Trenta-tres anys d’ajuntaments democràtics ens han portat una evident i profunda transformació de les nostres ciutats. Terrassa n’és un clar exemple. Aquest avenç, aquesta transformació, no amaga els dèficits que encara tenim. Tres dècades després, i immersos en una crisi profunda de models, de model econòmica, financer, social i, també, de model polític; es fa necessari, urgent i indispensable adaptar la política, el projecte i model de ciutat a la complexitat de les noves realitats. És l’hora de plantejar-nos nous reptes, d’acord amb els canvis socials que es van produint a la nostra societat.
Terrassa és la ciutat on vivim, on dormim, en molts casos hi treballem, on intentem anar al cinema i a sopar, on els nostres fills van a l’escola, on plorem, on riem, on en definitiva passem la major part del nostre present i on volem passar la major part del nostre futur. Terrassa és un projecte viu, un projecte en construcció, que reinterpreta la realitat diàriament. Una ciutat que transforma la seva estructura social i econòmica, amb molta rapidesa. El procés de globalització econòmica, primer, la immigració i la crisi actual han comportat i comporten canvis importants a la ciutat. I hem de saber donar respostes. Hem d’estar preparats per fer front a aquestes noves situacions i problemàtiques d’una societat cada cop més complexa. Un atur elevat i estructural, un creixement desmesurat de la ciutat, la gestió de l’espai públic, l’envelliment de la població, els joves i les seves demandes i necessitats, el paper dels serveis socials, el paper de l’educació, les polítiques de seguretat, d’habitatge i les comunicacions, la nova realitat econòmica, la busca d’un nou model productiu capaç de reduir la taxa d’atur, l’aposta per infraestructures del coneixement, suposen desafiaments de present i de futur molt importants.
I som a principis del segle XXI, del segle digital, del segle, en molts casos, virtual. I algú creu que encara pot moure’s en paradigmes antics, que ja no corresponen a la realitat. Ha començat a canviar el paradigma en què ens movíem fins ara. Estem en un moment d’incertesa, de dubtes. Aquest canvi de paradigma és múltiple: és econòmic, social i polític. El món econòmic viu immers en una profunda crisi financera, amb canvis sense precedents en el món industrial i bancari, on queda clar que les coses ja no tornaran a ser com eren. Les tecnologies de la informació i la comunicació ens ofereixen l’oportunitat de dialogar amb molta gent i de molts llocs en peu d’igualtat i de tu a tu, en primera persona.
I volem, per necessitat, però també per convenciment, seguir impulsant polítiques per a les persones, insistint en la cohesió, en les polítiques socials, en el creixement sostenible, en la convivència i en la identitat municipal i de país. Seguim apostant per una economia diversificada ─amb apostes sectorials concretes─, intensiva en coneixement, i sostenible socialment i territorialment. No volem ser la segona ciutat de Catalunya en nombre d’habitants, volem ser la primera en qualitat de vida. I per això hem d’adequar l’organització, els discursos i els projectes; i cal que vetllem per tal que la modernitat, l’eficiència, la transparència, l’agilitat administrativa, la proximitat, la informació, la comunicació i l’eficàcia siguin els valors que l’actuació municipal transmeti a la ciutadania.
Per tot això proposem un acord per Terrassa, un acord per fer de Terrassa una ciutat de progrés, sensible i amb ambició. Un acord obert a tothom, a partits, a col·lectius i persones a títol individual. Un acord que sumi, que fugi de canvis buits de contingut o de falses estabilitats conservadores. Un acord que superi realitats ja caducades. Un acord que allunyi l’extrema dreta, racista i xenòfoba de l’Ajuntament de Terrassa i que impedeixi que la dreta espanyola pugui ser decisiva en un futur immediat. Un acord que engresqui i desperti la ciutat amb un projecte nou que sàpiga d’on ve, on és i on va. Un acord de present i de futur que prioritzi les persones, les famílies, la creació de feina i la voluntat de pertinença a un projecte de ciutat i de país sense deixar de ser el que un és. Un acord, en definitiva, per mirar endavant, avançar i transformar, per anar més lluny i per progressar.
Isaac Albert i Agut. Tinent d’Alcalde i Portaveu del Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Terrassa
el teu parer…