Tres mesos després de la inauguració de la Rambla d’Ègara, que amb la remodelació havia de convertir-se en un del eixos comercials més importants de la ciutat, les primeres valoracions fluctuen entre les cadires metàl·liques d’uns negocis no sempre satisfets amb el resultat final. Inseguretat, incertesa i insídia són, en alguns casos, els termes més repetits per propietaris i cambrers, que s’han vist afectats pels canvis estètics i estructurals del passeig arbrat central.
El principal motiu de descontent recau sobre el perill d’una zona de terrasses que, en la part alta de la Rambla d’Ègara, es situa al mateix nivell de la calçada per on circulen constantment taxis, autobusos i vehicles privats. De manera contundent ho explica un dels treballadors del Café-Restaurant Bacó, en Manuel Gallego, que no dubta en assegurar que “la gent no seu a les terrasses per por als cotxes”.
En una reunió prèvia a l’inici de les obres, tal i com comenta el cambrer, l’Ajuntament va explicar als propietaris i sobre plànol que “es volia desdoblegar la vorera” per convertir la part alta de la Rambla en una rèplica exacta de la zona baixa, propera a l’Estació dels Catalans. Un cop acabades les obres, els comerciants observen que tot i la promesa de fer desaparèixer la parada de l’autobús, les mesures no acaben de ser les acordades. I després de molts mesos de pols, pala i ciment, on la naturalesa de la Rambla d’Ègara ha recuperat el seu antic moviment, la poca afluència de públic obliga a aquests negocis a realitzar ofertes agressives per poder competir amb els locals del centre. Tot i així, la controvèrsia que recau sobre la practicitat de la remodelació disminueix com més s’acosta l’usuari a l’inici del passeig, on un dels treballadors del Frankfurt Rambla, en Juan, es mostra satisfet amb el resultat i sosté que “en principi no hi ha gran diferència a com era abans”.
Sota l’opinió de Gallego, l’altra realitat negativa que presenta la via és la manca de consens en relació al mobiliari urbà. Mentre alguns dels bars s’han vist obligats a desplaçar tres o quatre metres les seves terrasses per la instal.lació de bancs situats just al davant dels negocis, altres han hagut de retirar les plantes que habitualment decoraven el seu exterior per petició expressa de l’Ajuntament, que demana que els mateixos comerciants es posin d’acord per adquirir un únic model que aporti homogeneïtat estètica al carrer. En aquest sentit, una de les treballadores del Frankfurt Budweiser, la Glenda, explica que la majoria dels seus clients encara “pregunta molt sovint si les taules pertanyen al bar”. A més a més, la cambrera reconeix sentir-se “molt molesta” amb la gestió de la nova Rambla, ja que també el seu negoci s’ha vist afectat per la impossibilitat de col.locar plantes i testos propis a la vorera.
Redacció Ègar
