És evident que ni la tàctica d’ignorar-lo, ni la d’apropiar-se part del seu discurs han tingut èxit. L’extrema dreta xenòfoba existeix a tot Europa, i aquí incipient, treu la poteta. Segurament és cert que la memòria recent de la dictadura i un Partit Popular ocupant-li l’espai havien fet que l’extrema dreta fos aquí, fins ara, una relíquia retro del franquisme. Som lluny, encara, dels resultats que els xenòfobs treuen en països de llarga tradició progressista com Suècia, Holanda o Dinamarca, però per això hi som a temps i ens n’hem de preocupar.
 
També penso que, a voltes, els mitjans donen sensacions i imatges desenfocades i sobredimensionades. La principal opció xenòfoba sols ha tret 67 regidors a tot Catalunya de més de 9.000 regidors. A Vic aquesta colla de la pessigolla  ha pujat 150 vots i un regidor, la CUP 450 i CiU 114, però aquests no augmenten regidors. El vot independentista i catalanista en global és el que més creix, sumant-hi també SI. Però tots els focus mediàtics es concentren en l’ínclit  personatge racista.

Cal mirar-s’ho d’aprop: a tot Europa l’extrema dreta menja de votants excomunistes i aquí donem per suposat que els 300 que perd Iniciativa a Vic van a parar a la CUP automàticament. A part falta veure a on han anat els 1.100 vots que perd el PSC vigatà. Probablement hi ha hagut molt més ball i infidelitat de vots dels que ens pensem.
 
Amb tot això no vull pas restar importància al fenomen. És cert que ha Vic tenim un problema greu. Enlloc més del país han quedat segona força amb més del 20% dels vots. M’he passat els darrers quatre anys, i sobretot des de la crisis del padró, dient que l’augment de l’extrema dreta a Vic tenia també molt a veure amb l’enfonsada dels partits de l’espai central, en concret del PSC, d’Esquerra i, en menys mesura, també de CiU. Que el què és produïa era una polarització de vots en els extrems. En aquestes eleccions la tendència ha continuat afegint-hi el retrocés d’IC. La polarització s’hi suma un estancament i enfonsada de les opcions polítiques més tradicionals.  

No tinc pas la resposta clara, ja m’agradaria, de com treballar contra el racisme polític i social. Segurament no hi ha una resposta, sinó una pluralitat de coses a fer. Però continuo pensant que no passa ni per l’enfrontament directe que els fa més grans i importants del que són, ni copiar-els-hi les idees. Passa per continuar treballant sense massa soroll en positiu i sobretot per recuperar la política.

Que els partits tornin o comencin a donar respostes a favor dels ciutadans davant la crisis que ens cau al damunt. Que els ciutadans hi tornem a confiar plenament. S’ho preguntava el cantautor: “Ells són aquí entre nosaltres, però nosaltres on som”.