Sense entrar en si són causa o conseqüència, l'entrada de Jordi Porta a Òmnium, la sortida de Núñez i Gaspart del Barça i la centralitat política d'ERC són els fets que millor representen el salt del nacionalisme a l'independentisme de Catalunya, sense els que, malgrat tot el moviment de base, no s'hagués pogut fer en tan poc temps. Deixant a banda la simpatia personal que despertin cadascun dels protagonistes dels tres fets del gir, l'independentisme s'ha normalitzat des del territori (Òmnium), des dels mitjans (Barça) i des de l'acció política (ERC). Sens dubte que amb unes passes més curtes del que a alguns ens hagués agradat, però potser en l'únic ritme que permet, hores d'ara, anar a un acte sobre les consultes i veure-hi molta, moltíssima, gent de més de 60 i 70. Persones que cinc anys enrere s'haurien definit nacionalistes moderats...