dijous 24 de gener de 2008

Les preguntes d’en Collet

Durant les festes de Nadal, a en Xavier Collet, regidor d’urbanisme, va decidir que s’havia de preparar per encetar el debat sobre el pla d’urbanisme i el tren orbital, les dues qüestions més importants que tenim a Argentona a sobre de la taula, hi ho fa demanant als grups municipals que contestin a dues preguntes: tres idees clau sobre creixement, i quines condicions hauria de tenir el traçat del tren. Iniciativa que va córrer a fer-ne difusió pels mitjans de comunicació, tant el fet de fer les preguntes com la queixa que no tothom li ha contestat.

Nosaltres li hem contestat amb una carta que reproduïm a continuació, on li expressem la nostra incomoditat amb aquest tipus de actuacions, alhora que posem en dubte la seva utilitat.

"XAVIER COLLET

Regidor d’Urbanisme i Obres

Ajuntament d’Argentona


Benvolgut Collet,

Respecte a les preguntes que ens has plantejat, et voldria fer algunes consideracions.


1r · Voldria fer-te veure l’inaudit de la teva actuació, si m’ho permets un pèl infantil o potser influïda per la teva tasca professional, no som els teus alumnes, i si tu tens tot el dret a preguntar-nos el que vulguis, nosaltres el tenim a respondre’t o no, en tot cas ni ens pots obligar ni ens pots renyar per que no hàgim fet els “deures”.


2n · Tampoc entenem quin és l’objectiu de fer aquestes preguntes, el d’alimentar alguna proposta que ens faràs tu? Amb tres idees clau creus que pots elaborar alguna cosa seriosa? Jo crec que el que cal és asseure’ns amb la calma, amb temps i voluntat de parlar i trobar punts d’encontre que ens permetin edificar projectes compartits.

Malgrat el que he dit, també et demanaria que ens fessis arribar les respostes de tothom, no només a nosaltres sinó a tots els grups, és just que tothom disposi d’aquesta informació.


3r · Respecte a les preguntes, sobta que ens les facis quan tu saps perfectament el que pensem del pla d’urbanisme i del tren orbital, tu mateix vas combatre amb molta vehemència el que nosaltres defensàvem, és curiós doncs que ara ens preguntis què combaties.

Per altra banda, les nostres propostes les vam elaborar a partir dels estudis tècnics previs realitzats per fer el POUM, i les discussions ciutadanes fetes arran del Pla Estratègic, que en més o menys grau de concreció estan relacionades en el nostre programa electoral, que si el vols, amb molt de gust te’n faré arribar un exemplar.

4t · Les respostes a les teves preguntes:

Sobre el POUM,

Idees clau sobre el creixement: Sostenible, realista, compactat, valent i imaginatiu i sobretot al servei de les persones, etc

Sobre el tren,

Al servei de les persones, segur, integrat i discret, respectuós amb el medi, compatible amb la dinàmica del poble, etc

Cordialment


Salvador Casas i Burgués

Portaveu del GM Socialista


Argentona, 22 de gener de 2008"

dilluns 21 de gener de 2008

Pizarro ministre?


Aquests dies s’ha sabut que Pizarro, flamant expresident d’Endesa serà el número dos de Mariano Rajoy a les properes eleccions amb la voluntat que sigui ministre d’economia en el cas que guanyessin les eleccions.

Manuel Pizarro que ha estat el president d’Endesa fins a la seva recent venda, venda que tots tenim a la memòria per episodis anticatalans amb proclames com “antes alemana que catalana” o “yo no pienso ser un trabajador de la Caixa” i que ara ha matisat argumentant que ell només defensava la venda a qui més pagués.

Segurament aquest és el problema que té Pizarro per ser ministre, ser una persona que ve de l’empresa privada, o millor dit, de l’empresa privatitzada doncs va ser el president d’Endesa anomenat a dit pel seu amic Aznar en el procés de privatització de l’empresa pública, procés que va ser impulsat per Pizarro mateix influint en el que fou president del govern d’aquell moment. Aquest concepte de que tot és privatitzable també ha portat a episodis prou nefastos per a Catalunya com la gran apagada de Barcelona del mes de juliol. Com una empresa pública, d’un valor estratègic tant important pot ser gestionada només amb criteris econòmics? Quina necessitat d’invertir té una empresa amb un creixement de nous clients tan limitat?

Pizarro en el seu pas per Endesa ha demostrat dues coses, la primera que és un empresari sense vocació pública, imprescindible per a tot possible ministre, i segon, que la seva especialitat econòmica és l’especulació borsària, nefasta per un càrrec públic que ha de gestionar entre d’altres coses les inversions en polítiques socials, per cert en aquest cas recomano l'article EL PAÍS sobre el seu sou.

Espero que tots plegats els hi tornem a barrar el pas.

diumenge 20 de gener de 2008

El NO-DO del govern


Divendres de la setmana passada vam celebrar el primer ple de l’any 2008, un ple en que es va tornar a evidenciar l’esperit de revenja de l’equip de govern, no només dels seus regidors sinó també del sector més hooligan que els dona suport. Em refereixo a l’article que va aparèixer aquella mateixa nit al web de TxA on es descriu el ple com si es tractés d’un combat de boxa, amb guanyadors i perdedors, i amb la descripció d’alguns “cops noquejants”.

A part de les mentides de l’article, llegint-lo jo vaig tenir la sensació que no vaig estar en aquell ple, i de l’ensabonament cap els seus líders, l’article està fet des d’una perspectiva tan poc democràtica que fins i tot acaba desitjant l’eliminació física dels seus oponents, com en les èpoques en que el mitjà de comunicació públic era el NODO.

És preocupant que un partit polític (que té forma d’agrupació d’electors) tingui entre els seus membres persones que siguin capaces de distorsionar tant la realitat i persones que tinguin tan poc esperit democràtic, crec que s’haurien de replantejar això de TOTS, segur que hi caben “tots” en un partit polític o només aquells que tinguin clar el que vol dir democràcia, convivència i diàleg?

D’altra banda, també és preocupant que en la mateixa web d’aquest partit hi hagi informacions municipals que no es troben a cap mitjà de comunicació públic de la vila ni al web ni en lloc més. Aquesta és la consideració que els hi mereixen els mitjans de comunicació públics que prioritzen els privats?