El grup de persones concentrades davant l’Ajuntament de Terrassa des del passat 20 de maig, dos dies abans de les eleccions, han organitzat per avui dilluns una sèrie d’activitats a partir de les sis de la tarda i fins les 20 hores.
Les activitats d’avui dilluns van sobre el Medi Ambient i el desenvolupament sostenible.
Debatran sobre les energies renovables i l’eliminació de les nuclears, del consum responsable, dels productes amb data de caducitat (obsolència programada), dels transgènics i els plaguicides, de l’ampliació del territori natural protegit i de la delimitació de l’espai peri-urbà.
Guim G. Balasch serà el protagonista de la propera Jam Session de demà dimarts, 24 de maig, a les 22 hores, a la Nova Jazz Cava de Terrassa.
L’entrada és totalment gratuïta.
Guim G.Balasch va néixer a Terrassa el 1974. Ha estudiat al Conservatori de Terrassa, la Lola Anglada de Terrassa, al Taller de Músics de Barcelona, obtenint el Diploma d’Especialització en Música Moderna, el de Grau Mig de Música Moderna i el Nivell Especialista en Música Moderna de l’INCANOP. Ha realitzat diversos seminaris anuals internacionals de Jazz i Flamenc organitzats pel Taller de músics de Barcelona. El 2002 obté el premi al Millor Saxo Alt otorgat per l’associació de músics de jazz i música moderna de Catalunya i The Discimus Ut Serviamus Music Award otorgat per The Aaron Copland School of Music (al Queens College).
Ha actuat als principals festivals del país com el Festival de Ezkaray, Festival de San Sebastian, Festival Internacional de Jazz Terrassa, Festival de Getxo, Festival de Premià de Mar, Festival de Lleida, Muestra de Jazz de Ibiza i també fora del país al Festival Río Loco de França, el Seminari de Jazz de Cangas, Aarhus Jazz Festival a Dinamarca, International Jazz Festival de Radio France a Montpellier, The first Annual Cuny Jazz Festival.The Queens College Jazz Ensemble… Cal destacar actuacions al Guggenheim, Palau de la Música, Teatre Lliure, Teatre Liceo de Salamanca, Teatre Auditori de Granollers…
L’Ajuntament de Terrassa ha obert el període d’inscripció per al sisè Curs d’Estiu sobre la Unió Europea, que se celebrarà entre el 28 de juny i el 19 de juliol a la Biblioteca Central de Terrassa. En aquesta ocasió, el curs se centrarà en analitzar la situació actual de la Unió Europea i les perspectives d’evolució en els propers anys, coincidint amb el 25è aniversari de l’ingrés d’Espanya a la Unió i en un moment en què la Comissió Europea està dissenyant polítiques anticrisi que vindran a substituir l’estratègia de Lisboa.
Aquesta acció formativa és gratuïta i s’adreça a tota la ciutadania. Per assistir al curs, cal formalitzar la inscripció abans del 24 de juny. La inscripció es pot fer per correu electrònic, a través de la Seu Electrònica de l’Ajuntament o per telèfon (937397000, ext. 4370). El curs consta de quatre sessions d’una hora i mitja de durada (de 18.30 a 20h) amb el següent programa:
28 de juny: Europa i la Gran Europa, present i futur, a càrrec del president del Consell Català del Moviment Europeu i expresident del Consell d’Europa, Lluís Maria de Puig.
5 de juliol: Investigació i Innovació a Europa, a càrrec del director de l’Espai Europeu de Recerca de la Direcció General d’Investigació i Innovació de la Unió Europea.
12 de juliol: Iniciativa Legislativa ciutadana a la Unió Europea, a càrrec de la directora de l’Institut d’Estudis Europeus Blanca Vilà, catedràtica de dret internacional privat i Càtedra Jean Monnet de Dret Europeu de la Universitat Autònoma de Barcelona.
19 de juliol: Una nova relació atlàntica per a la Unió Europea, a càrrec del periodista Martí Anglada, ex-corresponsal europeu de TV3.
Els participants que assisteixin com a mínim a tres de les quatre sessions rebran un certificat d’assistència expedit per l’Ajuntament de Terrassa, l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.
Òmnium Cultural inicia el cicle ‘Albert Manent, la lluita contra l’oblit’ el proper dimarts, 24 de maig. Una aproximació a la figura i l’obra de l’escriptor i historiador Albert Manent, qui ha estat proclamat recentment 43è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. El cicle té lloc poques setmanes abans de l’acte del lliurament del guardó al Palau de la Música Catalana, el proper 14 de juny.
Hi intervindran Oriol Pi de Cabanyes, escriptor, i Josep M. Roig i Rosich, historiador. La presentació anirà a càrrec de Lluïsa Julià, membre de la Junta Directiva d’Òmnium Cultural. En el transcurs de l’acte es projectarà un documental de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana sobre la figura i l’obra d’Albert Manent. L’acte comptarà amb la presència d’Albert Manent.
Les inscripcions són gratuïtes i poden fer-se a a través del telèfon 933198050. El cicle compta amb dues sessions: dimarts 24 i dimarts 31 de maig de 2011. La inscripció al cicle comporta la participació en les dues sessions. Les places són limitades.
Qui analitzi els resultats de les eleccions d’ahir, a primera vista, es fixa en la davallada de vots socialistes, l’augment de CiU i PP i la desaparició d’ERC. Però els resultats d’aquest diumenge a Terrassa es poden llegir més enllà i tenen una clara interpretació: la ciutadania de Terrassa està cansada dels partits de l’stablishment. És a dir, la “indignació” que ha protagonitzat acampades arreu de l’Estat està ben arrelada a Terrassa, probablement això faci que l’acampada de la ciutat sigui la segona més gran de tota Catalunya.
Bé doncs, els factors claus per interpretar la indignació a les urnes del passat diumenge és l’augment d’un 114% del vot de càstig, considerant vot de càstig tots els vots en blanc, el vots nuls i els vots a les candidatures que no tenien representació. En quatre anys, aquest tipus de vot, que no s’avé amb els partits institucionals de la ciutat i que va des de l’extrema dreta xenòfoba fins a l’extrema esquerra independentista, ha passat de recaptar 6299 vots (el 9,54% dels vots) a sumar el passat diumenge 13509 vots (el 18,54% dels vots totals).
És a dir, pràcticament un de cada cinc terrassencs que ha decidit anar a les urnes ha decidit que cap dels partits que habitaven l’Ajuntament “no ens representa”, com es coreja a les concentracions de Democràcia Real Ja. Aquestes xifres són espectaculars, dignes de ser analitzades per tots els partits polítics que pretenen donar una resposta propera a la societat de Terrassa. Ni CiU ni PP, en realitat la força que més ha crescut ha estat el càstig a les institucions actuals.
El vot en blanc ha augmentat un 50%, el vot nul un 232% i els vots a les altres candidatures un 15%. En total, el vot de càstig a les institucions actuals ha acumulat més vots que les llistes de PP, ERC o ICV, i en un hipotètic repartiment d’escons comptabilitzant tot el càstig en una sola llista aconseguiria 5 regidors.
Però la indignació no té encara un camí únic a seguir i es tradueix en dispersió de vot, la qual és responsable que el PSC no perdés més regidors tot i deixar-se un 11% dels vots i de l’ascens de 3 regidors de CiU tot i haver pujat només un 4% dels vots.
Si algun partit sap canalitzar tota la indignació i la incomprensió dels ciutadans de Terrassa respecte de l’stablishment polític pot arrabassar una part important de l’electorat que ara mateix es troba orfe d’opcions polítiques. Per això tant Pere Navarro (PSC) com Manel Pérez (ICV) van expressar la nit electoral que com a partits d’esquerres volien recollir la indignació dels ciutadans i transformar-la en polítiques concretes. Era significatiu que hi hagués més gent al Raval de Montserrat a l’Acampada de Terrassa que a qualsevol seu dels partits ahir a la nit.
No podem saber quin impacte tenen les concentracions i acampades en aquest creixement espectacular del vot de càstig, ni si continuarà o cristal·litzarà en una opció unitària, però sembla evident que s’està produint un allunyament clar entre la ciutadania i els partits. És difícil saber quina seria la recepta ideal pels partits, per apropar-se a la ciutadania, però la tendència a l’allunyament és molt perillosa per a ells. Una altra cosa és que els ciutadans farts de la política actual es deixin seduir per algun dels partits actuals, ja que de moment sembla que únicament en fugen.
El cap de llista per Convergència i Unió, Josep Rull, ha finalitzat així la seva compareixença després de conèixer els resultats de les eleccions municipals que el situen a l’oposició tot i haver guanyat tres regidors, passant dels 6 que tenien a un total de 9.
CiU ha estat la segona força política més votada amb un 24,39% dels vots superant així el resultat d’ara fa quatre anys, que va obtenir un 19,83%. De fet, Rull ha declarat que “CiU ha aconseguit els millors resultats de la història de Terrassa” i que “cal estar-ne orgullosos”. A més, ha felicitat a totes les persones que han fet possible la campanya electoral com els interventors/es, regidors/es, el cap de campanya i també a la joventut nacionalista.Malgrat això, el portaveu municipal de CiU ha acceptat la derrota i ha declarat que “és un resultat insuficient” i ha encoratjat als assistents dient-los que “ens hi deixarem la pell”.
A la seu provisonal que CiU ha instal·lat al restaurant, El rovell de l’ou, per seguir els resultats dels comicis s’hi han reunit al voltant de dues-centes persones, segons han informat els responsables de l’establiment. Al llarg de l’escrutini s’han viscut situacions força diferents dels resultas que es publicaven en funció del tant per cent de vots escrutats. Així, les primeres reaccions han estat d’incertesa i esperança però que aviat s’han transformat amb angoxia i tristesa tot i l’alegria dels tres regidors que sumen els covergents. Alguns simpatitzants i militants asseguren que “ha fallat el PP” però que “cal estar orgullosos perquè s’ha fet una bona feina i s’ha treballat molt”.
Al Districte 2 de Terrassa la força més votada ha estat el Partit Socialista de Catalunya amb un 37,02% dels vots. Dels quatre barris que el conformen, només a Vilardell Convergència i Unió ha superat els vots socialistes.
Al Districte 2, que està format per els barris de Ca n’Anglada, Vilardell, Torre-Sana i Montserrat, hi ha hagut un 44,47% de participació. El PSC ha estat la força més votada, amb el 37,02% del vots, seguida del 16,35% que ha obtingut CiU i del 14,09% del PP. IC amb el 9.65%, PxC amb el 6,31%, ERC amb el 3% i C’s amb el 2,43% han estat les altres formacions més votades al D2. Dels 5.371 vots, 242 han estat en Blanc (4,51%) i 63 Nuls (1,17%).
Al barri de Ca n’Anglada han guanyat els socialistes amb un 40% dels vots, seguits del PP (16%), CiU (13%), IC (9%), PxC (6%), Altres (6%), ERC (3%) i C’s (2%).
Al barri de Montserrat també han liderat la jornada electoral el PSC amb el 33% dels vots, seguit de CiU (21%), PP (12%), ERC (9%), IC (8%), Altres (6%), PxC (2%) i C’s (1%).
A Torre-Sana el 32% dels vots són socialistes, seguits de CiU (15%), IC (13%), PP (11%), PxC (8%), Altres (7%), C’s (4%) i ERC (3%).
Finalment, el barri de Vilardell s’ha declarat totalment convergent amb el 56% dels vots, seguits pel PSC (27%), PP (5%), Altres (4%), PxC (3%), IC (2%) i ERC (2%).
El PSC obté una victòria ajustada al Districte 4, amb un 29,66% dels vots, i queda a poc menys d’un punt i mig de distància de CiU, que n’obté un 28,19%. Ca n’Aurell, el barri més gran d’aquest districte que també comprèn el Roc Blanc, La Cogullada, La Maurina i Can Palet de Vista Alegre, és l’únic on CiU ha superat els socialistes terrassencs, 38% a 24%.
Respecte dels resultats del 2007, el PSC ha baixat un 10% en nombre de vots, una dada similar a la que registra el conjunt de la ciutat. La Maurina és el barri més socialista, amb un 42% dels vots en aquest sentit, i Ca n’Aurell el que menys ha donat suport a aquesta formació, amb un 24% dels sufragis. Pel que fa a CiU, puja d’un 23,63% a un 28,19%, un resultat gairebé quatre punts superior al del conjunt de la ciutat. El PP continua com a tercera força més votada i, com ja va passar el 2007, passa ICV per més de dos punts: 11,33% a 9,15%. De fet, a La Maurina i Can Palet de Vista Alegre aconsegueix col·locar-se com a segon partit en nombre de vots, amb un 14% (pràcticament empatada amb CiU) i un 20% respectivament.
Pel que fa a la resta, ERC passa d’un 8% el 2007 a un 4,45% dels vots, en una important davallada semblant a la registrada a la resta de la ciutat. La segueix PxC, que aconsegueix un 2,81% dels vots i supera així Ciutadans i SI, amb un 1,84 i un 1,69% respectivament.
El candidat a la reelecció pel PSC, Pere Navarro, ha valorat positivament els resultats de la seva formació a les eleccions municipals tot i haver perdut més d’un 10% dels vots i 2 regidors. Els 3 regidors que ha mantingut ICV fan pràcticament segur que Navarro repeteixi com alcalde de Terrassa.
El PSC ha estat la força més votada aquesta nit amb un 32% dels vots i ha aconseguit 11 regidors, és el grup municipal més gran de la ciutat. Després d’haver aguantat la pujada de CiU i del PP, Pere Navarro ha destacat que “Terrassa no serà la ciutat de les retallades” i ha reptat Josep Rull, de CiU, a abandonar “com va dir que faria si no guanyava”.
Durant el discurs del líder socialista s’ha donat per fet que es reeditarà el pacte de govern amb ICV i això el permetrà tornar a ser alcalde, tal i com el rebien els seus seguidors quan ha arribat a la seu. Tot i la victòria, la cara dels dirigents socialistes era seriosa. Pere Navarro, en el seu discurs, també s’ha referit a l’acampada dels indignats dient que “tenim el Raval de Montserrat ple de gent que ens demana un canvi en política, i som els partits d’esquerres els que els hem d’escoltar i donar sortida a les seves reivindicacions”.
Al Districte 1 CiU es col·loca primer amb el 37, 36% dels vots seguida per PSC amb el 22,87%, PP amb el 9,82%, ICV-EUiA amb el 7,04% i ERC amb el 7,36%.
Al Centre, Convergència i Unió ha aconseguit quasi el 50% dels vots. Els socialistes han aconseguit el 17% seguits del PP (9%). ERC s’ha endut el 8% dels vots.
Al barri Antic Poble de Sant Pere la força política més votada ha estat CiU, també, amb el 46% de vots escrutats, seguida pel PSC amb el 16%, ERC amb el 9% i ICV-EUiA amb el 7%.
Al barri Vallparadís CiU ha guanyat amb un 10% mes de vots que el PSC que ha aconseguit el 26%. PP ha estat la tercera força política més votada a aquest barri amb el 9%, seguit per ERC amb el 8% i ICV-EUiA amb el 7%.
Als barris Plaça Catalunya – Escola Industrial i Cementiri Vell ha guanyat el PSC amb el 34 i el 32% de vots escrutats respectivament. CiU se situa al voltant del 20% dels vots i el PP ha aconseguir el 12% de vots en cada barri situant-se en tercer lloc.
Els resultats electorals de les municipals s’han traduït en una autèntica davallada política pels membres liderats per Isaac Albert, que han acabat perdent els dos regidors aconseguits fa quatre anys. Amb el 4,41% dels vots, ERC ha perdut representació i només ha aconseguit arribar al 7,35% de l’electorat del districte 1, situant-se per sota del 5% dels vots a la resta de demarcacions.
En les passades eleccions municipals de 2007, ERC va obtenir el 7,41% dels vots, situant-se com a cinquena força política. L’augment de regidors per part de ICV i CIU ha impedit així la delegació de l’esquerra de Terrassa a l’Ajuntament.
ICV-EUiA manté els 3 regidors que tenia l’any 2007 i es queda amb el 9,29% dels vots. Fa 4 anys van aconseguir el 10,2%, per tant ha baixat un 0,91% i se situen, a diferència del 2007 que eren la tercera força política més votada per davant del PP, en quarta posició.
En general, ICV-EUiA ha quedat com a quarta força política més votada a tots els barris del Districte 1 exceptuant al Centre que ha quedat en cinquena posició amb el 5,49% dels vots i a Vallparadís que ha aconseguit el 7%. Seguirà, doncs, tenint 3 regidors a l’Ajuntament.
Per districtes, ICV-EUiA ha tingut els següents resultats:
Amb un 36,76% dels vots, la tercera demarcació de la ciutat s’ha tenyit completament de vermell, per davant de CIU (18,92%) i PP (13’34%). Entre els principals barris que han aconseguit que el lideratge dels socialistes sigui possible destaquen Can Palet II, on s’han posicionat amb el 55,29% dels vots, i Can Jofresa, on han obtingut un 48,40% dels vots.
Només al barri del Segle XX CIU ha aconseguit vèncer al PSC amb el 30,65% dels vots. Al barri de Guadalhorce (42,46%), Xúquer (42,74%), Can Parellada (38,53%), Can Palet (38,60%) i Les Fonts (28,06%) la victòria també ha estat pels socialistes. En comparació amb les municipals de 2007, en aquesta ocasió el PSC ha aconseguit un 12% menys dels vots al districte 3, mentre CIU ha recuperat a un 3% de l’electorat.
La roda de premsa de seguiment de la jornada electoral a Terrassa s’ha celebrat aquest migdia a la nova Sala Polivalent de l’Ajuntament de Terrassa. La compareixença ha anat a càrrec del tinent d’alcalde de l’Àrea de Govern, Jordi Labòria, i de la regidora de Sistemes d’Informació i Atenció Ciutadana, Isabel Quintana.
En el transcurs de la roda de premsa, el tinent d’alcalde Jordi Labòria ha informat de les dades de participació fins a les 14 hores a la ciutat, així com la seva distribució per barris i per districtes. Així mateix, la regidora Isabel Quintana ha afirmat que les taules electorals s’han constituït a les 9 hores i que no s’ha registrat cap incidència.
Després de la manifestació del 15 de maig, milers de persones han acampat a les places d’arreu de l’Estat per demanar canvis econòmics i polítics per impedir ser “mercaderies en mans de polítics i banquers”. Amb un manifest molt obert en el qual moltíssima gent pot coincidir, la manifestació va ser convocada també amb unes propostes determinades.
Després de la sorpresa de l’alta afluència a les manifestacions de diumenge, a les grans ciutats com Madrid i Barcelona unes quantes persones van decidir passar la nit al ras per continuar protestant. Aquestes acampades s’han estès arreu de l’Estat i del món durant aquesta setmana i són cada cop més multitudinàries.
A Terrassa ahir es van reunir gairebé mil persones al Raval de Montserrat a la convocatòria de Democràcia Real Ja – Terrassa i Acampada Terrassa, avui hi ha una convocatòria per reflexionar a la plaça pública durant tot el dia.
Les propostes amb què es van convocar les manifestacions de diumenge són les següents:
Eliminació dels privilegis de la classe política:
Control estricte de l’absentisme dels càrrecs electes en els seus respectius llocs. Sancions específiques per deixadesa en les funcions.
Supressió dels privilegis en el pagament d’impostos, els anys de cotització i la quantia de les pensions. Equiparació del salari dels representants electes al salari mitjà espanyol més les dietes necessàries indispensables per a l’exercici de les seves funcions.
Eliminació de la immunitat associada al càrrec. Imprescriptibilitat dels delictes de corrupció.
Publicació obligatòria del patrimoni de tots els càrrecs públics.
Reducció dels càrrecs de lliure designació.
Contra l’atur:
Repartiment de la feina fomentant les reduccions de jornada i la conciliació laboral fins acabar amb l’atur estructural (és a dir, fins que l’atur descendeixi per sota del 5%).
Jubilació als 65 i cap augment de l’edat de jubilació fins acabar amb l’atur juvenil.
Bonificacions per aquelles empreses amb menys d’un 10% de contractació temporal.
Seguretat en la feina: impossibilitat d’acomiadaments col·lectius o per causes objectives en les grans empreses mentre hi hagi beneficis, fiscalització a les grans empreses per assegurar que no substitueixin amb treballadors temporals llocs que podrien ser fixes.
Restabliment del subsidi de 426€ per a tots els aturats de llarga durada.
Dret a l’habitatge:
Expropiació per l’Estat dels habitatges construïts en stock que no s’han venut per col·locar-les al mercat en règim de lloguer protegit.
Ajudes al lloguer per a joves i totes aquelles persones de baixos recursos.
Que es permeti la dació en pagament dels habitatges per saldar les hipoteques (entregar les claus de l’habitatge i que s’anul·li la hipoteca).
Serveis públics de qualitat
Supressió de les despeses inútils en les Administracions Públiques i establiment d’un control independent de pressupostos i despeses.
Contractació de personal sanitari fins acabar amb les llistes d’espera.
Contractació de professorat per garantir la ràtio d’alumnes per aula, els grups de desdoblament i els grups de recolzament.
Reducció del cost de la matrícula en tota l’educació universitària, equiparació del preu dels postgraus al dels graus.
Finançament públic de la investigació per garantir la seva independència.
Transport públic barat, de qualitat i ecològicament sostenible: restabliment dels trens que s’estan substituint per l’AVE amb els preus originaris, abaratiment dels abonaments de transport, restricció del trànsit rodat privat al centre de les ciutats i construcció de carrils bici.
Recursos socials locals: aplicació de la Llei de Dependència, xarxes de vetlladors locals municipals, serveis locals de mediació i tutela.
Control de les entitats bancàries:
Prohibició de qualsevol tipus de rescat o injecció de capital a entitats bancàries: aquelles entitats en dificultats han d’anar a fallida o ser nacionalitzades per constituir una banca pública sobre control social.
Elevació dels impostos a la banca de manera directament proporcional a la despesa social ocasionada per la crisis generada per la seva mala gestió.
Devolució a les arques públiques per part dels bancs de tot el capital públic aportat.
Prohibició d’inversió de bans espanyols a paradisos fiscals.
Regulació de sancions als moviment especulatius i a la mala praxis bancària.
Fiscalitat:
Augment del tipus impositiu a les grans fortunes i entitats bancàries.
Eliminació de les SICAV.
Recuperació de l’Impost sobre el Patrimoni.
Control real i efectiu del frau fiscal i de la fuga de capitals a paradisos fiscals.
Promoció a nivell internacional de l’adopció d’una taxa a les transaccions internacionals (taxa Tobin).
Llibertats ciutadanes i democràcia participativa:
No al control d’Internet. Abolició de la Llei Sinde (antidescàrregues).
Protecció de la llibertat d’informació i del periodisme d’investigació.
Referèndums obligatoris i vinculants per les qüestions de gran impacte que modifiquen les condicions de vida dels ciutadans.
Referèndums obligatoris per tota introducció de mesures dictades des de la Unió Europea.
Modificació de la Llei Electoral per garantir un sistema autènticament representatiu i proporcional que no discrimini a cap força política ni voluntat social, on el vot en blanc i el vot nul també tingui una representació al legislatiu.
Independència del Poder Judicial: reforma de la figura del Ministeri Fiscal per garantir la seva independència, no al nomenament de membres del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial per part del Poder Executiu.
Establiment de mecanismes efectius que garanteixin la democràcia interna a tots els partits polítics.
Les vetllades de protesta i acampades continuen aplegant terrassencs indignats amb la democràcia actual i que reclamen un canvi. Si la concentració del primer dia va aconseguir reunir unes 300 persones i dijous van ser 500 les que es van congregar, ahir es calcula que van estar més de 800 les que es van ajuntar al Raval de Montserrat, gran part de les quals hi han romàs durant tota la passada nit. Tampoc no es poden oblidar les 32 tendes de campanya que hi ha muntades des de la nit de dijous, que juntament amb les pancartes penjades sobretot davant de l’Ajuntament de la ciutat ofereixen un paisatge que es va transformant a mesura que la protesta continua.
L’hora de la convocatòria era les vuit de la tarda d’ahir, tal com es va fent des de dimecres passat, i ja des d’aquella hora unes 600 persones restaven dretes conversant mentre un sector començava ja a fer-se sentir amb instruments de percussió i xiulets, als que després es van unir d’altres. Prop de dos quarts de nou, alguns dels col·laboradors a les concentracions i l’acampada egarenca van assenyalar que eren 32 les tendes que ocupaven gran part del Raval de Montserrat i que moltes altres persones havien dormit la nit anterior al ras. També es va destacar que la terrassenca ja és la segona concentració a Catalunya en nombre de persones i que hi ha actualment 354 acampades arreu del món “per una democràcia real”.
Altres col·laboradors van passar a explicar ahir l’organització del campament i com funcionen les diverses comissions que s’han creat –dedicades a necessitats logístiques, de comunicació i de coordinació– i també van recordar que, a partir de les 12 de la nit, totes les acampades arreu de l’Estat passaven a ser il·legals per ordre de la Junta Electoral Central, però es va mantenir la confiança en què el caràcter pacífic d’aquestes iniciatives ciutadanes s’acabaria imposant i una votació a mà alçada exigia continuar més enllà de les dotze.
A partir d’aquí, es va deixar el micròfon lliure per a tot aquell que volgués aportar alguna idea o experiència. Un cop més, va quedar demostrat que els assistents a la protesta formen un grup amb una mateixa aspiració, un canvi en el sistema actual, però format per persones de molt diverses procedències, edats i ocupacions i amb propostes molt diferents. Això sí, ahir novament va quedar clara una cosa; hi ha indignació, i s’ha repetit en moltes ocasions que els enemics són ben coneguts: “els polítics i banquers”.
Cap a les deu de la nit el gruix de la multitud seguia asseguda a terra, escoltant els testimonis d’altres ciutadans molestos per un motiu o altre. Mitja hora després es va guardar un minut de silenci “per la democràcia segrestada”.
Després de mitjanit
Un cop passada la mitjanit, la incertesa era absoluta, i s’informava que a altres ciutats, com Granada, la policia estava actuant per dissoldre les acampades. A dos quarts d’una, la policia informava els manifestants del caràcter il·legal de la concentració, i els congregats votaven què fer: centenars de mans alçades apostaven per romandre asseguts a terra i continuar amb la resistència pacífica. Finalment, no es van produir actuacions policials durant la matinada, i el comportament dels ciutadans –que fins i tot movien les mans en lloc d’aplaudir per respectar el descans dels veïns– va ser exemplar en tot moment.
Avui, la concentració continua amb les activitats programades des de les deu del matí i l’assemblea convocada a dos quarts d’una del migdia, on més de 300 persones encara hi segueixen. Sembla que els acampats de Terrassa continuaran amb la seva “jornada de reflexió col·lectiva” i encara més enllà.
Els treballs de remodelació de millora de la seguretat viària a la carretera de Matadepera han finalitzat aquesta setmana, un dels projectes aprovats en el procés de participació ciutadana al pressupost municipal d’inversions 2008-2011. El projecte contemplava la instal·lació d’un semàfor a l’alçada del passeig de Lluís Muncunill, que va entrar en funcionament fa uns dies, i les obres de millora a l’entorn de la rotonda a l’alçada de l’avinguda de Béjar, que acaben de finalitzar.
La reforma de la rotonda s’ha centrat principalment a eixamplar voreres a les cantonades de la cruïlla per a millorar la seguretat. El carril que connectava directament l’avinguda de Béjar amb la carretera en sentit sud, sense passar per la rotonda, s’ha suprimit per a ampliar la vorera de la cantonada sud-oest.
En aquest espai guanyat per als vianants s’han instal·lat bancs i s’ha plantat arbrat.
També a l’avinguda de Béjar, a la sortida de la rotonda en direcció est s’ha ampliat la vorera de la cantonada creant una “orella” que escurça el pas de vianants i alhora protegeix la línia d’estacionament. A més, l’“orella” que ja existia a la sortida de la rotonda en direcció oest s’ha ampliat.
D’altra banda, alguns passos de vianants s’han traslladat, com ara el de la carretera de Matadepera ubicat al sud de la rotonda, que s’ha desplaçat uns metres cap al nord. D’aquesta manera, els vianants que circulen per l’avinguda de Béjar i que han de creuar la carretera no s’han de desviar tant per a poder creuar.
La millora de la rotonda i la instal·lació del semàfor han comportat una inversió global de 101.322 €. L’empresa adjudicatària, ACISA, ha executat les obres en tres mesos.
El President i candidat del PP a la alcaldia de Terrassa, Gabriel Turmo, ha presentat avui dijous, 18 de maig, les propostes del partit en matèria de treball i promoció de la activitat econòmica de la ciutat.
A Terrassa hi ha més de 21.500 persones a l’atur. Gabriel Turmo ha insistit que cal “una reactivació econòmica a Terrassa per fer front a la crisi i ajudar a disminuir la taxa d’atur a la ciutat”. El primer eix estratègic de la campanya del Partit Popular fa referència a les polítiques de promoció econòmica. Des del PP fan una aposta decidida pels emprenedors agilitzant els tràmits que han de passar aquests per crear nous comerços. Fomentar l’ocupació també és un dels punts claus que defensa el PP així com apostar per les modificacions tributàries. En cas de guanyar les eleccions, ha dit Gabriel Turmo, “donarem mesures de suport al comerç local”
L’alcaldable del PP ha dit que milloraran l’execució del Quart Cinturó i apostaran per nous sectors productius a la ciutat. Fer de Terrassa una ciutat i una destinació turística de referència és un altre dels objectius que té el Partit Popular. Per això volen instal·lar punts d’informació turística a totes aquelles zones estratègiques de la ciutat, com és l’entrada sud de Terrassa. Relacionat al turisme Gabriel Turmo també considera rellevant “impulsar una major promoció turística de la Fira Modernista”.
Pel que fa a les qüestions d’ocupació i promoció de l’activitat econòmica el PP proposa una sèries de mesures, entre elles la de desenvolupar el Parc Científic i Tecnològic de Terrassa Orbital 40, reclamar les infraestructures de comunicació tan viària com ferroviària, així com també l’execució del Quart Cinturó. També proposen incrementar i millorar les bonificacions dels tributs municipals per crear ocupació i per l’inici de noves activitats econòmiques. Gabriel Turmo ha assegurat que ” promourem la revisió i actualització de les mesures contemplades al Pacte de Terrassa per la cohesió davant la crisi dirigides al incentiu empresarial” i ha seguit dient que “revisarem i simplificarem el sistema de llicències, tasses i regulacions, com també agilitzarem els tràmits administratius”.
Per ajudar al sector de l’hostaleria i la restauració Gabriel Turmo ha dit que donaran una bonificació del 20%, sempre i quan no sigui modificada l’anomenada Llei Antitabac, de la tassa per la instal·lació de terrasses. Un dels punts que el PP considera rellevant és la d’establir canals de comunicació permanents entre l’Ajuntament i els sectors empresarials per “desenvolupar noves oportunitats de negoci” ha afirmat Turmo.
Des del PP i en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya creuen prioritària la formació i promoció d’ocupació entre els parats de llarga duració, les persones menys qualificades laboralment, les dones, les persones amb discapacitats i els joves, amb programes específics per cadascun d’aquests col·lectius.
Pel que fa al comerç Gabriel Turmo ha dit que cal “millorar la col·laboració i coordinació amb les Associacions de Comerciants de la ciutat”. També ha recordat que “facilitarem la instal·lació a Terrassa de grans marques comercials per portar clients potencials a la ciutat i promourem les actuacions necessàries per garantir el comerç de proximitat”
L’alcaldable i portaveu municipal del PP ha fet una valoració positiva de la campanya que ha dut a terme el seu partit i ha assegurat que el PP “ha estat l’únic que sempre ha estat fent política municipal durant la campanya”. “Nosaltres donem propostes per solucionar les problemàtiques amb les quals es troba la Terrassa real, com ara el problema de la immigració que ha rebutjat el tripartit municipal” ha afirmat Turmo.
La presentació ha finalitzat amb les declaracions de l’alcaldable del PP respecte les concentracions que hi han hagut aquests últims dies al Raval de Montserrat. “Entenc que la gent estigui indignada però el responsable de tot el que tenim ara és Zapatero i la millor manera de portar canvis a la situació actual és anar a votar aquest diumenge”, ha declarat Gabriel Turmo.
El grup de recerca MCIA del Campus de la UPC a Terrassa ha creat un sistema de predicció de fallades dels aerogeneradors que faria estalviar a les grans companyies europees d’energia eòlica un 40% dels costos associats al manteniment dels aerogeneradors, uns 800 milions d’euros.
El nou sistema, anomenat ITesTiT, també estalviaria 15 milions d’euros anuals a les empreses d’energia eòlica a Espanya, i és aplicable també a la indústria aeronàutica i als cotxes elèctrics i híbrids.
Com ja va informar ègar, la idea va guanyar el premi a la millor idea de negoci al darrer concurs Valortec d’ACC1Ó.
Banan Kaló actua aquest dissabte, 21 de maig, a l’Auditori Municipal de Terrassa a les 22 hores.
Banan Kaló neix a Barcelona l’any 2008 arrel de l’encontre entre Ibrahim i Felipe. Des d’aleshores i fins ara Banan Kaló ha explorat diverses sonoritats, incorporant nous músics i nous sons per arribar a definir 2 projectes: Banan Kaló y Acoustic Banan Kaló.
Les dues propostes es mouen en un estil musical un poc desconegut a l’estat espanyol: l’estil Wassoulou. Els Wassolon, ètnia del sud de Mali, constitueixen un referent indiscutible en tota la cultura mandinga. Aquesta regió és i ha estat una gran cantera d’artistes i virtuosos instrumentistes. D’allà n’han sortit grans cantants, balafonistes, guitarristes, percussionistes i, sobretot, especialistes de l’instrument estrella de la regió i únic de tot l’oest d’Àfrica : el kamale Ngoni.
L’espectacle ofereix des de ritmes wasoulou (Malí) fusionats, jazz, funky,…fins a ritmes melòdics més tradicionals. Un conjunt de coristes ballen durant tot el concert acompanyats dels ritmes dels djembés i congues interpretant els “mandingos” (Malí, Guinea).
Preu: 9€
Punts de venda: Telentrada.com, taquilles de l’Auditori 1 hora abans del concert i de qualsevol espectacle o per Atrapalo.com
El festival de curtmetratges Baumann ha obert la convocatòria per a la presentació de treballs fins el 30 de juny. Enguany, el festival celebra la seva onzena edició i la segona des que es potencia especialment el treball dels cineastes emergents.
Així doncs, des del passat any s’accentua la idea del festival com una plataforma per als joves creadors i, a més, pretén apropar-se a les noves tecnologies en el món audiovisual que permeten crear nous llenguatges. De fet, en la seva nova etapa es té molt en compte que la cultura juvenil emergent es desenvolupa a través de nous mitjans audiovisuals, en especial Internet, i per aquest motiu no s’accepten curtmetratges en cel·luloide, sinó que s’admeten només en format digital.
Fins el 30 de juny es podran presentar obres d’artistes nascuts entre 1976 i 1995, i la convocatòria està oberta a qualsevol tipus de professional, tant el consagrat com l’amateur. Això sí, l’objectiu és mostrar les tendències narratives audiovisuals joves. Els curtmetratges, d’un màxim de 20 minuts de durada, es podran adscriure a diverses categories: ficció, animació, documental, experimental i/o videoart i videoclip. Hi ha tres premis, dos dels quals estaran dotats amb 1.000 euros.
Paral·lelament, es rebran al web del festival suggerències audiovisuals per a realitzar al temps que es duu a terme la programació oficial, l’anomenat Baumann Off. Els interessats a participar-hi trobaran com col·laborar aquí.
La imatge del festival sorgirà d’una acció participativa que es desenvoluparà durant la primera quinzena de juny.
La jornada electoral del proper diumenge 22 de maig comptarà amb una novetat pel què fa a la informació de tot el què succeeixi al llarg del dia així com del seguiment horari dels resultats dels comicis. L’Ajuntament de Terrassa doncs, posa en marxa un dispositiu renovat per la consulta a través de la xarxa de dades com la participació, els resultats o la distribució proporcional dels regidors al consistori. Tothom qui vulgui consultar qualsevol d’aquests serveis ho podrà fer a través de l’enllaç:
Al voltant de 8.300 electors canvien de col·legi electoral Un total de tres col·legis han canviat d’ubicació com a conseqüència d’obres que s’estan fent. Els que fins ara votaven al col·legi del Centre Cívic Montserrat Roig de Ca n’Anglada passaran a fer-ho al Casal de la Gent Gran del mateix barri. Els que ho feien a l’Escola Isaac Peral també canvien d’ubicació i diumenge votaran al Casal de la Gent Gran de La Maurina. Finalment es recupera la localització del col·legi al Centre Cívic Avel·lí Estrenjer que fins ara s’havia situat al l’escola Enxaneta a l’Abat Marcet.
L’altre novetat a destacar és la Guia d’Accessibilitat per les persones discapacitades que disposarà cada col·legi electoral per saber com actuar davant d’una persona amb algun tipus de discapacitat visual o auditiva, entre d’altres. A diferència de les eleccions generals o autonòmiques en les quals les persones amb discapacitat visual disposaven de les paperetes en Braille, als comicis municipals la normativa estatal dictamina que això no és possible per l’elevat nombre de propostes electorals.
A Terrassa diumenge podran votar un total 149.178 persones en els 44 col·legis electorals distribuïts per tota la ciutat en escoles, centres cívics o casals. D’aquesta xifra, 800 votaran per primera vegada i 670 són estrangers residents a la nostra ciutat. Els estrangers amb dret a vot són, d’una banda, ciutadans de la Unió Europea que resideixen a Terrassa, principalment d’Itàlia, Romania, França i Gran Bretanya. De l’altre, l’Estat espanyol ha arribat a uns Acords de Reciprocitat amb un total de 10 països de l’Amèrica Llatina com l’Equador, Colòmbia o Xile, a través dels quals els ciutadans d’aquestes nacionalitats tenen el dret a votar a l’estat espanyol i viceversa. L’acte de presentació del dispositiu que seguirà Terrassa ha anat a càrrec de la regidora de l’Àrea de Govern, Isabel Quintana, juntament amb el cap del Servei SIT i Població, Jesús M.Romero i el cap de la Unitat de Població, Martí Pujol, aquest migdia a l’Ajuntament de Terrassa.
La Cambra de Comerç de Terrassa organitza la primera Missió Inversa Multipaís de Catalunya els popers dies 24, 25 i 26 de maig a la mateixa seu de l’institució. La Missió serà la primera vegada que es concentren empreses de quatre mercats diferents: Estats Units amb el mercat agroalimentari, Egipte amb l’il·luminació, el Marroc pel què fa a energies renovables i medi ambient, i Truquia amb material elèctric.
Les jornades s’inclouen dins dels actes del 125è aniversari de la Cambra dirigits a la participació directa de les empreses on, a més, es facilitaran més de 300 contactes de negoci. Així, les més de 80 empreses catalanes participants podran establir un primer contacte de negoci amb 30 empreses d’aquests mercats, seleccionades per la Cambra, i que són solvents i destacades d’un sector econòmic concret de cada país.
La Cambra de Terrassa aposta pel format de les missions inverses i és líder a Catalunya en l’organització d’aquest tipus d’accions de promoció de la internacionalització. Les missions inverses suposen un gran estalvi de costos per a l’empresari català que hi participa, donat que no té la necessitat de viatjar al país, sinó que és la Cambra qui facilita aquesta tasca, portant grans empreses del seu sector a la seu de l’entitat.
La patronal Cecot es va reunir ahir amb el nou director de l’Agència Catalana de Consum, Alfons Conesa, per demanar una revisió del Codi de Consum per fomentar la Petita i Mitjana Empresa. A la trobada s’han posat de relleu les mancances d’un codi pensat per les grans empreses després que la Cecot, juntament amb altres associacions empresarials presentessin unes esmenes en el moment de l’aprovació del reglament, el passat mes de juliol, que no s’han tingut en compte.
A la reunió, el vicepresident de la patronal, Martí Colomer, i el secretari general, David Garrofé van insistir en el règim sancionador de les empreses que consideren “totalment desmesurat per les PIMES i basat en aspectes objectius” ja que no es té en compte ni el volum de vendes ni la capacitat econòmica de l’empresa en qüestió. També s’ha fet esment de la incoherència de l’exigència d’avals per part de les empreses en cas de pagaments avançats així com l’etiquetatge en català i els problemes que genera per les empreses que mantenen relacions comercials amb el territori espanyol. Conesa ha confirmat que “s’intentaran desencallar tots aquests aspectes”.
Estúpida Erikah oferirà diumenge un concert acústic a Velcro Club dins el cicle de velcro@acústics. L’ànima de la banda, Lluís Bòria, compositor, veu i guitarra serà el protagonista del concert acústic de diumenge al vespre on Erikah tocarà els seus millors temes amb el propi filtre de referències com Micah P.Hinson, Arab Strap, Low o Tom Waits, entre d’altres.
Velcro Club ofereix aquesta nit una sessió especial de presentació del millor que podràs escoltar al Festival Primavera Sound de Barcelona del dia 26 al 28 de maig. Avui a Velcro Club, Wolly & Bully DJ’s, el convidat Travis DJ i dj’s egarencs faran un fresc recull del que sonarà la setmana que ve al Primavera Sound.
La Big Band Jazz Terrassa actua aquest vespre al remodelat Teatre Principal de Terrassa. El concert el dirigirà el trombonista John DuBuclet i comptarà amb dos convidats de renom, el trompetista egarenc Josep Mª Farràs i la cantant Laura Simó. Una producció especial enmarcada en el programa inaugural de l’històric teatre.
El present fotoreportatge pretén recollir els esdeveniments que succeeixen al Raval de Montserrat de Terrassa on, sota el lema “Indignats” els terrassencs i terrassenques s’uneixen a l’onada de concentracions i acampades que s’estan duent a terme arreu de Catalunya i de l’estat espanyol, per mostrar el seu descontentament amb la societat i el sistema establert. Les xarxes socials són protagonistes en les concentracions, també a la de Terrassa. El hastag #acampadatrs (de Twitter) és el més usat pels indignats.
el teu parer…