Iniciativa Calalunya Verds

Autor/a: Joan Herrera

Càrrec de l'autor dins d'ICV: Secretari general d'ICV

Mitjans on s'ha publicat l'article: EL MUNDO

La improvisació és una mala companyia, ja ho diuen. Artur Mas ho deu saber molt bé quan, després d’aquests mesos de govern, la seva manera de fer política ha esquerdat la imatge que el president va prometre quan va arribar al càrrec. Una gestió marcada per les decisions poc meditades i per les contradiccions més incomprensibles. L’exemple més evident n’és la supressió de l’impost de successions, que beneficia les rendes altes, mentre es retallen els serveis públics que utilitza la majoria de la ciutadania. Una gestió que ha quedat en ridícul davant un anticicló que, sense voler-ho, ha fet escarni de les mentides acumulades durant anys. Massa esquerdes que han trencat també la utopia dels govern dels millors, perquè la manca de lideratge ha estat una altra constant des del primer moment.

El balanç d’aquests mesos de govern és un compendi de promeses sense propostes concretes. Parlen d’un gran ajust per sortir de la crisi, però no diuen com duran a terme aquesta reestructuració, més enllà de propostes grandiloqüents com aprimar l’administració o reduir la burocràcia. Quin és el pla de Govern? Han passat més de 100 dies i encara no ho sabem.

Un govern sense líders i sense posicionaments és inadmissible. Igual que és inadmissible que, a dia d’avi, el president de Catalunya no hagi dit ni una paraula sobre el Pacte de l’Euro o que hagi explicat el posicionament pro-nuclear forçat per les exigències d’ICV-EUiA. I a la recepta de la manca de lideratge i de compromisos se sumen els estirabots conservadors de CiU, començant per les mesures que proposa Rigau qui, a més de retallar serveis en l’escola pública, vol imposar uniforme a l’alumnat, recuperar les tarimes o repartir la setmana blanca al llarg de tot l’any.

Portem dies i dies sentint a parlar de retallades en educació, en serveis socials, en cultura, infraestructures, justíci. Amb quins arguments? Prou coneguda és la resposta de que ho fan perquè no els queda més remei. I es refugien en les finances de la Generalitat i en el fet que Madrid no acompleixi els compromisos adquirits. Però hi ha massa coses que no diuen. No diuen que en època de vaques grosses PSOE i CIU van protagonitzar un model hipotecari desregulat que va provocar un gran endeutament. No expliquen que tots dos van decidir baixar els impostos a les rendes més altes, perdent així 40.000 milions d’euros de recaptació.

La d’en Mas és, en definitiva, una austeritat mal entesa. Una oportunitat perduda que podríem haver aprofitat per reduir despeses supèrflues o els excessos en la despesa farmacèutica. Lluny d’això, el govern de CIU ha preferit escanyar les classes populars i deixar el país en mans de la lògica privada. Enrere queden les promeses de no tocar un sol mestre, ni un metge. Estem “navegant” cap a un model de l’Estat assistencial, dualitzat, que aboca les classes mitjanes a adquirir els serveis sanitaris i socials en el mercat privat.

Per això, des d’ICV tenim un repte molt clar: aprofundir en l’articulació d’un projecte roig i verd i trencar les nostres pròpies fronteres electorals i socials. Hem de portar al Parlament, com ja estem fent, els tancaments de les empreses. Hem de dialogar amb els petits i mitjans empresaris. Hem de donar suport als projectes de la veritable nova economia que està sorgint. I també defensarem l’Estat del Benestar, una política fiscal justa, el dret a l’habitatge digne i el nou model energètic. Perquè la política ha de ser austera però també justa i perquè no podem mirar al futur amb una gestió conservadora, privatitzadora i desigual.