Qui analitzi els resultats de les eleccions d’ahir, a primera vista, es fixa en la davallada de vots socialistes, l’augment de CiU i PP i la desaparició d’ERC. Però els resultats d’aquest diumenge a Terrassa es poden llegir més enllà i tenen una clara interpretació: la ciutadania de Terrassa està cansada dels partits de l’stablishment. És a dir, la “indignació” que ha protagonitzat acampades arreu de l’Estat està ben arrelada a Terrassa, probablement això faci que l’acampada de la ciutat sigui la segona més gran de tota Catalunya.
Bé doncs, els factors claus per interpretar la indignació a les urnes del passat diumenge és l’augment d’un 114% del vot de càstig, considerant vot de càstig tots els vots en blanc, el vots nuls i els vots a les candidatures que no tenien representació. En quatre anys, aquest tipus de vot, que no s’avé amb els partits institucionals de la ciutat i que va des de l’extrema dreta xenòfoba fins a l’extrema esquerra independentista, ha passat de recaptar 6299 vots (el 9,54% dels vots) a sumar el passat diumenge 13509 vots (el 18,54% dels vots totals).
És a dir, pràcticament un de cada cinc terrassencs que ha decidit anar a les urnes ha decidit que cap dels partits que habitaven l’Ajuntament “no ens representa”, com es coreja a les concentracions de Democràcia Real Ja. Aquestes xifres són espectaculars, dignes de ser analitzades per tots els partits polítics que pretenen donar una resposta propera a la societat de Terrassa. Ni CiU ni PP, en realitat la força que més ha crescut ha estat el càstig a les institucions actuals.
El vot en blanc ha augmentat un 50%, el vot nul un 232% i els vots a les altres candidatures un 15%. En total, el vot de càstig a les institucions actuals ha acumulat més vots que les llistes de PP, ERC o ICV, i en un hipotètic repartiment d’escons comptabilitzant tot el càstig en una sola llista aconseguiria 5 regidors.
Però la indignació no té encara un camí únic a seguir i es tradueix en dispersió de vot, la qual és responsable que el PSC no perdés més regidors tot i deixar-se un 11% dels vots i de l’ascens de 3 regidors de CiU tot i haver pujat només un 4% dels vots.
Si algun partit sap canalitzar tota la indignació i la incomprensió dels ciutadans de Terrassa respecte de l’stablishment polític pot arrabassar una part important de l’electorat que ara mateix es troba orfe d’opcions polítiques. Per això tant Pere Navarro (PSC) com Manel Pérez (ICV) van expressar la nit electoral que com a partits d’esquerres volien recollir la indignació dels ciutadans i transformar-la en polítiques concretes. Era significatiu que hi hagués més gent al Raval de Montserrat a l’Acampada de Terrassa que a qualsevol seu dels partits ahir a la nit.
No podem saber quin impacte tenen les concentracions i acampades en aquest creixement espectacular del vot de càstig, ni si continuarà o cristal·litzarà en una opció unitària, però sembla evident que s’està produint un allunyament clar entre la ciutadania i els partits. És difícil saber quina seria la recepta ideal pels partits, per apropar-se a la ciutadania, però la tendència a l’allunyament és molt perillosa per a ells. Una altra cosa és que els ciutadans farts de la política actual es deixin seduir per algun dels partits actuals, ja que de moment sembla que únicament en fugen.
El PSC obté una victòria ajustada al Districte 4, amb un 29,66% dels vots, i queda a poc menys d’un punt i mig de distància de CiU, que n’obté un 28,19%. Ca n’Aurell, el barri més gran d’aquest districte que també comprèn el Roc Blanc, La Cogullada, La Maurina i Can Palet de Vista Alegre, és l’únic on CiU ha superat els socialistes terrassencs, 38% a 24%.
Respecte dels resultats del 2007, el PSC ha baixat un 10% en nombre de vots, una dada similar a la que registra el conjunt de la ciutat. La Maurina és el barri més socialista, amb un 42% dels vots en aquest sentit, i Ca n’Aurell el que menys ha donat suport a aquesta formació, amb un 24% dels sufragis. Pel que fa a CiU, puja d’un 23,63% a un 28,19%, un resultat gairebé quatre punts superior al del conjunt de la ciutat. El PP continua com a tercera força més votada i, com ja va passar el 2007, passa ICV per més de dos punts: 11,33% a 9,15%. De fet, a La Maurina i Can Palet de Vista Alegre aconsegueix col·locar-se com a segon partit en nombre de vots, amb un 14% (pràcticament empatada amb CiU) i un 20% respectivament.
Pel que fa a la resta, ERC passa d’un 8% el 2007 a un 4,45% dels vots, en una important davallada semblant a la registrada a la resta de la ciutat. La segueix PxC, que aconsegueix un 2,81% dels vots i supera així Ciutadans i SI, amb un 1,84 i un 1,69% respectivament.
Al Districte 1 CiU es col·loca primer amb el 37, 36% dels vots seguida per PSC amb el 22,87%, PP amb el 9,82%, ICV-EUiA amb el 7,04% i ERC amb el 7,36%.
Al Centre, Convergència i Unió ha aconseguit quasi el 50% dels vots. Els socialistes han aconseguit el 17% seguits del PP (9%). ERC s’ha endut el 8% dels vots.
Al barri Antic Poble de Sant Pere la força política més votada ha estat CiU, també, amb el 46% de vots escrutats, seguida pel PSC amb el 16%, ERC amb el 9% i ICV-EUiA amb el 7%.
Al barri Vallparadís CiU ha guanyat amb un 10% mes de vots que el PSC que ha aconseguit el 26%. PP ha estat la tercera força política més votada a aquest barri amb el 9%, seguit per ERC amb el 8% i ICV-EUiA amb el 7%.
Als barris Plaça Catalunya – Escola Industrial i Cementiri Vell ha guanyat el PSC amb el 34 i el 32% de vots escrutats respectivament. CiU se situa al voltant del 20% dels vots i el PP ha aconseguir el 12% de vots en cada barri situant-se en tercer lloc.
L’alcaldable i portaveu municipal de CiU, Josep Rull, acompanyat de Mariona Vigués, número dos a la llista, han presentat avui les propostes del partit en matèria de cultura a les sis i mitja de la tarda davant del mNACTEC.
Des de CiU entenen que tot allò que fa referència a cultura és un element existencial que és capaç de construir el país. “La cultura no és una opció, sinó una necessitat” ha dit Rull. Els elements essencials de la nostra cultura, ha dit, “són que tenim una cultura que és catalana i integradora”.
La presentació s’ha dut a terme davant del mNACTEC perquè han volgut subratllar la importància dels actius que té Terrassa, que no són pocs. L’alcaldable de CiU ha insistit que “malgrat el gran patrimoni modern que tenim, Terrassa no en treu prou rendiment”. Creuen, des de CiU, que cal posar en valor els programes musicals i de jazz que tenim a la ciutat, “donar més protagonisme a la societat i menys a l’Ajuntament, que no ha d’organitzar el què ja organitzen les entitats culturals”.
Mariona Vigués ha explicat els punts forts i els punts febles terrassencs. Per una banda ha dit que Terrassa és una ciutat dotada d’una riquesa i una diversitat cultural important. “Tenim 130 entitats culturals que són capaces de posar-se d’acord amb el Pacte Cívic de Terrassa” – ha afirmat – “però nosaltres el que volem és continuar el Pacte amb el protagonisme de les entitats culturals”. Dels punts forts ha recalcat la generositat dels voluntaris d’aquestes entitats que dediquen el seu temps per fer créixer la ciutat. A nivell universitari ha lamentat que no hi hagués més ambient d’Universitat.
A la presentació han tornat a insistir amb el tema de les entitats que “es troben amb moltes dificultats i amb el voluntarisme de les persones no n’hi ha prou perquè és molt complex”. Mariona Vigués ha recalcat que “l’Ajuntament no ha de generar la cultura, ha d’ajudar”. La número dos de la llista també ha lamentat les dificultats generacionals per implicar els joves amb la cultura. Des de CiU proposen crear un centre vertebrador de la cultura popular de la ciutat.
Un dels temes que també s’han tractat ha estat el de la Mostra Multicultural. Josep Rull ha dit que és important entendre que “la cultura catalana és una cultura d’integració, no és una més de les altres”.
La Plaça Vella ha sigut l’escenari posteriorment de l’acte-concert amb la col·laboració de la JNC-Terrassa per tractar el tema de les propostes en matèria de jovent.
Carles Oriach, número sis de la llista de CiU, ha dit que “la lluita contra l’atur juvenil serà fonamental durant la legislatura següent”. Josep Rull ha animat a tothom a anar a votar el dia de les eleccions “per donar nous aires a Terrassa”.
L’alcaldable i portaveu del Grup Municipal de CiU, Josep Rull, va presentar ahir les propostes del partit sobre cohesió social amb la col·laboració del Conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries. L’escenari de la trobada va ser la Masia Freixa de Terrassa
El tema principal d’ahir al vespre van ser les polítiques socials, és a dir, com CiU donaria resposta a les necessitats de la gent, dels terrassencs i terrassenques més necessitats.
Segons el portaveu de CiU, Josep Rull, “hem de lluitar contra la pobresa”. Des de CiU asseguren que els preocupa la manca de recursos d’alguns sectors. “Tenim un sistema que fa que la gent pobre, però menys pobre que altres, no pugui accedir als ajuts socials. Tenim uns recursos i hem de saber gestionar-los”, va apuntar l’alcaldable de CiU. Des de CiU volen donar ajuts a la gent que viu amb dificultats i evitar ajudar a aquells que tenen una economia submergida. Rull també va parlar del Pla de Barris i va assegurar que aquest “no ha funcionat gaire bé a barris com el de Ca n’Anglada perquè no s’han gestionat bé els recursos”.
Una de les promeses que va fer CiU va ser la de comprometre’s amb destinar el 3% dels recursos de l’Ajuntament a polítiques de combat amb la pobresa.
Per altra banda, el Conseller Cleries va fer una crítica sobre la Llei de la dependència. “Ha estat una imposició, hem patit un sistema molt difícil perquè ha estat mal finançada” – va dir –“hem de prioritzar les persona amb dependència severa”. Cleries va explicar que el canvi que vol CiU comença per crear la Llei de l’autonomia personal perquè “tots som diferents i tenim capacitats diferents per tan s’ha de separar per necessitats alguns sectors com l’envelliment, les discapacitats i les malalties mentals. No poden anar de la mà”.
CiU demana més atenció domiciliària, més suport amb serveis perquè la família se senti acompanyada i cuidar als cuidadors. “Hem creat un programa de suport als cuidadors i un programa que nosaltres anomenem de respir per ajudar que les persones que s’encarreguen d’aquestes persones dependents també puguin tenir el seu temps i el seu descans”, va explicar Cleries. Pel què fa al temps de les llistes d’espera el Conseller va dir que “Terrassa tenia el rècord d’anar malament i això ha de canviar però serà un procés complicat i lent”.
Un altre dels temes que va sortir a debat va ser el del tercer sector, les entitats sense ànim de lucre. “Sort en tenim de Prodis, Fupart, Creu Roja, la Fundació Busquets i Càrites, que ens ajuden a gestionar els problemes d’àmbits socials a la nostra ciutat” va dir Rull. L’alcaldable de CiU defensa la importància de transferir més recursos a aquestes entitats, donar-los més autonomia, més oxigen i més capacitat per treballar plegats perquè segons Rull “si tot depèn estrictament de l’Ajuntament, aquestes situacions queden encallades”.
El debat va finalitzar amb el tema de la immigració. El Conseller Josep Lluís Cleries va afirmar que el repte és la integració amb drets i deures. “Hem de fer una societat cohesionada, que tots els serveis als quals té dret una persona puguin arribar no només a la gent que porta aquí molts anys, sinó també a tots aquells que acaben d’arribar, que estan pitjor”. CiU aposta per un esforç d’acollida i un esforç d’integració.
Josep Rull va assegurar que “a Terrassa no tenim un tan per cent molt elevat d’immigració, però tenim un 14% d’aquesta concentrada a alguns barris de la ciutat”. I va finalitzar l’acte remarcant la importància dels drets i els deures de les persones. “A Terrassa som una cultura catalana d’integració que s’ha anat enriquint amb les altres. O som capaços d’explicar que hi ha una cultura catalana que s’enriqueix amb les aportacions de gent que ve de fora o la cohesió s’anirà dissolent”.
El President Jordi Pujol va acompanyar ahir a Josep Rull en l’acte central de campanya de CiU i va destacar que Rull té la capacitat de governar el canvi que li cal a Terrassa. Unes 500 persones es van aplegar, ahir al vespre, a la plaça de la Torre del Palau on es va celebrar l’acte per donar suport a l’equip que vol fer possible el canvi de rumb polític a la nostra ciutat.
A la cerimònia hi van assistir el President d’UDC, Josep M. Puig i Puigdomènech, el President d’CDC, Ricard Tomàs i les representats de la llista de candidats que es presenten a les eleccions, Cristina Valverde i Mariona Vigués. Tots ells van insistir en el gir polític que necessita Terrassa per desenvolupar la seva indústria i crear llocs de treball per disminuir l’elevada taxa d’atur existent que a dia d’avui arriba a les 21.000 persones i van donar un suport incondicional a les capacitats i aptituds del candidat que els representa, Josep Rull.
El President Pujol va destacar que Terrassa va ser una ciutat clau per la revolució industrial de Catalunya i que ara “ha d’estar vivia i molt activa”, perquè tot i la crisi econòmica que vivim “Terrassa té molt bones perspectives”, va assegurar Pujol. A més, va recalcar que per ser un bon alcalde cal conèixer la ciutat i en aquest sentit “Josep Rull té l’esperit de servei a les persones de la ciutat i està disposat a assumir tasques difícils”.
Per la seva banda, Josep Rull va insistir en l’actitud de ser presents aprop de la gent, que defensa i que, assegura, que posarà en pràctica si els ciutadans i ciutadanes de Terrassa li demostren confiança als comicis. En aquest sentit, l’alcaldable convergent es va comprometre a què “quan sigui Alcalde, el meu despatx seran les places i carrers de la ciutat, les llars, les empreses i comerços dels terrassencs i terrassenques perquè la seva voluntat és sempre estar al costat de les persones”.
L’Estat del Benestar, el finançament o la Llei de Dependència també van formar part de l’acte central de campanya de CiU. Pujol en l’àmbit nacional i Rull en l’àmbit local ambdós van titllar els socialistes d’haver malgastat diner públic i d’haver conduit Catalunya però també Terrassa cap a una situació “molt difícil”, amb unes taxes d’atur molt elevades. El President va criticar la política social però sobretot l’econòmica del Tripartit en relació a Catalunya i Rull va lamentar que els socialistes hagin invertit “en reformar places i parcs enlloc de crear ocupació”.
L’acte de presentació de les propostes de CiU sobre infraestructures a càrrec de Josep Rull acompanyat del Conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, es va dur a terme divendres passat, 6 de maig, a les 20 hores, a la Cambra del Comerç.
Josep Rull va apuntar que les tres prioritats de CiU eren, per una banda les infraestructures i la mobilitat, per altra, la cohesió social als barris i per últim la capacitat de crear llocs de treball.
Un dels temes que es van tractar al llarg de la presentació va ser el de les obres inacabades del quart cinturó. “En el moment que les obres estiguin acabades podrem ser la ciutat de referència perquè tindrem la capacitat de centralitat. Estem en un nus de comunicació”, va dir Rull. “És inaudit que el Quart Cinturó s’acabi a Can Roca. Hi ha la necessitat que aquest Quart Cinturó es pugui lliurar a una via amb certa capacitat com és la Ronda oest de Sabadell”, assegura l’alcaldable de CiU.
Lluís Recoder, referint-se al tema en qüestió va prosseguir dient que es perdia temps de feina i de treball, a més de les pèrdues en petroli i les conseqüències mediambientals que comporta la situació. “Aquest país perd competitivitat, som menys competitius i no ho podem permetre. Tenir bones infraestructures és un factor de competitivitat” va apuntar.
Un altre dels temes que es van dur a debat va ser el del perllongament dels Ferrocarrils Catalans de la Generalitat (FGC). Unes obres que van començar l’any 2003 i que “Mas les acabarà l’any 2012. Tenim les obres molt avançades, ho tenim tot ben orientat perquè al 2012 tinguem la xarxa funcionant”, va insistir Recoder.
I va explicar que la preocupació ara “és la qüestió financera ja que les obres s’han de pagar i estem en un punt on s’ha abusat massa de l’economia”. Recoder va apuntar que “el poble de Catalunya estarà pagant fins l’any 2044 les despeses d’aquells polítics que gasten el que no tenen. Són uns irresponsables”.
Josep Rull va parlar de la posada en marxa de les tres noves estacions a Terrassa. Va insistir que la clau és “reformular les línies d’autobusos i quan tinguem acabat els FGC ja s’ha de poder incorporar aquest nou sistema d’autobusos”. Segons Rull es tractaria de tenir dos tipus de línia d’autobús. Per una banda, la línia que relligui el territori (proximitat), i per altra, línies que prioritzin la velocitat comercial, és a dir que redueixin el temps del trajecte. Aquest segons Rull serien “els semidirectes en transport urbà”.
També es va parlar sobre el tema de les retallades i Recoder va insistir amb què “els que acusen de retallar són els mateixos que ens diuen que hem de retallar el doble. Això es diu irresponsabilitat. Estem posant en perill l’estat del benestar”. I sobre el corredor mediterrani, tan Rull com Recoder van coincidir amb què “és bàsic per la nostra economia, fonamental. És necessari que hi hagi una estació del tren d’alta velocitat al sistema urbà de Terrassa, del Vallès”.
Cinc representants de partits polítics de Terrassa, d’ells quatre alcaldables –Isaac Albert, d’Esquerra; Manel Pérez, d’ICV; Josep Rull, de CiU; i Gabriel Turmo, del PP– i l’actual regidor de cultura, Amadeu Aguado, del PSC, han participat aquest vespre en un debat celebrat a la seu dels Minyons centrat en el model de participació per part de les institucions locals associades a l’Ajuntament al respecte de la cultura terrassenca.
La taula rodona, moderada pel periodista local Manel Sarrau, actual subdirector d’”Els matins” de TV3, ha començat amb un torn de 5 minuts per a cada participant per fer una primera intervenció lliure. Així, cadascun ha realitzat una exposició breu del que consideraven que havia de ser el paper de l’Ajuntament i la seva visió de la cultura a la ciutat.
El primer a intervenir, Isaac Albert, ha destacat que el sol fet de celebrar-se aquest debat ja indicava que hi havia un interès per la cultura a la ciutat, i apostava per un terme mig pel que fa a l’actuació pública: l’Ajuntament no ha de ser ni massa conductista, ni massa absentista, sinó acompanyar la cultura com un element integrador. Albert també ha destacat que les activitats culturals han d’estar a l’abast de tothom i que cal implementar mecanismes per aconseguir-ho, com descomptes per als més desfavorits. També ha acabat realitzant una reflexió sobre els beneficis de la cultura més enllà dels seus límits, afirmant que “una ciutat més culta és també potencialment una ciutat més innovadora”, un element molt necessari per sortir de la crisi econòmica. Durant altres intervencions, el candidat d’Esquerra també ha incidit en la idea que el pressupost és limitat i no s’ha de retallar, però sí dirigir millor qui se subvenciona.
Gabriel Turmo, del PP, ha destacat la necessitat d’una promoció interna de la cultura, i més suport per part de l’Ajuntament als diversos esdeveniments que es duen a terme a la ciutat. En termes generals, Turmo aposta pel turisme cultural com una via a tenir en compte i per la continuació d’una estratègia basada en el Pacte Cívic per la Cultura de Terrassa, ja aprovat. A més, Turmo vol un model descentralitzat, “on la cultura arribi a tots els racons de la ciutat i no només al centre”.
El candidat d’ICV, Manel Pérez, ha destacat que la cultura és “una important inversió de futur que crea ciutadania lliure”, i que hem d’entrar en la “democràcia cultural”, que consisteix no en oferir una major oferta, sinó en l’excel·lència i la proximitat en allò que es fa. Pérez també aposta per la potenciació dels centres cívics com a vehicle per a aquesta aproximació, i aposta per una gestió més transparent i pel pas del debat i l’anàlisi al lideratge i la participació amb les entitats. El candidat a l’alcaldia també ha remarcat una part del discurs d’Albert, i ha afirmat que s’ha de prioritzar a l’hora de concedir subvencions, tot prioritzant aquells projectes amb un major valor social.
Josep Rull, el candidat de CiU, ha volgut deixar clar des del primer moment que “l’Ajuntament mai farà la competència o substituirà les entitats culturals”, passant el protagonisme de la regidoria de cultura directament a la societat. Rull també ha criticat l’acció de govern, un punt compartit amb Gabriel Turmo, i ha afirmat com a exemple de mala gestió que, si bé el Teatre Principal és una bona adquisició, la compra s’ha realitzat “amb un total desconeixement”, i el seu preu final ha estat “excessiu”. Pel que fa a la integració dels nouvinguts, Rull ha assenyalat que “hi ha una cultura d’acollida, la catalana, que és molt integradora i a més s’enriqueix de tot allò que rep de fora”.
Finalment, Amadeu Aguado, actual regidor de cultura, que ha assistit en representació del PSC, ha destacat que, sobretot, la cultura “ha de transmetre i generar”, perquè si només serveix per transmetre valors, per exemple, arribarà un moment que el camí s’acabarà. Aguado també ha destacat, com altres candidats, el poder inclusiu de la cultura, i així com els partits que no estaven al govern han criticat algunes de les polítiques dutes a terme durant la legislatura, el regidor de cultura ha fet un balanç ben diferent, destacant la museïtzació de la Torre del Palau, l’acabament de la xarxa de biblioteques o la recuperació de la Seu d’Egara entre altres coses.
Aguado també ha afirmat que la bona situació de la cultura actual és gràcies als “més de trenta anys d’Ajuntaments progressistes com el terrassenc”, però Turmo ha dit que, per a ell, el vertader pes de la cultura ciutadana corresponia sense dubte a les entitats culturals civils. D’altra banda, el regidor Aguado ha destacat l’existència d’una marca pròpia, la marca “Terrassa”, associada a tots aquells elements culturals que vertebren la ciutat: per exemple, els Minyons, el Festival de Jazz o la Fira Modernista.
El PSC Terrassa ha desestimat la petició del grup convergent de fer un cara a cara entre els dos alcaldables, Pere Navarro i Josep Rull. Convergència i Unió ha enviat una petició formal al PSC Terrassa demanant una trobada entre ambdós candidats per tractar qüestions de gran interès per a la ciutadania com ara l’atur, educació o sanitat. Els socialistes han considerat que acceptar-ho “seria una falta de respecte per a la resta de formacions polítiques”, motiu cabdal pel qual s’han abstingut.
En el manifest que el Cap de campanya PSC de Terrassa, Jordi Ballart, ha enviat a Convergència, els socialistes asseguren que tot i la seva preocupació per l’abstenció ciutadana a les diferents convocatòries electorals, “no creiem en absolut que això tingui res a veure amb si es fan o no debats cara a cara”. A més han titllat als convergents de “presentar una campanya sota un fals prisma bipartidista”. No obstant, els socialistes de Terrassa asseguren que han acceptat “participar al debat amb cinc candidats”, organitzat pel Diari de Terrassa i CanalTerrassa TV el proper 12 maig.
El PSC considera que el principal grup a l’oposició, CiU, ha fet una valoració partidista i interessada de les dades registrades en el conjunt monumental. “De fet, tothom sap que una xifra, aïllada del seu context o de la sèrie a la que pertany, es pot interpretar de forma aleatòria, fent valoracions que banalitzen el valor de la cultura, i com bé saben els historiadors, arqueòlegs, antropòlegs, sociòlegs… caldria no ser molt més curosos quan parlem de cultura i en especial quan parlem de patrimoni històric”, critica PSC-Terrassa.
Els socialistes demanen rigor i serietat en l’avaluació dels resultats. “Si volem ser creïbles, les dades han de saber-se interpretar doncs els factors que intervenen en el posicionament d’un projecte històric són sempre multi factorials i no hem de confondre el resultats obtinguts amb pretensions magnificades o poc realistes”, asseguren.
Segons el PSC-Terrassa “no té cap sentit la comparació dels resultats de la Seu d’Ègara amb els resultats d’altres espais del patrimoni català ignorant el factor temps, i sense fer el necessari anàlisi del context. I en aquest sentit, creiem que el portaveu de CIU a Terrassa està mancat d’un bon assessorament, ja que no és poden fer comparatives sense tenir en compte que la Seu d’Ègara fa poc temps que ha estat museïtzada i restaurada”.
Per tal de contextualitzar les dades dels resultats de visitants a la Seu d’Ègara durant l’any 2010, val a dir que els 18.474 visitants és la xifra més alta registrada en tota la història, al marge de 2009 any de finalització dels treballs. Des del PSC-Terrassa, creuen que aquesta xifra augmenta el seu valor si es considera que és el primer exercici amb entrada de pagament i si es té en compte el moment de contenció econòmica que afecta als visitants i als gestors del conjunt.
Segons el partit, posicionar les Esglésies en el mapa dels actius culturals de Catalunya requerix d’una acció continuada, serena i consensuada. La Seu és sobretot un projecte de ciutat, una actuació que ha de situar Terrassa en el mapa patrimonial català. I en aquest sentit, de tots és sabut que el pla director pretén elevar les xifres de visitants progressivament en un període de 5-6 anys.
En temps difícils i de retallades a CiU, “al senyor Rull li sembla poc haver iniciat els treballs per la presentació de la candidatura per accedir a la declaració de la Seu d’Ègara com a Patrimoni de la Humanitat, haver situat les Esglésies com a una de les icones del patrimoni català, li sembla poc la restauració del retaule petri, les actuacions de la comunitat educativa de terrassa que s’ha bolcat enguany en el tema, li semblen poc les promocions de 2×1 per facilitar la visita als amics i familiars dels terrassencs…”, critiquen.
Des del PSC-Terrassa creuen que tampoc cal fer sang del tancament d’una empresa que en definitiva ha estat la causa del retard de part de la urbanització. I asseguren que és fàcil manipular les dades i les accions, ara cal ser curós en la informació lliurada als ciutadans, si és que es vol ser creïble.
Per tots aquests motius, el PSC-Terrassa demana que des de l’estima al patrimoni, a la història, a la cultura no s’haurien de construir aquestes imatges i aquest missatges destructius que res tenen a veure amb la realitat del conjunt. “Una foto dels candidats de CiU a la zona d’obres de la Plaça no és la millor foto per vendre el millor del nostre patrimoni. Les obres es reprendran i en breu la Plaça recuperarà el seu esplendor; tal com ha passat amb el retaule petri de l’altar de Sant Pere, que després d’estar mesos en obres, ara es mostra orgullós als visitants i feligresos.”
“Per què CIU mai parla de la multi premiada passarel·la que travessa el Parc de Vallparadís, connectant el carrer Salmerón amb la Seu d’Ègara? Potser perquè les bones noticies i reconèixer la feina ben feta per l’equip de Govern ara no convé als nacionalistes…”.
Des del PSC Terrassa, creuen que es pot constatar que l’Ajuntament, encapçalat pels socialistes, ha marcat com una de les seves prioritats la promoció de la Seu d’Ègara. “Tot i les dificultats econòmiques del context, hem fet una inversió notable en aquest conjunt monumental, alhora que no hem oblidat inversions patrimonials importants a la ciutat, així com la seva preservació. En són bons exemples la Torre del Palau, el Castell Cartoixa, el Teatre Principal, la Casa Baumman, i altres edificis catalogats”.
El Grup Municipal de CiU demana a l’Equip de Govern que actuï amb més transparència i coherència arran de la polèmica sobre les subvencions atorgades a les entitats de la ciutat des de la regidoria de Cultura encetada justament per les pròpies declaracions del regidor responsable, Amadeu Aguado. “El regidor Aguado ha actuat com un “bomber piròman”, és del tot impropi que el regidor utilitzi les subvencions com a arma llancívola contra les entitats que discrepen d’alguna decisió de la regidoria de Cultura”, apunta el regidor nacionalista Ignasi Puig.
Des de CiU es demana tranquil·litat i seriositat en el tracte cap a la societat civil i entitats culturals de la ciutat. “I si ara el regidor Aguado decideix no ser transparent en aquest tema, recordant que va ser el mateix Aguado qui va declarar que els Minyons de Terrassa era l’entitat més beneficiada en relació a les subvencions econòmiques i amb diferència de la resta d’entitats, pot voler dir que els criteris amb els que s’atorguen les subvencions no són objectius sinó tot el contrari”, apunta Puig.
Per a CiU “és imprescindible establir criteris transparents i públics”. “Cal canviar l’actitud clientelar i opaca que ha caracteritzat la política de subvencions del Tripartit en l’àmbit de la cultura”, conclou el regidor Ignasi Puig.
Rull, acompanyat per Mariona Vigués, membre de la candidatura de CiU i Meritxell Lluís, consellera del Districte I, han fet balanç avui de l’entrada en funcionament del projecte de la Seu d’Ègara.
Per a CiU, després d’una inversió econòmica de 10,5 milions d’euros i de l’intent de promoció de la Seu d’Ègara realitzat per l’Equip de Govern, les visites al conjunt monumental de la Seu d’Ègara només han estat de 18.474 persones al llarg del 2010, molt per sota de monuments com el Museu episcopal de Vic, amb 26.756 visites, o el Castell de Miravet, amb 36.517 o el conjunt arqueològic d’Empúries amb 175.137 visites al llarg del passat any. Aquestes xifres resulten encara més colpidores si és té en compte “que la Seu d’Ègara és un projecte molt novedós ja que la reobertura és molt recent, i que la seva situació li permet ser un conjunt monumental proper a molts nuclis demogràfics, fet que sense dubte hauria de potenciar el seu interès turístic”, apunta Josep Rull.
Amb aquestes xifres cal, segons CiU, que l’Equip de Govern realitzi una reflexió, ja que “estem davant un altre exemple de mala gestió urbanística i cultural”, i potenciï amb seriositat el conjunt monumental orgull de la nostra ciutat. I és que per a CiU, bona part d’aquesta manca de suport queda palesa en la mala gestió de la senyalització al conjunt monumental, de la gran dificultat d’accés a la Seu i de les constants obres a l’Antic Poble “on des de l’àrea de planificació urbanística i territori van establir un calendari en què la primera fase havia d’acabar a l’agost, principis de setembre del 2010 i a dia d’avui encara està pendent”, comenta Meritxell Lluís, consellera de CiU al Districte I.
Tot i així, des de CiU es comprèn que les obres estan aturades per una causa aliena a l’Ajuntament de Terrassa al fer fallida l’empresa responsable. No obstant, el deure i responsabilitat de l’Equip de Govern ha de ser, segons Rull, fer front a aquest imprevist i facilitar la senyalització i accés al conjunt i fer més amable la situació pels veïns i veïnes, per exemple ordenant el material situat a la via pública de les obres aturades; instal·lant lones informatives com a les utilitzades a les obres dels Ferrocarrils de la Generalitat i situar senyals informatius arreu de la ciutat que indiquin l’accés a la Seu.
Finalment, Mariona Vigués, membre de la candidatura de CiU, ha fet insistència en el fet que cal que l’Equip de Govern “acosti el projecte de la Seu d’Ègara a la ciutadania, ja que després d’un any de gestió i una festa inaugural de 80.000 euros, no s’ha tornat a tenir en compte els terrassencs i terrassenques”. “Els ciutadans i ciutadanes ens l’hem de fer nostra, com un espai emblemàtic de la cultura terrassenca i donar opció a què les entitats de la ciutat, que són molt potents i tenen molta empenta, també puguin participar en l’ús d’aquest magnífic espai organitzant diverses activitats”, conclou Mariona Vigués.
Josep Rull, portaveu del grup municipal de CiU a Terrassa, s’ha posat “a disposició de l’equip de govern per defensar plegats els drets dels usuaris terrassencs de la sanitat pública” però ha reclamat a Pere Navarro, actual alcalde de Terrassa, que “la mateixa contundència que expressa davant del Departament de Salut l’hauria d’emprar amb el Govern de l’Estat, en tant que impulsor de les retallades”.
Rull ha indicat que “els ajustaments són imposats en darrera instància pel Govern de l’Estat” i ha recordat que el secretari d’Estat d’Hisenda del Govern espanyol va enviar una carta en què s’insta la Generalitat a retallar fins al 20% el seu pressupost (per passar d’un dèficit de la Generalitat del 3,9 al 1,3% del PIB català), la qual cosa “suposaria un autèntic desballestament de l’Estat del Benestar a Catalunya”. Malgrat la negativa del conseller Mas-Colell a concretar les pretensions del Govern Central, tant la vicepresidenta Salgado com el mateix president Zapatero han insistit en aquest plantejament “forassenyat”.
Per Rull, “Navarro, que forma part del Comitè Federal del PSOE, hauria de denunciar aquesta pretensió i reclamar amb fermesa la transferència pendent dels 1.400 milions d’euros que haurien d’arribar a Catalunya en virtut del Fons de Competitivitat recollit a l’Estatut. També ens hi trobarà al costat per fer-ho”. “Valdria la pena que traslladem, des de Terrassa, una posició conjunta i ferma de defensa de la qualitat del sistema públic de salut a totes les administracions públiques, totes” ha afegit el candidat a l’Alcaldia, Josep Rull.
Rull ha explicat que “el Govern de la Generalitat, en la seva darrera sessió, ha impulsat un Acord de Govern que blinda la qualitat del sistema sanitari i garanteix al 100% l’atenció urgent, la primària i la de malalties greus”. Tanmateix, “haurem d’estar amatents perquè els ajustos que s’hagin d’impulsar des del Departament de Salut per afrontar el dèficit de 850 milions d’euros de la sanitat pública catalana (generats pel Tripartit), no suposin un menyscapte de la qualitat dels serveis sanitaris que reben els terrassencs”. La qualitat del sistema públic, gratuït i universal és “inqüestionable i no estem disposats a renunciar- hi”.
Aquests dies estem rebent de nou la visita de diversos veïns i veïnes de Ca n’Anglada que ens expliquen la seva preocupació pel deteriorament de la convivència a la zona. Parlen de pobresa, de brutícia, d’incivisme, d’inseguretat… I segurament, també hi ha una insuficient comunicació entre els diferents col·lectius de persones que hi conviuen.
És una situació que amoïna i perjudica tothom. Però ens preguntem: com pot ser que en aquest districte, on s’han invertit 18 milions d’euros amb el Pla de Barris i ara 4 milions més amb al contracte – programa de continuïtat, encara existeixin les mateixes problemàtiques que al principi? Crec que en aquest sentit, l’equip de govern de l’Ajuntament de Terrassa no ho esta fent prou bé. Aquestes inversions milionàries s’haurien de notar, i pel que comenta el veïnat, i nosaltres mateixos hem pogut comprovar quan anem al barri, la zona nord de Ca n’Anglada està en una situació de deixadesa considerable, tant pel que fa als programes urbanístics com socials.
Sincerament, crec que cal un canvi en la manera de governar la ciutat: gestionar més ràpida i eficaçment les actuacions als barris, sobretot el manteniment urbà i la neteja viària, millorar la comunicació amb el veïnat, fer-lo partícip dels canvis al seu territori, posar en marxa accions per a crear ocupació i facilitar els tràmits a aquelles persones que poden oferir feina, revisar i augmentar la presència de professionals socioeducatius al carrer, millorar la seguretat ciutadana, etc. I això només es pot aconseguir canviant les polítiques del govern, i per tant, els governants.
Des del Grup Municipal de CiU a l’Ajuntament estem fent un seguiment de totes aquelles situacions de les quals tenim coneixement i que poden deteriorar la cohesió social, i demanem a l’equip de govern, que també té coneixement de les problemàtiques, que s’impliqui i prioritzi les actuacions en una zona que veritablement les necessita.
I en darrer terme, reconèixer la importantíssima feina que desenvolupa el veïnat a títol individual, els comerciants, el teixit associatiu, etc. a favor de la bona convivència i del coneixement mutu. Gràcies al seu impuls i a les seves iniciatives el barri pot millorar. Amb bona feina Ca n’Anglada se’n pot sortir, se n’ha de sortir i des de CiU ens sumem a tot aquest esforç i treball.
L’Alcaldable i portaveu del Grup Municipal de CiU, Josep Rull, ha presentat aquesta tarda, al Parc de Sant Jordi, els membres de la candidatura de CiU per a les properes eleccions municipals.
Al llarg de la presentació, Rull ha recordat que CiU té la capacitat per garantir la cohesió social de la ciutat i per generar ocupació, els dos objectius principals
Rull ha explicat que a banda dels 27 titulars a la llista, n’hi ha deu que són suplents, formant així un total de 37 persones a l’equip de govern. Ha insistit amb què la prioritat essencial és ajudar a sortir de la crisi i mantenir una cohesió social. “Aquestes són les persones del canvi a Terrassa. Totes elles tenen el mateix objectiu: progrés, justícia i benestar” ha dit Rull. I ha afegit que “el canvi és possible i també necessari a terrassa. És per això que hi ha persones que representen sectors molt diferents”.
La número dos de la llista és Mariona Vigués i Julià, presidenta de l’Arxiu Tobella i que va ser terrassenca de l’any 2010. Altres noms destacats de la llista són Eva Salvador i Cuenca, Diplomada en Educació social i número 4 de la llista, el número 8 l’ocupa Montse Playà i Camps, advocada. La JNC tampoc ha quedat al marge i Carles Oriach, ex-president local de la JNC i actualment membre de la direcció nacional, ocupa el sisè lloc a la llista.
El grup municipal de Convergència i Unió a Terrassa ha presentat aquesta tarda el balanç de la passada legislatura i ha destacat la seva tasca d’oposició, “dura però constructiva”. El grup també ha volgut expressar la seva voluntat per fer una oposició activa avalada, segons el líder de la formació a Terrassa, Josep Rull, per més de 100 propostes de resolució.
Rull, regidor de CiU i alcaldable a les properes eleccions de maig, ha iniciat el balanç dels darrers quatre anys fent una valoració de la feina realitzada pel govern tripartit de la ciutat i per l’alcalde Pere Navarro, del PSC. Josep Rull ha puntuat les actuacions de l’equip de govern i les ha qualificat de “deficients” en matèria de potenciació de polítiques productives (ha criticat la gestió del sòl industrial del municipi i dels eixos comercials) i en el cas de la gestió del POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal). L’alcaldable ha destacat que el creixement de la ciutat s’ha fet pensant més en la quantitat que en la qualitat, i això ha provocat un sobre-esforç per als serveis socials.
El candidat de CiU considera “acceptables” les polítiques pal·liatives del govern municipal, però destaca que “hi ha una classe mitja baixa que també s’ha vist afectada per la crisi però no és suficientment pobre per rebre el suport de l’Ajuntament”. A més, ha afirmat que mentre el Foment de Terrassa segueix funcionant “com si estigués en situació de bonança econòmica”, la ciutat té cada cop més aturats.
Rull ha destacat també que el que ha evitat que les valoracions de la legislatura siguin “realment magres” ha estat el gran volum d’inversió que s’ha realitzat en la ciutat durant aquests quatre anys, però tot i això considera que la “cultura de la despesa” de l’Ajuntament ha afavorit que es gasti en coses innecessàries o supèrflues (l’alcaldable ha citat el cas del Pla de Barris del Districte 2, en què s’han gastat 20 milions d’euros i que no considera que hagi suposat una millora substancial). En aquest sentit, ha citat un dels seus regidors, Jordi Plana, que afirmava que “es podia haver anat més enllà en el Pla d’Austeritat, però no es va fer”.
Després de la valoració de la tasca del tripartit terrassenc, Josep Rull ha volgut assenyalar la tasca activa que ha realitzat el seu grup durant la legislatura, i ha afirmat que “s’ha governat millor gràcies a l’oposició”. En aquest sentit, el grup ha destacat les 103 propostes de resolució que ha presentat al ple de l’Ajuntament, 51 de les quals han estat rebutjades. Rull també ha afirmat que, tot i que “sempre que l’oposició ha fet una crítica ha presentat una alternativa”, el govern ha estat “molt poc receptiu”. D’entre les propostes aprovades, el grup ha volgut destacar la gratuïtat del transport públic per a majors de 65 anys i per a discapacitats, “la meitat del qual no s’ha acomplit encara” segons Rull.
La resta de regidors de CiU presents a l’acte, Jordi Plana, Ignasi Puig, Eva Salvador i Montserrat Playà, a més de la coordinadora del grup, Meritxell Lluís, han coincidit a remarcar aquesta tasca “activa i rigorosa” a l’oposició però a la vegada “constructiva i amb voluntat de sumar quan hi havia acord”, com en el cas del Pla d’Austeritat. A més, Meritxell Lluís ha afirmat que propostes com el Pla Estratègic de Comerç, el Reglament Orgànic Municipal i el Reglament de Participació Ciutadana reflecteixen el seu model de ciutat.
La presentació de Josep Rull com a candidat per l’alcaldia de Terrassa ha començat a les 20 hores al recinte Firal de Terrassa. A l’acte hi han assistit al voltant de 1.000 persones i ha començat amb la presentació d’un vídeo on els seus companys, familiars i amics han explicat com és el candidat de CiU.
Artur Mas ha insistit que “és important que tothom es posi en marxa, posi el seu gra de sorra. Aquest repte, encara que sembli molt difícil, no és impossible, està al nostre abast”. També ha parlat de la victòria de les passades eleccions del mes de novembre, de la conversa que va tenir amb Pujol, i ha dit que Rull està en situació de poder aspirar a qualsevol posició, en responsabilitats molt importants. “En Rull és el tercer cop que es presenta, els dos primers no se’n ha sortit, us recorda alguna cosa això? doncs agafem la nostra pròpia experiència. I recorda Josep, a la tercera va la vençuda”, ha afirmat.
El president de la Generalitat ha recalcat que cal un canvi després de 32 anys de govern socialista. “Rull quan parla de Catalunya li brillen els ulls i quan parla de la gent també. Aquesta és una qualitat i una virtut molt important per exercir la política”, ha dit.
Artur Mas ha passat la paraula a Josep Rull que ha començat agraint l’assistència de tot el públic. I ha prosseguit explicant que “ara tenim una situació molt dramàtica, la de la crisi econòmica i és per això que hem de garantir igualtat d’oportunitats, confiem amb la capacitat de la societat terrassenca per organitzar-se per ella mateixa”. “A Terrassa som un sol poble, una sola ciutat. Nosaltres volem una ciutat gran i important, no pel nombre d’habitants sinó per la capacitat de generar oportunitats, progrés, per la qualitat de vida de la gent”, ha insistit Rull.
Un dels temes que ha parlat Rull és el de la indústria. “Terrassa ha de tornar a recuperar un element bàsic, la indústria. I tenim les condicions òptimes per recuperar aquest element històric”, ha dit. També ha criticat la construcció del quart cinturó i ha dit que tenim la sort d’estar ben ubicats i que, per això, s’ha d’aprofitar. El candidat de CiU a l’alcaldia ha recalcat que CiU “té dos prioritats: fer front a la crisi econòmica i garantir la cohesió social. El tema d’aturats és inadmissible. Els emprenedors són els que creen les empreses, i són els que construeixen la ciutat”.
Generar riquesa, ocupació i garantir la cohesió social són els objectius que ha defensat Rull. Ha afegit que són 40 mil persones les que viuen sota el llindar de la pobresa. “No hi pot haver ningú que quedi exclòs, s’ha de donar oportunitats a la gent, garantir que tots els barris de Terrassa puguin tenir les mateixes oportunitats”, ha conclòs. Ha finalitzat l’acte dient que “ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”.
Des de l’Ajuntament de Terrassa se’ns ha fet saber que aquest mateix vespre, el President Artur Mas s’ha posat en contacte amb l’alcalde, Pere Navarro, a través del telèfon.
En aquest breu contacte, Mas ha transmès a l’alcalde de Terrassa la seva intenció de reunir-se amb ell, tot i que no han concretat cap data específica per aquesta trobada. Des del PSC Terrassa valoren de forma positiva aquest gest, que dóna resposta a la invitació que Pere Navarro va fer arribar al President Mas ara fa tres mesos. Els socialistes creuen que, per sobre de les sigles, sempre han de primar els interessos de país i en aquest sentit, pensen que és imprescindible que existeixi una relació fluida i pròxima entre les institucions locals i la Generalitat.
L’agrupació local del PSC denuncia que Artur Mas, amb la seva assistència a la presentació del cap de llista de CIU a Terrassa que es fa aquesta tarda a les 20 hores, demostra una clara manca de respecte envers Terrassa i la seva ciutadania. Segons el PSC de la ciutat, el president de la Generalitat no ha donat cap resposta a la petició de l’alcalde, Pere Navarro, de reunir-se per parlar de diferents temes que afecten i preocupen els terrassencs, principalment en relació amb les retallades enunciades pel govern de la Generalitat en temes tant importants com la construcció d’equipaments, l’ensenyament o la sanitat pública.
El número dos de la candidatura socialista terrassenca, Alfredo Vega, argumenta que amb aquesta visita “ens estan deixant ben clar quin és l’interès de CIU des de la seva arribada al govern de la Generalitat: governar Catalunya de forma partidista, confondre país i govern, i utilitzar la institució per al que calgui. Per això no perden oportunitat per aixecar dubtes sense sentit sobre la gestió i les finances del govern anterior i ara dediquen el seu temps a difondre aquests missatges per les ciutats i pobles de Catalunya”.
Segons el partit, la de Mas no és la primera visita d’un càrrec electe de CIU que anteposa les sigles a les demandes de la ciutat. La setmana passada la consellera Rigau va assistir a un acte de partit, quan no havia tingut temps per trobar-se amb l’alcalde de Terrassa i la comunitat educativa local per parlar de les retallades en l’àmbit educatiu. En paraules d’Alfredo Vega: “ l’actitud d’Artur Mar posa de manifest que els membres del govern de la Generalitat tenen una consigna molt clara de com han d’invertir el seu temps, i Terrassa n’és un clar exemple. Han deixat de banda, el mateix President el primer, la responsabilitat de govern i no pensen explicar com afectaran les retallades a Terrassa,perquè no els interessa que la ciutadania ho sàpiga, per això inverteixen ara els seus esforços en venir a fer campanya”. El PSC de Terrassa recorda que a l’etapa dels anteriors governs de la Generalitat, presidits per Maragall i Montilla, eren constants les visites de consellers i conselleres a Terrassa per reunir-se amb el govern municipal. Aquesta actitud del govern d’Artur Mas posa de manifest la nul·la sensibilitat de CIU cap als ajuntaments. Segons Alfredo Vega: “qui no confia en les institucions més properes als ciutadans i ciutadanes, no està capacitat per governar-les”.
L’any 2007, en la darrera legislatura, a aquestes alçades de mandat el president Montilla havia visitat Terrassa, set consellers i conselleres havien fet el mateix i l’alcalde Pere Navarro havia mantingut reunions amb tres consellers més. Així doncs, a aquestes alçades de mandat durant la legislatura anterior havien mantingut contacte amb Terrassa 11 membres del Govern dels 15 que el composaven. Mentre que amb CIU a la Generalitat, només s’han mantingut reunions amb tres dels 12 càrrecs del Govern i totes aquestes trobades s’han efectuat fora de Terrassa, segons el PSC-Terrassa.
Enguany celebrem el Dia Internacional de la Dona immersos en una situació econòmica i social difícil, en una conjuntura que ha produït un canvi radical en l’estil de vida de moltes persones i, per extensió, de moltes famílies. I aquestes dificultats econòmiques han portat a moltes dones a assumir el rol de cap de família i a esdevenir el pal de paller per a la subsistència de la llar.
Les dones són unes autèntiques expertes en la cultura de l’esforç i en saber superar dificultats. Històricament han demostrat una capacitat acreditada davant qualsevol situació de crisi i, alhora, una gran adaptabilitat davant noves realitats, tot i que aquestes puguin ser adverses.
Les darreres dades relatives a l’atur ens mostren un percentatge d’atur masculí d’un 19,23%, front a un 16,49% de femení. Malgrat que aquestes xifres semblin indicar que les dones han aguantat millor en temps de crisi, no hem d’oblidar que moltes d’elles estan desenvolupant tasques que abans exercien els seus superiors amb millors honoraris i també que les contractacions femenines registren un major índex de temporalitat, entre altres factors.
En qualsevol cas, en la nova societat que estem bastint a partir d’accions per a la superació de la crisi actual, les dones i els homes hem de tenir les mateixes oportunitats reals d’accés als llocs de presa de decisió i de treball, en igualtat de condicions. Està més que demostrat que les capacitats i habilitats de les dones no són menors a les del gènere masculí i, alhora, una visió diferent de les coses sempre enriqueix el conjunt. Hem d’implementar mesures perquè la conciliació de la vida personal, familiar i laboral de les persones sigui una realitat, amb la complicitat de les institucions i els agents polítics, socials i econòmics. I, sobretot, hem de posar en valor les noves masculinitats, aquelles que tenen el ferm convenciment de què la suma de dos representa més benestar i millor qualitat de vida per a ambdues parts. Per a tot això, i més, hem de fer una gran tasca pedagògica i hem d’assumir i exercir cadascú de nosaltres una ferma implicació en l’assoliment d’aquest repte, perquè res no resulta més convincent que predicar amb l’exemple.
La commemoració d’aquest 8 de març de 2011 la volem dedicar, molt especialment, a totes aquelles dones que estan sent l’autèntic motor de cohesió i benestar de les seves famílies i, així, rendir un sentit homenatge al gran coratge que estan demostrant en moments difícils.
Les Dones i els Homes de Convergència i Unió seguirem treballant per eradicar les desigualtats entre les persones i per construir, entre totes i tots, una Catalunya millor.
Les principals institucions i entitats socials i econòmiques de Terrassa i els cinc partits polítics amb representació a l’Ajuntament, que van signar el 2009 el Pacte de Terrassa per la Cohesió davant la Crisi, es reuniran el proper 21 de febrer al consistori per analitzar l’actual situació econòmica a la ciutat i debatre possibles accions. A la reunió assistiran representants de la CECOT, la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa, Unnim, els sindicats UGT i CCOO i els grups municipals del PSC, CiU, IC-V, PP i ERC.
La convocatòria d’aquesta reunió es va decidir en la Junta de Govern del passat divendres. De cara a la trobada l’alcalde Pere Navarro vol obtenir el suport dels agents socioeconòmics i de totes les forces polítiques per a demanar formalment al govern de la Generalitat i al de l’Estat una major implicació i un compromís amb «una ciutat que ha fet els deures i que pot ser motor econòmic del país», en paraules de l’alcalde. Navarro vol reunir-se amb ambdós governs «per tal d’aconseguir per part de Mas i de Zapatero un posicionament clar que faciliti la implantació de noves empreses a la ciutat».
L’Ajuntament de Terrassa va ser, l’abril de 2008, un dels primers de l’Estat a adoptar un pla de mesures per a fer front a la crisi econòmica global, dotat amb 14,7 milions d’euros. Un mes després, l’alcalde presentava aquest paquet de 107 mesures a la CECOT, la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa, Caixa Terrassa, l’Institut Industrial i els sindicats CCOO i UGT. Des d’aleshores, l’Ajuntament ha mantingut diferents contactes amb aquestes entitats per fer seguiment de les mesures contra la crisi.
El juliol de 2009 les cinc forces polítiques representades a l’Ajuntament de Terrassa signaven el Pacte de Terrassa per la Cohesió davant la Crisi, document que expressava el consens assolit pels cinc partits i recollia un nou conjunt de mesures per a lluitar contra l’atur, estimular l’economia i reduir l’impacte de la crisi sobre el ciutadans de Terrassa, amb una inversió de més de 4 milions d’euros.
CiU, després de les declaracions que va fer l’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, el passat divendres, 4 de febrer, on reclamava ajuda al president del Govern Espanyol i al president de la Generalitat perquè ubiquessin empreses a la ciutat, afirma que el més important ara és fer front a la situació de crisi econòmica i dels 20.000 aturats que hi ha a la ciutat. Han votat en contra dels pressupostos perquè, segons Rull, no hi ha una política industrial clara i perquè la part que menys s’ha desenvolupat del pacte anticrisi és la de l’emprenedoria de la ciutat. Josep Rull ha afirmat que “s’ha de crear oportunitats, definir un model clar de què volem per la ciutat i s’ha de lluitar per una ciutat amiga de l’emprenedoria”. I defensa que “s’ha de crear un marc d’oportunitats perquè les empreses s’instal·lin aquí”. CiU, a més, considera que no s’han potenciat els polígons industrials.
El grup municipal de Convergència i Unió ha fet arribar un comunicat als mitjans en el que denuncia «un nou incompliment de l’Equip de Govern en els compromisos que s’adquireixen als plens de l’Ajuntament». CiU es refereix en aquesta ocasió a l’incompliment d’arranjar l’accés a les instal·lacions del Club Egara abans del final del 2010, compromís adquirit, segons CiU, per la Tinent d’alcalde de l’Àrea de Planificació Urbanística i Territori, Carme Labòria, al Ple de l’Ajuntament del passat setembre.
El portaveu del Grup Municipal de CiU, Josep Rull afirma que «estem davant d’un nou episodi d’un govern cansat mogut més per la desídia que per l’autoexigència». És per aquest motiu que Rull considera inadmissible que «un compromís que millora la qualitat de vida dels terrassencs i terrassenques i que projecta imatge de ciutat quedi en paper mullat, sense donar cap mena d’explicació pública de les circumstàncies que, eventualment, podrien arribar a justificar el nou retard».
L’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, renunciarà aquest vespre en un ple extraordinari a l’alcaldia. D’aquesta manera es despedirà de la política municipal per poder entrar al nou govern de la Generalitat de Catalunya com a conseller de Política Territorial. El ple tindrà lloc a partir de les 19.00 hores.
El grup municipal de CiU, que té majoria absoluta al consistori, proposarà Mercè Conesa, que segurament que serà escollida per ocupar el càrrec. I Francesc Carol, de CiU, ocuparà la plaça de regidor vacant.
El terrassenc i portaveu del Grup Municipal de Convergència i Unió, Josep Rull, ha estat designat aquest matí tercer secretari de la mesa del Parlament de Catalunya en el transcurs de l’acte de constitució de la novena legislatura. Rull ha obtingut un total de 26 vots en una mesa formada exclusivament per CiU, PSC i PP. El Parlament català el presidirà Núria de Gispert, la primera dona que ostenta el càrrec, i que substitueix al republicà Ernest Benach.
Josep Rull ha estat el portaveu de CiU en matèria d’infraestructures al llarg de l’última legislatura i fins ara portava tretze anys formant part del màxim òrgan legislatiu català com a diputat.
Al districte 1, que engloba els barris Escola Industrial – Pl. Catalunya, Cementiri Vell, el Centre, Vallparadís i l’Antic Poble de Sant Pere, CiU ha estat la força política més votada amb diferència. A Vallparadís, per exemple, CiU ha obtingut un 47, 22% de vots mentre que el PSC el 12, 7%. Al Centre, el partit més votat també ha estat CiU amb el 54,67% dels vots, seguida pel PP (8,57%), Esquerra Republicana de Catalunya (8,43%), PSC (7,4%) i Iniciativa per Catalunya Verds-EUIA (5,98%). Al barri Antic Poble de Sant Pere CiU ha obtingut el 53,85% dels vots, mentre que PSC només el 8,7%.
Al districte 2, que engloba els barris Montserrat, Vilardell, Torre – Sana i Ca n’Anglada, predomina el vot a CiU, tot i que a Ca n’Anglada el partit més votat ha estat el PSC amb el 32,39% mentre que CiU ha obtingut el 24,24% dels vots, seguida pel PP amb el 15%.
Al districte 3, els barris Can Parellada, les Fonts, Can Jofresa, Guadalhorce, Can Palet II, Xuquer, Segle XX i Can Palet, predomina el vot socialista. A Can Jofresa el PSC ha aconseguit un 37,8% dels vots, seguit per CiU (22,52%). A Can Parellada, Guadalhorce, Can Palet i Luquer també han guanyat els socialistes. Mentre que a les Fonts, al Segle XX i a Can Palet CiU s’ha endut més vots.
Al districte 4, que engloba Ca N’Aurell, La Marina, La Cogullada, Roc Blanc i Can Palet de Vista Alegre, CiU surt com a partit més votat a cinc dels sis barris esmentats.
I per últim, al districte 5, que el formen els barris de Sant Pere, Pla de Bon Aire, Can Roca, Poble Nou, Pere Parres i Can Boada, CiU ha estat la força política més votada, exceptuant el barri de Pla de Bon Aire, on PSC ha obtingut el 29,12% dels vots (4,67% de vots més que CiU) i el barri Can Boada del Pi on PSC ha obtingut el 30,45% dels vots, CiU el 23,8%.
Convergència i Unió ha estat la força política més votada a Terrassa en les eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre del 2010, seguida pel Partit dels Socialistes de Catalunya. Per primera vegada, des del 1995, CIU supera el PSC a Terrassa. CiU ha obtingut 32.210 vots (el 37,35% del total) i el PSC n’ha registrat 17.355 (20,12%). La tercera força a la ciutat ha estat el Partit Popular (PP), amb l’11,37 dels vots, seguida d’Iniciativa per Catalunya Verds-EUIA (8,12%), Esquerra Republicana de Catalunya (5,74%), Ciutadans (4,10%), Plataforma per Catalunya (3,30%) i Solidaritat Catalana per la Independència (2,38%).
Eleccions al Parlament de Catalunya, 2006, Terrassa
A les eleccions al Parlament de Catalunya de l’any 2006 a Terrassa CiU va obtenir el 30,6% de vots. El PSC va obtenir el 31, 5% (només el 0,9 % més de vots). Val a dir també que el tripartit d’aquesta última legislatura ha fet baixar ERC, que l’any 2006 era la tercera força política més votada, passant a ser aquest any la cinquena amb el 5,74% dels vots i superada pel PP i Iniciativa per Catalunya Verds-EUIA.
Dades de participació
La participació definitiva a Terrassa ha crescut sis punts i mig per sobre de la que es va registrar a les eleccions autonòmiques del 2006, que va ser del 52%. Un total de 147.948 terrassencs/ques estaven cridats a participar en aquests comicis, dels quals han anat a votar un total de 86667 persones (el 58,58%). Tot i la crisi, la gent ha sortit al carrer a donar el seu vot. El 41%, però, ha preferit quedar-se a casa. 2,88% de vots en blanc.
Catalunya
Els resultats de les eleccions generals al Parlament de Catalunya han sigut les següents:
Convergència i Unió de Terrassa va celebrar un dels seus actes més importants d’aquesta campanya al Parlament de Catalunya, el sopar míting amb representants de tota la comarca del Vallès Occidental. Més de 500 persones es van reunir el passat divendres dia 12 a les 9 del vespre al restaurant Imperial de la ciutat per a demanar col·laboració i treball dur per part de tots en aquests quinze dies de campanya per a fer realitat el canvi i aconseguir l’objectiu d’Artur Mas i tot el seu equip: una Catalunya millor.
A l’acte hi van intervenir els candidats comarcals Montse Playà, Conxi Llurba, Joan Recasens, Lluís Recoder, Lluís Corominas i Josep Rull. En general, el tret més destacat pels candidats va ser defensar “el compromís d’Artur Mas i tots i cadascun dels membres de la llista amb uns mateixos valors i ideals per a servir Catalunya i a la seva gent”.
L’acte va finalitzar amb el discurs d’un emocionat Josep Rull, que va recordar que a CIU ”creiem en una Catalunya integradora, capaç d’acollir a tothom per aconseguir crear riquesa per a repartir-la millor on les persones progressin, que treballant dur i amb esforç un pare vegi com els seus fills nascuts a Catlunya tenen veritables oportunitats de progressar”. Però aquesta justícia social no serà pas possible amb l’actual sistema on ”cada català paga 2.500 euros en tributs que acaben a mans de l’estat español i no tornen a Catalunya”. “Catalunya aporta el 21% més que la resta de comunitats autonòmiques però en canvi rep entre un 5-6% menys que les altres comunitats”, va dir Rull i va afegir que ”aquesta situació de dèficit fiscal només es pot resoldre amb la proposta de concert econòmic que defensa Artur Mas”. Per a Rull aquesta és l’única manera d’aconseguir retornar al sentiment d’orgull d’ésser català. I va acabar l’acte recordant que el municipi de Terrassa ha estat el què més iniciatives ha presentat al Parlament de Catalunya, però el PSC hi ha votat sistemáticament en contra. CiU vol canviar aquesta manera de fer les coses.
És a dir, pràcticament un de cada cinc terrassencs que ha decidit anar a les urnes ha decidit que cap dels partits que habitaven l’Ajuntament “no ens representa”, com es coreja a les concentracions de Democràcia Real Ja. Aquestes xifres són espectaculars, dignes de ser analitzades per tots els partits polítics que pretenen donar una resposta propera a la societat de Terrassa. Ni CiU ni PP, en realitat la força que més ha crescut ha estat el càstig a les institucions actuals.
Si algun partit sap canalitzar tota la indignació i la incomprensió dels ciutadans de Terrassa respecte de l’stablishment polític pot arrabassar una part important de l’electorat que ara mateix es troba orfe d’opcions polítiques. Per això tant Pere Navarro (PSC) com Manel Pérez (ICV) van expressar la nit electoral que com a partits d’esquerres volien recollir la indignació dels ciutadans i transformar-la en polítiques concretes. Era significatiu que hi hagués més gent al Raval de Montserrat a l’Acampada de Terrassa que a qualsevol seu dels partits ahir a la nit.
el teu parer…