‘Optimització del temps’ en venda

dilluns, 5/11/2012

Entro a una llibreria immensa d’una gran ciutat. No he dinat i ja és hora. Suposo que és per això que faig cap a la secció de cuina. Els llibres triomfadors no són els de plats exòtics. Els tradicionals i els saludables? Tampoc! Guanyen, en diferència, aquells que ‘no fan perdre el temps’ com 15 minuts meals de Jamie Oliver.

Sóc lluny del plató de l’Ara Tv però aquells llibres de cuina em fan pensar amb els vídeos de la méteo que preparem: ‘La méteo en 1 minut’. En 1 minut de temps del rellotge et poses al dia del temps de la méteo.

Surto de la llibreria. Segueixo passejant. Em pregunto si Barcelona també va tan de pressa. Quan et sents part del dia a dia d’una ciutat perds la noció de la seua velocitat. A vegades allunyar-se no és tan per veure sinó per aturar-se i deixar que passen els minuts sense voler-los atrapar.

A la tarda vaig a un centre esportiu. Sóc al vestidor. Olor de xampús, suor, desodorants, tovalloles per ací i per allà… Una dona es menja un tuper de pasta. Aprofita per canviar-se de sabates. I així, va fent-ho tot a l’hora. Veient-la menjar penso en els llibres de cuina ràpida. I encara més en com se sol menjar a ma casa: a taula, en companyia, assaborint. A veure si correm tant i tant, que ens lesionem. Potser és comptant minuts com en perdem molts, de minuts…

london.jpg
La ciutat és Londres. Cosmopolita, plujosa, viva i molt accelerada.  Malgrat les presses, espero tornar aviat.

Poca lletra i cap dibuix…

dissabte, 20/10/2012

…però 3 vídeos per assaborir:

1.’Move’

Reconeixeu Bcn? Atenció…

 

2. ‘NYC – Mindrelic Timelapse’

Anonimat, pressa… Potser fins i tot Pep Guardiola passa desapercebut a NYC!

3. ‘Black & White (In Colour)’

Me’l va enviar una amiga i m’ha encantat. Com ho fan? Espereu fins al final i ho entendreu.

Si fer vídeos m’agrada, mirar-ne més.

Baix l’aigua a tot color

dissabte, 29/09/2012

Aquest estiu he passat hores amb el cap baix l’aigua. Em trobava a una illa lluny de casa. Conscient que potser no la tornaré a visitar mai, volia aprofitar al màxim l’experiència i ni les meduses m’aturaven. Segons les corrents, la lluna i mil factors que desconec, l’espectacle marí era cada dia diferent. Nostàlgica de tant d’snorkel, he mirat la sèrie de tres documentals de la BBC ‘Great Barrier Reef’. És impresionant! En aquesta sèrie de natura de la BBC, com en altres produccions de la cadena britànica, la qualitat de les imatges és espectacular.

No decepciona ni als més exigents de l’exigència. Sé que xalaria encara més si no estaria pensant:

“com han gravat aquest plano? I aquest altre…? Això són hores i hores…”.
Quan fas vídeos et passa això, que mai més t’evadeix mirar la tele. Malgrat tot, la sèrie és increïble! I dins de l’aigua estic molt bé però per contemplar taurons prefereixo la pantalla.
baix_aigua_ok.jpg

Coralls de colors, una estrella blava, un banc de peixos, una tortuga, una sèpia (o un peix llarg?)

Si veure ‘Great Barrier Reef’ pel monitor és genial, ser el filmaker d’aquelles imatges ha de ser com viure ben despert un somni. Les combinacions de colors més cridaneres i extravagants les trobem a la pròpia natura. Les barreres de coral són un espectacle de vida i convivència. Em produeix pànic pensar que amb el canvi climàtic perillen cicles vitals tan fets a mida.

El 2011 ja és història

dimarts , 4/09/2012

La tardor s’acosta. Tenim més a prop l’any que ve que l’any passat. Deixem el 2011-2012. Entrem al 2012-2013. La majoria no estrenem agendes perquè el Google Calendar les ha desplaçat. Encara així, a mi em dóna la sensació que el mes de setembre ens regala una agenda en blanc. Tindre il·lusió i bones idees per omplir-la pot resultar difícil amb el panorama que ens envolta. Per carregar-vos d’optimisme i color, us recomano aquest videoclip tan bonic: ‘Gominoles gegants i les meravelles aquàtiques’ d’Estúpida Erikah. L’il·lustrador Conrad Roset converteix un full en blanc en un oceà de somnis.

 

[vimeo

Videoclip " Gominoles gegants i les meravelles aquàtiques" - Estúpida Erikah from Magali Licari on Vimeo]

Fem ‘zoom in’?!

divendres, 27/07/2012

IMG_1116.jpg

Tous, únics, bonics… Així veig els núvols des de lluny. Quan agafo un avió, però, perden la màgia. Aquelles catifes blanques són un mar de boira grisa. Açò ho escric des d’un avió. La noia del meu costat se demana uns snacks. És un vol curt, con que deu tindre molta gana. La cremallera del moneder Louis Vuitton se li encalla. Les hostesses li somriuen, però ella s’atabala. L’ajudo. Xarrem. I aquella noia del costat que m’havia paregut tan ‘pija’ és una canadenca la mar de maca.

Una hora volant em fa pensar que no hem de tindre por d’acostar-nos als núvols, a les persones, als projectes, als somnis… Des de lluny, res se viu com des de dins. I decebre’s o sorprendre’s, sempre és millor que tindre una visió distorsionada.

Gravant en vídeo, diem que fem ‘zoom in‘ quan tanquem plano ampliant la imatge. Quan em trobo a plató darrere d’una càmera, la meua companya Marta Masdeu de vegades em diu a través dels auriculars “fem ‘zoom in’?!”. Endavant ‘zoom in’, en vídeo i a la vida! Sobretot a la vida, que fent vídeo no s’ha d’abusar…

Quan els “ja ho farem” es converteixen en “fem-ho”

dimecres, 27/06/2012

Dues amigues que fa temps que no se veuen coincideixen pel carrer:
- Ei! Com va tot? Hem de quedar.
- Sí, sí, i ens posem al dia! Ara, però, tinc pressa…
- Tranquil·la, ja ho parlarem pel Facebook!
Vull pensar que quedaran, xerraran, riuran… De vegades, però, ja se sap! Es deixa passar el temps i aquell “ja ho farem” és un futur que mai atrapem. No hi ha malícia. És només que l’entusiasme del moment ens fa creure que podem arribar a tot arreu. I després, resulta que l’atrafegament del dia a dia absorbeix més que el paper de cuina.

Per sort, no sempre és així. Hi ha propostes i idees de tot tipus que al cap d’un temps són una realitat. Això m’encisa! I encara més si es tracta d’iniciatives en que ens involucrem acompanyats. Treballant en equip costa més quadrar agendes i opinions. Però també s’ajunta més talent i l’experiència és més enriquidora.

Fa uns mesos, una colla d’amics ens vam proposar fer el videoclip de ‘La pell besa la pell’ de Pere Vilanova. La cançó forma part de l’àlbum ‘Una magrana d’Astres’, en què el jove cantautor ha musicat poemes de Carles Duarte. Primer va ser un “ja ho farem” que molt ràpid es va convertir en un “fem-ho”. Va hi haure un primer sopar a un hindú del Raval. Després van vindre molts mails, reunions els dissabtes al matí, un rodatge al Delta de l’Ebre truncat per una turmenta, un altre dia de rodatge de molta calor… No puc dir que ja ho tenim perquè a casa meua he begut molt allò de “No digues blat que no tingues al sac, i ben lligat” i encara ens queda encara l’edició. Sí que sento, però, que estem més a prop que el videoclip sigue una realitat i que, fins ara, ja ha valgut molt la pena per tots els moments que hem compartit.

Espero publicar el videoclip al següent post. I, sobretot, que la majoria de les propostes de futur que ens fem i us feu aquest estiu acaben sent més endavant una realitat del present: Del “ja ho farem” al “fem-ho”!

IMG_7921.jpg

Rodatge videoclip, a Benicarló.

 

Vocabulari audiovisual o anades d’olla?

dilluns, 28/05/2012

Fent vídeos fas i desfàs per, després, tornar a fer allò que havies desfet. Encara que dit així pareix enrevessat, resulta fàcil. No com a la vida! Si et repenses d’allò que has decidit fa un moment a cop calent, ja pots buscar el control Z que no el trobaràs ni amagat baix del llit.

Ara estic ací escrivint, desprès allà assajant un ball, abans que acabe l’assaig ja marxo perquè hi ha un rodatge…  “Stop. Atura’t”. Quasi sempre vaig d’un lloc a un altre amb el temps massa just. Això em fa pensar que enganxo moments de la meua vida per tall. El resultat és un ritme àgil i dinàmic. El cos, però, hi ha un punt en que em demana a crits fondre’m a negres. Fer un punt i a part, vaja. Intento fer-li cas perquè si no arribo a tot tampoc passa res, i ho agrairé.

“Ai, i ara, què? Vaig per ací o per allà?” Necessito un freezeframe! En ells penso quan tinc davant un panorama que no sé per on emprendre.  Congelar-ho tot, em permetria pensar tranquil·lament amb quina és la millor decisió. Per sort, però, només quan edito vídeos em veig capaç d’aturar, accelerar o ralentitzar el temps. Tampoc em puc posar amb mode loop, gaudint d’aquell instant tan especial una vegada i una altra.

Potser no m’estàs entenent perquè… has editat mai? Encara que sigue sense el control Z, sense càmeres i sense programes d’edició, em temo que sí. I més encara! Més enllà de les pantalles de cinema, del televisor o de l’ordinador, tots tenim també les qualitats dels bons guionistes, directors, realitzadors, editors… I és que, combinant allò que ens dóna l’atzar amb les nostres decisions dirigim la pel·lícula més autèntica: la de la nostra vida. Preparats? Silenci… Acció!

retocada_gra_2.jpg

 

Més enllà del “Waka waka, eh eh… This time for Africa”

diumenge, 29/04/2012

El ‘Waka waka’ de Shakira i del grup sudafricà Freshlyground va ser número 1 a 32 països, fent sonar la paraula Àfrica arreu del món. Aquell estiu de la Copa Mundial de Futbol 2010 sentíem tots els mitjans occidentals referint-se a Sud-àfrica, que al nord limita amb Botsuana. El rei Joan Carles I, sense tindre-ho com objectiu -els seus objectius són mamífers amb trompa i ullals-, va traslladar aquest estat de l’Àfrica Austral a moltes converses de bars i carrers. No ens podem quedar només amb el futbol o amb les històries de la familia reial. Sí, també hi ha revoltes, dictadors, espoliadors de recursos, VHI, desnutrició… Àfrica, però, va molt i molt més enllà:

mare_jove.jpg

IMG_7175.JPG

sargantana_prefe.jpg

És on…
…m’he trobat les mares més joves, i els xiquets més somrients i espavilats.
…m’he comprat els pantalons més llampants.
…m’he acostat a les sargantanes més elegants.
…m’he menjat la panotxa de panís més ben torrada.
I és on he vist el cel més estrellat.

Només he estat una vegada, però em va captivar. I encara que no sigue aviat, espero poder tornar. De moment, sé que aquest diumenge l’ARA tindrà la mirada africana de l’artista mallorquí Miquel Barceló, una persona que coneix Mali de ben a prop. M’encanta aquesta iniciativa perquè a un continent tan divers i complex només és possible acostar-nos amb moltes mirades diferents.

Una altra entrada africana… sobre Guinea Equatorial: ‘Visca ma tia la monja!

Bcn es vesteix de llibres i roses…

dilluns, 23/04/2012

sant jordi color.jpg

…per celebrar Sant Jordi. Feliç diada!

El monstre de les galetes

divendres, 13/04/2012

Dins la pastisseria Escribà hi ha tanta xocolata per metre quadrat que respirant ja la puc sentir. Semblo Charlie a la fàbrica de Willy Wonka. La mirada se’m perd en cada detall perquè tot fa un goig irresistible.foto-6.JPG

Al forn Baltà de Sants, els protagonistes són els pans. Pa d’olivada, pa de formatge de cabra, pa de sobrassada… Tots són interessants. Finalment, trio el de farigola i romaní: deliciós!

Quan vas darrera d’una càmera sempre busques el color blanc per corregir els desajustos de color. A la pastisseria Formentor es troba al sucre glass de les seues ensaïmades mallorquines. Són tan blanques com boníssimes.

Preparant aquest vídeo sobre les mones de Pasqua, visito tres obradors en un mateix dia. Quan em trobo al tercer, ja no sé si per entrar he baixat o pujat escales. Als tres llocs hi ha forns i farina, però cada mestre pastisser organitza l’espai a la seva manera. Els camins són diferents. El resultat és el mateix: uns productes exquisits.foto-3.JPG

Després d’aquesta immersió en els dolços típics per Setmana Santa a casa nostra, miro aquesta TED del xef Jamie Olivier. L’expert ens adverteix que la mala alimentació mata. Som afortunats de tindre la cultura gastronòmica que tenim. Mimem aquestes tradicions i no li tinguem por a la cuina. Tinguem-ne de convertir-nos en una mena de monstre de les galetes!