- Miri, és que em trobo molt malament. I un altre metge em va donar un xarop però em sembla que no funciona.-

-Vejam, què li passa?
- M'ha pujat l'atur al cap. És clar, porto tant de temps aturat... No cal dir que el que em donen no m'arriba per a res. I ara que se m'acaba, no sé què faré.

- Però només cobra vostè, a casa seva?
- No. La meva dona també. Però a ella, que era mileurista, li han abaixat el sou i ara ja no és ni això. Ja sap, les retallades....

- Prengui-s'ho pel cantó bo: almenys hi ha un sou a casa, per petit que sigui. Hi ha gent que està molt pitjor!
- No, si no em queixo. Només em trobo malament... perquè quan jo deixi de cobrar, no arribarem a pagar la hipoteca, a comprar menjar i vestits per als nostres fills, a pagar un altre crèdit que vam demanar per comprar el cotxe quan jo encara treballava...

- I no es poden vendre el pis?
- Com es nota que vostè és metge i viu a la lluna! El pis és del banc i se li han de tornar tots els diners! Són seus!

- I què faran, doncs?
- Pensàvem anar a viure a plaça Catalunya. Almenys de moment. Ens han dit que allà no cal pagar lloguer. Els nens estan encantats d'anar de campaments. Miri, almenys ells estan contents. Però jo em trobo molt malament. Tinc indignació al cap i a l'estómac i ja li dic que no em funciona el xarop que em van donar. És aquest, miri.

- A veure... xarop d'Espanyol. És clar, no m'estranya que no li funcioni: aquest és un xarop que està retirat del mercat a l'espera que el millorin. Potser la temporada que ve... Es van adonar que en lloc de guarir, provocava depressions profundes. Li dono una altra cosa: xarop de Barça.
-  Ja... I vol dir que això sí que em curarà?

- No. No hi ha res que curi els símptomes que m'ha explicat. Però sí que els adorm. Ja veurà que el xarop de Barça és un bàlsam que ho suavitza tot, que ho adorm tot, i semblarà que no li faci mal res... Als mesos d'estiu, els principis actius s'aturen per la calor, però llavors entra en funcionament un potent efecte retroactiu que no té cap altre xarop de la seva classe. Ja veurà que vostè s'imagina que és en un prat verd on tothom està content, on sentirà l'agradable sensació d'una victòria rere l'altra, on les pilotes lliscaran com per art de màgia cap a la porteria contrària, on no podran res ni el joc brut ni les trampes perquè sempre guanyaran l'honestedat i la virtut com a les pel·lícules americanes... Ja veurà que hi ha jugadors com àngels que faran autèntiques piruetes artístiques... I l'enlluernarà la brillantor de les copes guanyades... Res, que aquest xarop és una meravella. Segur que en dos dies s'ha oblidat de tot. Fins i tot li semblarà que a la plaça Catalunya s'hi viu bé, ja ho veurà.
- Oh, moltes gràcies! Ja tornaré per explicar-li com m'ha anat!

- No cal pas que torni: ens veurem a la plaça Catalunya, jo també me n'hi vaig a viure. La sanitat està fatal... Però jo ja fa temps que em medico amb xarop del Barça. Miri, miri quin somriure faig...