Els estan indignats? Jo n'estic el doble en tant català que sofreixo tot el que ells diuen i més. Robat per l'estat ESP i per una clase catalana dirigent que li tapa les vergonyes ! Un estat ESP que nega el nostre dret de nació i ciutadans a exercir el dret a decidir mentre ens envien al Corbacho de torn (PSOE-PSC) a amenaçar-nos (PSOE-PSC-PP són iguals). Ells no marxaran i no arriben a 100 (a Madrid més deu ser per això que aqui els fan tan de cas) i surten a 1ª plana d'un diari que es diu progre mentre el moviment veritablement revolucionari i pacific de les consultes va ser silenciat i menyspreat per tota la premsa. Molts que es varen atansar a votar pel 10A deien "Aviam si aquest cop ens escolten!!!". Tenim molt en comú amb els de la Pça Catalunya però si ells estan indignats jo com a català ho estic doblement !!!! Tenen raó en moltes coses però com sempre passa amb tots el moviments de l'estat ESP obliden que hi ha uns ciutadans que fins i tot en les revolucions i reivindicacions progres són de 1a i uns altres que sempre ho som de segona! Porteu un estelada i penjeu-la doncs recull el que molts sentim i ells els acampats obliden! Alguns, com sempre, hem d'estar doblement indignats !!!!!

La culpa ès dels menors de 40 anys, podrien organitzar partits polítics i exposar lo que volen. Així com Catalunya ha de "regalar" 20.000 milions de euros a Castella, el món ha de regalar 600.000 milions de dòlars a els EUA. Se regalen doblers per a que se cobri el doble an els EUA, això ès lo que passa amb el menfotisme dels joves.

AliBay, 18/05/2011 a les 10:22
també s'hauria de limitar la ignorància, la demagògia, el simplisme, el fanatisme etc etc.
el que passa és què, a ram d'això, no podria escriure ningú, ni tan sols vostè.

M'agradaria qque en aquest moviment hi hagúes presència independentista. Vull veure Catalunya Decideix en aquest moviment.Cal fer aliances, cal fer maionesa .Hi vull veure gent de la Nova Assemblea Nacional.

Com és que el senyor batlle no els desallotja, incomplint les ordenances de la ciutat, i sí que va fer desallotjar l'acampada davant del Parlament?

Només tinc clara una cosa, aquella volia la independència i la d'ara no qüestiona el marc espanyol.

S'haurien de limitar les llargades dels comentaris. Verborràgies no, si us plau.

resposta a Quimet, 18/05/2011 a les 10:02

espontànea?
ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja

Jo no penso anar a cap d'aquestes manifestacions, crec que estan molt manipulades, més del que sembla. La gran manifestació espontània i cívica i encara sense resposta per part dels partits va ser la del 10 de juliol. I prou. Jo només em penso mobilitzar contra l'espoli fiscal i per la independència.

Us equivoqueu Salvador Cot, aquestes convocatories només són aparentment espontànies, darrera hi ha la CGT, que de manera molt calculada vol passar desapercebuda perquè efectivament tenen més seguidors si fan convocatories amagant les sigles d'aquest sindicat que per molta gent té mala fama.

contra la partitocràcia, contra la cleptocràcia, contra l'inginyeria social, la manipulació identitària, les llistes tancades, la premsa hipersubvencionada i bulgaritzada, el nepotisme, el 3%, el cas Palau, el Pretòria i contra qualsevol tipus d'actitut indecent.

Volíeu democràcia i ja la teniu.

El que no es pot pretendre es que la democràcia no comporti la demagogia... això mai ha deixat de passar, i mai deixarà de passar.

Es força sencill constituir un partit; i ara per les mateixes xarxes socials podríen fomentar-lo. Però no; perque no hi ha més substància que la que pugui tenir qualsevol partit actual. Corrupció moral, i física tot seguit.

"D'on no n'hi ha no en pot rajar"; ni oloreu les veritables sol·lucions.

recanvi (76) | FEM COSTAT AL MOVIMENT ACAMPADABCN |
Hem de donar les gràcies al centenar llarg de persones (segons les imatges de TVC) que aquest 17 de maig han tingut el valor i la determinació de començar la protesta ciutadana pacífica, cívica i legal a la plaça de Catalunya de Barcelona. Us estem molt agraïts i teniu tot el nostre suport. Donem les gràcies personalment a l’estudiant Sílvia Badia, que ha parlat amb EL PERIÓDICO, i a l’Álvaro, l’Anna, la Judit, el Manel Balcells i el Francesc Mateu, president de la Federació Catalana d’ONG, que s’han adreçat a les càmeres de TVC. |
No podrem ser a l’assemblea d’aquesta nit. El nostre lloc és a la xarxa social, on ens posem a la vostra disposició per tot el que poguéssiu necessitar. Us volem començar a ajudar ara mateix amb els punts que segueixen. |
1. Llegim a EL PERIÓDICO que “la plaça de Catalunya acollirà aquesta nit una assemblea per concretar accions de protesta de cara als pròxims dies”. És fonamental que les accions de protesta que es puguin acordar siguin pacífiques, cíviques i escrupolosament respectuoses amb el marc legal i constitucional, de la mateixa manera que ho és el moviment Acampadabcn. |
2. A més del marc legal, acabem de fer referència al marc constitucional perquè el considerem bàsic de cara a l’èxit de la protesta. És en aquest àmbit dels drets fonamentals individuals i col•lectius on el moviment Acampadabcn té la batalla guanyada. El punt següent, amb què acabem aquesta nota, en vol ser un exemple. |
3. A Madrid la policia ha desallotjat la plaça. El Tribunal Constitucional (TC) acaba de donar un bon exemple de constitucionalitat aquests dies revocant la resolució de Suprem que impedia que Bildu es presentés a les municipals. I la comunitat de Madrid no té cap problema constitucional amb el seu Estatut d’autonomia. Els arguments per defensar la protesta de Madrid, doncs, serien uns altres que no són constitucionalment tan rotunds i incontestables com són a Catalunya. |
Opinem que, des d’un punt de vista estrictament constitucional, els Mossos d’Esquadra, que són la nostra policia, ni cap altra força d’ordre públic, no us poden desallotjar de la plaça de Catalunya partint de la base que el dret fonamental a la participació política de l’article 23.1 de la Constitució (CE) es vulnera a Catalunya des de l’estiu passat, en el seu vessant no representatiu però sí participatiu o directe, privant l’electorat català del referèndum que estableix com a obligatori l’article 152.2 CE. |
Considerem que aquesta vulneració d’un dret fonamental, juntament amb altres disfuncions constitucionals que tenim la intenció d’anar comentant a la xarxa, és motiu més que suficient per legitimar la protesta sempre que es mantingui com fins ara (hi insistim) en el terreny legal, cívic i pacífic. Alhora, l’eventual solució d’aquestes irregularitats constitucionals resoldria els greus i importants problemes polítics, econòmics i socials que han originat la lògica protesta. |
Quedem a la vostra disposició. Molta sort. Tota la sort.|
Jaumetria

recanvi (75) | EL PROGRAMA POLÍTIC DE LA INDIGNACIÓ |
El periodista Joan Barril demana avui als estudiants que protesten contra les retallades “un programa, una alternativa” que pugui canalitzar la lògica indignació del carrer (“amb la indignació no n’hi ha prou”) i acaba l’article amb el cognom Strauss-Kahn. |
Des d’ahir que només pensem en Strauss-Kahn. I no pas per la denúncia, que està en mans de la justícia. La jutge de Nova York que porta el cas ha decretat presó preventiva. Una mesura que a la justícia de Catalunya li costa molt d’aplicar. |
Ahir la UE i l’FMI acordaven els termes del rescat de Portugal amb les autoritats del país. Sense Strauss-Kahn, detingut. Un director gerent de l’FMI que ahir no va ser imprescindible i que, si els mitjans de comunicació no en han enredat, residia en una habitació d’hotel de 3.000 dòlars al dia. |
Amb aquest panorama, com pot ser que encara hi hagi qui gosa plantejar que la solució a la crisi actual passa per afeblir encara més els serveis públics bàsics? A Catalunya fa anys que salut i ensenyament, i prestacions socials, han de funcionar amb penes i treballs, i la justícia pràcticament no funciona, fins al punt que algun jutjat s’ha trobat tan col•lapsat que no ha tingut altra sortida que tancar finestreta. |
Però el problema de la justícia no és exclusivament català, encara que últimament se’ns vagin acumulant casos que, perquè no avancen, o per la manera com avancen quan ho fan, posen en qüestió la independència o l‘eficiència del tercer poder. Pensem en la suspensió del jutge Garzón. I pensem en l’obvietat que, si FMI, BCE i bancs centrals estatals existeixen, i no surten gens barats, ha de ser justament perquè no s’arribin a produir mai crisis com aquesta. |
O és que aquests organismes no veien el que acabaria passant encara que, fa anys, els experts avisessin i el perill imminent fos tema de conversa a les tertúlies del carrer? I si el problema fos que els bancs centrals alertaven i els governs no escoltaven, aleshores tindríem que o bé els primers sobren o els segons han d’anar a rehabilitació. |
PROGRAMA, ALTERNATIVA, RECANVI |
Vam titular ‘recanvi’ aquesta sèrie de comentaris sobre l’actualitat catalana que anem escrivint d’ençà que la Generalitat va anunciar reducció pressupostària en serveis bàsics. Considerem que el sistema serveix: la democràcia, el sufragi universal, és la millor manera de funcionar que fins ara s’ha concebut. Tenim el millor ordinador que existeix. Però ja no podem passar més sense millorar-ne, i molt, el sistema operatiu. |
La democràcia autèntica que reclamen les protestes iniciades aquests dies no és res més que, senzillament, democràcia. Però democràcia de debò. |
Pensem que es tracta d’un problema d’aplicació. Que la nostra democràcia no es practica correctament. Que deixa de banda la constitucionalitat, que és la característica comuna de totes les democràcies del nostre entorn. |
El que ha fallat i encara falla és la constitucionalitat ben entesa: la constitucionalitat com la consagració del conjunt de normes, principis, garanties i llibertats encaminats a assegurar que el sistema democràtic no es desviï de la seva subordinació als drets fonamentals, que els poders públics no deixin d’actuar mai al servei de tot el col•lectiu que és la societat. |
I la constitucionalitat s’ha trencat. Ja no es respecta. A Catalunya tenim l’exemple concret d’un Estatut no referendat i, per tant, pràcticament inexistent. Les Cartes, Estatuts o Constitucions, com a normes fonamentals que són en benefici dels drets individuals i col•lectius, s’han de poder consultar ràpidament quan calgui. És inadmissible que hàgim de mirar primer el text que es va referendar l’any 2006 i després haver de remenar a veure què hi diu una resolució del TC de més de 800 fulls. I encara estar pendents del que en el futur s’avinguin a negociar o deixar de negociar dos governs diferents: poders executius a qui de cap de les maneres no correspon la funció de legislar. |
Aquesta disfunció constitucional de l’Estatut, amb tota la injustificable passivitat dels nostres poders públics, serveix d’exemple concret per il•lustrar el que a escala general, en tot l’àmbit democràtic occidental, ens ha enfonsat en aquesta crisi: la meridianament anticonstitucional (antidemocràtica doncs) supeditació del poder polític al poder econòmic i, especialment, financer. |
CONSTITUCIONALITAT PER REGENERAR LA DEMOCRÀCIA |
Rotundament inacceptable que el poder polític depengui d’uns mercats. El financer és i ha de ser un més dels sectors que integren la nostra societat, igual que l’agricultura o la indústria. Si els mercats no se sotmeten a l’actuació que decideixin els governs, com sí que han hagut de fer sempre pagesos, industrials i assalariats del ram que sigui, és que a la pràctica estan determinant ells l'acció de govern del poder polític legalment establert. |
Aquest trencament de la constitucionalitat, aquesta subordinació ‘de facto’ del poder polític al poder financer és el que ens ha conduït a la crisi i el que més dificulta que la puguem superar. |
No podem acceptar que, a més, també per imperatiu dels mercats, es vulguin adoptar unes mesures de retallada en serveis públics bàsics que a sobre són de molt dubtosa eficàcia de cara a la reactivació econòmica. |
El que necessita per sortir del pou una societat tan empobrida, i no només econòmicament, és justament tot el contrari: uns serveis públics bàsics més potents i consolidats. |
Mentre l’administració continuï sent incapaç de desplegar polítiques de creació d’ocupació, les prestacions socials seran més necessàries que mai. Salut i ensenyament són serveis públics que també semblen elementals per afrontar la crisi, superar-la i evitar que es reprodueixi. Igual que la justícia. Amb un poder judicial sòlid, independent, eficaç i inflexible que fiscalitzés l’actuació dels poders públics, aquesta crisi no ens hauria atrapat. |
L’ÚNICA RECEPTA QUE SE’NS ACUT |
No hi ha dubte que ens calen diners per reforçar els serveis públics bàsics. Per aconseguir una administració forta ben orientada a treure’ns de la crisi. Per establir, a través d’un poder judicial independent, un control de constitucionalitat efectiu que impedeixi que el poder polític es pugui tornar a distreure del seu únic interès democràtic: l’interès general. |
Reformar el complex entramat parlamentari i governamental espanyol que ens agreuja una crisi que és global ens pot proporcionar els mitjans que ens fan falta. És un malbaratament de recursos innecessari, i que a més dificulta el sanejament de l’endeutament públic, que la major part de les comunitats espanyoles elegeixin aquest diumenge uns Parlaments formats exclusivament per diputats de partits d’àmbit estatal per d’aquí a 10 mesos, al març, tornar a votar de la mateixa manera en unes Corts, a més, bicamerals. |
Aquí i a tot arreu, l’administració única és la més barata, la més eficaç i l’única que, sent única, no pot defugir les seves responsabilitats escudant-se en cap altra. |
Jaumetria