Goita, fixa’t! Ara fa com si plou
i la mar amb prou feines si respira.
Allà, defora, un llagut sospira
i un fum de pipa gairebé ni es mou
Goita, fixa’t! Ara fa com si plou
i la mar amb prou feines si respira.
Allà, defora, un llagut sospira
i un fum de pipa gairebé ni es mou
Matí de primavera, al punts més alts de la nostra ciutat.
Caminant per prims camins
de muntanyes no gaire altes,
entre boscos de pocs pins
dues ermites malaltes.
Sant Jeroni al meu davant,
quanta història acumulada!!
veig el mar i l’horitzó…
el sol dibuixa una ratlla.