Els resultats electorals de les municipals s’han traduït en una autèntica davallada política pels membres liderats per Isaac Albert, que han acabat perdent els dos regidors aconseguits fa quatre anys. Amb el 4,41% dels vots, ERC ha perdut representació i només ha aconseguit arribar al 7,35% de l’electorat del districte 1, situant-se per sota del 5% dels vots a la resta de demarcacions.

En les passades eleccions municipals de 2007, ERC va obtenir el 7,41% dels vots, situant-se com a cinquena força política. L’augment de regidors per part de ICV i CIU ha impedit així la delegació de l’esquerra de Terrassa a l’Ajuntament.

Redacció Ègar

L’actual situació econòmica ha dirigit a les dues ciutats més importants de la comarca cap a la necessitat de vincular els seus esforços per superar la crisi. Aquesta visió de conjunt ha estat presentada pels respectius caps de llista d’Esquerra de Terrassa i Sabadell, Isaac Albert i Juli Fernàndez, que aquest matí han sumat discursos en una roda de premsa celebrada enmig de la Rambla d’Ègara.

Ambdós candidats, que creuen en la necessitat de cooperar per fer front a les debilitats, han defensat la possibilitat de liderar de forma conjunta i des de l’Esquerra perquè els veïns surtin reforçats de la crisi. “Va molt més enllà de mirar cap a nosaltres mateixos. Amb la història de Terrassa i Sabadell ens han passat per davant moltes ciutats que no tenen tant de potencial”, ha declarat Isaac Albert en un intent per defugir les conegudes rivalitats entre les dues poblacions.

Les infraestructures i el comerç són les principals vies d’acció que els líders d’Esquerra plantegen com a possibles activitats que poden conduir-se en bloc. Compartir sinergies i unir esforços, treure profit de la situació geogràfica i crear un fort eix metropolità que garanteixi els drets socials dels ciutadans. Des d’aquest punt de vista, Isaac Albert ha inclòs l’aprofitament de la ronda oest de Sabadell, una proposta que permetria obtenir una via alternativa per connectar les dues poblacions.

Redacció Ègar

Cinc representants de partits polítics de Terrassa, d’ells quatre alcaldables –Isaac Albert, d’Esquerra; Manel Pérez, d’ICV; Josep Rull, de CiU; i Gabriel Turmo, del PP– i l’actual regidor de cultura, Amadeu Aguado, del PSC, han participat aquest vespre en un debat celebrat a la seu dels Minyons centrat en el model de participació per part de les institucions locals associades a l’Ajuntament al respecte de la cultura terrassenca.

La taula rodona, moderada pel periodista local Manel Sarrau, actual subdirector d’”Els matins” de TV3, ha començat amb un torn de 5 minuts per a cada participant per fer una primera intervenció lliure. Així, cadascun ha realitzat una exposició breu del que consideraven que havia de ser el paper de l’Ajuntament i la seva visió de la cultura a la ciutat.

El primer a intervenir, Isaac Albert, ha destacat que el sol fet de celebrar-se aquest debat ja indicava que hi havia un interès per la cultura a la ciutat, i apostava per un terme mig pel que fa a l’actuació pública: l’Ajuntament no ha de ser ni massa conductista, ni massa absentista, sinó acompanyar la cultura com un element integrador. Albert també ha destacat que les activitats culturals han d’estar a l’abast de tothom i que cal implementar mecanismes per aconseguir-ho, com descomptes per als més desfavorits. També ha acabat realitzant una reflexió sobre els beneficis de la cultura més enllà dels seus límits, afirmant que “una ciutat més culta és també potencialment una ciutat més innovadora”, un element molt necessari per sortir de la crisi econòmica. Durant altres intervencions, el candidat d’Esquerra també ha incidit en la idea que el pressupost és limitat i no s’ha de retallar, però sí dirigir millor qui se subvenciona.

Gabriel Turmo, del PP, ha destacat la necessitat d’una promoció interna de la cultura, i més suport per part de l’Ajuntament als diversos esdeveniments que es duen a terme a la ciutat. En termes generals, Turmo aposta pel turisme cultural com una via a tenir en compte i per la continuació d’una estratègia basada en el Pacte Cívic per la Cultura de Terrassa, ja aprovat. A més, Turmo vol un model descentralitzat, “on la cultura arribi a tots els racons de la ciutat i no només al centre”.

El candidat d’ICV, Manel Pérez, ha destacat que la cultura és “una important inversió de futur que crea ciutadania lliure”, i que hem d’entrar en la “democràcia cultural”, que consisteix no en oferir una major oferta, sinó en l’excel·lència i la proximitat en allò que es fa. Pérez també aposta per la potenciació dels centres cívics com a vehicle per a aquesta aproximació, i aposta per una gestió més transparent i pel pas del debat i l’anàlisi al lideratge i la participació amb les entitats. El candidat a l’alcaldia també ha remarcat una part del discurs d’Albert, i ha afirmat que s’ha de prioritzar a l’hora de concedir subvencions, tot prioritzant aquells projectes amb un major valor social.

Josep Rull, el candidat de CiU, ha volgut deixar clar des del primer moment que “l’Ajuntament mai farà la competència o substituirà les entitats culturals”, passant el protagonisme de la regidoria de cultura directament a la societat. Rull també ha criticat l’acció de govern, un punt compartit amb Gabriel Turmo, i ha afirmat com a exemple de mala gestió que, si bé el Teatre Principal és una bona adquisició, la compra s’ha realitzat “amb un total desconeixement”, i el seu preu final ha estat “excessiu”. Pel que fa a la integració dels nouvinguts, Rull ha assenyalat que “hi ha una cultura d’acollida, la catalana, que és molt integradora i a més s’enriqueix de tot allò que rep de fora”.

Finalment, Amadeu Aguado, actual regidor de cultura, que ha assistit en representació del PSC, ha destacat que, sobretot, la cultura “ha de transmetre i generar”, perquè si només serveix per transmetre valors, per exemple, arribarà un moment que el camí s’acabarà. Aguado també ha destacat, com altres candidats, el poder inclusiu de la cultura, i així com els partits que no estaven al govern han criticat algunes de les polítiques dutes a terme durant la legislatura, el regidor de cultura ha fet un balanç ben diferent, destacant la museïtzació de la Torre del Palau, l’acabament de la xarxa de biblioteques o la recuperació de la Seu d’Egara entre altres coses.

Aguado també ha afirmat que la bona situació de la cultura actual és gràcies als “més de trenta anys d’Ajuntaments progressistes com el terrassenc”, però Turmo ha dit que, per a ell, el vertader pes de la cultura ciutadana corresponia sense dubte a les entitats culturals civils. D’altra banda, el regidor Aguado ha destacat l’existència d’una marca pròpia, la marca “Terrassa”, associada a tots aquells elements culturals que vertebren la ciutat: per exemple, els Minyons, el Festival de Jazz o la Fira Modernista.

Redacció Ègar

L’enrenou que han suscitat les retallades en sanitat, per part de la Conselleria de Salut del nou govern de la Generalitat de Catalunya, han obert un nou front de discussió sobre qui i què es veurà afectat per aquesta reestructuració pressupostària.

Les retallades previstes, són per Isaac Albert, tinent d’alcalde de l’Àrea d’Acció Social i Drets Civils i regidor de Salut, conseqüència de l’anunci equivocat que va realitzar el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, tres dies després de ser nomenat, on culpava directament al sistema sanitari de l’excés de dèficit del país.

L’Ajuntament de Terrassa, a través de la regidoria de salut, es mostra contrària a la reforma pressupostària que es vol aplicar des de la Conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya, pels perjudicis de qualitat i benestar que aquesta reforma pot ocasionar a la ciutadania de la ciutat. Les darreres informacions aparegudes als mitjans de comunicació al respecte, plantegen un escenari sanitari devaluat, i que pot comportar una retallada d’un 10% als agents de salut de la ciutat.

Des de l’Àrea d’Acció Social i Drets Civils i concretament des de la regidoria de salut, es sosté que aquestes mesures suposaran un greuge important en la qualitat del servei ofert a la ciutadania, però que encara, amb la falta de detall de les noves propostes, es desconeix el seu abast, tot i parlar aproximadament d’un reducció de més de 20MM d’euros entre CST i Mutua de Terrassa. Isaac Albert avança que “el Govern de la ciutat, com a membre del Consell de Govern del Consorci Sanitari de Terrassa, es posicionarà en contra d’aquesta reestructuració pressupostaria, i afirma que segueix el cas per tal de treballar per a mantenir la garantia dels serveis sanitaris a la ciutat”.

En les properes setmanes estan previstes diferents trobades entre els actors principals en matèria de salut de la ciutat, i el Govern de la ciutat per conèixer les prioritats i inconvenients que aquestes retallades puguin suposar. 

Per tot això demanen al Govern de Madrid que “ja n’hi ha prou de fabricar un relat que té en les comunitats autònomes el boc expiatori i que compleixi d’una vegada per totes amb els seus compromisos, especialment amb Catalunya que pateix un saldo fiscal negatiu gravíssim i l’ incompliment dels compromisos financers adquirits, com els 1.450 milions del fons de competitivitat.” I al Govern de la Generalitat “que no sembri més confusió i deixi de centrar el problema en el dèficit heretat i afronti sense subterfugis el fons del problema: un sistema de finançament que colla les institucions catalanes i empobreix el país.

Redacció Ègar

L’alcalde Pere Navarro i els portaveus del govern municipal, Manel Pérez, d’IC-V i Isaac Albert, d’ERC, a banda d’explicar les actuacions i els projectes que s’han realitzat els últims quatre anys a la ciutat, al final del balanç van fer un recull dels canvis que hauria de tenir Terrassa de cara al pròxim mandat.

Per una banda, Manuel Pérez, portaveu d’IC-V, ha dit que “cal que Terrassa tingui més credibilitat, més ritme de creixement i cal aprofitar totes les oportunitats que es presentin”. Per altra, el portaveu d’ERC, Isaac Albert ha recalcat la importància de redefinir el model de ciutat i d’adequar-nos a la nova situació. L’alcalde Pere Navarro ha coincidit amb les propostes fetes per part de Manuel Pérez i ha afegit que és important “tenir la capacitat per treballar junts”.

Redacció Ègar

L’acte de presentació del document de bases del Pla Local d’Inclusió Social de Terrassa (PLIS) ha tingut lloc avui a la Sala Fòrum del Diari de Terrassa. La presentació ha estat presidida per l’alcalde Pere Navarro i ha comptat amb la presència del tinent d’alcalde d’Acció Social i Drets Civils, Isaac Albert, i el Coordinador de l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania, Carles Feiner.

Els conferenciants han volgut donar a conèixer aquest document, que estableix els mecanismes de cooperació entre els agents implicats en la prevenció del risc d’exclusió (els ciutadans, els agents socials i les administracions públiques) i han destacat que actualment unes 84.000 persones viuen en situació de vulnerabilitat a Terrassa per diversos motius.

Carles Feiner, l’encarregat de l’exposició de les bases, ha aclarit que només es tracta d’una cartografia amb punts clau que s’han de desenvolupar entre tots, i que reduir l’exclusió passa per aplicar mesures en xarxa i treballar en la creació d’una ciutat més inclusiva que canviï la situació actual en què, per exemple, gairebé 29.000 persones estan en situació d’exclusió en l’àmbit formatiu. Això s’aconsegueix també mitjançant la modificació del mateix pla i el coneixement continu de la situació per a una correcta aplicació de les mesures.

El PLIS és un pla d’àmbit local amb uns objectius molt semblants a l’Estratègia Europa 2020, que actua per reduir l’exclusió social a nivell de la UE, i preveu la seva aplicació fins al 2014.

Redacció Ègar

L’any 79 Terrassa era una ciutat grisa i trista. Una ciutat que reflectia tan a nivell urbanístic com social la seva condició de ciutat derrotada, perduda després de 40 anys de franquisme. Una ciutat que no sabia ni podia digerir uns creixements demogràfics desmesurats i feia de la seva desestructuració urbanística una de les seves principals característiques. Dèficits de serveis, problemes de cohesió i poca consciència ciutadana. A tot això caldria afegir-li una important crisi industrial, estructural, amb nivells d’atur asfixiants. Aquest era el punt de partida l’any 79. Tot i això, la realitat és que, i per sort, hi havia una ciutat, i una ciutadania, que volia superar aquella realitat i volia refer-se. I aquesta voluntat era força transversal i patrimoni d’un ampli ventall de ciutadans de diferents sensibilitats, enquadrats en el moviment veïnal, polític i sindical. Ara, i reconec que és molt fàcil dir-ho ara, tot aquest procés hauria pogut anar molt més lluny, hauria d’haver anat molt més lluny, si totes aquestes energies que naixien de la ciutadania més compromesa, s’haguessin canalitzat cap a la voluntat de canvi real, de transformar la ciutat, no només urbanísticament sinó també socialment, i no, com es va fer, prioritzar sectors pels quals el canvi no era l’objectiu sinó el camí per seguir manant.

Aquesta reflexió és història; però no només és història. És una de les explicacions del perquè tenim la ciutat que tenim. Aquests anys acaben amb grans transformacions urbanístiques, la ciutat ha canviat, ha millorat però s’ha quedat a mig camí del que hauria hagut de ser el canvi real. Ara, trenta anys després, estem disposats a obrir un nou període on la transformació social de la ciutat prengui tot el protagonisme. Amb una manera diferent de fer les coses, d’aproximar-se a la realitat i al ciutadà, d’analitzar la ciutat, i en la qual la modernitat, la transparència i l’eficiència siguin valors lligats a una nova forma de fer, a una nova forma de governar.

Terrassa és una ciutat que en 60 anys pràcticament ha multiplicat per quatre la seva població. El 1950 érem 58.000 habitants; el 1970 138.000; el 1990, 160.000 i el 2010 som 212.000. Una comarca, el Vallès, cridada a ser, ja ho és de fet, una de les comarques més habitades del país, amb una forta pressió urbana i industrial; un terme municipal ampli, una ciutat ben comunicada, amb una situació geogràfica envejable, ha facilitat els creixements; però també ho va facilitar una voluntat política clara de voler esdevenir la segona ciutat de Catalunya en nombre d’habitants, com si això, per definició, fos positiu, partint de confondre creixement urbanístic i demogràfic amb creixement del benestar i millora de la qualitat de vida. Un creixement que ha mostrat, i demostrat, i no ara sinó des de fa molts anys, ja, les evidents dificultats en incorporar els nous terrassencs vinguts de lluny al projecte de ciutat.

Terrassa és una ciutat viva, mai acabada, mai definida del tot. Amb capacitat d’adaptació a les noves realitats i a les necessitats autèntiques, no a la utòpica realitat desitjable. Però Terrassa no és aliena a la crisi, tot el contrari, la seva història fa que encara la vivim d’una forma més dura i profunda. Per tant, ens hem de reinventar, reconduir, replantejar i reestudiar. I hem de ser polítics, societat civil, persones no organitzades, empreses, tots en general, capaços d’analitzar cap on volem anar per poder fer les passes decidides en aquesta direcció. Perquè durant masses anys hem anat, com l’increment de població, a batzegades, a cops de timó, a tres passes endavant, dos salts cap al costat, com si balléssim la ienca.

Isaac Albert

Tinent d’Alcalde i Portaveu del Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Terrassa

Trenta-tres anys d’ajuntaments democràtics ens han portat una evident i profunda transformació de les nostres ciutats. Terrassa n’és un clar exemple. Aquest avenç, aquesta transformació, no amaga els dèficits que encara tenim. Tres dècades després, i immersos en una crisi profunda de models, de model econòmica, financer, social i, també, de model polític; es fa necessari, urgent i indispensable adaptar la política, el projecte i model de ciutat a la complexitat de les noves realitats. És l’hora de plantejar-nos nous reptes, d’acord amb els canvis socials que es van produint a la nostra societat.

Terrassa és la ciutat on vivim, on dormim, en molts casos hi treballem, on intentem anar al cinema i a sopar, on els nostres fills van a l’escola, on plorem, on riem, on en definitiva passem la major part del nostre present i on volem passar la major part del nostre futur. Terrassa és un projecte viu, un projecte en construcció, que reinterpreta la realitat diàriament. Una ciutat que transforma la seva estructura social i econòmica, amb molta rapidesa. El procés de globalització econòmica, primer, la immigració i la crisi actual han comportat i comporten canvis importants a la ciutat. I hem de saber donar respostes. Hem d’estar preparats per fer front a aquestes noves situacions i problemàtiques d’una societat cada cop més complexa. Un atur elevat i estructural, un creixement desmesurat de la ciutat, la gestió de l’espai públic, l’envelliment de la població, els joves i les seves demandes i necessitats, el paper dels serveis socials, el paper de l’educació, les polítiques de seguretat, d’habitatge i les comunicacions, la nova realitat econòmica, la busca d’un nou model productiu capaç de reduir la taxa d’atur, l’aposta per infraestructures del coneixement, suposen desafiaments de present i de futur molt importants.

I som a principis del segle XXI, del segle digital, del segle, en molts casos, virtual. I algú creu que encara pot moure’s en paradigmes antics, que ja no corresponen a la realitat. Ha començat a canviar el paradigma en què ens movíem fins ara. Estem en un moment d’incertesa, de dubtes. Aquest canvi de paradigma és múltiple: és econòmic, social i polític. El món econòmic viu immers en una profunda crisi financera, amb canvis sense precedents en el món industrial i bancari, on queda clar que les coses ja no tornaran a ser com eren. Les tecnologies de la informació i la comunicació ens ofereixen l’oportunitat de dialogar amb molta gent i de molts llocs en peu d’igualtat i de tu a tu, en primera persona.

I volem, per necessitat, però també per convenciment, seguir impulsant polítiques per a les persones, insistint en la cohesió, en les polítiques socials, en el creixement sostenible, en la convivència i en la identitat municipal i de país. Seguim apostant per una economia diversificada ─amb apostes sectorials concretes─, intensiva en coneixement, i sostenible socialment i territorialment. No volem ser la segona ciutat de Catalunya en nombre d’habitants, volem ser la primera en qualitat de vida. I per això hem d’adequar l’organització, els discursos i els projectes; i cal que vetllem per tal que la modernitat, l’eficiència, la transparència, l’agilitat administrativa, la proximitat, la informació, la comunicació i l’eficàcia siguin els valors que l’actuació municipal transmeti a la ciutadania.

Per tot això proposem un acord per Terrassa, un acord per fer de Terrassa una ciutat de progrés, sensible i amb ambició. Un acord obert a tothom, a partits, a col·lectius i persones a títol individual. Un acord que sumi, que fugi de canvis buits de contingut o de falses estabilitats conservadores. Un acord que superi realitats ja caducades. Un acord que allunyi l’extrema dreta, racista i xenòfoba de l’Ajuntament de Terrassa i que impedeixi que la dreta espanyola pugui ser decisiva en un futur immediat. Un acord que engresqui i desperti la ciutat amb un projecte nou que sàpiga d’on ve, on és i on va. Un acord de present i de futur que prioritzi les persones, les famílies, la creació de feina i la voluntat de pertinença a un projecte de ciutat i de país sense deixar de ser el que un és. Un acord, en definitiva, per mirar endavant, avançar i transformar, per anar més lluny i per progressar.

Isaac Albert i Agut. Tinent d’Alcalde i Portaveu del Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Terrassa

El tinent d’alcalde Isaac Albert repetirà com a cap de llista d’Esquerra de cara a les properes eleccions municipals després de superar el tràmit de l’Assemblea, en la qual era l’únic candidat que es presentava a ocupar el lloc.

Redacció egar.cat