tots i a totes.