7532 raons

Faig aquest escrit l'endemà de les eleccions. Després d'una nit llarga d'anàlisi i conversa amb la gent de la nostra candidatura. Tenim una sensació agredolça. Estem satisfets perquè enmig d'un gir cap a opcions de dretes a tot l'Estat i a la nostra ciutat, hem resistit. Estem satisfets també, perquè la pèrdua de la majoria absoluta, que ha mantingut el PSC durant 28 anys, obre la nova etapa que la ciutat necessita i això és una bona notícia.

Però no puc amagar que estem tristos per l'entrada d'un partit polític que ha basat el seu programa polític en l'odi i l'exclusió cap als immigrants. Una opció política amb un programa racista, al més pur estil del neofeixisme europeu. I això és una molt mala notícia. Una mala notícia perquè només podrem afrontar amb èxit els problemes de la ciutat des de la unitat social i política. L'Hospitalet necessita un govern que es posi al servei de la protecció dels més febles, d'aquells que estan patint les conseqüències més cruels de la crisi, i ho faci amb el compromís i la participació de tothom per buscar solucions.

Tinc esperança, tenim esperança, perquè la recta final de la campanya ha coincidint amb l'esclat del 15-M, de les acampades a tot l'Estat, a la Plaça Catalunya i a la Plaça de l'Ajuntament de la nostra ciutat, que demanen una Democràcia real, que no estigui sotmesa als poders econòmics. Perquè no ens enganyem, la davallada del PSOE-PSC a tot l'Estat ha estat com a conseqüència de la política econòmica d'un govern al servei dels especuladors financers que ha posat als treballadors a la picota.

La lluita continua. Serà un mandat molt complicat en el que convé no despitar-se. El combat no és entre l'immigrant i l'autòcton, sinó entre el poder econòmic i la classe treballadora. Entre els de dalt i els de baix. Com sempre, continuarem lluitant, tenim 7532 raons per fer-lo.

L'H es mereix més

El proper 22 de maig la gent de L’Hospitalet decidirem qui volem que governi el nostre Ajuntament. És una cita important perquè és el moment de decidir el futur de la nostra ciutat en uns moments especialment difícils.

Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) volem un L’Hospitalet on tothom pugui portar a terme el seu projecte de vida, amb autonomia i en plenes condicions d’igualtat. Una ciutat sense pobresa ni exclusions, que reconegui drets i benestar per a tothom i que faci front als efectes provocats per la greu crisi econòmica, amb austeritat i prioritzant el manteniment dels serveis públics i l’atenció a les persones.

Volem una ciutat amb un model econòmic i urbà sostenible, que no especuli amb el territori. Una ciutat que genera llocs de treball i economia local. Una ciutat habitable, on tothom se senti orgullós de viure a l’Hospitalet, amb qualitat de vida, amb zones verdes i sense contaminació. Una ciutat on els nostres joves no hagin de marxar perquè trobin aquí les possibilitats per construir el seu projecte de vida.

Una ciutat oberta, amb participació, amb una convivència basada en el respecte. Una ciutat de drets i deures, de riquesa i diversitat, on la seguretat estigui lligada a la prevenció, a la proximitat i al diàleg. Una ciutat on ningú se senti exclòs i trobi el seu espai des del respecte a l’altre.

ICV-EUiA som gent com tu. Gent que defensa les seves idees amb coherència i honestedat. Gent que defensa els teus drets amb treball i compromís. Gent amb propostes i experiència per millorar L’Hospitalet.

És per això que et demano el teu suport. Tinc la convicció que a L’Hospitalet podem canviar les coses. La candidatura que tinc el plaer d’encapçalar és una candidatura de persones com tu, compromesos amb aquesta ciutat, disposats a donar el millor de sí mateixos per fer que les coses canviïn. No et resignis i posa el teu vot en joc. Ha arribat el moment i amb tu, serà possible. Perquè l’Hospitalet mereix més.

A saco

El govern dels millors encara no ha fet ni els 100 dies però ha tingut prou amb 60 per deixar ben clar els seus objectius. El govern de Mas ha entrat a saco per desmantellar l'obra del govern anterior i canviar el model social del nostre país.

Mas i els seus escollits tenen ben clar qui són els seus. Anuncia la retallada de places de professorat de l'escola pública, però incrementa els concert amb les escoles d'elit. Anuncia la paralització de la construcció d'hospitals públics però incrementa el concert amb la sanitat privada. Anuncia retalls en el transport públic però afavoreix el transport privat. Mas i els seus tenen molt clar els interessos que defensen i no dubten alhora d'escollir les polítiques que beneficien les classes més acomodades.

El govern dels millors és un govern al servei dels poderosos, al servei dels mercats financers i especulatius. L'alumne més aplicat del neoliberalisme ortodox després de Zapatero. En poc mes de dos mesos ha deixat ben clar que vol acabar amb l'obre del govern d'entesa i posar les coses on eren el 2003. La seva obsessió amb el govern anterior i els seu dogmatisme és tal que fins i tot, ha pres una mesura com la supressió del límit dels 80 km/h, sense tenir en compte els informes a favor de la mesura dels tècnics del propi govern.

Són temps complicats i els que venen ho seran més, encara. L'onada de retallades de l'Estat del benestar que ens ve des de Madrid i des del Palau de l Generalitat no ens deixen un altre camí que la resposta unitària en la defensa dels interessos col·lectius. És l'hora de reivindicar els Ajuntaments com a l'última trinxera en defensa dels serveis públics. Allà ens trobareu.

 

 

 

Alfonso Salmerón

Regidor Portaveu d'ICV-EUIA

 

Fins sempre, amic Mario

El passat 17 de de febrer ens va deixar en Mario Sanz, portaveu del PSC i primer tinent d'Alcalde del nostre Ajuntament després d'una llarga lluita contra el càncer. Avui trobem a faltar la seva columna en aquest espai del diari i crec que és de justícia dedicar-li la nostra a la seva memòria.

Mario va ser moltes coses, regidor de dos districtes diferents, regidor de particpació ciutadana, tinent d'Alcalde d'Educació i Cultura, diputat provincial, president de l'Institut del Teatre. Va ser moltes coses, però sobretot una persona que s'estimava a la seva ciutat amb veritable passió i al seu partit.

He compartit moltes experiències amb ell, com a portaveus dels nostres grups polítics i com a socis de govern. Hem discrepat molt però també hem arribat a bons acords pel bé de la ciutat. Era un treballador incansable, meticulós, dur en la negociació, tossut i capficat. Sempre exploràvem fins al final les possibilitats d'un pacte en una moció o en un projecte de ciutat, però si finalment, l'acord no era possible, tenia l'elegància i el tarannà democràtic necessari que permetia que poguéssim continuar treballant plegats l'endemà amb un nou objectiu. Aquest era segurament un dels seus millors valors en política.

La seva pèrdua és una pèrdua irreparable i una injustícia. Ens deixa probablement en el millor de la seva vida. Va lluitar fins al final contra la seva malaltia sense deixar les seves obligacions ni un sol dia. La seva passió per la política i la ciutat li van ajudar segurament en el seu combat contra el càncer. ICV-EUIA hem perdut un company de consistori, i un aliat en tants projectes compartits, però també un amic. La ciutat perd un polític jove i compromès que tenia moltes coses a dir encara. Des d'aquí vull donar un cop més en nom del meu grup el condol a la seva dona, la seva família i el seu partit. Compañero y sin embargo, amigo, querido socio, no t'oblidarem.

23-F. Trenta anys després

Avui fa 30 anys de l'intent de cop d'Estat de Tejero. Fa 30 anys que als lluitadors antifranquistes se'ls va glaçar el cor al veure aquell guardia civil baixet i amb bigotis que amb pistola en mà irrompí al Congrés.
Sembla que sigui ahir, però han passat trenta anys. Trenta anys de llums però també d'ombres. 30 anys de consolidació de les institucions democràtiques, d'estabilitat política i d'alternances al govern.
Però trenta anys també de decepcions. Decepció per l'incompliment sistemàtic de la Constitució, sobretot en el seu articulat més social com el dret a l'habitatge i a un treball dignes. Decepció per una llei electoral que es carrega el pluralisme polític i decepció sobretot, perquè 30 anys després d'aquell intent de cop d'Estat continua sense fer-se justícia amb els centenars de milers de morts i desaparegut a mans del dictador.

22 de maig. Són temps de resistència

 

(us reprodueixo l'article que he fet pel Nou Treball)

Els Ajuntaments que surtin del proper 22 de maig tindran la responsabilitat de gestionar les conseqüències més dures de la crisi econòmica a nivell local. Les polítiques d'ajust imposades pels mercats a través de les institucions econòmiques mundials i europees amb el beneplàcit del govern de José Luis Rodríguez Zapatero i ara sense cap tipus d'embuts pel govern dels millors d'Artur Mas tindran la seva expressió més cruenta a partir del 23 de maig.

Molts ajuntaments ja estan greu risc de fallida econòmica degut a la manca d'ingressos propis, a la reducció dels ingressos procedents de l'Estat i a la prohibició per part de l'Estat de poder-se endeutar. Quan les necessitats apreten i prop d'un 20 % de la població catalana viuen al llindar de la pobresa, l'ajust de cavall impulsat pel govern i per la Generalitat pot deixar als nostres ajuntaments sense capacitat de resposta. S'incrementa la demanda d'ajuts per accedir a l'escola pública, o l'habitatge i es redueixen els recursos per garantir la cohesió social. El neoliberalisme s'expressa amb tota la seva crueltat als nostres pobles i ciutats.

És en aquest context que es presenten les properes eleccions municipals i és en aquest sentit que es fa imprescindible mobilitzar a l'esquerra alternativa. El conflicte social no s'està expressant en aquests moments amb la força necessària, i quan ho fa, ho fa en el terreny de la dreta, sublimat en la forma de conflicte comunitari, entre ciutadania autòctona i estrangera, on en clau de civisme o seguretat ciutadana, en comptes de expressar-se en clau de conflicte de classe. Són les classes populars les que estan patint els ajustos d'aquesta crisi, mentre els que l'han provocada s'estan sortint de franc.

La nostra responsabilitat al llarg d'aquests mesos d'una campanya molt feixuga en la que la dreta, sovint amb el seguidisme acrític i populista del PSC, tractarà de portar l'aigua al seu molí, insistint en el seu discurs xenòfob i racista, fragmentador de la classe treballadora, serà definir amb claredat els interessos de la classe treballadora amb un programa inequívoc de defensa dels serveis públics, la cohesió social i territorial i el paper dels poders públics per a pilotar una sortida justa a la crisi econòmica. Es tracta de garantir la igualtat d'oportunitats en l'accés a l'educació, la sanitat, l'habitatge i els serveis socials i reivindicar el paper dels ajuntaments en la recerca d'un nou model de desenvolupament, generador d'ocupació estable i de qualitat.

Són temps de resistència, de tornar a lluitar pel que és obvi. Necessitem més regidors i regidores de l'esquerra alternativa als Ajuntaments catalans per frenar l'onada de retalls de drets i llibertats que ens està imposant els mercats i els seus còmplices.

 

 

 

 

Velocitat, metereologia i criteri variables

La vida política catalana continua capficada en voler ser un gag etern de "Polònia". Tota la polèmica sobre els 80 km/h ha trasvassat tota lògica per ser una caricatura en sí mateixa. Sobre la polèmica escriu avui amb claredat i sentit comú el, encara Director del Meteocat en un article a El Periódico.

Idees per un gag de Polònia. Un partit que s'ha passat la legislatura anterior criticant la mesura, que va prometre a la campanya que el primer que faria si guanyés seria retirar-la, que demana informes tècnics quan arriben al govern, que aquests informes tècnics li aconsellen mantenir-la, que tot així decideixen tirar endavant amb la supressió de la mateixa, que s'ho rumient, que finalment no la retiren però la flexibilitzen i al final, per acabar-ho d'adobar, decideixen que la climatologia acabi sent una altra variable per fixar els límits de velocitat, fet que ha impossibilitat que s'apliqui la mesura de supressió el dia anunciat amb tota la inversió feta i els senyals canviats....No em diguin que no és per llogar-hi cadires.

Per cert, la crisi continua, i els retalls socials, i l'anunci de noves privatitzacions i la suggerència no tan vetllada, de que com el futur és incert, el millor que vostè pot fer és contractar-se una assegurança sanitària privada i un pla de pensions.Sálvese quien pueda!