El projecte del Cros comença a caminar

Aquesta setmana s’ha triat la part associativa del consell de seguiment i avaluació del projecte de rehabilitació del Cros. Un consell que hauria de ser, almenys en la part argentonina, el portaveu del treball de grups de persones més amplis que amb les seves aportacions millorin les accions proposades al projecte.

Hi ha accions que per a les seves característiques hi ha poc marge per l’aportació, les que conformen els àmbits més tècnics com la construcció del clavegueram, en canvi n’hi ha d’altres que l’aportació del veïns en els seu disseny és imprescindible com en el cas de la remodelació de les places, qui millor que els seus usuaris quotidians per dir-nos a tots plegats com haurien de ser i que haurien de tenir per que siguin útils a les necessitats de tothom. El disseny de l’espai urbà necessita de manera ineludible la participació ciutadana, amb l’únic límit que el pressupostari pactat prèviament.

Si tenim clar que la funció del consell ha de ser aquest, el de recollir el treball de comissions ciutadanes per a la millora del projecte i n’ha de ser el portaveu, no entenem la distribució del membres que representen l’ajuntament en aquest consell, del cinc membres que li corresponen, el govern proposa que un sigui una tècnica municipal, amb això hi estem d’acord, però també proposen que dels quatre membres que queden, tres siguin del govern, i un de l’oposició, una proporció que entenem desmesurada, i que no reflecteix la diversitat de matisos que pot aportar la suma de sensibilitats que estem representats a l’ajuntament.

Una mostra més del doble llenguatge utilitzat pels partits que ens governen abans i després d’entrar al govern.

La raó de ser de TxA

Ahir es va celebrar un ple extraordinari amb un únic punt a l’ordre de dia, l’elecció del Jutge, en aquest cas Jutgessa, de Pau.
Aquesta elecció s’havia de fer en el ple ordinari de la setmana anterior, però el govern es va veure obligat a postergar-la per que no va tenir en compte que tradicionalment aquesta elecció es feia per unanimitat, amb l’acord de tothom, i al nostre benvolgut alcalde li va passar per alt aquest petit detall: buscar el consens de tots els grups polítics!
Curiós en una persona que ha encapçalat un projecte polític, un dels fonaments del qual ha estat dir que no escatimarien esforços per buscar majories àmplies.

Però no va ser només la badada de l’alcalde el que va cridar més l’atenció d’aquell ple, “l’ideòleg” d’aquest govern, en Xavier Collet, la va vessar fins el ridícul a l’anunciar que la venda d’un solar de propietat municipal servirà per primer cop per finançar la construcció d’habitatge protegit.

Això és una doble mentida, d’una banda la “voluntat“ que va demostrar en la construcció d’habitatge social no és tal, està obligat per la llei a fer-ho. La nova llei d’urbanisme obliga a invertir en habitatge social tots aquells recursos provinents de l’alienació de propietats municipals.
D’altra banda, les vendes de solars públics que hem fet mentre els socialistes hem estat al govern, han generat uns ingressos “afectats” (guardats) amb la finalitat d’invertir-los en habitatge social.
Així doncs, quan vulguin, el govern podrà construir habitatge social per què ha rebut en herència recursos per a fer-ho.
La intervenció d’en Collet no va ser gens ingènua, tenia una intencionalitat molt clara i que té molt a veure amb la estratègia que s’ha marcat l’equip de govern: aprofitar qualsevol ocasió per criticar la gestió del govern anterior, encara que sigui falsa.
De fet la seva raó de ser ha estat l’oposició a aquell govern, i encara la mantenen.
Per cert aquests diners que estan guardats, estaven esperant la tramitació urbanística del projecte d’habitatge social que teníem previst fer a Can Serra de Lladó, just darrera de la nova escola bressol. Aquest projecte, el mantindrà l’actual govern?