Durant milions d’anys l’impacte de la vida a la Terra fou neutral des del punt de vista energètic: animals i plantes coexistien en un cicle continu. Quan l’home primitiu va descobrir el foc, el balanç de la natura començà a canviar irreversiblement. Amb el foc fou possible coure carn, aturar els depredadors, fondre metalls formant estris i armes, i allargar la jornada laboral. En les dues últimes centúries el gènere humà ha descobert com convertir el calor en electricitat, la forma d’energia més versàtil i convenient. L’electricitat ha fet avanços impressionants en la ciència i l’enginyeria, transformant la civilització i fent-nos la vida molt més confortable que la dels nostres predecessors.
Queda clar que l’energia és responsable en gran manera del nostre benestar i de l’augment de la productivitat de la nostra societat, d’aquí la seva importància. El seu concepte, però és complex. A física l’energia és la capacitat que tenen els cossos per a poder efectuar un treball. La capacitat pot ser a causa de la seva constitució (energia interna, per exemple el petroli), a causa de la seva posició (energia potencial, per exemple un salt d’aigua), o a causa del seu moviment (energia cinètica, per exemple el vent o les ones).
L’energia té dos lleis fonamentals: la primera és que no es crea ni es destrueix, només es transforma. La segona és que a cada transformació l’energia es degrada, arribant a un punt que no la sabem utilitzar.
A la societat, però, també podem traslladar aquests conceptes, de forma que podem suposar que hi ha elements derivats de l’estructura social que contenen energia interna, com són l’educació, el coneixement i l’organització dels seus components. A partir d’aquí, quanta més ambició hi hagi, més energia potencial. L’ambició pot ser de tipus econòmic, però també de caire moral, solidari, de coherència, de reconeixement interior, d’identificació, de diferenciació.
És necessari crear ambdues energies, la interior i la potencial a fi i efecte de poder-les transformar en energia cinètica, en moviment. La societat necessita moviment per poder crear valor i a partir d’aquí construir benestar.
Una part important en l’ús de l’energia és l’eficiència. És fàcil trobar valors molt dispars en el món de l’energia. La transformació de l’energia potencial de l’aigua a força motriu o a electricitat té rendiments superiors al 90%. En canvi la transformació dels raigs solars en electricitat té una eficiència del 15%. Valorar l’energia per la seva eficiència esdevé primordial en el seu estudi. Paral·lelament en l’energia que desenvolupa una societat l’energia pot ser també molt dispar, depenent evidentment de la qualitat interna de la seva organització i coneixements, però també de la seva facilitat per concretar esforços.
En els últims anys Catalunya ha tingut una gran dispersió d’esforços que ha donat com a resultat una baixa eficiència de recursos. La pèrdua de relat dominant, majoritari, degut al repartiment de grups politics, allò de tants caps tants barrets, ha fomentat la dispersió de forces, la manca de concreció en un objectiu ben definit. Segurament el tripartit ho ha acabat d’adobar.
Avui, diumenge d’eleccions i dia de naixement del diari Ara, s’obre una oportunitat per canviar alguns d’aquests aspectes. Per un costat el naixement del diari és una aportació d’energia potencial notable que ha d’acabar donant valor a la societat catalana. Per altre costat les eleccions poden suposar un canvi important en l’energia interna de Catalunya (millor ensenyament, augment de recerca), però sobretot pot suposar una millor concreció d’objectius a partir d’un relat polític majoritari.
Ara i eleccions, dosis importants d’energia per una Catalunya que ho necessita.
Haureu escoltat que l’electricitat s’ha de consumir en el mateix moment que es genera. La frase no és del tot exacte doncs, si bé l’emmagatzematge d’electricitat no és una acció massiva, el sistema elèctric fa recurs a aquesta acció. El sistema elèctric espanyol té pics de consum a l’hivern de més de 40.000 MW i valls de més de 25.000 MW, per la qual cosa la generació ha d’anar seguint aquesta variació, pujant i baixant. Hi ha una part d’aquesta energia que s’emmagatzema en complexes hidràulics turbina bomba, turbinant l’aigua de dia, generant electricitat, i bombejant l’aigua al vas superior de nit, consumint-ne. Aquesta acció, de gran importància per a la gestió de la xarxa elèctrica, té rendiments propers al 75%, essent la millor tecnologia avui a l’abast per emmagatzemar electricitat de forma massiva amb un rendiment raonable. El sistema de turbina-bomba a Espanya té una capacitat de cap a 2.900 MW, trobant-se en la seva major part al riu Duero, encara que a Catalunya és conegut el complex de Estany Gento i el de Moralets.
Aquest bloc tractarà bàsicament de la part de l’economia que té a veure amb l’energia. L’energia és un concepte que s’ha de veure lligat a l’economia i a la cultura on s’usa.