El Govern incentiva fiscalment els Expedients d'empreses en beneficis

El Govern s'ha tret la careta amb l’ERO de Telefònica, una empresa en beneficis. Però el propi Executiu ha incentivat fiscalment aquests acomiadaments. Ho va fer al desembre, en el famós Decret dels controladors que incloïa ajuts fiscals per a les empreses.

Un dels estímuls va consistir a eliminar el requisit de manteniment d'ocupació en la lliure amortització en l'Impost de societats. Des que es va aprovar el Decret, s'ha disparat un 210% el nombre de treballadors de grans companyies afectats per acomiadaments col·lectius, mentre que en el conjunt d'empreses ha pujat un 11,41%.

Tot això, sense oblidar els últims ERO, el de Telefònica concerneix ja a 8.500 empleats. Les estadístiques del Ministeri de Treball de gener, febrer i març mostren que els Expedients d'empreses de més d'1.000 treballadors han augmentat un 15%.

 L'incentiu a la lliure amortització permet deduir-se anticipadament inversions l'any en què es realitzen. D'aquesta forma, s'anticipa la despesa i es retarda el pagament de l'impost. En grans companyies que tenen plans d'inversió recurrents, com en línies de fibra òptica, de subministrament elèctric o en immobles, suposa un reclam milionari. Per exemple, una empresa que compri un edifici es dedueix el 100% d'una vegada, en comptes de passar a despeses el 2%.

Aquest estímul és el major que existeix, segons ha reconegut la pròpia sots directora de l'Impost de societats de l'Agència Tributària, Begoña García Fregat. Per això s'exigia mantenir l'ocupació. No se sap si el Govern pensava  treure el requisit quan cuinava les noves ajudes fiscals, però Zapatero va dir el 18 de novembre que anaven a generalitzar la lliure amortització fins l’any 2015 per a totes les empreses. En aquell moment, el president es va reunir amb 30 grans companyies en La Moncloa.

Francisco de la Torre, secretari de l'Organització d'Inspectors d'Hisenda, va advertir llavors que la mesura fomentaria els acomiadaments. De la Torre va alertar que “l'extensió de la llibertat d'amortització pot tenir un cost molt important en la pèrdua temporal de recaptació en l'Impost de societats i si es vol mantenir la credibilitat en la previsió de dèficit per 2011, caldria detallar els impostos que pugen o quines retallades de despeses addicionals es produiran”. “També pot tenir un cost en termes d'ocupació, en eliminar-se el requisit de manteniment de plantilla”.

 

Les grans empreses són les úniques beneficiades per l'incentiu, perquè les pimes no poden accedir al crèdit, amb el que no inverteixen. Per no parlar de les que estan en pèrdues. Els experts també van denunciar que les ajudes fiscals que el Govern llançava en rescat de les mitjanes i petites empreses només oferien que avantatges a les grans companyies.

A més, la sots directora de l'Impost de societats té assumit el mal que l'ajuda farà a la recaptació, que ja cau en picat. 

L'alarma social que ha creat l’ERO de Telefònica ha portat al Grup Socialista a proposar una esmena al Projecte de Llei de Mesures urgents per a la millora de l’ocupació i la reforma de les polítiques actives d'ocupació amb la finalitat de què l'empresa en beneficis que acomiadi a treballadors majors de 50 anys aporti prestacions, però la norma trigarà a ser una realitat. 

Ara és el moment d'acomiadar per a la gran empresa. Així ho ha volgut el Govern i la família socialista.

Salut trossejarà l’ICS per incentivar més als metges

L'anunci suscita molts dubtes. El més important, si l'empresa pública sanitària de Catalunya serà un hòlding i si podrà forçar al fet que, entre els diferents nivells, segueixin realitzant les demandes conjuntament. En la pràctica, es tracta que la retribució i els incentius dels metges, que ja existeix, sigui més flexible.

L'exconsellera de Salut Marina Geli (PSC), es mostra partidària de dotar de més independència o autonomia per zones o per hospitals, però considera que una fragmentació de l’ICS que no tingui en compte les economies d'escales o la possibilitat de compres conjuntes més barates seria un error.

Proveïdors
Un altre dels canvis que preveu introduir Ruiz passa per la relació del CatSalult amb els proveïdors. “Deixarà de ser un acte mercantil (compra de serveis sanitaris) i passarà a ser un acte mèdic, en el qual es paga per resultats, no per la quantitat d'activitat”. Això implica que la importància d'un centre sanitari no es mesurarà pel nombre de llits i quiròfans o per la seva superfície, sinó en la seva capacitat per resoldre els problemes dels pacients.

El conseller de Salut no es va referir directament a la introducció del copagament ni va comentar el paper que pot exercir l'empresa privada. Boi Ruiz va recomanar en el seu moment la contractació d'assegurances privades. Algunes fonts alerten que la caiguda de les atencions, que arriba al 10% en el que portem de 2011, podria explicar-se pel transvasament de l'atenció pública a la privada. De fet, la millora del finançament l'atribueix a l'Estat, a qui reclama “lleialtat institucional” i el “dret a participar en decisions que suposen una càrrega econòmica cap a les autonomies”.

Les tres erres
Boi Ruiz, que aposta pel realisme, el reformisme i el regeneracionisme com a fórmules per “garantir la sostenibilitat i la qualitat del sistema sanitari públic” de 2020, també preveu dotar de més autoritat als professionals, que hauran de participar en l'organització del treball.

 
Salut considera que ha de “reduir burocràcies innecessàries” i modernitzar la xarxa de centres sanitaris, a més de reordenar els serveis que s'ofereixen. S'apostarà per una política més racional de l'ús de medicaments i s'impulsarà la investigació biomèdica.

Vilanova Fustes, SCCL promou projecte d'urbanització polígon 18A de les normes subsidiàries i de planejament, Ajuntament Móra d'Ebre

Per acord de la Junta de Govern Local, en sessió de data 10 de maig de 2011, es va aprovar inicialment el projecte d'urbanització del polígon 18A, de les normes subsidiàries i de planejament de Móra d'Ebre, promogut per Vilanova Fustes, SCCL i redactat per l'arquitecte senyor Jordi Aguiló Folch, així com la proposta de conveni urbanístic per al desenvolupament del polígon 18 A.

Mitjançant aquest anunci al BOP i al Diari el Punt, se sotmet l'esmentat projecte i la proposta de conveni urbanístic a informació pública per un termini d'un mes a comptar des de la data de la darrera publicació, perquè les persones interessades examinin el projecte i presentin, si s'escau, les al·legacions que considerin pertinents.

El projecte es pot examinar en les oficines de l'Ajuntament de les 10:30 a les 13:00 hores, de dilluns a divendres. 

Móra d'Ebre, 17 de maig de 2011. ---  L'alcalde, Josep Solé i Biosca.

Projecte reparcel·lació polígon 18A, de les Normes subsidiàries i de planejament, Ajuntament Móra d'Ebre

Per acord de la Junta de Govern Local, en sessió de data 10 de maig de 2011, es va aprovar inicialment el projecte de reparcel·lació del polígon 18A, de les normes subsidiàries i de planejament de Móra d'Ebre, i es va resoldre obrir el termini d'informació pública per un període d'un mes, comptats a partir de l'endemà al de la publicació d'aquest anunci al BOP i Diari El Punt, a fi que les persones interessades puguin examinar l'expedient i formular les reclamacions i al·legacions que considerin oportunes. 

 
L'expedient es pot examinar en les oficines de l'Ajuntament de les 10:30 a les 13:00 hores, de dilluns a divendres. 

Móra d'Ebre, 17 de maig de 2011. --- L'alcalde, Josep Solé i Biosca.

«Consecuencias ocultas» analitza les aigües tòxiques de Flix

Greenpeace ha fet públic l'informe Consecuencias ocultas en què analitza diversos casos de contaminació industrial de l'aigua en diferents parts del planeta i les conseqüències que han tingut tant per a les persones, com per al medi ambient i l'economia. Amb aquest informe, l'organització ecologista pretén cridar l'atenció de polítics i empreses perquè es protegeixi els rius i no es repeteixin els errors del passat.

A l'Estat espanyol, l'organització ecologista s'ha centrat en el cas de la neteja de la contaminació produïda durant més d'un segle per l' empresa Ercros a l'embassament de Flix (Tarragona), al riu Ebre. Com a màxim, l'empresa es farà càrrec del 5% dels costos de descontaminació dels seus abocaments, que en la seva major part serà sufragada amb diners públics tant dels espanyols com de la resta de ciutadans de la Unió Europea.

L'estudi realitzat per Greenpeace distingeix entre rius localitzats en el que denomina "Sud global", com el Chao Phraya, a Tailàndia o el Iang-Tsé, a la Xina on la major part de la contaminació s'ha produït en les últimes dècades, i els que es troben en el "Nord global", que han patit una contaminació durant un període de temps més gran, i que es presenten com a exemple per mostrar el que pot succeir en el Sud global. Així, destaquen el cas del riu Hudson als EUA, la multimilionària descontaminació va ser pagada per General Electric, o el d'un delta a Holanda, la restauració, per contra, va ser finançada pels contribuents.

Greenpeace considera que cal prendre mesures urgentment per donar protecció al que és el suport de les persones i de la vida silvestre que depèn d'aquests cursos d'aigua "Al Nord global, la contaminació química de l'aigua ha deixat darrera seu un llegat de problemes i d'enormes dificultats tècniques, econòmiques i polítiques per als qui tenen la responsabilitat de netejar ", ha declarat Sara del Río, responsable de la campanya de contaminació de Greenpeace. "Aquests costosos errors encara es pot evitar al Sud si s'aposta per models de desenvolupament innovadors i sostenibles, en els que s'elimini de forma progressiva l'ús i els abocaments de substàncies perilloses a l'aigua".

Molts dels rius que s'inclouen en l'informe proveeixen d'aigua potable i de reg tant a zones rurals com en grans ciutats, com ara Xangai, Bangkok o Sant Petersburg. Tot i que, sovint són invisibles per l'ull humà, les substàncies persistents, bioacumulatives i tòxiques que es troben en aquests rius, i en molts altres, són extremadament perjudicials per a la salut humana.

"Rarament es tenen en compte els costos dels impactes de la contaminació de l'aigua sobre la salut humana, el medi ambient i les economies locals, no només perquè siguin difícils de calcular, sinó per la dificultat de perseguir els contaminadors i de fer-los responsables legals, ha afegit Del Riu. "El contribuent és qui, amb massa freqüència, acaba per pagar el compte de les conseqüències de la contaminació, com en el cas d'Ercros a Flix".

Greenpeace exigeix a empreses i governs que es comprometin per un futur "lliure de tòxics", mitjançant l'adopció de mesures urgents, basades en la precaució i la transparència, per eliminar totalment l'ús i l'emissió de totes les substàncies perilloses.

Iberbanda, SA sol·licita llicència per instal·lació de serveis de comunicació, banda ample, al Camí de les Molineres, Ajuntament Móra d'Ebre

L'empresa IBERBANDA, SA amb NIF A61.912.069, ha sol·licitat a aquest Ajuntament llicència ambiental per a la prestació de serveis de comunicacions electròniques banda ampla, que s-ha d'ubicar al Camí de les Molineres en aquest municipi, referència cadastral 16622801CF0512B0001KR.

D'acord amb l'article 41 de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, el projecte de l'activitat se sotmet a informació pública per un termini de 30 dies. Els interessats poden consultar aquesta documentació a les dependències dels Serveis Tècnics d'aquest Ajuntament, en horari d'atenció pública, i a la pàgina web municipal i formular les al·legacions que estimin oportunes.

Móra d'Ebre, 14 d'abril de 2011. --- L'alcalde, Josep Solé i Biosca.

Clàusules contracte obra adequació de zones verdes i parcs infantils, Ajuntament Móra d'Ebre

La Junta de Govern Local celebrada en data 10 de maig de 2011, va aprovar el plec de clàusules administratives i tècniques particulars que han de regir la contractació, pel procediment negociat sense publicitat, per tramitació urgent, del contracte de l'obra adequació de zones verdes i parcs infantils a de Móra d'Ebre.

Mitjançant aquest anunci, se sotmet a informació pública per un termini de 10 dies al BOPT, perfil de contractant i taulell d'anuncis de la corporació, als efectes de que, si escau, s-hi puguin presentar reclamacions. 
Exhaurit el termini sense haver-se presentat cap tipus de reclamació s'entendran aprovats definitivament.

Els plecs de clàusules administratius i plec de prescripcions tècniques es poden examinar al tauló d'anuncis de l'ajuntament de Móra d'Ebre i al perfil del contractant de l'Ajuntament, pàg. web www.moradebre.cat Exp. 04/2011 OB-PNSP.

Móra d'Ebre, 19 de maig de 2011. --- L'alcalde, Josep Solé i Biosca.

Clàusules del subministrament en modalitat de rènting d'un vehicle per l'àrea de la policia local, Ajuntament Móra d'Ebre

La Junta de Govern Local celebrada en data 10 de maig de 2011, va aprovar el plec de clàusules administratives i tècniques particulars que han de regir la contractació, pel procediment negociat sense publicitat, per tramitació urgent, en la modalitat de rènting, del contracte de subministrament d'un vehicle per l'àrea de la Policia Local d'aquest Ajuntament.

Mitjançant aquest anunci, se sotmet a informació pública per un termini de 10 dies al BOPT, perfil de contractant i taulell d'anuncis de la corporació, als efectes de que, si escau, s'hi puguin presentar reclamacions. 
Exhaurit el termini sense haver-se presentat cap tipus de reclamació s'entendran aprovats definitivament.

Els plecs de clàusules administratius i plec de prescripcions tècniques es poden examinar al tauló d'anuncis de l'Ajuntament de Móra d'Ebre i al perfil del contractant de l'ajuntament, pàg. web www.moradebre.cat Exp. 03/11 SUB-PNSP.

Móra d'Ebre, 19 de maig de 2011. --- L'alcalde, Josep Solé i Biosca.

CiU recupera la majoria absoluta a Móra d'Ebre, i també guanya al Consell Comarcal de la Ribera

MÓRA D´EBRE 2011

ELECTORS:	3.948
VOTS TOTALS:	2.580
VOTS NULS:	63
VOTS EN BLANC:	128
PARTICIPACIÓ:	65,35 %

LLEI D´HONDT

AM	250	125	83	63	50	42	36	31	28	25	23	21	19	1
CIU	1.299	650	433	325	260	217	186	162	144	130	118	108	100	7
PM	669	335	223	167	134	112	96	84	74	67	61	56	51	4
PP	171	86	57	43	34	29	24	21	19	17	16	14	13	1

REGIDORS

AM	1	JOSEP ANTON MORENO I VIDAL
CIU	1	JOAN PIÑOL I MORA
CIU	2	SIXTE MELCHOR I GIMENEZ
CIU	3	CONXITA MOSEGUI I ABELLA
CIU	4	JULIO ROCA I FONT
CIU	5	MONTSE PINEDA I GIMÉNEZ
CIU	6	MONTSE TORRES I PRADES
CIU	7	JOSE SUBIRACHS I PEDRET
PM	1	JOSEP SOLÉ ARNAL
PM	2	CONCEPCIÓN BLASI VILA
PM	3	JOSÉ MANUEL DOMÍNGUEZ LOZANO
PM	4	DOLORES GURRERA ROMO
PP	1	FRANCISCO MANUEL LAUNES ANDILLA

La federació nacionalista també guanya al Consell Comarcal de la Ribera, on obté deu consellers

Consell Comarcal de la Ribera d´Ebre 2011

ELECTORS:	17.253
VOTS TOTALS:	13.080
VOTS NULS:	354
VOTS EN BLANC:	410
PARTICIPACIÓ:	75,81 %

LLEI D´HONDT

	AM	CIU	CS	FIC	IE	NIA	PM	PP
1	19,00	45,72	0,20	4,21	1,25	0,25	25,68	1,55
2	9,50	22,86	0,10	2,11	0,62	0,12	12,84	0,78
3	6,33	15,24	0,07	1,40	0,42	0,08	8,56	0,52
4	4,75	11,43	0,05	1,05	0,31	0,06	6,42	0,39
5	3,80	9,14	0,04	0,84	0,25	0,05	5,14	0,31
6	3,17	7,62	0,03	0,70	0,21	0,04	4,28	0,26
7	2,71	6,53	0,03	0,60	0,18	0,04	3,67	0,22
8	2,38	5,71	0,02	0,53	0,16	0,03	3,21	0,19
9	2,11	5,08	0,02	0,47	0,14	0,03	2,85	0,17
10	1,90	4,57	0,02	0,42	0,12	0,02	2,57	0,16
11	1,73	4,16	0,02	0,38	0,11	0,02	2,33	0,14
12	1,58	3,81	0,02	0,35	0,10	0,02	2,14	0,13
13	1,46	3,52	0,02	0,32	0,10	0,02	1,98	0,12
14	1,36	3,27	0,01	0,30	0,09	0,02	1,83	0,11
15	1,27	3,05	0,01	0,28	0,08	0,02	1,71	0,10
16	1,19	2,86	0,01	0,26	0,08	0,02	1,60	0,10
17	1,12	2,69	0,01	0,25	0,07	0,01	1,51	0,09
18	1,06	2,54	0,01	0,23	0,07	0,01	1,43	0,09
19	1,00	2,41	0,01	0,22	0,07	0,01	1,35	0,08
	4	10	0	0	0	0	5	0
	AM	CIU	CS	FIC	IE	NIA	PM	PP

* Els partits marcats en roig no computen en el resultat del consell al no superar el llindar del 3% de vots totals a la comarca tal com indica el article 20.2 la Llei d'organitzaciò comarcal

RESUM DE RESULTATS

COALICIÓ	VOTS TOTALS	REGIDORS TOTALS	CONSELLERS
AM	2.428	23	4
CIU	5.493	62	10
CS	38	0	0
FIC	543	5	0
IE	186	1	0
NIA	47	0	0
PM	3.337	30	5
PP	244	1	0
TOTALS	12.726	122	19

22 M

Diumenge que ve, sí. Penso que passarà als llibres d'Història. Com les eleccions que van obrir la porta a les tisores, a la destral; com el punt de no tornada per a la posta en marxa del que exigeixen ‘els mercats’. I serà igual el municipi, o la regió: estalviar és molt fàcil si no es té: si no es dóna, clar que llavors no és estalvi, si no manca, però per al cas…

 

Penso que una altra cosa que el Diumenge es posarà sobre la taula serà la fi de la demagògia, o, almenys, el principi de la seva fi, de la demagògia strong or light, tant dóna. Per què?, doncs perquè moltes de les manifestacions que fan els polítics es basen en mitges veritats, o barregen papaies i alvocats, i això ja no ha de ser, i penso que a partir d'ara no serà. Vegem un exemple.

Un partit polític ha dit en una regió espanyola que quan, fa anys, ell va deixar el Govern d'aquesta regió en ella la desocupació se situava en el 6,4% i que actualment tal taxa és gairebé tretze punts superiors. Dit així, sense més, penso que és una dada sense sentit: res avui és igual a com era fa vuit anys, absolutament res, i menys en el regne: els dèficits fiscals interregionals: això del que ningú parla; però hi ha persones, votants, que tan sols es queden en l'enunciat; la pregunta: quantes són?.

 

Remarquin el dia 22 en el calendari i guardin aquest calendari. Penso que es convertirà en un dels records del bagul.

Té alguna cosa que veure?, tal vegada. Un lector em va remetre la imatge de més a baix, vaig preguntar la localitat en què havia estat presa, però no he obtingut resposta; en qualsevol cas és per meditar:

Conclusions?. Vostès mateixes/os; si a això afegeixen l'estructura de PIB que Espanya te i la productivitat que Espanya llueix..., el deute ja existent, ....

Santiago Niño-Becerra,

Catedràtic d'Estructura Econòmica. Facultat d'Economia IQS. Universitat Ramon Llull.