Aquest dies assistim a una mena de revolta amb acampades a les principals places de les principals ciutats del país. Revoltes organitzades a l’empara de les noves tecnologies del sistema. Un sistema que la gent revoltada critica, i probablement amb raó.

Sembla que la gent revoltada ha agafat com a ideal el llibre “Indigneu-vos” escrit per l’ex diplomàtic francès Stéphan Hessel, redactor de la Carta Internacional  dels drets humans de la ONU. Malauradament sembla que n’han agafat la idea molt superficialment, de llegir-se les cobertes, i mira que és un llibre curt!

En aquest llibre, l’autor se sorprèn que els joves no es posicionin davant la vida i no es comprometin amb la societat. L’autor critica també als propis joves que resten passius davant els problemes de la societat , que no s’impliquen en la presa de decisions però exigeixen una colla d’avantatges als que creuen tenir-hi dret.

Em sembla interessant que els joves es manifestin i exigeixin canvis, però s’obliden que han de ser ells els protagonistes d’aquests canvis. Que s’indignin per les dificultats que avui – i sempre – hi ha per aconseguir una vivenda digna, una feina adequada, accés al coneixement... però no que esperin aconseguir tot això simplement perquè creguin que algú té l’obligació de donar-los-hi. No és només fent una acampada que s’aconseguirà, sinó comprometent-se amb la societat i amb l’entorn.

En diuen la revolta de la plaça Tahir espanyola. Home, Espanya es un país de dret i democràtic malgrat de segur tenir moltes mancances, les que cal comprometre’s per millorar. Espero que a ningú se li giri el cervell i enviï l’exèrcit contra ningú, per més que ho diguin quatre avis d’algun vagarós tribunal còmodament asseguts en alguna poltrona.

El que cal, el que els hi proposo als joves i als grans, és que participin de la festa democràtica que son les eleccions, ni que sigui votant en blanc. En una democràcia el que compta son les paperetes, no pas les manifestacions.

Joves indigneu-vos, però demostreu-ho participant.