“L'índex de transparència és tam alt, que si fos futbol estaríem a Primera”

Tanquem aquesta tanda d’entrevistes als alcaldables per la ciutat de Lleida amb el candidat del PSC, Àngel Ros, que es presenta a la reelecció al càrrec. Amb ell repassem els últims 4 anys al capdavant de la Paeria i quins són els projectes de futur que té per a la ciutat.

Preguinta.- Ningú ha aconseguit repetir majoria absoluta a Lleida. Vostè ho veu factible?

Resposta.- És un objectiu, no ho puc negar. És possible? Sí, i l’objectiu és poder governar amb un govern sòlid. Durant aquesta campanya he fet anar moltes vegades la frase: "Temps difícils, governs sòlids" i es pot donar la circumstància que, sense majoria absoluta, perdem el govern. Ja ha passat una vegada a la història, amb Antoni Siurana. Per tant, hem d’aspirar al màxim per plantejar l’oportunitat del progrés que, crec honestament, estem fent a Lleida.

Tots els partits diuen que a la Paeria hi falta transparència...

Les paraules que més m’han atacat han estat "endeutament excessiu", "impostos excessius"... La veritat és que parlaven d’obres faraòniques durant la precampanya i crec que s’han adonat que estaven infravalorant els ciutadans i que no podien anar contra l’orgull de la ciutat. Jo crec que, a part de complir la llei, si ens fixem en els indicadors de transparència de les principals 110 ciutats espanyoles, a nivell estatal està en el 60,2, mentre que Lleida està al 94,7. Som la 17 de 110: si fos futbol estaríem a Primera Divisió.

Per què la gent del carrer té la idea que aquesta és una campanya de tots contra Ros?

Perquè és la realitat. A mi l’únic que em preocupa és que ningú treballa per governar la Paeria. Els dos partits petits volen que la meva llista no tregui majoria absoluta i els altres dos partits juguen simplement a què jo no guanyi. Jo crec que aquest escenari quan mires a Barcelona, l’Hereu i el Trias volen ser alcaldes, igual que a Tarragona i a Girona. Aquí a Lleida veuen que hi ha una opinió de la ciutat que les coses es fan bé i que, sobretot, hi ha futur per a Lleida. I a mi el que des d’un punt de vista de demòcrata em preocupa és que cap dels altres quatre partits s’ha plantejat la campanya en positiu i l’han fet estrictament a la contra, i crec que això ho han de veure els ciutadans.

Recuperar les Basses és tan difícil?

No, val 15 milions d'euros i he trobat la fórmula per finançar aquests diners. Si jo sóc alcalde no es perdrà la recuperació de les Basses i es basarà en una concessió de 12.000 m² de superfície comercial esportiva, a través de concurs públic obert i transparent al qual, com a mínim, dues empreses m’han dit que licitaran. No podem perdre aquesta oportunitat, no només de les Basses, sinó de generar vida en aquella zona i fer un pol d’atracció comercial. Vull recordar que una de les firmes que em va dir que licitarien, havia anunciat l’obertura d’una seu en un altre municipi fora de Lleida i quan van veure l’oportunitat de les Basses es van fer enrere.

Per què Lleida no s’ha fet seu l’Aeroport?

Crec que això va lligat a una cosa que hem progressat força els últims anys però que encara hem de progressar més, com és l’autoestima. A mi aquest tema em va preocupar molt fa uns anys quan en un 'Matí de Catalunya Ràdio' de l’Antoni Bassas es donaven uns indicadors numèrics d’autoestima i allí estàvem a la part baixa de Catalunya. Vaig constatar allò que temíem, aquella frase de "per Lleida està bé" i els discursos victimistes de què dolents són a Barcelona i a Madrid. Hem d’estar orgullosos del nostre Aeroport que, per altra banda, crec que té viabilitat i, per això, vull recordar la frase d’Antoni Brufau, que el problema el tindríem si no tinguéssim aeroport. Ara s’està veient amb acords amb touroperadors, que aquest aeroport té futur.

Últimament s’ha augmentat el nombre d’urbans. És perquè Lleida és més insegura?

No, això és per diverses raons. Perquè hi ha una creixent necessitat per part dels ciutadans de sentir-se segurs i no està demostrat científicament que més agents de seguretat impliquin menys delictes. Però sí que està provat que a més agents de seguretat, major sensació de seguretat en els ciutadans. A aquesta sensació de seguretat -perquè els delictes han baixat un 4% l’últim any i teníem una estabilització d’anys anteriors-, s’afegeix que amb el desplegament dels Mossos hi ha hagut un drenatge d’efectius per cobrir altres territoris. Si hi ha menys mossos, hem de posar més urbans. Les escoles bressol és un cas similar, l’Ajuntament ha de cobrir les necessitats on no arriben les altres administracions. D’això se’n diu competències subsidiàries.

Hem de buscar una ubicació per a la mesquita que generi el mínim rebuig social

La qüestió de la mesquita s’està cronificant?

Jo hauria volgut que ja hi hagués una mesquita construïda al polígon, però el que tampoc pot ser és que l’Ajuntament la construeixi. El que sí hem fet és tancar la del carrer del Nord i treure a concurs el solar de la mesquita. Hi ha equipaments que generen rebuig social i ara, a l’any 2011, les mesquites en generen. Per tant, doncs, hem buscat una ubicació que, respectant el dret dels musulmans a practicar la seva religió, generi el mínim rebuig social. Espero que al concurs s’hi presenti alguna opció. De fet, alguns interessats ja s’han posat en contacte amb nosaltres.

Realment necessitem El Corte Inglés?

Sí, necessitem uns grans magatzems marca El Corte Inglés o marca el que vulguem dins de la trama urbana consolidada, i necessitem un o dos grans superfícies comercials/hipermercats. Lleida és la ciutat amb menys grans superfícies de la Península. La seva presència genera ocupació, millora la prestació social de serveis comercials al consumidor i ens reforça com a pol d’atracció comercial. Al comerç tradicional se l’ha de recolzar, però ningú pot obviar que bona part es reconverteix en franquícies.

Com pensa combatre l’atur des de la Paeria?

Com ho estem fent: passant de 1.100 a 3.000 els llocs de treball al Parc Científic, seguint reforçant molt la educació i molt especialment la FP; la Universitat ha d’evolucionar cap a Campus d’Excel·lència, fent més vivers d’empreses i, per últim, des de la Paeria hem d’oferir sòl industrial en bones condicions a Torreblanca-Quatre Pilans. I que Lleida sigui el tercer territori de l’Estat i el primer de Catalunya amb menys atur de Catalunya, alguna cosa hi deuen tenir a veure les polítiques impulsades.

De què està més satisfet d’aquest quatre anys?

Jo crec que ha anat instal·lant-se el discurs de l’orgull de Lleida del que parlàvem abans. Hem de tenir equipaments amb prestigi i el discurs victimista s’ha d’anar acabant. Com a símbols, n’hi ha tres: el cobriment de les vies, els 1.100 nois i noies que treballen a Gardeny i els 1.600 nens i nenes que un dia vaig coincidir amb ells a La Llotja a escoltar òpera.

El lema de la campanya és 'Àngel Ros. Compromís de futur'. Vostè en què es compromet?

En progressar per la modernització de Lleida per fer d’aquest un territori amb alta creació de riquesa i ocupació, i per tenir-ne cal alta educació i alta cultura. Perquè avui podem competir només en la banda del valor afegit sobre la nostra indústria.

Com passarà la nit electoral?

Fins a un o dos quarts de nou, al despatx de la Paeria, envoltat de les persones més íntimes de la família i, després, a l’espai que a Blondel habilitarà el meu partit per compartir l’alegria o la tristesa amb els meus companys.