Afers municipals
Els darrers dies ens han arribat nombroses queixes per part de ciutadans de La Ràpita en relació a la impossibilitat de veure per televisió les sessions del ple del nostre Ajuntament. Creiem que la ciutadania te dret a assabentar-se dels acords plenaris escoltant totes les opinions, i no tant sols la versió donada pel govern municipal que és la que surt publicada a Revista Ràpita.
Els problemes tècnics o administratius que pugui tenir l’empresa que duia a terme la retransmissió dels plens – i tants d’altres esdeveniments ciutadans - no poden, al nostre parer, servir d’excusa per a la supressió de la informació que afecta tant directament als ciutadans, en ple segle XXI. Per part dels responsables polítics del nostre Ajuntament no hem vist cap interès en donar una solució al conflicte. Desprès s’omplen la boca de transparència, informació, i “foment de la participació ciutadana”. La nostra impressió és que ja els hi va bé el tancament de la programació local de TV.
Es per aixó que hem de donar la nostra versió dels darrers dos acords del ple que poden considerar-se criticables per part de Convergència i Unió.
El primer fa referència al canvi de criteri en l’aplicació de les tarifes de l’aigua. D’entrada, ens sembla lloable que els ciutadans paguin l’aigua en funció del consum real que hagin efectuat. I en aquest sentit comptaven, el Govern, amb el nostre suport. Però la realitat és que, com sol passar, les coses s’han fet sense consulta prèvia als grups de l’oposició, sense una explicació clara dels criteris utilitzats, i finalment, sense un estudi rigorós de les afectacions a les famílies rapitenques. Tant sols assegurar que la concessionària del servei no sortís perjudicada.
Els nostres dubtes plantejats en el ple no van ser resolts pel govern municipal, encara que, és cert, l’alcalde es va comprometre a una reunió amb la comissió de seguiment de l’aigua per donar totes les explicacions que calguin. Però l’acord ja s’ha prés.
Els dubtes principals eren que l’estudi presentat per al Companyia d’Aigües comparava la situació actual i la proposada. I dels números que ens donaven, repetim, no se’ns va informar dels perquès, però amb unes simulacions que en resum establien que, tot consumint la meitat d’aigua, els rapitencs pagaran una mica més. Per tant no es bonifica l’estalvi. Tant sols se sanciona l’excès de consum. I aquest pot donar-se per moltes causes.
L’explicació que ens donen és que es “castigarà” els consums alts. Fins aquí, d’acord, amb les reserves que més tard exposem. Tot i aixó vàrem demanar, des del nostre Grup, que no es generin situacions injustes. Casos de fuites, errors de lectura, o consums excessius que evidentment no han estat voluntaris, no poden ser objecte d’aquesta “sanció” que representa l’aplicació de les noves tarifes. I cal i és imprescindible, un estudi acurat de les repercussions en les famílies nombroses que lògicament tenen un consum més alt, així com de les activitats de bars, cafeteries i restaurants, que tenen en l’aigua un element principal.
El segon punt polèmic és el que fa referència al camí de guarda/carril-bici, consistent en la “construcción de un camino de ronda en la Bahía dels Alfacs, entre el dique que limita hacia el este la nueva marina de San Carlos de la Rápita y el arranque de la barra del Trabucador “ promogut per la Dirección General de Sostenibilidad de la Costa y del Mar.
La manca d’informació als veïns afectats ha estat notòria, i l’Ajuntament, com a defensor dels ciutadans de la Ràpita, no ha estat a l’alçada.
Per molt que es vulgui justificar l’actuació amb un camí peatonal i ciclista, el cert és que el que es pretén és recuperar el domini públic, “ocupat” pels particulars. No és criticable aquesta decisió, però sempre respectant els drets legítims dels ciutadans, i sobre tot, havent-se donat tota la informació sobre el projecte, les afectacions i les solucions puntuals cas per cas.
El nostre Grup ha plantejat en altres plens solucions. Així la zona , en certs llocs, va per dintre d’arrossars. Cal tenir en compte que aquests terrenys són els últims que es van posar en conreu, amb un esforç considerable del avantpassats i tenen un alt valor sentimental per part dels propietaris. La realitat és que el camí projectat passa per dintre de finques conreuades. Les finques afectades, abans de la vora de la mar, disposen d’un desaigüe, bastant precari. Costaria molt poc, refer-lo en condicions. Sobre els tres desaigües caldrà fer un pont, sense pilastres, per evitar l’acumulació de herbes, per anar damunt de l’IRTA i el canal de Sant Pere, on caldrà anar en busca de la carretera del Poblet, amb un cost considerable. Sembla més raonable, abans de saltar els Tres Desaigües, pujar cap a la carretera i aquesta eixamplar-la uns dos metres per banda mar, per fer el carril bici. Aprofitant la circumstància, la línia elèctrica que ara va pel mig de les finques, amb pals de formigó, podria soterrar-se sota la carretera i els propietaris cedirien gustosament el terreny, a canvi de la retirada dels pals que només fan nosa als treballs en maquinaria.
D’altra banda l’Ajuntament ha decidit fer front a unes indemnitzacions als propietaris afectats. I el que el nostre Grup es pregunta és quines compensacions obtindrà del Ministerio de Medio Ambiente, qui és qui executa el projecte. Vàrem fer una proposta: Que l’edifici de l’Aduana, a la Plaça Carles III, infrautilitzat, que pertany, segons va ratificar l’Alcalde, a Costes –depenent del Ministerio- , sigui cedit a l’Ajuntament, per a equipaments. Tot plegat, per no no perdre encara més llençols.
Joan Martin Masdeu
Portveu de Convergència iUnió a l’Ajuntament