dilluns 31 de gener de 2011

LA SALA: ON-OFF

A què respon la fictícia i fugaç obertura de la Sala el dia de la Festa Major d’Hivern? A una necessitat de demostrar l’activitat del govern o a la vanitat de l’alcalde? Veient com ha anat tot plegat crec que és la suma de les dues coses.

Comencem pel començament, el govern, en aquest cas tot el govern, va iniciar el seu mandat amb una visió molt crítica respecte de la Sala, tant que van decidir no acabar-la. Això ho podem comprovar amb el què van dir, amb com ho van dir, i amb el què van fer, en aquest cas, per exemple, no incorporar la Sala en la llista de projectes que van fer per a demanar subvencions al PUOSC (Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya) el principal programa de subvencions per a inversions municipals de la Generalitat de Catalunya pel quinquenni 2007-2012.
No és fins el 2009 que rectifiquen i comencen a mirar la Sala d’una altra manera, i decideixen demanar a la Generalitat un canvi en els projectes aprovats del PUOSC per a incorporar la Sala en el programa de 2010 a canvi del projecte aprovat per a rehabilitar la Masia de Can Barrau.

A què es deu aquest canvi d’estratègia? Possiblement, durant l’any 2009 és quan prenen consciència que acabaran el mandat sense resoldre Can Doro, sense construir el nou pàrquing, sense haver resolt el comerç d’Argentona, sense biblioteca, sense habitatge social, en fi, que es presentarien a les eleccions sense haver acomplert cap dels seu principals compromisos. Per tant, necessiten poder aportar algun resultat a la propera campanya electoral, i la Sala es converteix ara en una oportunitat.
També espero que hi hagi influït, que el govern prengués consciència que mantenir tancada la Sala era sotmetre-la a un desgast físic massa difícil de justificar i molt car de reparar.

El 2009 doncs, comencen a posar dates de possibles inauguracions: primer va ser la Festa de la Vellesa, ja hem vist que no. Després va ser una data indeterminada abans de final d’any amb un gran espectacle amb la participació d’artistes de la vila: ni Sala ni espectacle.
Finalment l’estrena de la Sala es torna a endarrerir fins a la Festa Major d’Hivern, i aquest cop, si ... però no!

Però no, per què no estem davant d’una inauguració definitiva, la Sala no està acabada, per tant, estem davant d’una obertura puntual que els permeti dir que l’han obert tal com s’havien compromès, però que a l’endemà la tornaríem a veure amb el cartell de “tancat per obres”.
La Festa Major d’Hivern era la darrera oportunitat que els oferia el calendari festiu d’Argentona abans de les eleccions per poder fer una actuació lluïda i que ja estigués pressupostada.
Tenien que aprofitar aquesta darrera oportunitat malgrat tot, malgrat que s’haguessin de fer accions d’arranjaments d’emergència per a poder-la obrir amb un cost que no ens han explicat, i que quan la Sala s’hagi de tornar a obrir, espero que definitivament, haurem de tornar a gastar.
Malgrat de no tenir cap llicència que els permetés l’obertura, aspecte no poc important, per què les llicències garanteixen que els edificis estan preparats per acollir l’activitat per la que estan dissenyats, sobretot per la seguretat, i de res li val a l’alcalde dir que la Sala s’ha obert sota la seva responsabilitat, de la mateixa manera que no li val a cap ciutadà que obri un negoci sense tenir les llicències necessàries.
Amb quina autoritat l’alcalde ens exigirà als ciutadans que complim les normatives si ell és el primer que se les salta?

Per concloure, inaugurar la Sala abans que estiguin acabades les obres és una irresponsabilitat a més d’una presa de pèl cap els vilatans. I si ara necessiten tant la Sala i tenen por de no arribar a les eleccions, que s’haguessin espavilat abans. 

diumenge 16 de gener de 2011

QUAN LES COSES NO ES FAN BÉ

La consulta al Cros: un mal exemple de participació




Imatge del Pla Director de Participació
En el ple de divendres passat es va valorar, a iniciativa del Grup Socialista, la consulta que es va realitzar el passat mes de desembre al veïnat del Cros per decidir la ubicació dels contenidors de la brossa. Del debat en vam extreure una conclusió: el govern aplica els mecanismes de participació ciutadana de manera arbitrària i sempre en benefici dels seus interessos.

Per què convocar una consulta entre la ciutadania si saps que la perdràs? Aquesta és amb la màxima que actua el govern, i aquest és també el seu error de fons, una consulta no es convoca per guanyar-la o perdre-la, es convoca per donar la veu a la ciutadania i ajudar el govern a prendre millor les decisions. Mentre el govern no entengui això, continuarà utilitzant les consultes en benefici propi, vegem-ho en l'exemple del Cros:

La consulta es va fer entre el divendres 10 i el dissabte 11 de desembre i es tractava de preguntar a la ciutadania on volien que s’ubiquessin els contenidors d'escombraries.
L’origen de la consulta està en què un grup de veïns i veïnes es va queixar de la ubicació decidida unilateralment pel govern municipal. Això vol dir que no estem davant d’una voluntat de millorar el barri sinó que estem davant d'un conflicte.
La primera pregunta que ens hem de fer és si una consulta és el millor mecanisme per a resoldre un conflicte.
Clarament no!
Els mecanismes per a resoldre els conflictes es diuen "mediacions".

En tot cas, la consulta ha estat el mecanisme triat, analitzem doncs com es va fer.

Primer de tot cal saber que la consulta no va ser convocada per ningú, el més correcte és que hagués estat el ple municipal el que la convoqués, o en el seu defecte la junta de govern o l'alcalde, però algú, amb autoritat, havia de dir que es faria una consulta. Doncs no, aquesta consulta es va fer sense que ningú l'autoritzés.
D'altra banda ja és sabut que a Argentona no tenim un Reglament de Participació Ciutadana, un reglament que ens digui, entre d'altres coses, com s'ha de fer una consulta. I no tenim reglament per què la regidora de participació fa més de dos mesos que no convoca el grup de treball que l'està elaborant i on hi participem quasi tots els grups polítics.

En segon lloc, sobre les garanties del procés.
Acte de presentació del Consell de la Vila,
única part aprovada del Reglament de Participació

La consulta ha de tenir un mínim de garanties per a generar confiança en el propi procés, i fer una consulta amb l'urna sense precintar no ajuda gaire, en honor a la veritat cal dir que l'urna estava mig precintada donat que en un del laterals si que hi havia un precinte normatiu, però que a l'altre cantó el precinte era cinta adhesiva...
L'altre qüestió és la composició de la mesa electoral, estava formada exclusivament per a treballadors municipals, cap veí. En qualsevol procés electoral, la tria del membres de la mesa és vital per a garantir la transparència del procés, en aquest sentit, la millor manera de fer-ho és el sorteig entre les mateixes persones que han de participar-hi. Aquí cal fer un parèntesi per què l'egocentrisme de l'Alcalde va voler tergiversar les meves paraules en el ple, dient que els funcionaris municipals són persones d'una gran vàlua professional, cosa que comparteixo plenament, i que jo personalment me'n refio, però això no exclou el debat de fons que és que els membres de la mesa s'han de triar de manera aleatòria entre els propis votants.
Tampoc dona gaires garanties saber que l'urna va quedar durant la nit de divendres a dissabte en el local electoral sense que ningú la custodiés, local que tots sabem qui té les claus i no són precisament els veïns del barri.

Això són exemples, només exemples que demostren que el procés no tenia totes les garanties. En cap cas estic dient que es van fer trampes. Ho dic sobretot per les susceptibilitats que es van aixecar entre els membres del govern en el ple, acostumen a confondre la crítica amb atacs personals, i la meva intenció està molt lluny d'això. El govern ha de saber que el nom no fa la cosa i que el càrrec que ocupen les persones, ja sigui l’alcalde, la regidora de participació o la de cultura no honoren les persones, sinó que són les persones les que han d'honorar els càrrecs.

En tercer lloc, cal valorar també el mateix objecte de la votació.
Els veïns van poder votar entre quatre opcions diferents, una més de les que van informar a la reunió que van convocar per explicar el procediment de la consulta. En aquella reunió el govern va dir que es podria votar entre tres opcions: la inicial del govern, i les diferents propostes que els diferents col·lectius de veïns i veïnes van fer. Però just el divendres anterior a la consulta, recordem que aquella setmana va ser la del pont de la Constitució que va reduir la setmana a només un dia hàbil abans de la consulta, els veïns van saber que s'afegia una quarta opció que el govern es va treure de la màniga, una opció que sintetitzava les anteriors. Amb aquesta operació s'asseguraven tenir un millor resultat que el que haguessin tingut d’haver mantingut la seva opció inicial que de fet només va tenir dos vots.

Per tot plegat, la nostra valoració de la consulta és molt negativa, estem davant d'un procés que no s'havia d'haver fet, en aquest cas la consulta no era el millor mecanisme per resoldre el conflicte, ha estat un procés sense cap mena de garantia, ha estat un procés sense cap emparament jurídic, de fet, podríem dir que la consulta no ha existit i, sobretot, aquest procés ha estat manipulat en benefici del propi govern. Tot això ens porta a no reconèixer el resultat i ens allibera moralment de fer qualsevol proposta alternativa a l'aprovada en aquesta consulta.

No obstant això mantenim la nostra voluntat de continuar participant en la redacció del Reglament de Participació Ciutadana, i continuar col·laborant en la cerca de consensos amb tots els grups municipals, per què entenem que les polítiques de Participació Ciutadana són una bona eina per a l'aprofundiment democràtic d'Argentona.