Un cant a Paco Roncero
Enric Ribera, periodista i editor gastronòmic
É s un dels grans personatges del nostre país. Treballador, inteligent, creador, polifacètic, perseverant, humil i amic dels seus amics.
A pols ha situat en els altars el restaurant la Terrassa del Casino de Madrid. ¡Bravo, Paco! Ets el millor.
Roncero reuneix tots aquests adjectius i diversos més. Quan en una entrevista realitzada recentment se li pregunta per si està cansat que el coneguin com el deixeble de Ferran Adrià, i no com el gran mestre que porta dins, respon, no sense una alta dosi de diplomàcia i admiració pel xef català, dient: “Cansat? No! Sóc el primer a reconèixer la seva influència i en admirar la cuina Adriàtica en la qual m’he format”.
Genial, Paco! Només els millors saben donar aquesta resposta a una pregunta carregada de certa mala llet. Perdó per l’expressió, mala llet.
La resposta continua (es fa en dos temps), i Paco Roncero afegeix: “Quan em va encarregar (Adrià) portar el restaurant de la Terrassa del Casino de Madrid, li vaig dir que anava a respectar la seva filosofia, l’empremta d’El Bulli, però que, amb el temps, donaria el meu segell als plats”.
Paco tenia tota la raó del món, el segell s’ha transformat en que la bíblia de les guies gastronòmiques, la Michelin, criticada per molts, elogiada i esperada per molts altres, l’ha premiat en la passada edició del 2010 amb dues estrelles.
I això no és tot. Amb els diversos èxits recollits, el camí de la Terrassa del Casino de Madrid i el propi del mateix Paco Roncero, no ha fet més que començar.
Hi ha molt trajecte i recorregut per fer.
|
|
Sol con tarde cálida
