MENPO

ARTISTA

En una tertúlia, prenent un cafè, va sorgir el tema “Tarragona” i el vàrem començar a debatre sota preguntes com: quina es la nostra identitat?, què es la cultura tarragonina? com volem que ens coneguin? etc… i, naturalment, sorgiren propostes.

Els meus raonaments, que varen ser ben acceptats pels altres tertulians, es basaven, d’una banda, en el meu coneixement d’una part de la gestió cultural-turística de la ciutat de Florència i, d’una altra, en entendre la cultura com un dels principals motors socials i econòmics d’una ciutat com la nostra.

Tots vàrem coincidir que encara que no vivim els millors moments econòmics,  Tarragona ha de ser capaç de reinventar-se culturalment per enfortir el turisme, ja que el que realment interessa a la nostra ciutat és atraure visitants i per tal motiu ens fa falta un Pla estratègic cultural i turístic”.

Aquest pla ha de ser prou coherent per poder incloure agents directes com artistes, agents culturals o el mateix patrimoni, entre d’altres, i també agents indirectes com restaurants, agències de viatge, botigues, etc.

Amb la gestió d’una política-cultural transparent s’han de coordinar i unificar esforços públics i privats per poder integrar al pla estratègic a aquells ciutadans amb talent que, per la seva capacitat i trajectòria professional, poden aportar des de la cultura la creació d’una indústria associada al turisme.

També estàvem d’acord que Tarragona no es pot permetre quedar-se més temps paralitzada, per això és important saber observar i aprendre de la potència turística-cultural d’altres ciutats que han estat capaces de commoure la participació ciutadana que ha comprès el benefici que suposa  qualsevol activitat destinada a aquest fi i més si hi intervé una inversió econòmica pública, ja que aquesta ha d’anar acompanyada de la creació de llocs de treball i oportunitats pels ciutadans.

Així mateix, vàrem coincidir en el fet que s’ha de posar en perspectiva la nostra ciutat  i preguntar-nos quines són les nostres debilitats i quines són les nostres fortaleses, ja que no sempre podrem dependre del llegat patrimonial ni del sol i les platges com a reclam turístic. Els governants han de posar rumb al desenvolupament d’una indústria creativa que treballi amb diferents grups d’interès perquè l’aglutinament d’esforços serveixi per a il·lusionar al ciutadà.

Vàrem marcar el nucli antic com a primer punt del Pla estratègic cultural i turístic i els beneficis que tindria per a la ciutat una remodelació  integral de l’espai amb millores dels serveis públics, facilitats per als comerciants i els nous emprenedors, modificació d’horaris adaptats a la zona… Vam estar d’acord en  la necessitat d’aglutinar en un mateix projecte patrimoni, artistes i els restaurants de la zona per convertir el nucli antic en un lloc d’interès turístic.

Fins acabar el cafè vam continuar aportant propostes però, en el fons, érem conscients que estàvem fent volar coloms, ja que els plans estratègics solen ser en la realitat documents buits de contingut, degudament enquadernats i lluny de l’interès del ciutadà.