NOTES DE DESPRÉS D'UNES ELECCIONS

No podria començar un escrit postelectoral sense agrair a totes les persones que han expressat el seu suport cap a la nostra candidatura, ja sigui per què ens han votat, perquè hi han col·laborat, o perquè n’han format part, a tots vosaltres, moltes gràcies.

Una candidatura, més que una proposta política, és una suma de persones i d’il·lusions i que, en el nostre cas, duia una voluntat explícita d’afavorir un canvi polític per Argentona. Però no ha pogut ser, finalment els vilatans han decidit que no hi hagués canvi de govern. Han decidit tornar a votar els mateixos, això si, equilibrant les forces de les dues primeres candidatures.

Pel que fa  a nosaltres no hem tingut el resultat que esperàvem, hem perdut 90 vots respecte a les municipals de fa quatre anys, hem mantingut els dos regidors, i hem passat a ser la tercera força política  a l’ajuntament, la qual cosa no ens consola gens, ja que hem quedat només a 3 vots del PP que ha estat, conjuntament amb la CUP, la candidatura que ha augmentat més el seu suport electoral.

Els capricis de l’aritmètica electoral han afavorit que la candidatura de CiU sigui la més beneficiada, amb un increment de quatre vots respecte a les anteriors eleccions municipals, han aconseguit el quart regidor. Això, sumat a la pèrdua d’un regidor de Tots per Argentona,  resitua CiU a l’escenari polític argentoní esdevenint la candidatura decisiva, ara ells tenen la possibilitat de decidir si mantenen l’actual acord de govern o bé intenten una nova configuració de pacte amb un perfil diferent.  A ells els correspon liderar la iniciativa.

I a nosaltres ens corresponen dues coses, continuar treballant per Argentona amb lleialtat i honestedat tal com hem fet sempre i, abordar definitivament el debat que tenim ajornat d’ençà les eleccions al Parlament de Catalunya i dotar-nos d’un nou perfil que ens permeti un creixement electoral tan a Catalunya com a Argentona.

És difícil atribuir el nostre estancament electoral a criteris de marca o a errors propis de candidatura o de campanya, suposo que és una mica de tot, malgrat això, hem d’intentar desxifrar aquesta equació per construir una estratègia de futur amb més garanties. En tot cas, estic satisfet de la feina feta, d’aquests darrers quatre anys a l’oposició, com de la feina feta en aquesta campanya, i vull aprofitar per felicitar i agrair totes les persones que han participat en la campanya i en la candidatura pel seu esforç, i pel tarannà amb què l’han fet.

CAN DORO, EL SÍMBOL D’UN FRACÀS

 

Un govern fracassa quan allò que l’ha portat a guanyar unes eleccions: un programa, un missatge, un compromís, en finalitzar el mandat pel quan ha estat escollit, precisament per allò que va prometre, no ha estat capaç de dur-lo a terme. És el cas de Can Doro. El govern,  després de l’esgotador ”un altre Can Doro és possible” resulta que, quan ha tingut la oportunitat que li hem donat per a demostrar-ho, no ha sabut resoldre ni  el projecte ni el conflicte social que van generar. I això que Can Doro està en l’essència de Tots x Argentona i és allò que dona sentit a la seva pròpia existència.
Segur que se’n recorden d’aquells quatre anys (2003-2007) que només sentíem parlar de Can Doro i de Cal Guardià, van ser quatre anys de molt soroll, de molta tensió, anys que van transformar la quotidianitat de la vila, fins i tot van transformar la fesomia i la manera de viure  moments i espais tan propis d’Argentona com la Festa del Càntir. D’aquelles tensions va néixer el govern d’ara, un govern encapçalat per ells mateixos.
Però vet aquí que el govern que havia de trobar una solució definitiva per Can Doro, millor que la plantejada per l’anterior equip de govern, decep tothom al retornar-nos, quatre anys després d’accedir al govern, el mateix solar, igual de buit però més brut, presidint el centre de la vila.
Però el govern de Tots x Argentona no només fracassa per Can Doro-Cal Guardià, fracassa per tot allò que també va prometre i que tampoc ha acomplert, començant pel clàssic “acabarem amb el nou contra vuit” en referència a la suposada falta de diàleg de l’anterior govern, esdevenint una constant en aquest nou mandat, i és que per dialogar primer cal saber escoltar, i aquests no escolten. O amb la participació ciutadana, volen una participació sense regles de joc per fer-la anar cap on ells volen com hem vist en les consultes de l’escola i dels contenidors del Cros. O amb la redacció del Pla d’Urbanisme, dormint al calaix de l’oblit, mentre ells han afavorit la creació de 600 nous habitatges a la vila, sense tenir una visió del conjunt que és el que dona la redacció d’un nou Pla d’Urbanisme, i això que ells deien que no havíem de créixer! I el pàrquing de la Plaça Nova, i els habitatges de protecció oficial, etc, etc.
En canvi si que passaran a la història per haver fet allò que no sabien que volien fer com la caserna de la Policia Local. La Sala, que han passat d’ignorar-la a córrer per presentar-se a les eleccions amb alguna cosa quasi acabada, o el Carrer Gran que, començant la casa per la teulada i juntament amb la crisi, han deixat bona part del comerç d’Argentona amb l’aigua al coll.
I encara més, han deixat passar oportunitats com la del Pla de Barris del Cros, i han desmuntat coses que funcionaven prou bé com la recollida Porta a Porta de les escombraries amb la imposició del que anomenen Taxa Justa.
Però si tot plegat demostra que el govern s’ha dedicat a fer altres coses de les que havia dit, algunes amb conseqüències importants per Argentona, aquests darrers dies hem tingut la constatació més evident del seu fracàs i, sobretot, de la consciència que en tenen ells mateixos, ja que fer coincidir obres al carrer, pintures als bancs, inscripcions al registre dels pisos de protecció oficial, pisos virtuals és clar, neteges de rieres, obrir les inscripcions per accedir als horts urbans, durant la campanya electoral, no és més que una mostra de la seva feblesa, d’una visió infantil de la política i un menyspreu cap els vilatans i les vilatanes d’Argentona.

FERRAN ARMENGOL: EL MAG DE LES XIFRES

Ferran Armengol deu ser un mag per què fa real allò que no ho és, o almenys ens ho vol fer creure. Els números de l’ajuntament entren en la seva txistera/calculadora i en surten uns números nets i polits, pentinats i ... maquillats!

L’exemple és clar, fa uns mesos vaig escriure en aquest mateix bloc un article sobre el deute de l’ajuntament, en què afirmava que la tan pregonada reducció del deute, era justament tot el contrari, afirmació que reitero un cop més i que s’explica per jo utilitzo els nombres absoluts i ell en canvi utilitza els relatius.

Els nombres absoluts són clars. Si agafem el tancament econòmic del darrer exercici de l’anterior mandat, és a dir a 31 de desembre de 2006, el deute real d’aquell moment, els diners que ens havien prestat i que encara no havíem retornat, pujaven a 8,8 milions d’euros. I just quatre anys més tard, en el mateix moment, el tancament pressupostari del darrer exercici d’aquest mandat, el del dia 31 de desembre de 2010, el deute real és de 10,1 milions d’euros. Primera conclusió: ara devem més diners que fa quatre anys.

En canvi els nombres relatius són diferents: el 31 de desembre de 2006, el percentatge del deute era del 89% (és el resultat de calcular el percentatge de deute, 8,8M€, respecte als ingressos que van ser de 9,9M€). En canvi a data de 31 de desembre de 2010, el percentatge de deute baixa fins el 78% que és el resultat de calcular el percentatge del deute pendent en aquell moment, 10,2M€, respecte els ingressos de l’exercici en la mateixa data que van ser de 13,1M€. Segona conclusió, el deute és superior al de fa quatre anys, en canvi han augmentat els ingressos, (que per estar en crisi déu n’hi dó).

Però la txistera/calculadora entra en acció ara: en campanya electoral. Ara en una pirueta sense precedents, el mag Armengol fa aparèixer una nova data, segons ell, a 31 de maig de 2007, just quan entren al govern, fa augmentar el percentatge del deute dins el 106%!! #¡error!

Com ho fa?

Argumenta que durant el mes de maig es va fer una modificació de pressupost, que preveia la possibilitat de demanar crèdits per valor de 2.161.000 euros. És cert, però els crèdits no estaven demanats, i molt menys concedits. Per tant, el nivell de deute en aquell moment ja havia baixat fins el 84% donat que els crèdits s’havien anat retornant durant aquest període (segons les dades que ha publicat CiU).

Ho pot fer?

NO. Que aquest préstec es realitzés o no, depenia del nou govern, i el van realitzar.  El préstec es va fer en dos moments diferents de l’any, el primer crèdit el van demanar al juliol, i va servir per comprar l’immoble on actualment i ha la caserna de la Policia Local. I el segon crèdit el van executar al desembre del mateix any i va servir per finançar diversos projectes. En demanar aquests crèdits, el nou govern el que fa és acceptar aquells projectes. Hi podien renunciar i no ho van fer, per tant, a tots els efectes, el deute generat durant el 2007 els correspon a ells i només a ells, de la mateixa manera que els correspon a ells i només a ells que s’adjudiquin l’obra de govern que han realitzat amb aquest diners, tal com han fet.

3a conclusió: al mag de les finances se li ha vist el truc!!