Aquest divendres a la llum de les imatges de l’intent de desallotjament de la Plaça Catalunya, per algunes persones era com viatjar en el túnel del temps, reviure als “grisos” estomacant la gent al carrer. Jo encara no havia nascut llavors però m’imagino l’escena com la d’avui.
Vivim uns temps en què els llops no es ruboritzen, gens ni mica, davant les ovelles. Allò que molts sabíem que passaria, està passant amb impunitat, portat a terme pels pocavergonyes, els noms dels quals tristament coneixem.
Tot acaba sortint i indigna molt que enmig de salvatges retallades, l’austeritat no sigui igual per tots els treballadors que depenen de la Generalitat, perquè s’han tornat a instaurat les classes. Així mentre Artur Mas, fent oïdes sordes als catalans no atura les retallades, set als càrrecs de la Generalitat, concretament caps de gabinet dels seu delegats desplegats al territori se’ls ha apujat el sou en 12.000 euros bruts l’any. El mètode emprat? Pujar-los la categoria professional, justificada pels estalvis aconseguits en les delegacions arran de la reducció de la presència territorial de departaments sencers.
Al dit cal afegir que tots els beneficiats per aquesta operació d’austeritat, copyright CiU, són personal eventual i van ser contractats com a càrrecs de confiança, estan adscrits al Departament de Presidència i bàsicament la seva funció és coordinar la tasca dels delegats territorials, així que el resultat ètic és indignant. I per finalitzar una paradoxa, ja que per obra i gràcia de la suma i de la resta, per exemple, el cap de gabinet del delegat de govern a Tarragona cobrarà més que el fins ara alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros.
Per això, jo continuo cridant fort, cada vegada més fort que m'uneixo al clam del carrer, al clam dels catalans indignats, al clam en Defensa de la Sanitat i l’Educació Pública.
I vosaltres, en quina vorera us trobeu?.
