Per a la salut de la Sanitat: Seny!
Aquests dies alguna cosa ha tret als treballadors dels serveis públics catalans al carrer, sobretot les bates blanques, tot i que n'hi havia més uniformes i més colors: bombers, mestres, professors, etc.. És evident que, un cop repartits i privatitzats els monopolis de l'energia i el petroli, els transports públics i les autopistes, els mitjans de comunicació, les comunicacions i les telecomunicacions..., els únics serveis públics que resten per privatitzar i repartir-se com a negoci són la sanitat i l'educació. I aquesta és la direcció presa pel govern català, almenys en sanitat, quan posa al capdavant del Departament de Sanitat al representant dels empresaris de la sanitat privada catalana.
Ja fa temps que, sindicats i treballadors de la sanitat adverteixen i es mobilitzen contra la decidida i constant privatització de la sanitat catalana. Privatització impulsada pels diferents governs, ja siguin bipartits o tripartits. Així doncs, el conseller entrant continua la tasca del conseller sortint, tant se val si són del mateix o de diferent color polític; tots ells seguidors d'un sentiment, un pensament, un mandat neoliberal exacerbat i dominant dins d'aquestes èlits de poder.
Només prendre possessió del càrrec el nou conseller, ja es va començar a parlar de la insostenibilitat del sistema sanitari públic català i la imperiosa necessitat de fer retallades. Tanmateix, no hem d'oblidar que aquest sistema mixt -públic i privat en els seus inicis- és l'implantat pels vint-i-tres anys de «pujolisme», i el posterior continuisme del tripartit. Un sistema d'excel·lència i eficiència en el qual s'emmirallaven altres comunitats autònomes, i de gran prestigi internacional. Ens deien els nombrosos entesos que omplen sobretot els matins de les diferents televisions i les planes dels diaris de major tirada.
Aquest tant elogiat sistema «...català es fonamenta en la disgregació de les funcions de finançament i compra, d'una banda, i de provisió del serveis sanitaris, d'altra, com a eix vertebrador per assolir una assistència sanitària eficaç, eficient, equitativa i de qualitat»[1]. Malgrat tot, aquests meravellós sistema català, però alhora insostenible, no el posa en qüestió cap dels grups de l'arc parlamentari català, ja que cap d'ells ha votat en contra de les diferents reformes per anar privatitzant els serveis sanitaris catalans, en el millor dels casos s'han abstingut -de defensar un dret fonamental com és la salut dels ciutadans i dels serveis públics. Prova del que dic és la creació, gairebé per unanimitat l'any 2007 (llei 8/2007), de l'Institut Català de la Salut en empresa «...pública, que actua subjecte al dret privat, alhora que apliquen tècniques de gestió empresarial...»[2], això sí «...dins d'un entorn sanitari de caràcter públic»[3].
Manifestació en defensa dels serveis públics a la plaça de la vila de Badalona el 2-5-11
Ja sé que els diferents governs, consellers, i oposicions parlamentàries s'omplen la boca negant aquesta privatització i assegurant la bona salut del sistema sanitari; malgrat aquest bon funcionament el passat 4 de maig va ser tema de debat a l'hemicicle català, i vam poder sentir algunes dades, esfereïdores unes, tranquil·litzadores d'altres. Tots, tant el conseller com la resta de parlamentaris, van reconèixer el manteniment tant de la eficàcia, de la eficiència, de l'equitat i de la qualitat de l'assistència sanitària. Ara bé, també van reconèixer una reducció, ampliable en un futur proper, de llits als hospitals. L'esmentada retallada de llits allargaria les llista d'espera -això sí de les operacions no urgents- més enllà dels sis mesos podent arribar fins als vuit mesos; fins al punt de plantejar la creació d'una comissió per les dites i llarguíssimes llistes d'espera.
Ara jo em pregunto: com gestionarà la futura comissió el patiment d'aquests malalts? Uns malalts que potser no es moriran del seu mal; però el qual pot empitjorar, o generar d'altres de caràcter mental com depressions, apaties, fatigues, etc.., que els poden invalidar per desenvolupar la seva vida laboral i privada. Potser ens estalviarem uns calerons amb la retallada, i augmentarem considerablement les partides en despesa farmacèutica, o en la gestió de les baixes laborals. Potser haurem de descartar la paraula usuari de la sanitat i recuperar la de pacient, perquè això ens farà falta: paciència, molta paciència, i potser una mica d'esperança en el sistema.
Però senyors meus una mica de seny, si l'oferta assistencial es demora amb respecte a la demanda sanitària, si s'empitjora més temps de l'imprescindible la qualitat de vida dels ciutadans, si es perllonga el patiment d'un malat, si un treballador s'ha d'estar a casa en lloc de treballar..., no és una pèrdua considerable d'eficiència, d'eficàcia i de qualitat assistencial, què entenen ells per una bona sanitat? Quins barems utilitzen? Valga'm Déu, si tractar així a un ésser humà necessitat està tipificat com a pecat capital a qualsevol religió del món. Si us plau! una mica de Seny.
També va ser sorprenent la proposta d'incentivar el mutualisme sanitari privat, tot i reconèixer que la mitjana catalana d'aquesta modalitat (25%) està molt per sobre de la mitjana europea (5%); i ningú no va negar la possibilitat de desgravar fiscalment a aquells que puguin mantenir aquesta despesa familiar. Clar, això està molt bé!, així podem protegir no només socialment, sinó també econòmicament a les famílies, que no oblidem és un mandat constitucional.
Però senyors meus una mica de seny, no poden cobrar diferents quotes les mútues depenen de l'edat, l'historial mèdic, el sexe,... del mutualista? No seria això una pèrdua considerable del dret constitucional a la igualtat? Si a més afegim que, aquells més afavorits econòmicament tenen dret a accedir tant a la xarxa pública sanitària, com a la privada, no estem fomentant una sanitat de dues velocitats, de dues qualitats? No estem generant ciutadans amb drets fonamentals de primera i drets fonamentals de segona? Seny si us plau! On és el seny català? Per a la salut de la nostra sanitat, dels nostres serveis públics, dels nostres drets constitucionals i estatutaris, de la nostra societat, seny si us plau!.
José Mármol Alcaraz
Candidat d’Els Verds-GVE a Badalona
0 comentaris:
Publica un comentari