Tàrrega

Aquest matí, he passat per la Plaça Ricard Vinyes de Lleida per veure l’ambient de la protesta 15M. Pensava que no trobaria gaire ambient però ha havia una presència notable. A més més dels inplicats directament, hi havia un fluxe constant de gent de totes les edats i condicions passant i parant a llegir, comentar i preguntar als presents sobre la protesta. Molta entusiasme entre la gent més Jove. Un sentit de esperanza contra la amargura entre els d’un certa edad. I també els díscols, un home d’edat bastant avançat dret a l’ombra d’un fanal em deia “No rés, veuràs que no res”. Potser té rao. Espero que no. Però estava tant en el seu dret a expresar-se com qualsevol altre i el fet d’estar allà demostra que algun interès hi devia tenir. La cosa que més em va impressionar era la calma. La tranquilitat amb que tothom estava allà, parlant, intercanviant opinions. Era un lloc públic en el millor sentit, una mena de “agora”, de debat i discussió. Si alguna cosa ha aconseguit i demostrat aquest moviment fins ara, és el posar el debat polític al carrer, lluny de pancartas i eslògans partidaris i sectaris o de discursos monolítics. Per una vegada, sembla que els ideals democràtics existeixen i són palpables. Per quant de temps? No ho sé. Però és un brot de seny que tots hauriem de cuidar i protegir. Ha aparegut a finals de la primavera. Tant de bó que floreix i dura.